El conflicte de Can Ricart - una cronologia interactiva

mpgm
http://www.22barcelona.com/images/stories/22/imgsbk/urbana/fotoplanol%20amb%20planejament.jpg

/***
|Name|BreadcrumbsPlugin|
|Author|Eric Shulman|
|Source|http://www.TiddlyTools.com/#BreadcrumbsPlugin|
|Documentation|http://www.TiddlyTools.com/#BreadcrumbsPluginInfo|
|Version|2.1.2|
|License|http://www.TiddlyTools.com/#LegalStatements|
|~CoreVersion|2.1|
|Type|plugin|
|Description|list/jump to tiddlers viewed during this session plus "back" button/macro|
This plugin provides a list of links to all tiddlers opened during the session, creating a "trail of breadcrumbs" from one tiddler to the next, allowing you to quickly navigate to any previously viewed tiddler, or select 'home' to reset the display to the initial set of tiddlers that were open at the start of the session (i.e., when the document was loaded into the browser).
!!!!!Documentation
<<<
see [[BreadcrumbsPluginInfo]]
<<<
!!!!!Configuration
<<<
<<option chkCreateDefaultBreadcrumbs>> automatically create breadcrumbs display (if needed)
<<option chkShowBreadcrumbs>> show/hide breadcrumbs display
<<option chkReorderBreadcrumbs>> re-order breadcrumbs when visiting a previously viewed tiddler
<<option chkBreadcrumbsHideHomeLink>> omit 'Home' link from breadcrumbs display
<<option chkBreadcrumbsSave>> prompt to save breadcrumbs when 'Home' link is pressed
<<option chkShowStartupBreadcrumbs>> show breadcrumbs for 'startup' tiddlers
<<option chkBreadcrumbsReverse>> show breadcrumbs in reverse order (most recent first)
<<option chkBreadcrumbsLimit>> limit breadcrumbs display to {{twochar{<<option txtBreadcrumbsLimit>>}}} items
<<option chkBreadcrumbsLimitOpenTiddlers>> limit open tiddlers to {{twochar{<<option txtBreadcrumbsLimitOpenTiddlers>>}}} items

<<<
!!!!!Revisions
<<<
2009.10.19 [2.1.2] code reduction
| Please see [[BreadcrumbsPluginInfo]] for previous revision details |
2006.02.01 [1.0.0] initial release
<<<
!!!!!Code
***/
//{{{
version.extensions.BreadcrumbsPlugin= {major: 2, minor: 1, revision: 2, date: new Date(2009,10,19)};

var defaults={
	chkShowBreadcrumbs:		true,
	chkReorderBreadcrumbs:		true,
	chkCreateDefaultBreadcrumbs:	true,
	chkShowStartupBreadcrumbs:	false,
	chkBreadcrumbsReverse:		false,
	chkBreadcrumbsLimit:		false,
	txtBreadcrumbsLimit:		5,
	chkBreadcrumbsLimitOpenTiddlers:false,
	txtBreadcrumbsLimitOpenTiddlers:3,
	chkBreadcrumbsHideHomeLink:	false,
	chkBreadcrumbsSave:		false,
	txtBreadcrumbsHomeSeparator:	' | ',
	txtBreadcrumbsCrumbSeparator:	' > '
};
for (var id in defaults) if (config.options[id]===undefined)
	config.options[id]=defaults[id];

config.macros.breadcrumbs =  {
	crumbs: [], // the list of current breadcrumbs
	askMsg: "Save current breadcrumbs before clearing?\n"
		+"Press OK to save, or CANCEL to continue without saving.",
	saveMsg: 'Enter the name of a tiddler in which to save the current breadcrumbs',
	saveTitle: 'SavedBreadcrumbs',
	handler: function(place,macroName,params,wikifier,paramString,tiddler) {
		var area=createTiddlyElement(place,"span",null,"breadCrumbs",null);
		area.setAttribute("homeSep",params[0]||config.options.txtBreadcrumbsHomeSeparator);
		area.setAttribute("crumbSep",params[1]||config.options.txtBreadcrumbsCrumbSeparator);
		this.render(area);
	},
	add: function (title) {
		var thisCrumb = title;
		var ind = this.crumbs.indexOf(thisCrumb);
		if(ind === -1)
			this.crumbs.push(thisCrumb);
		else if (config.options.chkReorderBreadcrumbs)
			this.crumbs.push(this.crumbs.splice(ind,1)[0]); // reorder crumbs
		else
			this.crumbs=this.crumbs.slice(0,ind+1); // trim crumbs
		if (config.options.chkBreadcrumbsLimitOpenTiddlers)
			this.limitOpenTiddlers();
		this.refresh();
		return false;
	},
	getAreas: function() {
		var crumbAreas=[];
		// find all DIVs with classname=="breadCrumbs"
		var all=document.getElementsByTagName("*");
		for (var i=0; i<all.length; i++)
			try{ if (hasClass(all[i],"breadCrumbs")) crumbAreas.push(all[i]); } catch(e) {;}
		// or, find single DIV w/fixed ID (backward compatibility)
		var byID=document.getElementById("breadCrumbs")
		if (byID && !hasClass(byID,"breadCrumbs")) crumbAreas.push(byID);
		if (!crumbAreas.length && config.options.chkCreateDefaultBreadcrumbs) {
			// no crumbs display... create one
			var defaultArea = createTiddlyElement(null,"span",null,"breadCrumbs",null);
		 	defaultArea.style.display= "none";
			var targetArea= document.getElementById("tiddlerDisplay");
		 	targetArea.parentNode.insertBefore(defaultArea,targetArea);
			crumbAreas.push(defaultArea);
		}
		return crumbAreas;
	},
	refresh: function() {
		var crumbAreas=this.getAreas();
		for (var i=0; i<crumbAreas.length; i++) {
			crumbAreas[i].style.display = config.options.chkShowBreadcrumbs?"block":"none";
			removeChildren(crumbAreas[i]);
			this.render(crumbAreas[i]);
		}
	},
	render: function(here) {
		var co=config.options; var out=""
		if (!co.chkBreadcrumbsHideHomeLink) {
			createTiddlyButton(here,"Home",null,this.home,"tiddlyLink tiddlyLinkExisting");
			out+=here.getAttribute("homeSep")||config.options.txtBreadcrumbsHomeSeparator;
		}
		for (c=0; c<this.crumbs.length; c++) // remove non-existing tiddlers from crumbs
			if (!store.tiddlerExists(this.crumbs[c]) && !store.isShadowTiddler(this.crumbs[c]))
				this.crumbs.splice(c,1);
		var count=this.crumbs.length;
		if (co.chkBreadcrumbsLimit && co.txtBreadcrumbsLimit<count) count=co.txtBreadcrumbsLimit;
		var list=[];
		for (c=this.crumbs.length-count; c<this.crumbs.length; c++) list.push('[['+this.crumbs[c]+']]');
		if (co.chkBreadcrumbsReverse) list.reverse();
		out+=list.join(here.getAttribute("crumbSep")||config.options.txtBreadcrumbsCrumbSeparator);
		wikify(out,here);
	},
	home: function() {
		var cmb=config.macros.breadcrumbs;
		if (config.options.chkBreadcrumbsSave && confirm(cmb.askMsg)) cmb.saveCrumbs();
		story.closeAllTiddlers(); restart();
		cmb.crumbs = []; var crumbAreas=cmb.getAreas();
		for (var i=0; i<crumbAreas.length; i++) crumbAreas[i].style.display = "none";
		return false;
	},
	saveCrumbs: function() {
		var tid=prompt(this.saveMsg,this.saveTitle); if (!tid||!tid.length) return; // cancelled by user
		var t=store.getTiddler(tid);
		if(t && !confirm(config.messages.overwriteWarning.format([tid]))) return;
		var who=config.options.txtUserName;
		var when=new Date();
		var text='[['+this.crumbs.join(']]\n[[')+']]';
		var tags=t?t.tags:[]; tags.pushUnique('story');
		var fields=t?t.fields:{};
		store.saveTiddler(tid,tid,text,who,when,tags,fields);
		story.displayTiddler(null,tid);
		story.refreshTiddler(tid,null,true);
		displayMessage(tid+' has been '+(t?'updated':'created'));
	},
	limitOpenTiddlers: function() {
		var limit=config.options.txtBreadcrumbsLimitOpenTiddlers; if (limit<1) limit=1;
		for (c=this.crumbs.length-1; c>=0; c--) {
			var tid=this.crumbs[c];
			var elem=document.getElementById(story.idPrefix+tid);
			if (elem) { // tiddler is displayed
				if (limit <=0) { // display limit has been reached
					if (elem.getAttribute("dirty")=="true") { // tiddler is being edited
						var msg= "'"+tid+"' is currently being edited.\n\n"
							+"Press OK to save and close this tiddler\n"
							+"or press Cancel to leave it opened";
						if (confirm(msg)) {
							story.saveTiddler(tid);
							story.closeTiddler(tid);
						}
					}
					else story.closeTiddler(this.crumbs[c]);
				}
				limit--;
			}
		}
	}
};
//}}}
// // PreviousTiddler ('back') command and macro
//{{{
config.commands.previousTiddler = {
	text: 'back',
	tooltip: 'view the previous tiddler',
	handler: function(event,src,title) {
		var here=story.findContainingTiddler(src); if (!here) return;
		var crumbs=config.macros.breadcrumbs.crumbs;
		if (crumbs.length<2) config.macros.breadcrumbs.home();
		else story.displayTiddler(here,crumbs[crumbs.length-2]);
		return false;
	}
};
config.macros.previousTiddler= {
	label: 'back',
	prompt: 'view the previous tiddler',
	handler: function(place,macroName,params,wikifier,paramString,tiddler) {
		var label=params.shift(); if (!label) label=this.label;
		var prompt=params.shift(); if (!prompt) prompt=this.prompt;
		createTiddlyButton(place,label,prompt,function(ev){
			return config.commands.previousTiddler.handler(ev,this)
		});
	}
}
//}}}
// // HIJACKS
//{{{
// update crumbs when a tiddler is displayed
if (Story.prototype.breadCrumbs_coreDisplayTiddler==undefined)
	Story.prototype.breadCrumbs_coreDisplayTiddler=Story.prototype.displayTiddler;
Story.prototype.displayTiddler = function(srcElement,tiddler) {
	var title=(tiddler instanceof Tiddler)?tiddler.title:tiddler;
	this.breadCrumbs_coreDisplayTiddler.apply(this,arguments);
	if (!startingUp || config.options.chkShowStartupBreadcrumbs)
		config.macros.breadcrumbs.add(title);
}

// update crumbs when a tiddler is deleted
if (TiddlyWiki.prototype.breadCrumbs_coreRemoveTiddler==undefined)
	TiddlyWiki.prototype.breadCrumbs_coreRemoveTiddler=TiddlyWiki.prototype.removeTiddler;
TiddlyWiki.prototype.removeTiddler= function() {
	this.breadCrumbs_coreRemoveTiddler.apply(this,arguments);
	config.macros.breadcrumbs.refresh();
}
//}}}

<html><iframe width="550" height="350" frameborder="0" scrolling="no" marginheight="0" marginwidth="0" src="http://maps.google.com/?ie=UTF8&amp;ll=41.408416,2.19939&amp;spn=0.003114,0.006899&amp;t=h&amp;z=17&amp;output=embed&amp;s=AARTsJqzARj-Z8VnW5pkPMLMmZbqrJcYpw"></iframe><br /></html>

[[El conflicte de Can Ricart]]
[[sobre aquest site...]]
<<saveChanges>>

/***
|Name|DisableWikiLinksPlugin|
|Source|http://www.TiddlyTools.com/#DisableWikiLinksPlugin|
|Version|1.6.0|
|Author|Eric Shulman|
|License|http://www.TiddlyTools.com/#LegalStatements|
|~CoreVersion|2.1|
|Type|plugin|
|Description|selectively disable TiddlyWiki's automatic ~WikiWord linking behavior|
This plugin allows you to disable TiddlyWiki's automatic ~WikiWord linking behavior, so that WikiWords embedded in tiddler content will be rendered as regular text, instead of being automatically converted to tiddler links.  To create a tiddler link when automatic linking is disabled, you must enclose the link text within {{{[[...]]}}}.
!!!!!Usage
<<<
You can block automatic WikiWord linking behavior for any specific tiddler by ''tagging it with<<tag excludeWikiWords>>'' (see configuration below) or, check a plugin option to disable automatic WikiWord links to non-existing tiddler titles, while still linking WikiWords that correspond to existing tiddlers titles or shadow tiddler titles.  You can also block specific selected WikiWords from being automatically linked by listing them in [[DisableWikiLinksList]] (see configuration below), separated by whitespace.  This tiddler is optional and, when present, causes the listed words to always be excluded, even if automatic linking of other WikiWords is being permitted.  

Note: WikiWords contained in default ''shadow'' tiddlers will be automatically linked unless you select an additional checkbox option lets you disable these automatic links as well, though this is not recommended, since it can make it more difficult to access some TiddlyWiki standard default content (such as AdvancedOptions or SideBarTabs)
<<<
!!!!!Configuration
<<<
<<option chkDisableWikiLinks>> Disable ALL automatic WikiWord tiddler links
<<option chkAllowLinksFromShadowTiddlers>> ... except for WikiWords //contained in// shadow tiddlers
<<option chkDisableNonExistingWikiLinks>> Disable automatic WikiWord links for non-existing tiddlers
Disable automatic WikiWord links for words listed in: <<option txtDisableWikiLinksList>>
Disable automatic WikiWord links for tiddlers tagged with: <<option txtDisableWikiLinksTag>>
<<<
!!!!!Revisions
<<<
2008.07.22 [1.6.0] hijack tiddler changed() method to filter disabled wiki words from internal links[] array (so they won't appear in the missing tiddlers list)
2007.06.09 [1.5.0] added configurable txtDisableWikiLinksTag (default value: "excludeWikiWords") to allows selective disabling of automatic WikiWord links for any tiddler tagged with that value.
2006.12.31 [1.4.0] in formatter, test for chkDisableNonExistingWikiLinks
2006.12.09 [1.3.0] in formatter, test for excluded wiki words specified in DisableWikiLinksList
2006.12.09 [1.2.2] fix logic in autoLinkWikiWords() (was allowing links TO shadow tiddlers, even when chkDisableWikiLinks is TRUE).  
2006.12.09 [1.2.1] revised logic for handling links in shadow content
2006.12.08 [1.2.0] added hijack of Tiddler.prototype.autoLinkWikiWords so regular (non-bracketed) WikiWords won't be added to the missing list
2006.05.24 [1.1.0] added option to NOT bypass automatic wikiword links when displaying default shadow content (default is to auto-link shadow content)
2006.02.05 [1.0.1] wrapped wikifier hijack in init function to eliminate globals and avoid FireFox 1.5.0.1 crash bug when referencing globals
2005.12.09 [1.0.0] initial release
<<<
!!!!!Code
***/
//{{{
version.extensions.DisableWikiLinksPlugin= {major: 1, minor: 6, revision: 0, date: new Date(2008,7,22)};

if (config.options.chkDisableNonExistingWikiLinks==undefined) config.options.chkDisableNonExistingWikiLinks= false;
if (config.options.chkDisableWikiLinks==undefined) config.options.chkDisableWikiLinks=false;
if (config.options.txtDisableWikiLinksList==undefined) config.options.txtDisableWikiLinksList="DisableWikiLinksList";
if (config.options.chkAllowLinksFromShadowTiddlers==undefined) config.options.chkAllowLinksFromShadowTiddlers=true;
if (config.options.txtDisableWikiLinksTag==undefined) config.options.txtDisableWikiLinksTag="excludeWikiWords";

// find the formatter for wikiLink and replace handler with 'pass-thru' rendering
initDisableWikiLinksFormatter();
function initDisableWikiLinksFormatter() {
	for (var i=0; i<config.formatters.length && config.formatters[i].name!="wikiLink"; i++);
	config.formatters[i].coreHandler=config.formatters[i].handler;
	config.formatters[i].handler=function(w) {
		// supress any leading "~" (if present)
		var skip=(w.matchText.substr(0,1)==config.textPrimitives.unWikiLink)?1:0;
		var title=w.matchText.substr(skip);
		var exists=store.tiddlerExists(title);
		var inShadow=w.tiddler && store.isShadowTiddler(w.tiddler.title);
		// check for excluded Tiddler
		if (w.tiddler && w.tiddler.isTagged(config.options.txtDisableWikiLinksTag))
			{ w.outputText(w.output,w.matchStart+skip,w.nextMatch); return; }
		// check for specific excluded wiki words
		var t=store.getTiddlerText(config.options.txtDisableWikiLinksList);
		if (t && t.length && t.indexOf(w.matchText)!=-1)
			{ w.outputText(w.output,w.matchStart+skip,w.nextMatch); return; }
		// if not disabling links from shadows (default setting)
		if (config.options.chkAllowLinksFromShadowTiddlers && inShadow)
			return this.coreHandler(w);
		// check for non-existing non-shadow tiddler
		if (config.options.chkDisableNonExistingWikiLinks && !exists)
			{ w.outputText(w.output,w.matchStart+skip,w.nextMatch); return; }
		// if not enabled, just do standard WikiWord link formatting
		if (!config.options.chkDisableWikiLinks)
			return this.coreHandler(w);
		// just return text without linking
		w.outputText(w.output,w.matchStart+skip,w.nextMatch)
	}
}

Tiddler.prototype.coreAutoLinkWikiWords = Tiddler.prototype.autoLinkWikiWords;
Tiddler.prototype.autoLinkWikiWords = function()
{
	// if all automatic links are not disabled, just return results from core function
	if (!config.options.chkDisableWikiLinks)
		return this.coreAutoLinkWikiWords.apply(this,arguments);
	return false;
}

Tiddler.prototype.disableWikiLinks_changed = Tiddler.prototype.changed;
Tiddler.prototype.changed = function()
{
	this.disableWikiLinks_changed.apply(this,arguments);
	// remove excluded wiki words from links array
	var t=store.getTiddlerText(config.options.txtDisableWikiLinksList,"").readBracketedList();
	if (t.length) for (var i=0; i<t.length; i++)
		if (this.links.contains(t[i]))
			this.links.splice(this.links.indexOf(t[i]),1);
};
//}}}

{{twocolumns{
<html><iframe src="http://canricart.info/imago/twitter.html" marginheight="0" marginwidth="0" frameborder="0"
style="border:0;height:380px;width:100%;" scrolling="no"   ></iframe></html>

//tag cloud//:
<<tagCloud systemTiddlers systemConfig DiscoveryPackage NavigationPackage tags plugins>>

''El conflicte de Can Ricart és una cronologia interactiva, recopilada i programada per en Josep Saldaña Cavallé, que fou inclosa a l'exposició "[[La ciutat transformada|exposició]]. Un documental expandit sobre el creixement urbà a Barcelona" d'en Jacobo Sucari (2008). Es basa en i desenvolupa un [[timeline|http://nau21.net/timeline/index.html]]  anterior i complementari.

Aquesta cronología interactiva en format 'Timeline' (linia de temps) permet desplaçar-se ràpidament per la informació. És una eina interactiva per a navegar per la informació online del conflicte de Can Ricart.  Visualitza events basats en el temps. És com Google Maps per a informació basada en el temps.

Una sintesí de la meva visió està recollida a la presentació: [[alter-crònica, el potencial de can ricart|http://canricart.info/alter-cronica/]]

Aquest és un treball obert, com el conflicte, un work-in-progress.

I aquesta és la situació actual, segons ho van debatre recentment les autoritats: [[aturat l'inici de les obres de la casa de les llengües|sobre la construcció dels equipaments]]''
}}}

/***
|Name|FramedLinksPlugin|
|Source|http://www.TiddlyTools.com/#FramedLinksPlugin|
|Version|1.1.0|
|Author|Eric Shulman - ELS Design Studios|
|License|http://www.TiddlyTools.com/#LegalStatements <br>and [[Creative Commons Attribution-ShareAlike 2.5 License|http://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.5/]]|
|~CoreVersion|2.1|
|Type|plugin|
|Requires||
|Overrides|createExternalLink|
|Options|##Configuration|
|Description|clicking an external link opens an IFRAME following the link instead of opening a new tab/window|
This plugin causes clicks on external links to be rendered into inline frames (~IFRAMEs) instead of opening them in new browser tabs/windows.
!!!!!Usage
<<<
Just place an external link into your tiddler content using standard TiddlyWiki syntax.  When the {{{chkFramedLinks}}} checkbox is enabled or a tiddler is tagged with 'framedLinks' (see Configuration section, below), an IFRAME will be created dynamically whenever you click the external link.  Clicking on the link again removes the IFRAME.  You can hold down a modifier key (shift, control, or alt) while clicking a specific link to ''temporarily'' bypass the plugin-enhanced IFRAME handling and use the standard link handling behavior for that link.
<<<
!!!!!Configuration
<<<
<<option chkFramedLinks>> display inline frames for all external links
&nbsp; &nbsp; {{{usage: <<option chkFramedLinks>>}}}
<<option chkFramedLinksTag>> display inline frames for external links in tiddlers tagged with: <<option txtFramedLinksTag>> 
&nbsp; &nbsp; {{{usage: <<option chkFramedLinksTag>> and <<option txtFramedLinksTag>>}}}
IFRAME size (CSS units: %, em, px, cm, in) - width: <<option txtFrameWidth>> height: <<option txtFrameHeight>>
&nbsp; &nbsp; {{{usage: <<option txtFrameWidth>> <<option txtFrameHeight>>}}}
<<<
!!!!!Examples
<<<
Try these links:
*http://www.TiddlyWiki.com
*http://www.TiddlyTools.com
*http://groups.google.com/group/TiddlyWiki/topics
<<<
!!!!!Revisions
<<<
2008.09.13 [1.1.0] added support to selectively enable embedded IFRAMEs if the containing tiddler is tagged with 'framedLinks'
2007.11.29 [1.0.5] added slider animation and improved CSS handling for IFRAME height/width to maximize display area
2007.11.29 [1.0.0] initial release
<<<
!!!!!Code
***/
//{{{
version.extensions.FramedLinksPlugin= {major: 1, minor: 1, revision: 0, date: new Date(2008,9,13)};

var co=config.options; // abbreviation
if (co.chkFramedLinks==undefined) co.chkFramedLinks=false;
if (co.chkFramedLinksTag==undefined) co.chkFramedLinksTag=true;
if (co.txtFramedLinksTag==undefined) co.txtFramedLinksTag="framedLinks";
if (co.txtFrameWidth==undefined) co.txtFrameWidth="100%";
if (co.txtFrameHeight==undefined) co.txtFrameHeight="80%";

window.framedLinks_createExternalLink=createExternalLink;
window.createExternalLink=function(place,url)
{
	var link=this.framedLinks_createExternalLink.apply(this,arguments);
	link.onclick=function(ev) { var e=ev?ev:window.event;
		var co=config.options; // abbreviation
		var here=story.findContainingTiddler(this);
		var enabled=co.chkFramedLinks || co.chkFramedLinksTag && here
			&& store.getTiddler(here.getAttribute("tiddler")).isTagged(co.txtFramedLinksTag);
		if (!enabled || e.ctrlKey || e.shiftKey || e.altKey) return; // BYPASS
		var p=this.parentNode; 
		var f=this.nextSibling?this.nextSibling.firstChild:null; // get the IFRAME... maybe...
		var w=co.txtFrameWidth; if (!w || !w.length) w="100%";
		var h=co.txtFrameHeight; if (!h || !h.length) h="80%";
		if (h.indexOf("%")) h=(findWindowHeight()*h.replace(/%/,"")/100)+"px"; // calc height as % of window
		var showing=f && f.nodeName.toUpperCase()=="IFRAME"; // does IFRAME really exist?
		var stretchCell=p.nodeName.toUpperCase()=="TD" && w.indexOf("%")!=-1 && w.replace(/%/,"")>=100;
		if (!showing) { // create an iframe
			link.style.display="block"; // force IFRAME onto line following link
			if (stretchCell) { p.setAttribute("savedWidth",p.style.width); p.style.width="100%"; } // adjust TD so IFRAME stretches
			var wrapper=createTiddlyElement(null,"span"); // wrapper for slider animation
			wrapper.setAttribute("url",this.href); // for async loading of frame after animation completes
			var f=createTiddlyElement(wrapper,"iframe"); // create IFRAME
			f.style.backgroundColor="#fff"; f.style.width=w; f.style.height=h;
			p.insertBefore(wrapper,this.nextSibling);
			function loadURL(wrapper) { var f=wrapper.firstChild; var url=wrapper.getAttribute("url");
				var d=f.contentDocument?f.contentDocument:(f.contentWindow?f.contentWindow.document:f.document);
				d.open(); d.writeln("<html>connecting to "+url+"</html>"); d.close();
				try { f.src=url; } // if the iframe can't handle the href
				catch(e) { alert(e.description?e.description:e.toString()); } // ... then report the error
				window.scrollTo(0,ensureVisible(wrapper));
			}
			if (!co.chkAnimate) loadURL(wrapper);
			else {
				var morph=new Slider(wrapper,true);
				morph.callback=loadURL;
				morph.properties.push({style: 'width', start: 0, end: 100, template: '%0%'});
				anim.startAnimating(morph);
			}
		} else { // remove iframe
			link.style.display="inline"; // restore link style
			if (stretchCell) p.style.width=p.getAttribute("savedWidth"); // restore previous width of TD
			if (!co.chkAnimate) p.removeChild(f.parentNode);
			else {
				var morph=new Slider(f.parentNode,false,false,"all");
				morph.properties.push({style: 'width', start: 100, end: 0, template: '%0%'});
				anim.startAnimating(morph);
			}
		}
		e.cancelBubble=true; if (e.stopPropagation) e.stopPropagation(); return false;
	}
	return link;
}
//}}}

Aquesta és una eina interactiva per a navegar per la informació del conflicte de Can Ricart. En principi hi ha una taula interactiva que resumeix en forma ordenada la informació per 'Nom', 'Data' o 'Tipus'. Una cronología interactiva (dies, mesos, anys) en format 'Timeline' permet desplaçar-se ràpidamente situant els 'Events', els 'Agents', els 'Conceptes' i els 'Llocs' del conflicte de Can Ricart. Fer clic en els punts acolorits del 'Timeline' obri un entrepà amb la informació en el seu context. Entra la paraula clau en el 'cercador' per a entrar en l'univers Can Ricart.

Aquest és un work-in-progress.

[[cronologies]]

<<tagCloud systemTiddlers systemConfig DiscoveryPackage NavigationPackage tags>>

/***
|''Name:''|LegacyStrikeThroughPlugin|
|''Description:''|Support for legacy (pre 2.1) strike through formatting|
|''Version:''|1.0.2|
|''Date:''|Jul 21, 2006|
|''Source:''|http://www.tiddlywiki.com/#LegacyStrikeThroughPlugin|
|''Author:''|MartinBudden (mjbudden (at) gmail (dot) com)|
|''License:''|[[BSD open source license]]|
|''CoreVersion:''|2.1.0|
***/

//{{{
// Ensure that the LegacyStrikeThrough Plugin is only installed once.
if(!version.extensions.LegacyStrikeThroughPlugin) {
version.extensions.LegacyStrikeThroughPlugin = {installed:true};

config.formatters.push(
{
	name: "legacyStrikeByChar",
	match: "==",
	termRegExp: /(==)/mg,
	element: "strike",
	handler: config.formatterHelpers.createElementAndWikify
});

} //# end of "install only once"
//}}}

<<QOTD Quotations 10000>>
<html><embed src="http://www.archive.org/flow/FlowPlayerLight.swf" allowfullscreen="true" allowscriptaccess="always" quality="high" bgcolor="ffffff" type="application/x-shockwave-flash" pluginspage="http://www.adobe.com/go/getflashplayer" flashvars="config={&quot;controlBarBackgroundColor&quot;:&quot;0x000000&quot;,&quot;loop&quot;:false,&quot;baseURL&quot;:&quot;http://www.archive.org/download/&quot;,&quot;showVolumeSlider&quot;:true,&quot;controlBarGloss&quot;:&quot;high&quot;,&quot;playList&quot;:[{&quot;url&quot;:&quot;abdicate_cellcontextsonicflows0705/can_ricart_vbr.mp3&quot;}],&quot;showPlayListButtons&quot;:true,&quot;usePlayOverlay&quot;:false,&quot;menuItems&quot;:[false,false,false,false,true,true,false],&quot;initialScale&quot;:&quot;scale&quot;,&quot;autoPlay&quot;:false,&quot;autoBuffering&quot;:false,&quot;showMenu&quot;:false,&quot;showMuteVolumeButton&quot;:true,&quot;showFullScreenButton&quot;:false}&amp;" width="142px" height="28px"></html>
[[Can Ricart theme by x-flow|sonic flow]]
[[El conflicte de Can Ricart]]
[[Temàtica]]
''//"Arquitecto municipal. Lo que este escondido misionero municipal ha hecho y lo que ha dejado de hacer, equivale a algo más destructor e irreparable que el paso de la guerra por cada ciudad"// Oteiza''

<script src="http://simile.mit.edu/timeline/api/timeline-api.js" type="text/javascript"></script>

Darrera actualització:
29 d'octubre 2011

<!--{{{-->
<div id='header' class='header'>
<div class='headerShadow'>
<span class='searchBar' macro='search'></span>
<span class='siteTitle' refresh='content' tiddler='SiteTitle'></span>&nbsp;
<span class='siteSubtitle' refresh='content' tiddler='SiteSubtitle'></span>
<div id='top' refresh='content' tiddler='timeline'></div>
</div>

</div>
<div id='mainMenu'>
<span refresh='content' tiddler='MainMenu'></span>
<span id='noticeBoard' refresh='content' tiddler='NoticeBoard'></span>

</div>
<div id='sidebar'>
<div id='sidebarOptions' refresh='content' tiddler='SideBarOptions'></div>
<div id='sidebarTabs' refresh='content' force='true' tiddler='SideBarTabs'></div>
</div>
<div id='displayArea'>
<div id='messageArea'></div>
<div id='tiddlerDisplay'></div>
</div>
<div id='contentFooter' refresh='content' tiddler='contentFooter'></div>
<!--}}}-->

<html>
<img src="imago/051219_mani_cartell.png"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/050628_barricada_porta.png"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/060606_sbg_domo.jpg"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/flors_can_ricart.png"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/050629_can_font.png"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/050628_portes.png"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/0506_vista_torre_rellotge.png"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/050628_megafon.png"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/pallasso makabra.jpg"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/gats_marc_barberá.png"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/071026_desballestament.jpg"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/portes_rellotge.jpg"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/0612_cami_canricart.jpg"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/projeccio_torre.jpg"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/061214_accents.jpg"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/071025_desballestament.jpg"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/taller_wawa.jpg"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/wawa_calle.jpg"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/escales_canfont.jpg"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/bea.jpg"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/ricardians.jpg"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/081120_makabraII.jpg"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/canfont_detall.jpg"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/bar_terrassa.jpg"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/canfont.jpg"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/051118_odissea.jpg"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/paella1.jpg"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/victimes.jpg"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/incendi4.jpg"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/xalaparta.jpg"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/paella.jpg"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/okupacio.jpg"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/061216_macabra_sjaume.jpg"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/incendi5.jpg"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/0509_xinacitta_iracheta.jpg"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/050915_festa_major.jpg"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/foc_can_ricart.jpg"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/advertencia.jpg"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/incendi14.jpg"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/050915_grafit_nit.jpg"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/050726_visquem.jpg"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/050628_gent.jpg"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/okupacio_torre_rellotge.jpg"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/050428_cartell.jpg"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/050920_ricart.png"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/071203_castanyada.jpg"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/050611_portes_obertes.jpeg"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/050628_barricada.png"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/060916_adquisicio.png"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/wifi_antena.jpg"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/wifi_instalacio_antena.jpg"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/logo_wawa.jpg"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/castelucho_1888.jpg"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/100205_estudis_geotecnics.png"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/091108_ruines_romanes_1.jpg"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/081106_outside22@.jpg"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/070714_fragmentos.jpg"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/050628_montiel.jpg"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/070505_trobada.png"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/050728_wawa_forat.png"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/061110_shrine.jpg"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/060225_usos.jpg"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/060103_logo_nau21.png"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/051219_projector_pancarta.png"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/060404_incendi.png"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/050716_bicicletada.jpg"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/060917_picnic_wiki.png"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/050729_wawa_projeccio.png"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/050920_indemnitzacio.png"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/050806_webcam.jpg"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/050910_prego.png"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/050628_barricada.jpg"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/050610_grasp.png"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/060404_cendres.png"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/050712_web_salvem.jpg"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/060630_belén.jpg"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/050812_candau.jpg"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/070505_flyer.png"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/wifi_instalacio.jpg"  width="142">
</html>
----
<html>
<img src="imago/060404_mani_cendres.png" width="142"/>
</html>

/***
|Name|QuoteOfTheDayPlugin|
|Source|http://www.TiddlyTools.com/#QuoteOfTheDayPlugin|
|Documentation|http://www.TiddlyTools.com/#QuoteOfTheDayPluginInfo|
|Version|1.4.1|
|Author|Eric Shulman|
|License|http://www.TiddlyTools.com/#LegalStatements|
|~CoreVersion|2.1|
|Type|plugin|
|Description|Display a randomly selected "quote of the day" from a list defined in a separate tiddler|

!!!!!Documentation
>see [[QuoteOfTheDayPluginInfo]]
!!!!!Revisions
<<<
2008.03.21 [1.4.1] in showNextItem(), corrected handling for random selection so that //initial// index value will randomized correctly instead of always showing first item, even when randomizing.  Thanks to Riccardo Gherardi for finding this.
| Please see [[QuoteOfTheDayPluginInfo]] for previous revision details |
2005.10.21 [1.0.0] Initial Release.  Based on a suggestion by M.Russula
<<<
!!!!!Code
***/
//{{{
version.extensions.QuoteOfTheDayPlugin= {major: 1, minor: 4, revision: 1, date: new Date(2008,3,21)};
config.macros.QOTD = {
	clickTooltip: "click to view another item",
	timerTooltip: "auto-timer stopped...  'mouseout' to restart timer",
	timerClickTooltip: "auto-timer stopped...  click to view another item, or 'mouseout' to restart timer",
	handler:
	function(place,macroName,params) {
		var tid=params.shift(); // source tiddler containing HR-separated quotes
		var p=params.shift();
		var click=true; // allow click for next item
		var inline=false; // wrap in slider for animation effect
		var random=true; // pick an item at random (default for "quote of the day" usage)
		var folder=false; // use local filesystem folder list
		var cookie=""; // default to no cookie
		var next=0; // default to first item (or random item)
		while (p) {
			if (p.toLowerCase()=="noclick") var click=false;
			if (p.toLowerCase()=="inline") var inline=true;
			if (p.toLowerCase()=="norandom") var random=false;
			if (p.toLowerCase().substr(0,7)=="cookie:") var cookie=p.substr(8);
			if (!isNaN(p)) var delay=p;
			p=params.shift();
		}
		if ((click||delay) && !inline) {
			var panel = createTiddlyElement(null,"div",null,"sliderPanel");
			panel.style.display="none";
			place.appendChild(panel);
			var here=createTiddlyElement(panel,click?"a":"span",null,"QOTD");
		}
		else
			var here=createTiddlyElement(place,click?"a":"span",null,"QOTD");
		here.id=(new Date()).convertToYYYYMMDDHHMMSSMMM()+Math.random().toString(); // unique ID
		// get items from tiddler or file list
		var list=store.getTiddlerText(tid,"");
		if (!list||!list.length) { // not a tiddler... maybe an image directory?
			var list=this.getImageFileList(tid);
			if (!list.length) { // maybe relative path... fixup and try again
				var h=document.location.href;
				var p=getLocalPath(decodeURIComponent(h.substr(0,h.lastIndexOf("/")+1)));
				var list=this.getImageFileList(p+tid);
			}
		}
		if (!list||!list.length) return false; // no contents... nothing to display!
		here.setAttribute("list",list);
		if (delay) here.setAttribute("delay",delay);
		here.setAttribute("random",random);
		here.setAttribute("cookie",cookie);
		if (click) {
			here.title=this.clickTooltip
			if (!inline) here.style.display="block";
			here.setAttribute("href","javascript:;");
			here.onclick=function(event)
				{ config.macros.QOTD.showNextItem(this); }
		}
		if (config.options["txtQOTD_"+cookie]!=undefined) next=parseInt(config.options["txtQOTD_"+cookie]);
		here.setAttribute("nextItem",next);
		config.macros.QOTD.showNextItem(here);
		if (delay) {
			here.title=click?this.timerClickTooltip:this.timerTooltip
			here.onmouseover=function(event)
				{ clearTimeout(this.ticker); };
			here.onmouseout=function(event)
				{ this.ticker=setTimeout("config.macros.QOTD.tick('"+this.id+"')",this.getAttribute("delay")); };
			here.ticker=setTimeout("config.macros.QOTD.tick('"+here.id+"')",delay);
		}
	},
	tick: function(id) {
		var here=document.getElementById(id); if (!here) return;
		config.macros.QOTD.showNextItem(here);
		here.ticker=setTimeout("config.macros.QOTD.tick('"+id+"')",here.getAttribute("delay"));
	},
	showNextItem:
	function (here) {
		// hide containing slider panel (if any)
		var p=here.parentNode;
		if (p.className=="sliderPanel") p.style.display = "none"
		// get a new quote
		var index=here.getAttribute("nextItem"); 
		var items=here.getAttribute("list").split("\n----\n");
		if (index<0||index>=items.length) index=0;
		if (here.getAttribute("random")=="true") index=Math.floor(Math.random()*items.length);
		var txt=items[index];
		// re-render quote display element, and advance index counter
		removeChildren(here); wikify(txt,here);
		index++; here.setAttribute("nextItem",index);
		var cookie=here.getAttribute("cookie");
		if (cookie.length) {
			config.options["txtQOTD_"+cookie]=index.toString();
			saveOptionCookie("txtQOTD_"+cookie);
		}
		// redisplay slider panel (if any)
		if (p.className=="sliderPanel") {
			if(anim && config.options.chkAnimate)
				anim.startAnimating(new Slider(p,true,false,"none"));
			else p.style.display="block";
		}
	},
	getImageFileList: function(cwd) { // returns HR-separated list of image files
		function isImage(fn) {
			var ext=fn.substr(fn.length-3,3).toLowerCase();
			return ext=="jpg"||ext=="gif"||ext=="png";
		}
		var files=[];
		if (config.browser.isIE) {
			cwd=cwd.replace(/\//g,"\\");
			// IE uses ActiveX to read filesystem info
			var fso = new ActiveXObject("Scripting.FileSystemObject");
			if(!fso.FolderExists(cwd)) return [];
			var dir=fso.GetFolder(cwd);
			for(var f=new Enumerator(dir.Files); !f.atEnd(); f.moveNext())
				if (isImage(f.item().path)) files.push("[img[%0]]".format(["file:///"+f.item().path.replace(/\\/g,"/")]));
		} else {
			// FireFox (mozilla) uses "components" to read filesystem info
			// get security access
			if(!window.Components) return;
			try { netscape.security.PrivilegeManager.enablePrivilege("UniversalXPConnect"); }
			catch(e) { alert(e.description?e.description:e.toString()); return []; }
			// open/validate directory
			var file=Components.classes["@mozilla.org/file/local;1"].createInstance(Components.interfaces.nsILocalFile);
			try { file.initWithPath(cwd); } catch(e) { return []; }
			if (!file.exists() || !file.isDirectory()) { return []; }
			var folder=file.directoryEntries;
			while (folder.hasMoreElements()) {
				var f=folder.getNext().QueryInterface(Components.interfaces.nsILocalFile);
				if (f instanceof Components.interfaces.nsILocalFile)
					if (isImage(f.path)) files.push("[img[%0]]".format(["file:///"+f.path.replace(/\\/g,"/")]));
			}
		}
		return files.join("\n----\n");
	}
}
//}}}

config.views.wikified.tag.relatedTagsText = "Show related tags";
config.views.wikified.tag.relatedTagsTooltip = "Show related tags";
config.views.wikified.tag.labelNoRelatedTags = "no tags";
config.views.wikified.tag.labelRelatedTags = "related tags: ";

// Event handler for clicking on a tiddler tag
window.onClickTag = function(ev)
{
	var e = ev ? ev : window.event;
	var popup = Popup.create(this);
	var tag = this.getAttribute("tag");
	var title = this.getAttribute("tiddler");
	if(popup && tag) {
		var tagged = store.getTaggedTiddlers(tag);
		var titles = [];
		var li,r;
		for(r=0;r<tagged.length;r++) {
			if(tagged[r].title != title)
				titles.push(tagged[r].title);
		}
		var lingo = config.views.wikified.tag;
		if(titles.length > 0) {
			var openAll = createTiddlyButton(createTiddlyElement(popup,"li"),lingo.openAllText.format([tag]),lingo.openAllTooltip,onClickTagOpenAll);
			openAll.setAttribute("tag",tag);
			createTiddlyElement(createTiddlyElement(popup,"li",null,"listBreak"),"div");
			for(r=0; r<titles.length; r++) {
				createTiddlyLink(createTiddlyElement(popup,"li"),titles[r],true);
			}
		} else {
			createTiddlyText(createTiddlyElement(popup,"li",null,"disabled"),lingo.popupNone.format([tag]));
		}
		createTiddlyElement(createTiddlyElement(popup,"li",null,"listBreak"),"div");
		var relatedTags = createTiddlyButton(createTiddlyElement(popup,"li"),lingo.relatedTagsText,lingo.relatedTagsTooltip,onClickRelatedTags);
		relatedTags.setAttribute("tag",tag);
		var h = createTiddlyLink(createTiddlyElement(popup,"li"),tag,false);
		createTiddlyText(h,lingo.openTag.format([tag]));
	}
	Popup.show();
	e.cancelBubble = true;
	if(e.stopPropagation) e.stopPropagation();
	return false;
}

// Event handler for 'Show related tags' on a tiddler popup
window.onClickRelatedTags = function(ev)
{
	var e = ev ? ev : window.event;		
	var popup = Popup.create(this);
	var relatedtags = [];
	var tags = [];
	var tag = this.getAttribute("tag");
	var tiddlers = store.getTaggedTiddlers(tag);
	for(var i=0; i<tiddlers.length; i++) {
		tags = tiddlers[i].tags;
		for(var j=0; j<tags.length; j++) {
			relatedtags.pushUnique(tags[j]);
		}
	}
	var lingo = config.views.wikified.tag;
	var prompt = relatedtags.length == 0 ? lingo.labelNoRelatedTags : lingo.labelRelatedTags;
	createTiddlyElement(popup,"li",null,"listTitle",prompt.format([tag]));
	for(var t=0; t<relatedtags.length; t++) {
		if(relatedtags[t]!==tag) {
			createTagButton(createTiddlyElement(popup,"li"),relatedtags[t],tag);
		}
	}
	Popup.show();
	e.cancelBubble = true;
	if (e.stopPropagation) e.stopPropagation();
	return false;
}

9 de septembre 2005. Can Font envia un SOS al sector cultural. ''La cultura a les escombraries, artistes de Can Ricart al carrer''. Es fan publiques les [[signatures de recolçament|http://visquem.citymined.org/?q=node/9]] de més de 200 persones i entitats. ''"Can Font fa una crida a tots els agents del sector cultural per a sol·licitar el seu suport públic en la defensa dels espais creatius dintre de la ciutat i detenir l'incessant procés d'exili artístic que està vivint Barcelona"''

"Recorden el premi Goya al decorat de “El embrujo de Shangai” de Trueba? I les joguines que decoren el Aeromàgic del Tibidabo?. Potser tinguin en ment el festival a l'aire lliure de Xinacittà sobre cinema d'animació, o el bon sabor que els va deixar una exposició sobre “La volta al món a Madrid” o qualsevol altra en la galeria La Xina A.R.T. Però és possible que siguin més aficionats al teatre i hagin assistit a l'última obra de Carlos Santos. Siguin quines siguin les seves aficions cal que sàpiguen que en totes les esmentades i tantes d'altres que podríem incloure, hi han participat en elements importants una serie d'artistes que tenen un lloc en comú; [[Can Font|can font]].

Aquest espai ha acollit des de l'any 1994 alguns dels tallers i professionals que han col•laborat en tots aquests exemples de creació. Més de 10 anys d'activitat contínua, i invisible per a molts, que ara es veu amenaçada pel nou pla urbanístic 22@ que afecta a tot el recinte de Can Ricart.

Can Ricart, el recinte industrial més antic que queda en actiu a Barcelona, des de la seva construcció en 1853, està amenaçat per la renovació urbanística que afecta al barri del Poblenou. Els plans de l'Ajuntament preveuen transformar el conjunt en [[oficines i un hotel|parc central de negocis]] i expulsar a les empreses i treballadors que durant tants anys han realitzat la seva activitat en el recinte. Els murs d'aquest recinte han vist passar centenars d'artistes que han afavorit l'existència d'una activitat pluridisciplinar entre les indústries i els creadors donant lloc a un ric entramat social, afegint valor al conjunt patrimonial.

Dintre del pla 22@ l'espai de Can Font apareix catalogat com equipament cultural gestionat per l'Ajuntament el contingut del qual encara no ha estat definit. Fins que això ocorri, els 25 artistes que componen l'associació AXA/Can Font es troben en un limb legal i en el centre d'un escenari ocupat pel marquès de Santa Isabel, propietari del recinte de Can Ricart, i l'Ajuntament, futur gestor de l'espai, en cadascun dels extrems. Els missatges que arriben de cadascun d'aquests interlocutors sobre la responsabilitat de l'espai són contradictoris. Mentre que el Marquès assegura ser l'actual propietari de l'espai de Can Font i insta als artistes a abandonar el lloc,
l'Ajuntament informava el passat 19 de juliol als artistes a través de l'Associació d'Artistes Visuals de Catalunya que es responsabilitzava de l'espai i dels artistes fins que es decidís la destinació final de l'equipament. Els intents dels artistes per dialogar amb els responsables municipals per a aclarir la seva situació i obrar en conseqüència no han estat atesos fins al moment.

Per aquesta raó, [[Can Font|odissea]] fa una crida a tots els agents del sector cultural per a sol·licitar el seu suport públic en la defensa dels espais creatius dintre de la ciutat i detenir l'incessant procés d'exili artístic que està vivint Barcelona."

<html>
<div style="overflow:auto;">
<img src="imago/bcn_batega_cementiris_culturals.jpg" width="100%"/>
</div>
</html>

''context:''
2 de novembre 1998. [[El submarí|http://www.tvclot.com/continuidad.php?Id=910936]]. TV Clot
25 de novembre 1999. [[Els artistes a Poblenou, estat de la qüestió|http://www.tvclot.com/continuidad.php?Id=36500]]. David Campillo, TV Clot
2005. Artistes Can Ricart, reportatge a Gustavo Suñer i Oriol Pont. Hores Bruixes, [[Radio Marca|http://www.altaveu.org/es/index.htm]]. [[Artistes Can Ricart - 2' 42''|http://www.altaveu.org/media/altaveu//04artistescanricart0242.mp3]] i [[Artistes Can Ricart - 6' 59''|http://www.altaveu.org/media/altaveu//05artistescanricart0659.mp3]]

@@color(black):''Com funciona:''@@

''La línia de temps, a dalt de tot de la pàgina web,  conté dues @@color(#CC6633):bandas blavosas@@, que s'arrosegen amb el ratolí. Al fer clic en @@color(#CC6633):els titulars@@ del 'Timeline', s'obre un @@color(#CC6633):entrepà@@ amb una breu sinopsi. Al clicar-hi s'obre una càpsula informativa ampliada per sota de les bandas blavas.

Dintre de cada @@color(#CC6633):càpsula informativa@@, el clicks als @@color(#CC6633):enllaços externs@@ mostren la web corresponent dintre del mateix marc, sense obrir-ho en noves pestanyes o finestres del navegador. Per tancar només cal clickar el mateix enllaç.

Alhora es pot navegar els continguts usant els @@color(#CC6633):tags@@ que defineixen la temàtica del conflicte, mitjançant el tag cloud (Temàtica) o els tags que apareixen a cada informació.

També es pot buscar paraules clau en el @@color(#CC6633):cercador@@ ( a dalt de la pàgina) per a entrar en l'univers Can Ricart.''

/***
|''Name''|SimpleSearchPlugin|
|''Description''|displays search results as a simple list of matching tiddlers|
|''Authors''|FND|
|''Version''|0.4.0|
|''Status''|stable|
|''Source''|http://devpad.tiddlyspot.com/#SimpleSearchPlugin|
|''CodeRepository''|http://svn.tiddlywiki.org/Trunk/contributors/FND/plugins/SimpleSearchPlugin.js|
|''License''|[[Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 License|http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/]]|
|''Keywords''|search|
!Revision History
!!v0.2.0 (2008-08-18)
* initial release
!!v0.3.0 (2008-08-19)
* added Open All button (renders Classic Search option obsolete)
* sorting by relevance (title matches before content matches)
!!v0.4.0 (2008-08-26)
* added tag matching
!To Do
* tag matching optional
* animations for container creation and removal
* when clicking on search results, do not scroll to the respective tiddler (optional)
* use template for search results
!Code
***/
//{{{
if(!version.extensions.SimpleSearchPlugin) { //# ensure that the plugin is only installed once
version.extensions.SimpleSearchPlugin = { installed: true };

if(!plugins) { var plugins = {}; }
plugins.SimpleSearchPlugin = {
	heading: "Search Results",
	containerId: "searchResults",
	btnCloseLabel: "close",
	btnCloseTooltip: "dismiss search results",
	btnCloseId: "search_close",
	btnOpenLabel: "Open all",
	btnOpenTooltip: "open all search results",
	btnOpenId: "search_open",
	
	displayResults: function(matches, query) {
		story.refreshAllTiddlers(true); // update highlighting within story tiddlers
		var el = document.getElementById(this.containerId);
		query = '"""' + query + '"""'; // prevent WikiLinks
		if(el) {
			removeChildren(el);
		} else { //# fallback: use displayArea as parent
			var container = document.getElementById("displayArea");
			el = document.createElement("div");
			el.setAttribute("id", this.containerId);
			el = container.insertBefore(el, container.firstChild);
		}
		var msg = "!" + this.heading + "\n";
		if(matches.length > 0) {
			msg += "''" + config.macros.search.successMsg.format([matches.length.toString(), query]) + ":''\n";
			this.results = [];
			for(var i = 0 ; i < matches.length; i++) {
				this.results.push(matches[i].title);
				msg += "* [[" + matches[i].title + "]]\n";
			}
		} else {
			msg += "''" + config.macros.search.failureMsg.format([query]) + "''"; // XXX: do not use bold here!?
		}
		createTiddlyButton(el, this.btnCloseLabel, this.btnCloseTooltip, plugins.SimpleSearchPlugin.closeResults, "button", this.btnCloseId);
		wikify(msg, el);
		if(matches.length > 0) { // XXX: redundant!?
			createTiddlyButton(el, this.btnOpenLabel, this.btnOpenTooltip, plugins.SimpleSearchPlugin.openAll, "button", this.btnOpenId);
		}
	},

	closeResults: function() {
		var el = document.getElementById(plugins.SimpleSearchPlugin.containerId);
		removeNode(el);
		plugins.SimpleSearchPlugin.results = null;
		highlightHack = null;
	},

	openAll: function(ev) {
		story.displayTiddlers(null, plugins.SimpleSearchPlugin.results);
		return false;
	}
};

config.shadowTiddlers.StyleSheetSimpleSearch = "/*{{{*/\n" +
	"#" + plugins.SimpleSearchPlugin.containerId + " {\n" +
	"\toverflow: auto;\n" +
	"\tpadding: 5px 1em 10px;\n" +
	"\tbackground-color: [[ColorPalette::TertiaryPale]];\n" +
	"}\n\n" +
	"#" + plugins.SimpleSearchPlugin.containerId + " h1 {\n" +
	"\tmargin-top: 0;\n" +
	"\tborder: none;\n" +
	"}\n\n" +
	"#" + plugins.SimpleSearchPlugin.containerId + " ul {\n" +
	"\tmargin: 0.5em;\n" +
	"\tpadding-left: 1.5em;\n" +
	"}\n\n" +
	"#" + plugins.SimpleSearchPlugin.containerId + " .button {\n" +
	"\tdisplay: block;\n" +
	"\tborder-color: [[ColorPalette::TertiaryDark]];\n" +
	"\tpadding: 5px;\n" +
	"\tbackground-color: [[ColorPalette::TertiaryLight]];\n" +
	"}\n\n" +
	"#" + plugins.SimpleSearchPlugin.containerId + " .button:hover {\n" +
	"\tborder-color: [[ColorPalette::SecondaryMid]];\n" +
	"\tbackground-color: [[ColorPalette::SecondaryLight]];\n" +
	"}\n\n" +
	"#" + plugins.SimpleSearchPlugin.btnCloseId + " {\n" +
	"\tfloat: right;\n" +
	"\tmargin: -5px -1em 5px 5px;\n" +
	"}\n\n" +
	"#" + plugins.SimpleSearchPlugin.btnOpenId + " {\n" +
	"\tfloat: left;\n" +
	"\tmargin-top: 5px;\n" +
	"}\n" +
	"/*}}}*/";
store.addNotification("StyleSheetSimpleSearch", refreshStyles);

// override Story.search()
Story.prototype.search = function(text, useCaseSensitive, useRegExp) {
	highlightHack = new RegExp(useRegExp ? text : text.escapeRegExp(), useCaseSensitive ? "mg" : "img");
	var matches = store.search(highlightHack, null, "excludeSearch");
	var q = useRegExp ? "/" : "'";
	plugins.SimpleSearchPlugin.displayResults(matches, q + text + q);
};

// override TiddlyWiki.search() to sort by relevance
TiddlyWiki.prototype.search = function(searchRegExp, sortField, excludeTag, match) {
	var candidates = this.reverseLookup("tags", excludeTag, !!match);
	var primary = [];
	var secondary = [];
	var tertiary = [];
	for(var t = 0; t < candidates.length; t++) {
		if(candidates[t].title.search(searchRegExp) != -1) {
			primary.push(candidates[t]);
		} else if(candidates[t].tags.join(" ").search(searchRegExp) != -1) {
			secondary.push(candidates[t]);
		} else if(candidates[t].text.search(searchRegExp) != -1) {
			tertiary.push(candidates[t]);
		}
	}
	var results = primary.concat(secondary).concat(tertiary);
	if(sortField) {
		results.sort(function(a, b) {
			return a[sortField] < b[sortField] ? -1 : (a[sortField] == b[sortField] ? 0 : +1);
		});
	}
	return results;
};

} //# end of "install only once"
//}}}

una cronologia interactiva

El conflicte de Can Ricart

/*{{{*/
/*Mocha TiddlyWiki Theme*/
/*Version 1.0*/
/*Design and CSS originally by Anthonyy, ported to TiddlyWiki by Saq Imtiaz.*/
/*}}}*/
/*{{{*/
 #contentWrapper{
margin: 0 3.4em;

 font-family: Lucida Grande, Tahoma, Arial, Helvetica, sans-serif; /* Lucida Grande for the Macs, Tahoma for the PCs */
font-size: 11px;
 line-height: 1.6em;
 color: #666;
}

.header {
 background: #fff; 
 padding-top: 10px;
 clear: both;

border-bottom: 4px solid #948979;
}

.headerShadow { padding: 2.6em 0em 0.5em 0em; }

.siteTitle {
 font-family: 'Trebuchet MS' sans-serif;
 font-weight: bold;
 font-size: 30px;
 color: #CC6633;
 margin-bottom: 30px;
 background-color: #FFF;
}

.siteTitle a{color:#CC6633; border-bottom:1px dotted #cc6633;}

.siteSubtitle {
 font-size: 1.0em;
 display: block;
 margin: .5em 3em; color: #999999;
}

#mainMenu {
position:relative;
float:left;
margin-bottom:1em;
display:inline;
text-align:left;
padding: 2em 0.5em 0.5em 0em;
width:13em;
font-size:1em;
}

#sidebar{
position:relative;
float:right;
margin-bottom:1em;
padding-top:2em;
display:inline;

}

#displayArea {
 margin: 0em 17em 0em 15em;
}

.tagClear {clear:none;}

#contentFooter {background:#575352; color:#BFB6B3; clear: both; padding: 0.5em 1em;}

 
 #contentFooter a {
 color: #BFB6B3;
 border-bottom: 1px dotted #BFB6B3;
 }
 
 #contentFooter a:hover {
 color: #FFFFFF;
 background-color:#575352;
 }

 a,#sidebarOptions .sliderPanel a{
 color:#CC6714;
 text-decoration: none;
 }

 a:hover,#sidebarOptions .sliderPanel a:hover {
 color:#CC6714;
 background-color: #F5F5F5; 
 }

.viewer .button, .editorFooter .button{
 color: #666;
 border: 1px solid #CC6714;
}

.viewer .button:hover, 
.editorFooter .button:hover{
 color: #fff;
 background: #CC6714;
 border-color: #CC6714;
}

.viewer .button:active, .viewer .highlight,.editorFooter .button:active, .editorFooter .highlight{color:#fff; background:#575352;border-color:#575352;}


 #mainMenu a {
 display: block;
 padding: 5px;
 border-bottom: 1px solid #CCC;
 }

 #mainMenu a:link, #navlist a:visited {
 color:#CC6714;
 text-decoration: none;
 }
 
 #mainMenu a:hover {
 background: #000000 url(arrow.gif) 96% 50% no-repeat;
 background-color: #F5F5F5;
 color:#CC6714;
 }

/% #mainMenu br {display:none;} %/

#sidebarOptions a {
 color:#999;
 text-decoration: none;
 }

#sidebarOptions a:hover {
 color:#4F4B45;
 background-color: #F5F5F5;border:1px solid #fff;
 }

#sidebarOptions {line-height:1.4em;}

 .tiddler {
 padding-bottom: 40px;
 border-bottom: 1px solid #DDDDDD; 
 }
.title {color:#CC6633;}
.subtitle, .subtitle a { color: #999999; font-size: 1.0em;margin:0.2em;}
.shadow .title{color:#948979;}

.selected .toolbar a {color:#999999;}
.selected .toolbar a:hover {color:#4F4B45; background:transparent;border:1px solid #fff;}

.toolbar .button:hover, .toolbar .highlight, .toolbar .marked, .toolbar a.button:active{color:#4F4B45; background:transparent;border:1px solid #fff;}

 .listLink,#sidebarTabs .tabContents {line-height:1.5em;}
 .listTitle {color:#888;}

#sidebarTabs .tabContents {background:#fff;}
#sidebarTabs .tabContents .tiddlyLink, #sidebarTabs .tabContents .button{color:#999;}
#sidebarTabs .tabContents .tiddlyLink:hover,#sidebarTabs .tabContents .button:hover{color:#4F4B45;background:#fff}

#sidebarTabs .tabContents .button:hover, #sidebarTabs .tabContents .highlight, #sidebarTabs .tabContents .marked, #sidebarTabs .tabContents a.button:active{color:#4F4B45;background:#fff}

.tabSelected{color:#fff; background:#948979;}

.tabUnselected {
 background: #ccc;
}

 .tabSelected, .tabSelected:hover {
 color: #fff;
 background: #948979;
 border: solid 1px #948979;
padding-bottom:1px;
}

 .tabUnselected {
 color: #999;
 background: #eee;
 border: solid 1px #ccc;
padding-bottom:1px;
}

#sidebarTabs .tabUnselected { border-bottom: none;padding-bottom:3px;}
#sidebarTabs .tabSelected{padding-bottom:3px;}


#sidebarTabs .tabUnselected:hover { border-bottom: none;padding-bottom:3px;color:#4F4B45}

#sidebarOptions .sliderPanel {
 background: #fff; border:none;
 font-size: .9em;
}
#sidebarOptions .sliderPanel a {font-weight:normal;}
#sidebarOptions .sliderPanel input {border:1px solid #999;}

.viewer blockquote {
 border-left: 3px solid #948979;
}

.viewer table {
 border: 2px solid [[ColorPalette::TertiaryDark]];
}

.viewer th, thead td {
 background: #948979;
 border: 1px solid #948979;
 color: #fff;
}
.viewer pre {
 border: 1px solid #948979;
 background: #f5f5f5;
}

.viewer code {
 color: #2F2A29;
}

.viewer hr {
 border-top: dashed 1px #948979;
}

.editor input {
 border: 1px solid #948979;
}

.editor textarea {
 border: 1px solid #948979;
}

.popup {
 background: #948979;
 border: 1px solid #948979;
}

.popup li.disabled {
 color: #000;
}

.popup li a, .popup li a:visited {
 color: #eee;
 border: none;
}

.popup li a:hover {
 background: #575352;
 color: #fff;
 border: none;
}

/*.highlight, .marked {background:transparent; color:#111; border:none; text-decoration:underline;}*/

.tagging, .tagged {
 border: 1px solid #eee;
 background-color: #F7F7F7;
}

.selected .tagging, .selected .tagged {
 background-color: #eee;
 border: 1px solid #BFBAB3;
}

 .tagging .listTitle, .tagged .listTitle {
 color: #bbb;
}

.selected .tagging .listTitle, .selected .tagged .listTitle {
 color: #666; 
}

.tagging .button, .tagged .button {
 color:#aaa;
}
.selected .tagging .button, .selected .tagged .button {
 color:#4F4B45;
}

.tagging .button:hover, .tagged .button:hover, .tagging .button:active, .tagged .button:active {
 border: none; background:transparent; text-decoration:underline; color:#000;
}

h1,h2,h3,h4,h5 { color: #666; background: transparent; padding-bottom:2px; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; }
h1 {font-size:18px;}
h2 {font-size:16px;}
h3 {font-size: 14px;}

#messageArea {
 border: 4px solid #948979;
 background: #f5f5f5;
 color: #999;
 font-size:90%;
}

#messageArea a:hover { background:#f5f5f5;}

#messageArea .button{
 color: #666;
 border: 1px solid #CC6714;
}

#messageArea .button:hover {
 color: #fff;
 background: #948979;
 border-color: #948979;
}


* html .viewer pre {
 margin-left: 0em;
}

* html .editor textarea, * html .editor input {
 width: 98%;
}

.searchBar {float:right;font-size: 1.0em;}
.searchBar .button {color:#999;display:block;}
.searchBar .button:hover {border:1px solid #fff;color:#4F4B45;}
.searchBar input { 
 background-color: #FFF;
 color: #999999;
 border: 1px solid #CCC; margin-right:3px;
}

#sidebarOptions .button:active, #sidebarOptions .highlight {background:#F5F5F5;}

*html #contentFooter { padding:0.25em 1em 0.5em 1em;}

#noticeBoard {font-size: 0.9em; color:#999; position:relative;display:block;background:#fff; clear: both; margin-right:0.5em; margin-top:60px; padding:5px; border-bottom: 1px dotted #CCC; border-top: 1px dotted #CCC;}
#mainMenu #noticeBoard a,#mainMenu #noticeBoard .tiddlyLink {display:inline;border:none;padding:5px 2px;color:#DF9153 }
#noticeBoard a:hover {border:none;} 

#noticeBoard br {display:inline;}

#mainMenu #noticeBoard .button{
 color: #666;
 border: 1px solid #DF9153;padding:2px;
}

#mainMenu #noticeBoard .button:hover{
 color: #fff;
 background: #DF9153;
 border-color: #DF9153;
}
/*}}}*/

.twtimeline{
margin: 10px auto .2em;
height: 350px;
width:  100%;
border: 1px solid #aaa
}

.twocolumns {
   display:block;
   -moz-column-count:2;
   -moz-column-gap:1em;
   -moz-column-width:50%;

} 
/* hide tiddler subtitle */
   .subtitle{ display:none !important; }

/***
|Name|TagCloudPlugin|
|Source|http://www.TiddlyTools.com/#TagCloudPlugin|
|Version|1.1.0|
|Author|Clint Checketts|
|License|unknown|
|~CoreVersion|2.1|
|Type|plugin|
|Requires||
|Overrides||
|Description|present all tags using proportional font display|

!Usage
<<<
<<tagCloud>>
<<<
!Revisions
<<<
2008.07.03 [1.1.0] added 'segments' property to macro object.  Extensive code cleanup
<<<
!Code
***/
//{{{
version.extensions.tagCloud = {major: 1, minor: 1 , revision: 0, date: new Date(2006,2,04)};
//Created by Clint Checketts, contributions by Jonny Leroy and Eric Shulman

config.shadowTiddlers.TagCloud="<<tagCloud>>";

setStylesheet("\
	.tagCloud span{height: 3.5em;margin: 3px;}\
	.tagCloud1{font-size: 0.8em;}\
	.tagCloud2{font-size: 1.0em;}\
	.tagCloud3{font-size: 1.5em;}\
	.tagCloud4{font-size: 2.0em;}\
	.tagCloud5{font-size: 2.5em;}\
	.tagCloud6{font-size: 3.0em;}\
	",
	"tagCloudsStyles");

config.macros.tagCloud = {
	noTags: "No tag cloud created because there are no tags.",
	tooltip: "%1 tiddlers tagged with '%0'",
	segments: 5,
	handler: function(place,macroName,params) {

		// get tags, skip excluded tags
		var tags=store.getTags();
		for (var t=0; t<tags.length; t++)
			for (var p=0;p<params.length; p++)
				if (tags[t][0]==params[p]) tags[t][0]="";

		// get maximum number of tags to calculate tagCloud segment sizes
		var mostTags=0;
		for (var t=0; t<tags.length; t++) if (tags[t][0].length > 0)
			if (tags[t][1]>mostTags) mostTags=tags[t][1];
		var tagSegment=mostTags/config.macros.tagCloud.segments;

		// output
		var tagCloudWrapper = createTiddlyElement(place,"div",null,"tagCloud",null);
		if(!tags.length)
			createTiddlyElement(tagCloudWrapper,"span",null,null,this.noTags);
		else for (var t=0; t<tags.length; t++) if (tags[t][0].length > 0){
			tagCloudWrapper.appendChild(document.createTextNode(" "));
			var theTag = createTiddlyButton(tagCloudWrapper,
				tags[t][0],this.tooltip.format(tags[t]),onClickTag,
				"tagCloudtag tagCloud" + (Math.round(tags[t][1]/tagSegment)+1));
			theTag.setAttribute("tag",tags[t][0]);
		}
	}
};
//}}}

//tag cloud//:
<<tagCloud systemTiddlers systemConfig DiscoveryPackage NavigationPackage tags plugins>>

window.TwTimeline=function(elementDom, timelineXML){
 return this.init(elementDom, timelineXML);
}

TwTimeline.config = {
 elementDom: "mytimeline",
//timelineXML:"http://canricart.info/ciutat.xml"
timelineXML:"http://canricart.info/ciutat.xml"
}

//Timeline class
TwTimeline.prototype.init=function(elementDom, timelineXML) {
 this.elementDom=elementDom||TwTimeline.config.elementDom;
 this.timelineXML=timelineXML||TwTimeline.config.timelineXML; 
 this.tl=null;
 this.resizeTimerID=null;
 this.onLoad();
 return this;
}

TwTimeline.prototype.onLoad= function() {
 var eventSource = new Timeline.DefaultEventSource();
 var bandInfos = [
 Timeline.createBandInfo({
 eventSource: eventSource,
 date: "Jul 10 2005 00:00:00 GMT",
 width: "80%", 
 intervalUnit: Timeline.DateTime.WEEK, 
 intervalPixels: 42
 }),
 Timeline.createBandInfo({
 showEventText: false,
 trackHeight: 0.5,
 trackGap: 0.2,
 eventSource: eventSource,
 date: "Jul 10 2005 00:00:00 GMT",
 width: "20%", 
 intervalUnit: Timeline.DateTime.YEAR, 
 intervalPixels: 200
 })
 ];
 bandInfos[1].syncWith = 0;
 bandInfos[1].highlight = true;
 bandInfos[1].eventPainter.setLayout(bandInfos[0].eventPainter.getLayout());
 
 this.tl = Timeline.create(document.getElementById(this.elementDom), bandInfos);
 Timeline.loadXML(this.timelineXML, function(xml, url) { eventSource.loadXML(xml, url); });
}

TwTimeline.prototype.onResize=function() {
 if (resizeTimerID == null) {
 resizeTimerID = window.setTimeout(function() {
 resizeTimerID = null;
 this.tl.layout();
 }, 500);
 }
}

//Timeline macro
version.extensions.twtimeline={
 major: 0, 
 minor: 1, 
 revision: 0, 
 date: new Date("Feb 25, 2007"), 
 code: "http://project.dahukanna.net/tiddlywiki/twextensions.htm#_timeline", 
 doc: "http://project.dahukanna.net/tiddlywiki/twextensions.htm#_timelineDoc", 
 author:"DawnAhukanna dawn[at]dahukanna[dot]net", 
 summary:"_timeline for TiddlyWiki version 2.1.3 or above.", 
 description: "timeline plugin.", 
 coreVersion: "2.1.0"
}

config.macros.twtimeline={
 label:{saveXML:"Save Timeline XML"},
 prompt:{saveXML:"Save Timeline XML for current TiddlyWiki"},
 messages:{XMLError:"XML error%0- select xml file", XMLSaved:"Saved xml file",XMLSavedError:"Failed to save xml file"},
 handler: function(place,macroName,params) {
 /*
 params[0] - function to run.
 params[1] - the name of the xml file to load/save.
 params[2] - the name of the DOM element.
 */
 // Execute instruction in params[0]
 switch (params[0]) {
 case "saveXML":
 if(!readOnly) {
 prompt = this.prompt.saveXML.format();
 label = this.label.saveXML.format();
 createTiddlyButton(place,label,prompt,function(){saveXML(); return false;});
 }
 break;
 
 default:
 var elementDom,timelineXML;
 if (params[1]== undefined|| params[1]== null || params[1].trim()==""){
 timelineXML=TwTimeline.config.timelineXML;
 }else{
 timelineXML=params[1];
 }
 if (params[2]== undefined|| params[2]== null || params[2].trim()==""){
 elementDom=TwTimeline.config.elementDom;
 }else{
 elementDom=params[2];
 }
 var mytimeline = createTiddlyElement(place,"div",elementDom,"twtimeline","This should display the timeline. Doesn't seem to work in this browser."); 
 var twtimeline = new TwTimeline(elementDom,timelineXML);
 }
 
 function saveXML() {
 }
 }
}

{{twocolumns{
[img[imago/060916_adquisició.png]]

''16 de septembre 2006''. "[[COMPANYIA CIUTADANA CAN RICART|http://www.forumriberabesos.net/blog/?p=15]]. Davant la posició de l’Ajuntament que, malgrat el que s’ha publicat, encara no contempla la preservació íntegra d’aquest recinte fabril d’un interès excepcional per a Barcelona i per a Catalunya, els ciutadans, tot esperant que siguin resoltes positivament les nombroses al·legacions presentades pel juliol al nou pla municipal, adquireixen simbòlicament Can Ricart per a la ciutat

El dissabte, 16 de setembre entre les onze i les dues, a la Rambla del Poblenou / Ramon Turró, surt a borsa la primera emissió de la Companyia Ciutadana Can Can Ricart

Tothom tindrà l’oportunitat d’adquirir a 1 euro accions de la fàbrica

NO DEIXEU D’APROFITAR AQUESTA OFERTA, CADA DIA QUE PASSA LES ACCIONS CIUTADANES DE LA COMPANYIA CIUTADANA CAN RICART PUGEN DE VALOR !!!

Llegiu les excepcionals condicions de l’emissió, el patrimoni amb què compta la Companyia, les seves línies d’actuació i els altres indrets i horaris en què hi haurà sessió de la Borsa del Poblenou".


''context'':
15 de septembre 2006. [[Un tros de fàbrica per un euro|http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2057441]]. Els veïns del Poblenou de Barcelona fan demà una compra simbòlica de la fàbrica de Can Ricart. Han creat una societat que emetrà 16.000 accions d'un euro per a tots aquells que vulguin ser copropietaris del solar. David Marín, El Punt

18 de septembre 2006. [[Els veïns compren accions de Can Ricart|http://www.tvclot.com/continuidad.php?Id=2814]]. TV Clot

21 de novembre 2006. [[Allisteu-vos!|allisteu-vos]]. "Si el divendres 24 de novembre l'Ajuntament aprova un pla per Can Ricart que destrueix part del recinte, inclou dintre seu un edifici d'habitatge i preveu una gran torre entre la fàbrica i el parc, des de la ciutadania hem d'intentar evitar, pacíficament, que l'Administració municipal malbarati un recinte que ja és una conquesta de la ciutat. Per això, la junta de la Companyia Ciutadana Can Ricart us proposa allistar-vos en la Mobilització Ciutadana per Can Ricart, sols armada amb la paraula i la seva presència"

21 de desembre 2006. [[Els veïns denunciaran l'Ajuntament si s'enderroquen naus a Can Ricart|http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2202357]]. El col·lectiu de defensa vol una audiència pública per debatre el pla de protecció. R.M.Bravo i M. Sòria, El Punt

20 de març 2007. [[Tercera assemblea de la virtual Companyia Ciutadana Can Ricart|http://sos-monuments.upc.es/patrperill/comunicat.htm]]

31 d'octubre 2007. [[Communicat Accionistes Can Ricart|http://www.salvemcanricart.org/modules.php?op=modload&name=News&file=article&sid=129&mode=thread&order=0&thold=0]]. 
}}}

es crearà una tipologia nova de protecció oficial, anomenada habitatge per a afectats urbanístics, destinada als particulars que s'han de desplaçar
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2947911

''21 de novembre 2006''. "Si el divendres 24 de novembre l'Ajuntament [[aprova|preservació]] un pla per Can Ricart que destrueix part del recinte, inclou dintre seu un edifici d'habitatge i preveu una gran torre entre la fàbrica i el parc, des de la ciutadania hem d'intentar evitar, pacíficament, que l'Administració municipal malbarati un recinte que ja és una conquesta de la ciutat. Per això, la junta de la Companyia Ciutadana Can Ricart us proposa allistar-vos en la Mobilització Ciutadana per Can Ricart, sols armada amb la paraula i la seva presència"

<html><object id="_ds_1392888" name="_ds_1392888" width="80%" height="550" type="application/x-shockwave-flash" data="http://viewer.docstoc.com/"> <param name="FlashVars" value="doc_id=1392888&mem_id=187374&doc_type=pdf&fullscreen=0&showrelated=0&showotherdocs=0&showstats=0 "/> <param name="movie" value="http://viewer.docstoc.com/" /> <param name="allowScriptAccess" value="always" /> <param name="allowFullScreen" value="true" /> </object> <br /> <font size="1"><a href="http://www.docstoc.com/docs/1392888/Can Ricart, l'antivirus"> Can Ricart, l'antivirus</a></font> </html>

<html><object id="_ds_1310835" name="_ds_1310835" width="80%" height="1100" type="application/x-shockwave-flash" data="http://viewer.docstoc.com/"> <param name="FlashVars" value="doc_id=1310835&mem_id=187374&doc_type=pdf&fullscreen=0&showrelated=0&showotherdocs=0&showstats=0 "/> <param name="movie" value="http://viewer.docstoc.com/" /> <param name="allowScriptAccess" value="always" /> <param name="allowFullScreen" value="true" /> </object> <br /></html>

Type the text for 'New Tiddler'

12 de novembre 2007. [[Aterren Can Ricart: els veïns topen amb la Generalitat|http://www.vilaweb.tv/?video=5008]]. Les excavadores comencen l'enderrocament d'algunes de les naus de Can Ricart, al barri del Poblenou de Barcelona. Generalitat i veïns interpreten de manera diferent l'expedient de protecció patrimonial obert per la mateixa Generalitat. ~VilawebTV

<html>
<div style="overflow:auto;">
<img src="imago/071026_desballestament.jpg"  width="100%"/>
</div>
</html>

Data: Thu, 12 Jan 2006 17:06:41 +0100
     De: Info Cereria Mas
 Assumpte: [~CanRicart] TANCAMENT DEL PACO'S
   Per a: LLISTA CAN RICART

Bé.
Aquí teniu la resposta d'en Pere Fons [gerent del 22@] al burofax d'ahir a la tarda, demanat-li una moratòria pel tancament del bar, d'acord amb les "bones intencións" que semblava hi havía per part de l'esmentat en una conversa amb l'amic Joan Roca.
Fet i fomut, vé a ser el de sempre. Más de lo mismo.
El Paco's, doncs, tanca definitivament demà.
 
Un "parenostre" pels que van errats...
 
Apa!
 
Jaume Pagés


"El ambiente de camaradería entre trabajadores que había observado en los talleres se prolongaba y desarrollaba en el Bar Paco’s. Los autónomos, como Marc y sus vecinos el Cónsul y Hernández, tenían bastante flexibilidad para hacer pausas cortas a lo largo de la jornada y solían ir al bar. Los trabajadores asalariados, sujetos a un horario fijo, iban sobre todo a la hora de comer, y en menor medida en la pausa del almuerzo, entre las nueve y las diez. Siempre a la vista, el Marca, El Periòdico de Catalunya y El Mundo Deportivo. Además de las mesas exteriores, tanto en la Plaza como en la parte trasera, que daba a la Calle, el bar tenía dos espacios principales que formaban una L. El primero, en torno a la barra, tenía taburetes, varias mesas pequeñas, dos máquinas tragaperras, una de tabaco, un televisor y los baños. El segundo, con mesas más grandes, hacía las veces de comedor y se usaba normalmente durante la hora de la comida. En el bar trabajaban Dolors, su hermana Montse, y su hijo, Luis. La mayoría de los clientes eran habituales. Normalmente les servían directamente al entrar y muchas veces no pagaban en el momento, sino al final del día. Rara vez tenían que pedir. Lo hacían sobre todo si cambiaban su preferencia habitual". Del borrador de la [[tesis doctoral|tesis]] ''La fábrica del conflicto. Terciarización, lucha social y patrimonio en Can Ricart, Barcelona de Isaac Marrero Guillamón''

Desde inicios de 2007, el [[Laboratorio de Cultura y Turismo de Barcelona Media|http://www.barcelonamedia.org/laboratoris/5/es]] - Centro de Innovación participa en el proyecto de creación de Linguamón - Casa de les Llengües. El Laboratorio de Cultura y Turismo, con la colaboración de otras unidades de Barcelona Media, ha desarrollado el proyecto museológico y el anteproyecto museográfico del nuevo edificio. El proyecto ejecutivo del Centro de Visitantes también ha sido realizado por el Laboratorio de Cultura y Turismo.

El Laboratorio de Cultura pone su experiencia en el campo de la gestión cultural, al servicio de la innovación en la presentación y gestión del patrimonio, así como en el desarrollo de proyectos culturales de ocio y turismo basado en la cultura. Consideramos la cultura como un factor de desarrollo. El director es [[Jordi Pardo Rodríguez|http://www.empresahumanismoygestioncultural.com/curri/20.pdf]]: "Ha sido Secretario General del Departamento de Interior del Gobierno Autónomo de Cataluña (2003 – 2006)... En el campo de la cultura y el patrimonio desde diferentes puestos. Por encargo del Ayuntamiento de Barcelona ha sido director del proyecto del Museo del Diseño de Barcelona, y proyecto del Centro Cultural del Born, por encargo del ayuntamiento de Barcelona (2001-2003), y redactor del plan de usos del edificio del Fòrum 2004... Ha sido coordinador general del debate “Promover la convivencia y la seguridad en la sociedad de la información” del Forum"

11 de juny 2009. [[Crean un campamento de barracas en un solar de Poblenou|http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20090611/53721063014/crean-un-campamento-de-barracas-en-un-solar-de-poblenou.html#]]. Los vecinos denuncian peligro de infecciones por la insalubridad del lugar y el Ajuntament asegura que los ocupantes se han comprometido a irse. Joel Albarrán Bugié, La Vanguardia. "Un grupo de personas sin hogar que vive de recoger chatarra lleva varios meses malviviendo en las precarias viviendas que han levantado en un solar del Poblenou de Barcelona. Vecinos de la zona temen que las pésimas condiciones de salubridad del solar y el inmenso montón de basura creado durante los últimos meses puedan causar infecciones y han pedido soluciones al Ajuntament y a los propietarios de este espacio, situado en la misma manzana que Can Ricart. El Ajuntament asegura que, tras una reunión con trabajadores sociales, los acampados se han comprometido a abandonar voluntariamente el espacio (...) en el solar viven ahora dos grupos familiares de origen rumano sustentadas por la recolección y venta de chatarra, una actividad que no les da lo suficiente como para alquilar una vivienda. (...) "Lo que empezó como alojamiento en invierno para un indigente (nunca nadie se quejó) se ha convertido en una fiesta, con hogueras, electricidad, lavadoras, niños, etc...", lamenta. Pese a que ya hace mucho tiempo que personas sin techo se instalaron en este solar donde hace años había la fábrica Burberrys, los vecinos han comenzado a alarmarse en los últimos tres o cuatro meses." [[Video|http://www.lavanguardia.es/premium/publica/publica?COMPID=53721055911&ID_PAGINA=200806163&ID_FORMATO=9&PAGINACIO=1&TEXT=]]

''Context:''
15 de maig 2005. ''Foc causa un mort a una nau abandonada Can Ricart'', propietat de l'Ajuntament

16 de maig 2005. [[Detenen una parella jove com a presumptes autors del foc que va causar la mort d'un indigent|http://www.noticies.cat/pnoticies/notItem.jsp?item=noticia&idint=91178]]. Telenotícies

18 de maig 2005. [[Informes de la Guàrdia Urbana i dels bombers advertien de l'estat deficient de la nau incendiada al Poblenou|http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1292874]]. Miquel A. Luque, El Punt

5 de gener 2009. [[Els incendis a Poblenou, no acostumen a venir sols|http://salvemcanricart.blogspot.com/2009/01/els-incendis-poblenou-no-acostumen.html]]. AVV Can Ricart. "Ja comencem a estar tristament acostumats, al barri; i el cas és que sembla que el foc crida al foc. Però l'incendi que ahir va portar el fum i les flames de nou a tocar del recinte de Can Ricart, és dels que no apareixen als mitjans. Ahir a la nit (5 de gener), el que es va cremar va ser una "xabola" on s'aixoplugaven 6 persones en poc més de 30m2 mal comptats. És evident que el fet de que torni el barraquisme al barri no convé que s'expliqui gaire."

''28 de juny 2005''. "Les campanes del Poblenou van tocar a morts ahir per Can Ricart i, gràcies a la intervenció de veïns, obrers i empresaris, van frenar una comissió judicial i tres dotacions policials antiavalots que, ''per tercera vegada en els últims mesos, pretenien desnonar dues de les 34 empreses'' d'aquest històric recinte fabril, propietat del marquès de Santa Isabel i amenaçat d'enderrocament per un pla del 22@. Tot va començar poc abans de les deu del matí, davant l'arribada sense preavís d'operaris escortats per la policia i funcionaris judicials amb intenció d'emportar-se la maquinària de les metal.lúrgiques Ricson i Garrallit. ''Els 240 treballadors del complex industrial van activar el [[protocol d'emergència|emergència]] del qual s'ha dotat la plataforma ciutadana Salvem Can Ricart'' i van llançar tres coets, a més d'enviar missatges SMS per mòbil. A un dels avisos va respondre el rector de Santa Maria del Taulat, Oriol Garreta, que va fer repicar les campanes de l'església durant 15 minuts per alertar el veïnat. Mentrestant, els 20 treballadors de Garrallit, que fabrica somiers per a geriàtrics, hospitals i hotels, van muntar una barricada amb restes de ferro, cotxes i taules de fusta amb les inscripcions ''"Si entreu, guerra"'' i "Més val morir dret que viure de genolls". I no era broma. La propietària de Ricson, Àngels Gallart - que dóna feina a 40 treballadors, factura gairebé sis milions d'euros a l'any i a les seves naus del Poblenou i l'Hospitalet fabrica components per a l'AVE, hospitals i empreses com TMB, Telefónica o Alstom -, es va ruixar amb alcohol de farmaciola i es va tancar en un despatx amenaçant de cremar-se estil bonze si el desallotjament no es parava. "He improvisat  - va explicar després Gallart -. I el funcionari judicial, més espantat que jo, ha parat el desnonament". 
De [[Campanes per Can Ricart|http://sos-monuments.upc.edu/patrperill/noticies/24.htm]]. Marc Andreu, El Periódico, 29 de juny 2005

<html>
<img src="imago/050628_barricada_gran.jpg" width="100%"/>
</html>
"El juez había dado la orden de suspender el desahucio. Camiones, operarios y empleados del juzgado se marcharon. La situación se unificó cuando llegó Juan Carlos Montiel, responsable de urbanismo de la sociedad 22@bcn. El abogado de los afectados [Francisco Ibáñez], siempre a su lado, parecía protegerle. No entendía la acción del juez, había dicho Montiel para empezar. Censuraba una acción así en un momento en el que las negociaciones avanzaban. Se ofrecía a trabajar para que se firmaran las indemnizaciones en la primera quincena de julio. Ni él ni el ayuntamiento tenían potestad sobre las decisiones jurídicas, pero se comprometía a aprovechar las buenas relaciones que mantenía con los jueces y la policía para tratar de evitar más lanzamientos de desahucio mientras las negociaciones estuvieran abiertas. Pero la promesa de un final rápido y feliz no convencía a casi nadie. Cómo podía aparecer ahora el ayuntamiento como mediador imparcial y no asumir su responsabilidad en la recalificación de los terrenos, el no haber llevado a cabo ningún estudio previo, haberse lavado las manos en todo momento, le dijo Vicente Iracheta [...] Por una vez, todos los actores se habían visto las caras sin intermediarios, habían podido expresarse, al menos por unos momentos, en un contexto en el que las reglas no estaban decididas de antemano. Habían podido discutir, encarnar las diferentes lógicas. Habían hablado varios empresarios, preocupados ante todo por la economía del conflicto, el coste de trasladar las máquinas, de encontrar un nuevo local. Tomaron la palabra un grupo de trabajadores de Iracheta, expresando la amenaza de verse de nuevo en el paro, el diferente trato que recibían como parte de una pequeña empresa. Había hablado también Jordi, de la Coordinadora contra el 22@, denunciando que el problema no estaba en Can Ricart, sino en el Plan 22@, que no estaba hecho a medida del barrio. La situación había explotado cuando Manel Martínez, de la ~AVPN, había acusado directamente al ~AjB de incumplir los compromisos contraídos. Había quedado clara, también, la simetría entre Ibáñez y Montiel, que a pesar de estar enfrentados compartían una perspectiva estrictamente legalista, alejada de las subidas de tono y de las conexiones que se allí se habían propuesto. Todo esto se había desplegado, revelado, en apenas media hora de interacciones". Del borrador de la [[tesis doctoral|tesis]] ''La fábrica del conflicto. Terciarización, lucha social y patrimonio en Can Ricart, Barcelona de Isaac Marrero Guillamón''

<html>
<img src="imago/050628_montiel.jpg" width="100%"/>
</html>

''context:''
21 d'abril 2005. ''[[Las barricadas impiden un desahucio en Can Ricart|http://www.elmundo.es/papel/2005/04/21/catalunya/1788507.html]]''. Unos 150 trabajadores consiguieron abortar el segundo intento de desalojo en el polígono industrial. El Mundo

12 de maig 2005. ''[[Desallotjament frustrat de Garrallit|http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1284875]]''. El Punt

24 de maig 2005. ''[[Instruccions d'emergència en cas d'imminent perill de desnonament o d'enderroc|http://www.salvemcanricart.org/modules.php?op=modload&name=Downloads&file=index&req=getit&lid=1]]''. Salvem Can Ricart
26 de maig 2005. ''[[De la pancarta al «passa-ho»|http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1305224]]''. David Marín, El Punt

9 de juny 2005. [[Anunci al 22@ d'acord sobre indemnitzacions entre propietaris i afectats|indemnitzacions]]

28 de juny 2005. ''[[El juez para el desalojo de dos fábricas de Can Ricart, en Barcelona, tras la intervención de los trabajadores|http://www.forumriberabesos.net/antiga/pblc/ntcs_01072005.htm]]''. Europa Press
29 de juny 2005. ''[[Los trabajadores de Can Ricart impiden un tercer desahucio|http://www.elmundo.es/papel/2005/06/29/catalunya/1824106.html]]''. El juez y los antidisturbios retrocedieron ante las barricadas y una amenaza de inmolación. Miqui Otero, El Mundo
29 de juny 2005. ''[[Toquen a sometent per Can Ricart|http://sos-monuments.upc.edu/patrperill/noticies/23.htm]]''. Les campanes de les parròquies del Poblenou, els coets, les sirenes i els mòbils van impedir el desnonament. Maria Favà, Avui
29 de juny 2005. ''[[El jutge ordena el desallotjament amb antiavalots de dues empreses de Can Ricart en plena negociació|http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1388104]]''. David Marín, El Punt

2 d'agost 2005. [[Desnonament de dues naus de l'empresa Ricson|desnonament]]

6 d'agost 2005. ''[[Crida als internautes. WebCams a Can Ricart, l'ull ciutadà|webcam]]''

''22 de abril de 2008''. [[El Govern declara bé cultural d'interès nacional un grup d'edificis de Can Ricart, a Barcelona|http://www.gencat.cat/acordsdegovern/20080422/06.htm]]. "El Govern de la Generalitat ha aprovat avui declarar bé cultural d'interès nacional un grup d'edificis del recinte fabril de Can Ricart, a Barcelona, en lacategoria de conjunt històric. El conjunt de Can Ricart té un perímetre irregular i es troba definit per dues sèries de naus paral·leles, la principal i les de passatge enllaçades mitjançant una nau transversal, la qual genera dos àmbits diferenciats, i tres naus més destinades originalment a l'activitat productiva de Can Ricart. La construcció de Can Ricart es va iniciar entre els anys 1852 i 1854 d'acord amb un projecte de l'arquitecte Josep Oriol i Bernadet (1811-1860). El complex industrial estava dedicat a l'estampació de teixits. El Govern també ha aprovat la delimitació de l'entorn de protecció. La Llei de Patrimoni contempla que totes les actuacions que es vulguin dur a terme en l'entorn de protecció han de rebre la pertinent autorització de la Comissió del Patrimoni Cultural, aplicant els següents criteris: El volum, la tipologia, la morfologia i el cromatisme de les intervencions en els entorns de protecció dels béns immobles d'interès nacional no poden alterar el caràcter arquitectònic i paisatgístic de l'àrea ni pertorbar la visualització del bé. En els entorns dels immobles d'interès nacional és prohibit qualsevol moviment de terres que comporti una alteració greu de la geomorfologia i topografia del territori i qualsevol abocament d'escombraries, runa o deixalles".

''context:''
23 de març 2007. [[Expedient de declaració de bé cultural d'interès nacional|bé cultural]], en la categoria de conjunt històric, a favor d'una agrupació d'edificis del recinte fabril de Can Ricart, a Barcelona i de delimitació del seu entorn de protecci

24 d'abril 2008. [[Preocupació pel seu desenvolupament|http://www.elpoblenou.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=103&Itemid=36]]. Comunicat de l'Assocciació de Veïns i Veïnes del Poblenou. "La declaració de BCIN acredita definitivament el valor que representa Can Ricart per al patrimoni cultural de Catalunya, desautoritzant al mateix temps aquells que des de diferents instàncies de l'administració, de la propietat o de l'opinió pública l'han negat. Estableix també de forma clara el marc legal de la protecció i el seu manteniment. Cal insistir, doncs, novament que les intervencions urbanístiques que l'afecten es portin a terme amb la màxima cura i rigor, descartant qualsevol impacte que perjudiqui la visualització del conjunt, que n'eviti la privatització i l'ús restrictiu, i que en modifiqui la seva forma i estructura, tant dels exteriors com dels interiors. Per la nostra part no dubtarem a continuar defensant-los amb els instruments legals i ciutadans que correspongui. "

25 d'abril 2008. [[Els veïns del Poblenou demanen que la rehabilitació de Can Ricart s'integri a l'entorn urbà|http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2831151]]. ~VilaWeb.

[img[click per veure album de la jornada|http://salvemcanricart.org/modules/gallery/albums/album01/bicicletada.jpg][http://www.salvemcanricart.org/modules.php?set_albumName=album01&op=modload&name=gallery&file=index&include=slideshow.php]]

[img[capçalera web|imago/080909_logo_web_avcr.png]]
''9 de setembre 2008''. ''L'AAVV de Can Ricart ha estrenat [[blog|http://salvemcanricart.blogspot.com/]]''. "L'associació de veïns i veïnes de can Ricart te per finalitat vetllar pels interessos dels habitants del districte X (St Martí de Provençals) participant en els actes i accions que defensin el dret a gaudir dels equipaments públics necessaris per al digne desenvolupament del teixit social dels barris. A l'hora, es denunciaran tots els actes i accions que puguin ésser considerats corrupció urbanística o violència immobiliària. En queda exclòs tot ànim de lucre."

''context:''
19 de desembre 2006. ''[[Joan Marca|http://xarxesopinio.fadweb.org/index.php/category/veus/marca-joan/]], President de l’Associació de Veïns de Can Ricart''. "Quan l'economia passa per davant de qualsevol altra cosa tots en sortim perjudicats... Els plans urbanístics intenten destruir el teixit social". Veus, [[FAD. Xarxes d'opinió|taula opinió]]

''23 de març 2007''. [[RESOLUCIÓ CMC/881/2007|http://www.gencat.net/diari/4853/07081182.htm]] per la qual s'incoa expedient de declaració de bé cultural d'interès nacional, en la categoria de conjunt històric, a favor d'una agrupació d'edificis del recinte fabril de Can Ricart, a Barcelona i de delimitació del seu entorn de protecció.

El 26 d'octubre de 2005, el Parlament de Catalunya va adoptar la [[Resolució 280/VII|http://www.parlament.cat/portal/page/portal/pcat/IE06/IE0606?EX=250-00608/07]], sobre l'estudi, la difusió i la protecció del patrimoni industrial del barri del Poblenou de Barcelona, en la qual insta el Govern a:

a) Col·laborar, per mitjà del Departament de Cultura i del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, en els treballs que duu a terme l'Ajuntament de Barcelona relatius a l'elaboració de l'estudi del patrimoni industrial del Poblenou i, si s'escau, desenvolupar-ne la figura o les figures de protecció de patrimoni que corresponguin a cada administració. I, arribat el cas, elaborar el pla director corresponent.

b) Elaborar, per mitjà del Departament de Cultura, conjuntament amb l'Ajuntament de Barcelona, un estudi sobre la viabilitat del projecte d'un museu que compti amb un centre d'interpretació i difusió del patrimoni industrial.

c) Col·laborar amb l'Ajuntament de Barcelona en la protecció de les fàbriques del barri del Poblenou.

El Ple de l'Ajuntament de Barcelona va aprovar, el 24 de novembre de 2006, la Modificació del Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic històricoartístic de la ciutat de Barcelona, Districte de Sant Marí, Patrimoni industrial del Poblenou, que comporta la declaració com a bé cultural d'interès local d'una sèrie d'elements del conjunt fabril de Can Ricart. En la mateixa data, l'Ajuntament va aprovar la Modificació del Pla de millora urbana de la ~UA-1 del PERI del sector del Parc Central, preservació del recinte de Can Ricart.

El 13 de març de 2007, el director general del Patrimoni Cultural va emetre informe favorable a la incoació d'expedient de declaració de bé cultural d'interès nacional, en la categoria de conjunt històric, a favor d'una agrupació d'edificis del recinte fabril de Can Ricart, a Barcelona i de delimitació del seu entorn de protecció.

Atesos els articles 8 i 9 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català,

Resolc:

.1 Incoar expedient de declaració de bé cultural d'interès nacional, en la categoria de conjunt històric, a favor d'una agrupació d'edificis del recinte fabril de Can Ricart, a Barcelona i de delimitació del seu entorn de protecció. La delimitació del conjunt històric i de l'entorn de protecció inclou el subsòl i consta grafiada al plànol que figura a l'expedient.

.2 Notificar aquesta Resolució als interessats, donar-ne trasllat a l'alcalde de Barcelona i fer-li saber que, d'acord amb el que estableix l'article 9.3 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català, aquesta incoació comporta la suspensió de la tramitació de les llicències de parcel·lació, edificació o enderrocament a la zona afectada, i també la suspensió dels efectes de les llicències ja concedides. No obstant això, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació pot autoritzar la realització de les obres que sigui manifest que no perjudiquen els valors culturals del bé. Aquesta autorització ha de ser anterior a la concessió de la llicència municipal, llevat que es tracti de llicències concedides abans de la publicació de la present Resolució.

.3 Comunicar aquesta Resolució al Registre de béns culturals d'interès nacional per a la seva anotació preventiva i donar-ne trasllat al Registre general de béns d'interès cultural de l'Administració de l'Estat.

Barcelona, 23 de març de 2007

Joan Manuel Tresserras i Gaju

Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació

(07.081.182)

''context'':
1 de desembre de 2005. [[Suspensió de l'enderroc|suspensió]]. Inici dels expedients municipals per a la declaració de Bé Cultural d'Interès Local.

24 de novembre 2006. Plenari de l'Ajuntament de Barcelona aprova la Modificació del Pla de millora urbana de la unitat d’actuació 1 del PERI del sector del Parc Central. Preservació del recinte de Can Ricart –Districte d’activitats 22@bcn i la Modificació del Pla especial del patrimoni arquitectònic històric artístic de la ciutat de Barcelona. Districte de Sant Martí. Patrimoni industrial del Poblenou. L’aprovació comporta la [[declaració de béns culturals d’interés local (nivell B) dels edificis i elements assenyalats en el document d'aprovació definitiva|preservació]].

2 a 13 de desembre 2006. [[Okupació a Can Ricart|okupació]]

21 de desembre 2006. [[Els veïns denunciaran l'Ajuntament si s'enderroquen naus a Can Ricart|http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2202357]]. El col·lectiu de defensa vol una audiència pública per debatre el pla de protecció. R.M.Bravo i M. Sòria, El Punt

16 de febrer 2007. [[Barcelona retarda l'estudi de Can Ricart per donar temps al govern a decidir si és d'interès nacional|http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2275679]]. Cultura no ha obert cap expedient però vol resoldre el cas en quinze dies. David Marín, El Punt

13 de març 2007. [[El Departament de Cultura 'salva' Can Ricart de l'Ajuntament|http://barcelona.e-noticies.com/el-departament-de-cultura-salva-can-ricart-de-lajuntament-20105.html]].  e-barcelona

14 de març 2007. [[Satisfacció municipal i cautela veïnal|http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2312189]]. El Punt

14 de març 2007. [[La Generalitat toma el control de la futura urbanización del recinto de Can Ricart|http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Generalitat/toma/control/futura/urbanizacion/recinto/Can/Ricart/elpepuespcat/20070314elpcat_2/Tes]]. B. Cia / C. Serra, El País

27 de març 2007. [[L’Associació de Propietaris de Can Ricart demana a la Conselleria de Cultura que clarifiqui el futur del recinte|lucre]]. "L’Associació confia que l’expedient iniciat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació per declarar bé d’interès nacional el recinte de Can Ricart no impedeixi el desenvolupament del Pla aprovat per l’Ajuntament de Barcelona. En el supòsit que la tramitació de bé cultural afecti l’execució del planejament aprovat, la propietat es podria plantejar d’exigir a l’Administració les responsabilitats patrimonials que es derivin d’aquesta actuació".

15 de maig 2007. [[EDICTE de 15 de maig de 2007|http://www.gencat.net/diari/4955/07149087.htm]], pel qual es notifica a l'empresa Ricart Parc Central, SL, la Resolució CMC/881/2007, de 23 de març. (Pàg. 28752)

"El 1994 un grup d'estudiants, la gran majoria de l'Escola Massana, van formar l'associació AXA – Associació deu Artistes – i van llogar la Nau 21 del recinte de Can Ricart. L'espai havia estat buit des del tancament de la fàbrica de tints J. Font (per aquest motiu a aquest espai se'l coneix com [[Can Font|http://es.geocities.com/canfont05]]) i els nous inquilins el van trobar tal qual estava; maquinària, materials, brutícia… Ells van ser els encarregats de condicionar l'espai als nous usos per a tallers artístics i d'ocupar-se del manteniment de l'edifici.

Durant 10 anys Can Font va albergar a diferents artistes, no només els que formaven part de l'associació, que es va anar ampliant, sinó també a uns altres que necessitaven eventualment un espai on elaborar les seves obres. Aquest ús plural de l'espai els permetia compartir despeses, maquinària, projectes, materials, etc., i fomentava el diàleg entre les diferents habilitats artístiques en les quals treballaven els inquilins (fotografia, escultura –en metall, fusta, poliuretà, guix…-, instal·lacions, pintura, ceràmica, marroquineria, animació, escenografia, disseny gràfic i industrial…) A això cal afegir el valor del propi entorn, del recinte de Can Ricart, en el qual la presència de diversos tallers i empreses facilitava la recerca de materials i maquinària especialitzada amb els quals, d'una altra manera, no haguessin pogut contar o haurien hagut de fer llargs desplaçaments per a trobar-los.

En el 2000, amb l'aprovació del pla urbanístic 22@, la permanència de l'Associació en Can Font va començar a veure's amenaçada. La nau, igual que la resta del recinte de Can Ricart, estava afectada per aquest pla i els artistes veien que cada vegada s'acostava més el moment de buscar altre lloc. Durant diversos mesos van poder comprovar el difícil que estava la situació, bé pel preu dels lloguers, per les exigències de les immobiliàries, per l'estat precari dels espais o bé per la falta d'adequació de grandària per a les seves activitats.

Al desembre de 2004, encara sense altre lloc al que traslladar-se, l'Associació signa un acord amb el propietari, el Marquès de Santa Isabel, per a abandonar el recinte a la fi de maig de 2005. Arribat el moment els artistes segueixen sense disposar d'un lloc en el qual seguir treballant i aconsegueixen que se'ls prorrogui el termini de sortida un mes més.

Durant aquest mes de pròrroga passen moltes coses a Can Ricart, entre elles la celebració de les Jornades de portes obertes que congrega a un gran nombre d'assistents i atreu a diferents grups i persones amatents a ajudar en la preservació de Can Ricart. És en aquest moment quan als artistes de Can Font s'uneixen altres forces interessades en la situació dels espais creatius en la ciutat i a retornar als ciutadans la capacitat de decidir sobre els espais que conformen la ciutat (Citymine(d) i Context weblog).

Fruit d'aquest nou conjunt de forces s'esbrina que l'espai de Can Font apareix catalogat com 7@ (equipament cultural) i que, per tant, no desapareixerà i passarà a les mans de l'Ajuntament. A partir d'aquest canvi en la percepció del lloc l'activitat a Can Font torna a engegar-se i s'inicia un procés de contactes i de comunicats amb diversos interlocutors: el ICUB, la societat 22@, l'Ajuntament de Barcelona, l'AAVC i el sector cultural de la ciutat. Els objectius són clars: conèixer la destinació concreta de l'espai, iniciar un diàleg amb els nous responsables de l'edifici als quals presentar-los una proposta de futur i donar a conèixer la crítica situació per la qual passen els espais de creació de la ciutat.

El procés passa per diverses fases definides en el temps per comunicats formals i informals entre els diferents interlocutors:

07/07/05: Fax a l'atenció del Sr. Romaní (22@) de Florenci Guntín (AAVC) sol·licitant-li el permís de permanència dels artistes en Can Font fins que es decideixi la destinació final de l'edifici i una reunió per a aclarir la situació legal d'AXA.

13/07/05: Reunió amb Carles Sala (ICUB), Can Font i AAVC

16/07/05: Recepció d'un burofax amb data 14/07/05 signat per Federico Ricart, Marquès de Santa Isabel, requerint als artistes el lliurament de les claus en un termini de 72 hores.

18/07/05: Fax a l'atenció de Pere Fonts (22@) de Connie Mendoza (AAVC) informant-li del contingut del burofax i sol·licitant-li una conversa telefònica per a detenir el procés de desallotjament.

19/07/05: Trucada a Florenci Guntín (AAVC) de Pere Fonts (22@) comunicant-li que la societat 22@ es fa càrrec de l'edifici i dels artistes i que així l'hi faran saber al Marquès de Santa Isabel. Ambdós s'emplacen a tenir una reunió al setembre per a aclarir la situació dels artistes.

22/07/05: Carta a l'atenció de Pere Fonts (22@) de Marc Barberà (AXA) comprometent-se (AXA) a deixar l'edifici en el moment d'inici de les obres i sol·licitant-li una conversa en el mes de setembre.

29/07/05: Burofax de l'advocat del Marquès de Santa Isabel a AXA en el qual s'insta als artistes a desallotjar l'edifici en un termini de 72 hores o, en cas contrari, els serà interposada una demanda sol·licitant-los 80.000 euros en virtut dels documents signats al desembre de 2004.

05/09/05: Fax a l'atenció de Pere Fonts (22@) de Connie Mendoza (AAVC) informant-li del contingut de l'últim burofax i sol·licitant-li una reunió per a formalitzar la situació de AXA.

06/07/05: Fax a l'atenció d'Oriol Balaguer (ICUB) de Connie Mendoza (AAVC) sol·licitant-li una reunió amb un representant d'AXA per a aclarir la situació legal dels artistes i presentar-li la proposta de futur de Can Font.

21/09/05: Recepció de l'informe tècnic de l'estat de l'espai de Can Font.

25/10/05: Sol·licitud de reunió a Oriol Balaguer (ICUB) de AXA per a aclarir la situació de Ca Font a la llum del nou informe i presentar-li la proposta de futur.

Recepció de l'informe tècnic de l'estat de la torre del rellotge i de les naus annexes signat per J. C. Montiel (22@).

03/11/05: Sol·licitud de reunió a Ferran Mascarell (ICUB) d'AXA per a aclarir la situació jurídica de l'edifici i presentar-li la proposta de futur.

Paral·lelament a aquest intens ritme de contactes i d'intents de reunir-se amb els representants municipals, Can Font s'ha involucrat en diverses activitats destinades a revitalitzar l'espai dels tallers i del recinte de Can Ricart.

Al juliol de 2005, del 27 al 30 d'aquest mes, es van celebrar les jornades de Visquem Can Ricart amb l'objectiu de donar a conèixer la situació del recinte en general i dels artistes en particular per tota Barcelona. Per a aquestes jornades es va contar amb la col·laboració de diferents persones i col·lectius de Barcelona i altres països que van fer possible la transformació d'una antiga caravana en una eina multimèdia en la qual es projectaven i es difonien via Internet materials audiovisuals que mostraven el parer dels obrers de Can Ricart i dels artistes de Can Font en diferents llocs de la ciutat (Rambla Poblenou, Forat de la Vergonya, Rambla del Raval). Igualment, es van organitzar trobades i presentacions de projectes internacionals (Statbad a Berlín, Reseau Citoyen a Brussel·les, edificis per a usos temporals a Copenhaguen) i de projectes sorgits a Barcelona i relacionats amb les noves tecnologies (Cooperativa de la Xarxa sense fils, R23 ràdio streaming). Per primera vegada va tenir lloc una trobada membres de tots els grups creatius que havien passat per Can Ricart (AXA, Musikomuna, Flea, [[ParcCentralPark|http://www.rotorrr.org/parcentralpark/]], Nau7, Hangar) i els artistes del recinte van començar a ser conscients del seu valor i importància i del nombrosos que eren.

La vinculació de Can Font amb el recinte de Can Ricart es manifesta també amb la seva participació en la plataforma de Salvem Can Ricart i en la seva presència durant el mes d'agost a Can Ricart, [[determinant per a detenir el procés d'enderrocament de l'última nau desallotjada, la nau de Ricson|desballestament]]. Des de Can Font, a principi del mes d'agost, es van engegar una sèrie d'iniciatives per a defensar la integritat de les naus del recinte durant un mes tan crític com aquest en el qual la majoria de les empreses estaven de vacances, igual que molts veïns i ciutadans que durant l'any donen suport totes les actuacions per a conservar Can Ricart. Una d'aquestes iniciatives va ser redactar, amb la col·laboració d'en Martí de [[sos-monuments|http://sos-monuments.upc.edu/sos_m.htm]], unes instruccions amb els passos a seguir en cas d'enderrocament en les quals es detallaven tots els documents que havien de presentar els operaris abans d'efectuar un enderrocament. Gràcies a aquesta iniciativa va ser possible comprovar que els operaris no disposaven del permís d'obres necessari per a desmuntar la teulada de la nau abans de derrocar-la i parar així el procés. Una altra de les iniciatives va ser la instal·lació d'una xarxa de càmeres de vigilància connectades a Internet amb la intenció d'evitar que tornessin a produir-se intervencions desproporcionades com la qual van protagonitzar les forces de l'ordre en l'últim i definitiu desallotjament de l'empresa Ricson.

Una altra de les activitats que deixen palesa la relació de Can Font amb la resta d'espais de Can Ricart va ser la programació de Xinacittà Xplícita, dintre de la Mostra d'Animació Xinacittà (www.xinaccita.com), en l'interior de la nau de l'empresa Iracheta el dia 24 de setembre.

Can Font també s'ha volgut vincular amb l'entorn que li envolta més enllà dels murs de Can Ricart participant en les Festes Majors de setembre amb l'organització d'un programa propi del 13 al 16 de setembre en el qual s'incloïen tallers de senyalització de Can Ricart, murals col·lectius, projeccions d'animació (Xinacittà Snacks) i teatre d'ombres (Lacònica – La Cònica).

Però no tot queda dintre dels murs del recinte. El 9 de setembre Can Font va llançar un [[SOS]] al sector cultural buscant la complicitat de totes les persones i agents involucrats en la creativitat urbana de Barcelona. La carta ha rebut més de 200 signatures de suport i els missatges que acompanyaven a aquestes signatures deixaven clar que la situació de Can Font no és excepcional.

L'evolució del ràdio d'acció per les ones emeses des de Can Font s'amplia ara a tota Barcelona amb la celebració de [[“Can Font: Odissea en la Nau XXI"|odissea]] dintre del programa europeu [[Tri(p)olis|http://straddle3.net/context/03/ca/2005_07_15.html]] a través d'una trobada amb diferents espais creatius de la ciutat per a llançar el debat a la ciutadania sobre la situació d'aquests llocs a Barcelona i la seva progressiva desaparició. L'aportació de Can Font al debat anirà més enllà de la seva pròpia experiència presentant públicament la seva proposta de futur per a l'espai que és també una proposta de futur per a una Barcelona autènticament creativa"

''[[Carta de mesures contra la violència immobiliària i urbanística|http://bcn.vdevivienda.net/textos/carta-de-mesures-contra-la-violencia-immobiliaria-i-urbanistica/]]''

Somiar amb un pis en condicions adequades s’ha convertit en un malson per a un gran nombre d’habitants de Barcelona. Segons dades oficials, tan sols des de finals de 1997 fins a l’actualitat els preus dels habitatges han augmentat més del 150%, mentre que els ingressos nets salarials en els sectors amb conveni només ho han fet un 34,5%. L’endeutament mitjà de les llars va passar del 45% al 1990 a més del 60% al 2004. El preu mitjà dels lloguers a l’Àrea Metropolitana va pujar de 355 euros al 1999 a 617 euros al 2004. Al mateix temps, continua augmentant el nombre d’habitatges buits: segons el cens de 2001 només a la província de Barcelona la xifra superava els 300.000 (i ha continuat creixent amb uns indexs excepcionals).

La conversió de l’habitatge en una pura mercaderia i en objecte d’especulació ha creat un cercle viciós de pressions, por i neguit que precaritza les condicions de vida d’àmplies capes de la població. Cada vegada hi ha més persones que es veuen obligades a marxar de la ciutat i instal·lar-se a una distància de fins a 50 km perquè no troben un pis assequible. I cada vegada hi ha més persones obligades a jornades laborals extenuants en feines com més va més precaritzades per pagar la seva hipoteca o el seu lloguer. Però, tot i això, molts no hi arriben: tan sols al 2002 hi va haver 3.675 desnonaments a Barcelona.

El fet que la ciutat de Barcelona s’hagi convertit en les darreres dècades en una ciutat marca, on s’ha posat en funcionament un model que converteix el territori urbà en un factor productiu en si mateix, ha adobat el terreny per a la proliferació de la violència immobiliària i urbanística. Aquesta violència desencadenada pel “lliure mercat” i assistida per l’Administració amb els seus plans de transformació urbanística provoca una devastació del teixit urbà que produeix desplaçaments de població, desnonaments i el segrest de l’espai públic. Aquesta mena de neteja social i d’higienització de l’espai públic també està darrere de la campanya neoconservadora de civisme engegada per l’Ajuntament per desviar l’atenció sobre les disfuncionalitats del seu model de ciutat.

És en les zones urbanes en transformació (Ciutat Vella, Poble Nou, Sants…) on l’anomenat “mòbbing immobiliari” es cobra el major nombre de víctimes i on el major nombre de persones ha d’abandonar la seva llar a causa d’augments abusius de lloguer o simplement perquè el propietari vol especular amb els habitatges. Per altra banda, aquesta selva immobiliària ha generat formes d’organització veïnal que s’enfronten des de la Barcelona real al model Barcelona: una resistència àmpliament estesa a l’especulació i un no a cada pla urbanístic.

La urgència del problema de l’habitatge ha estat un banderí en els programes electorals de tots els partits que han ascendit al poder en els darrers anys. Tanmateix, les mesures anunciades pels actuals governs d’“esquerres” –com p.ex. les subvencions als propietaris per fomentar el lloguer dels pisos o els plans d’habitatge– estan lluny de complir la seva promesa de “garantir el dret a l’habitatge i a la ciutat”, ja que no tenen en compte cap mesura de regulació del mercat.

Per tot el que s’exposa, exigim als partits de govern que deixin de vulnerar els preceptes de la Constitució espanyola (en concret l’art. 47 que els obliga a “promoure les condicions necessàries i establir les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, i regular la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per tal d’impedir l’especulació.”) i que complexin els seus compromisos adquirits amb la firma de convenis internacionals de salvaguarda del dret a la ciutat.

Amb l’objectiu de fer efectius els esmentats drets a l’habitatge i a la ciutat exigim a la Generalitat i a l’Ajuntament que iniciïn els passos necessaris per a l’adopció de les mesures següents:

   1. Limitació del preu dels lloguers i els preus dels pisos, per tal que no haguem de pagar mai més del 30% de la nostra renda pel lloguer o la hipoteca. En el cas de totes les persones els ingressos de les quals no superin els 1283 euros al mes (2,5 vegades el salari mínim interprofessional) el preu de lloguer o de la hipoteca no podrà superar mai el 20% dels ingressos disponibles (tal com ho estableix el programa Pla per al dret a l’habitatge de la Generalitat en algunes de les subcategories dels seus pisos de protecció).
   2. Moratòria dels ~PERIs i reformes urbanístiques, fins que no s’hagi realitzat un estudi d’impacte social i mediambiental en cada una de les actuacions i fins que no s’hagin elaborat mecanismes per garantir la participació real dels veïns en qualsevol decisió que afecti el seu entorn vital.
   3. Reforma de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU). En concret, derogació de l’art. 9è del decret Boyer, que estableix la supressió de la pròrroga forçosa, així com de l’apartat 1 de l’art. 9è de la LAU de 1994, que estableix un màxim de cinc anys de vigència d’un contracte de lloguer. I inici d’un ampli procés de debat i consulta que haurà de portar a l’elaboració d’una nova LAU que faci efectiu el dret a l’habitatge.

D’altra banda, el dramatisme de la situació actual exigeix una solució immediata dels casos més extrems ocasionats per la violència urbanística i immobiliària. Per tant, mentre no s’hagin satisfet els tres punts anteriors, reclamem l’adopció de les següents
Mesures d’emergència

    * Mesures que facin efectiva la transparència dels Registres de la Propietat; per exemple, l’obligació d’informar totes les parts implicades en la venda d’una finca o d’un pis i la publicació mensual o trimestral de les operacions de compra-venda realitzades en un mateix registre (i dividides per finques).
    * La condició per a la concessió de subvencions per a la rehabilitació d’edificis d’una moratòria de cinc anys en els preus dels lloguers i d’una pujada ajustada estrictament a l’IPC a partir d’aquest termini.
    * La penalització de la possessió d’immobles buits, sense utilitzar o abandonats (mitjançant l’augment de l’IBI, l’amenaça d’expropiació o la cessió forçosa).
    * La despenalització de l’ocupació d’immobles abandonats, amb l’abolició de les penes de multa, presó i condemna a pagar les costes que actualment recull la llei.
    * La revocació dels documents de propietat d’un immoble a partir dels cinc anys d’abandonament.
    * La prohibició de venda de sòl públic.
    * La tipificació de les pràctiques d’assetjament immobiliari (mobbing) com a vulneració del dret a l’habitatge i la seva sanció amb penes proporcionals a la importància d’aquest dret. En el cas de la participació en aquestes pràctiques de membres del Registre de la Propietat, funcionaris municipals o autonòmics, societats mixtes público-privades i administradors de finques, una primera mesura hauria de ser la seva inhabilitació per a qualsevol d’aquests càrrecs públics.
    * La intervenció de les institucions municipals i autonòmiques com a acusació pública en casos d’assetjament immobiliari denunciats per veïns com a mesura dissuasiva per contrarestar la impunitat amb què actuen empreses i particulars en aquest sector.

A causa de l’extrema gravetat de la situació i mentre no s’apliquin les mesures exigides en aquest document, els sotasignants fem una crida a emprendre accions de desobediència civil que visibilitzin la insostenibilitat de l’actual model i que generin xarxes de defensa, lluita i resistència contra la violència immobiliària.

Escrit en algun lloc de la selva immobiliària, setembre del 2005

——
Més informació: www.bcnviu.org.
Pots enviar la teva adhesió enviant un mail a violenciaurbanistica@sindomnio.net, o aquesta carta firmada a: El Local, C/de la Cera 1bis, 08001 Barcelona

——
Primera llista d’adhesions:

Colectius y asociacions:
Arquitectes sense Fronteres; Asociación Renta Básica (AREBA); Assemblea del Barri de Sants; Assemblea dels Horts Comunitaris; Associació de Veïns de Finestrelles (Esplugues de Llobregat); Ateneu Llibertari del Besós; Ateneu Rosa del Foc; Associació de Veïns del Casc Antic; Casa de Nicaragua; Casal de Joves de Prosperitat; Centre Social de Sants; CGT de Catalunya; ~CGT-Correus; ~CGT-Federació Local de Barcelona; Col·lectiu de Solidaritat amb la Rebel·lió Zapatista; Col·lectiu Ariadna Pi, Col·lectiu d’Artistes de Can Font -Estrade Constructors; Comissió de Veïns del Gòtic; Comissió de Veïns de la Bordeta; Confederación Argentina de Trabajadores (CAT); Cooperativa Gregal; Coordinadora Contra l’Especulació del Raval; Coordinadora d’Associacions de Veïns i Entitats de Nou Barris; Coordinadora Popular de Festes (Gràcia); El Lokal; El Solar pel Barri; Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (Favb); La Torna (Gràcia); ~Laciutatinvisible-Sants; La Quimera (Verdi, 28.), Masala; Miles de Viviendas; Migjorn (centre de part natural); Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC); Pimiento Verde; Plataforma ciudadana de Dinero Gratis; Plataforma pel Soterrament de les vies i contra el pla de l’estació de Sants; Plataforma Popular contra el Pla Caufec; Plataforma Proequipaments i Habitatge Besòs - Diagonal Mar; ~RadioLinea4, RAI, Salvem Can Ricart; Repensar Barcelona - Recuperar la ciudad, Seminari d’Economia Crítica TAIFA; Transgènics Fora; ~SostreCivic, Virus Editorial; Xarxa Agroecolígica Catalunya

Algunes firmes individuals:
Arcadi Oliveras (president de Justícia i Pau); Eduard Moreno (advocat i urbanista); Gerardo Pisarello (professor de Dret Constitucional de la UB); Jaume Asens Llodrà (advocat i vocal de la Comissió de Defensa del Col·legi d’Advocats de Barcelona); Jaume Matifoll (urbanista), Joan Subirats Humet (catedràtico de Ciència Política de la UAB); José Iglesias (catedràtic de Ciències Econòmiques); Josep Maria Navarro (president de ~SodePau); Marco Aparicio Wilhelmi (professor de Dret Constitucional de la UG); Maria Gabriela Serrra (ex-presidenta de la Federació Catalana d’~ONGs); Marta Mendiola (Observatori DESC), Miren Etxezarreta (catedràtica d’Economia Aplicada); Pablo Escámez Parra (advocat); Vanessa Valiño (Observatori DESC); Joaquim Jordà; Albert Pla; Conservas; Manu Chao; Ojos de Brujo…

[img[http://www.elpoblenou.cat/images/stories/imatges_a_documents/Can_Ricart/catanyada%20br.jpg]]

''3 de novembre 2007''. [[Castanyada per Can Ricart|http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2616047]]. El Punt

"Martí Mas i Roig fundó la Cereria Mas en el año 1856. Abrió un local en la calle del Carme en el que vendía las bujías y cirios que fabricaba en el obrador de la trastienda. Las velas eran entonces productos de primera necesidad y de fre- cuente uso litúrgico. Los cereros eran un oficio muy bien considerado, dijo Jaume, tenían el mismo estatus que un notario. La llegada de la electricidad y el gas, que podía haber supuesto el final del negocio, había coincidido con el relevo en la di- rección de la empresa. Martí Mas i Santacana, nieto del fundador, se hizo cargo del negocio en 1925 y fue ''el primer cerero en España en dar color y transparencia a las velas con técnicas artesanales''. Desplazó así el negocio al sector de la decoración. Su sistema de coloreado obtuvo, en dos años consecutivos, las medallas de plata y de bronce en la Feria de Inventores de Bruselas. La empresa creció y trasladó la fabricación a Poble Sec. Abrieron dos talleres en las calles Radas y Xuclà, manteniendo las oficinas en la calle del Carme. Llegaron a tener cincuenta trabajadores. A pesar de los cambios en la industria y las posibilidades de mecanización, la empresa siempre mantuvo el proceso de fabricación artesanal de las velas. Al contrario que la mayoría de las cererías, que trabajaban con parafina, ellos siempre habían utilizado estearinas, mezclas de ácidos grasos de procedencia animal o vegetal. Actualmente usaban aceite de palma. Las estearinas eran molecularmente más densas, no se deformaban con el calor. Velas bonitas, de decoración, pero que funcionan bien, dijo Jaume. En 1973, la empresa se trasladó a Can Ricart, unificando los dos talleres. En 1985 también las oficinas se trasladaron al recinto, dejando el local de la calle del Carme únicamente como tienda. Josep Mas, bisnieto del fundador, asumió la dirección. Mi padre era el contable de la empresa, dijo Jaume, y empecé a venir a ayudarle con la informatización a principios de los ochenta; la empresa se había convertido en Sociedad Anónima y eso implicaba una serie de obligaciones fiscales y contables más rigurosas. Desde entonces trabajo en la oficina".

"No fue hasta la visita a la Cereria Mas cuando la extrañeza de la situación se me presentó con más claridad. No sólo la abismal distancia entre la manera de vivir cotidianamente la fábrica y su conversión en objeto de culto académico era claramente tangible, también una peculiar relación entre los dos grupos. Había pocos trabajadores haciendo el tour [se refiere a la visita guiada a la fábrica con Mercè Tatjer y Marta Urbiola el día de [[puertas abiertas|portes obertes]]], una pequeña parte de la pequeña parte que estaban allí aquel sábado. Los que estaban, como Jaume o Joan, no sólo eran de los más implicados en la lucha, sino que podían celebrar, entre la admiración y la sorpresa, el descubrimiento del valor patrimonial, que nunca habían imaginado. ''Y porqué, me preguntaba yo, el valor de la fábrica había de residir en su historia, su autoría, su pedigrí, y no en ése conjunto de rutinas que diariamente la poblaban. Donde se hablaba de una fachada de ventanales de arco de medio punto yo veía talleres, trabajo, máquinas, piezas. En la cerería se daba además la situación de que era un día de trabajo. Por lo tanto, la visita incluía una observación de los procesos manuales de trabajo, así como una explicación de cada uno de ellos'' por parte de Jaume y los trabajadores. Las cámaras de televisión, que nos habían acompañado en todo momento, se detuvieron a grabar cómo un trabajador llenaba los moldes de cera en un proceso más artesanal que mecánico. Nosotros las grabamos a ellas. Aún diseñada como una estrategia de valorización y defensa del trabajo que allí se desarrollaba, la visita a la cerería, de un modo mucho más claro que la visita a los espacios vacíos, era en cierta medida un proceso de apropiación del trabajo ajeno que me incomodaba. Juan me explicaba amablemente cómo le sacaba las costuras a las bolas que le llegaban, para luego darles dos baños de color a noventa grados y colgarlas en una estructura metálica circular giratoria y esperar a que se secaran, entre cuatro o cinco minutos, antes de pasarlas a la fase de caja, donde les cortaban el hilo y las empaquetaban. ¿Pero no era esta fascinación una forma perversa de placer obtenido a costa del trabajo de otros? ''¿Qué pensar de todas estas carreras académicas, incluida la mía, que se nutrían del conflicto?'' No podía oponerme al orgullo con el que Jaume presentaba el trabajo de la empresa con un derivado del aceite de palma, en contraste con la parafina, como una resistencia artesanal en el mundo de la fabricación de velas. Ciento cincuenta años de historia, ochenta años en este emplazamiento. ¿Pero no se trataba acaso de un éxito empresarial construido a base del trabajo silencioso de varias generaciones de trabajadores que no habían pasado a la historia? (...) Las mesas estaban llenas. Una población variada, compuesta de vecinos, trabajadores, visitantes, ancianos, intelectuales, niños, periodistas. Fue el momento de máxima afluencia, varios cientos de personas. A pesar de las continuas amenazas de lluvia, el sol seguía acompañando. Me moví por varias mesas, hablando con conocidos, hasta que me senté a charlar con Juan, de la cerería. Enseguida me explicó su perspectiva del conflicto. Entendía, me decía, la poca movilización de los obreros. Elogiaba sin dudarlo a Jaume y su dedicación, pero para él ''la lucha por una indemnización justa no tenía sentido. Como trabajador, no disfrutaría de la victoria, ni padecería la derrota. Si se ganaba, la empresa saldría reforzada, si se perdía la empresa perdía. Pero era una lucha de los empresarios, no suya. La única lucha que tendría sentido para él era defender un modo de vida amenazado'': él, que vivía en la Rambla del Prim y venía a trabajar cada día caminado; él, que tenía a sus padres a un par de manzanas de la fábrica y comía con ellos todos los días. Esa era la rutina que estaba a punto de perder. La lucha monetaria, ésta no le interesaba. Qué sentido tenía luchar por el beneficio de la empresa." De la tesis doctoral ''[[La fábrica del conflicto. Terciarización, lucha social y patrimonio en Can Ricart, Barcelona|tesis]]'' de Isaac Marrero Guillamón.

''Context:''
22 de desembre 2004. [[Cereria Mas|http://www.tvclot.com/continuidad.php?Id=910262]]. "Cereria Mas, empresa fabricant d'espelmes artesanes, radicada a Can Ricart al Poblenou". Parla Josep Mas, propietari i rebesnet del fundador. Gemma Abellan i David Campillo, TV Clot

29 d'abril 2005. [[Treballar sota amenaça judicial|http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1264865]]. "Els defensors de Can Ricart al·leguen que no hi ha indústria obsoleta sinó que són empreses que funcionen molt bé i formen part del teixit econòmic del Poblenou i de Barcelona. La plataforma Fòrum Ribera del Besòs ha realitzat un informe sobre la situació de cadascuna. L'han elaborat a partir del que declaren les mateixos empreses. A continuació, us n'oferim un resum:  Cereria Mas. La més vella. Des del 1856 es dedica al disseny i l'elaboració artesanal d'espelmes i figures de cera. Hi treballen 15 persones. Exporta als Estats Units i Europa. Les seves espelmes han estat presents en esdeveniments socials i culturals, com els dos darrers premis Planeta i les últimes bodes reials a l'Estat espanyol". David Marín, El Punt.

10 de novembre 2005. Entrevista a Itziar González Virós. 
"—Com s’ha de protegir el patrimoni arquitectònic? 
—Normalment les ciutats tenen uns catàlegs proposats per arquitectes i historiadors, que són la base per dels corresponents plans especials de protecció. Això dóna com a resultat una sensació de muralla que ha de resistir i que impedeix la flexibilitat i el creixement de la ciutat.
—...?
—L’actual manera de protegir el patrimoni és obsoleta. Hi ha una aproximació molt rígida cap als catàlegs. I acabes tenint unes eines del segle XIX. Unes eines que no són plans especials de protecció, no són una bona idea.
—I quina és la bona idea?
—Pensar en l’ús dels espais. Tota l’estona estem parlant de consumir ciutat i no pensem en com la utilitzem. Volem una plaça: per fer quines coses? Els reptes de Badalona, quan em vaig posar a revisar el catàleg del 84, van ser dos. Un, relacionat amb el territori; que no siguin peces abstractes que floten, i per això vaig haver de vincular-ho a elements invariables com les rieres. I el segon repte va ser l’activitat: obrir la possibilitat de transformació dels edificis catalogats. Així, les masies disperses no poden continuar sent les unitats de producció d’abans, però si les valorem pel lloc que ocupen al territori i la seva vocació de gestionar l’entorn rural, podrem mantenir-les encara que arquitectònicament calgui refer-les. Hem de superar la cosa física i quedar-nos amb l’essència. 
—No consisteix a fer una llista llarga de coses per preservar. Vol dir això?
—S’ha demostrat ineficaç. Aquest llistat que han fet al 22@ em sembla fantàstic, però no s’ha d’oblidar l’activitat; ''el planejament del 22@ es carrega l’activitat preexistent. Per això els suggereixo als de Can Ricart que vagin amb compte si entren en el joc de voler preservar només patrimoni físic, perquè és el primer que salta''. 
—En aquest sentit, ells insisteixen en la barreja d’usos... 
—''Parlen dels usos i de proximitat''. Si tu tens una instal·lació industrial i al costat un creatiu, és molt fàcil que aquest últim pensi a fer coses amb les teves màquines. No pot ser que una ciutat sigui només per dormir-hi o un polígon només per treballar- hi. El problema de Barcelona és que està deixant marxar els seus poetes. Marxa la creativitat a fora. I la ciutat només millora quan la fem tots junts.
—''Expliqui’m com ho va fer per [[salvar com a patrimoni la fàbrica d’ Anís del Mono|http://www.badalona.cat/aj-badalona/turisme/ca/itineraris/anismono.html]]. 
—L’edifici tenia un valor arquitectònic determinat, però el que mantenia l’activitat era una ampliació on s’havien pogut desenvolupar una sèrie d’innovacions tecnològiques que permetien conservar el procés tradicional de destil·lar el licor''. Vam demostrar que l’annex, l’afegit sense valor arquitectònic, era el que permetria salvar la fàbrica. Així es va aconseguir informatitzar la factoria i convertir-la en atractiu cultural: part de la gent que hi treballava s’ha reciclat i ara l’edifici està obert al públic. És un exemple de generar usos actuals: tecnològics i culturals. Aquest és el valor patrimonial per a mi. A més del fet que la població volgués conservar la fàbrica. I això em fa introduir un concepte molt important. El catàleg el fan savis, però el catàleg és també allò que la gent vol conservar; s’han de fer els catàlegs amb processos participatius: ha de sortir de la gent". Josep Lluís Merida, Actual.

14 de desembre 2005. [[Fàbrica d'espelmes de Can Ricart|http://www.tvclot.com/continuidad.php?Id=2184]]. "Cinc mesos és el temps que té la Cereria Mas per traslladar la seva empresa a un nou espai". Parla Jaume Pagés, encarregat de la Cereria Mas. Montse Diego i David Campillo, TV Clot

7 d'abril 2006. ''Marxa la Cereria Mas''. "La Cereria va donar les claus la nit del 7 d'abril del 2.006 (divendres). El termini vencía a finals de Març i tot el que li van poder estirar a en Ricart va ser una setmana més... el mateix dia 7 encara es van fer 10 o 12 viatges de camió. Quan es va acabar el termini, vam deixar de portar coses"

20 d'abril 2006. [[Segon incendi en quinze dies a la fàbrica de Can Ricart del Poblenou|http://sos-monuments.upc.edu/patrperill/noticies/52.htm]] [antic local de la Cereria]. Maria Favà, Avui

20 d'abril de 2006. [[Can Ricart sufre el segundo fuego en 15 días|href=http://sos-monuments.upc.es/patrperill/noticies/57.htm|]]. Jordi Subirana, El Periódico

27 de abril de 2006. Medalla FAD a la Plataforma Salvem Can Ricart|medalla, Jaume Pagés (treballador de la Cereria Mas) la recull i en fa [[una reflexió|medalla]]. "Probablement, la solució que es doni al que ara coneixem com Parc Central - Can Ricart i, per extensió, a l'eix patrimonial Pere IV (La Escocesa, Ca l'Alier...), assenyalarà un abans i un desprès a la nostra ciutat. Can Ricart és paradigmàtic del que pot ser i el que vol ser Barcelona".

''7 de maig 2007''. La candidata d'~ICV-EUiA a l'Alcaldia per Barcelona, Imma Mayol, ha apostat avui per passar de la consulta ciutadana a la "codecisió" en plans d'equipaments, plans d'actuació municipal i d'inversions als 10 districtes de la ciutat. (...) La candidata d'~ICV-EUIA ha dit que el seu partit ''no es conforma amb la democràcia representativa, sinó que "la volem complementar amb la participativa" i passar "de l'escolta a la codecisió, al cogovern"''.

Tot i això, Mayol ha admès que en altres processos participatius no s'arriba a un acord "al 100%, sinó al 80%", fet que significa també "un procés important de codecisió", ha dit. "Cal saber reconèixer l'esforç de les dues parts", ha afegit Mayol, que //ha recordat que "pot haver-hi molta participació però no acord", posant com a exemple el cas del recinte de Can Ricart, en què l'Ajuntament no va arribar al consens amb els veïns. En aquests casos, la tercera tinenta d'alcalde ha subratllat que quan de vegades no és possible la codecisió, l'Ajuntament "ha d'exercir la seva responsabilitat"//.

La dirigent ecosocialista //també ha advocat per la fórmula del referèndum// en els casos en què "el sí i el no tenen sentit per si sols". Tot i això, quan hi ha matisos "no és útil i és millor la consulta", ha apuntat. De "Mayol aposta per passar de la consulta ciutadana a la "codecisió" en el disseny de plans de districte". Europa Press

''context:''
''1 de febrer 2007''. [[Denegada l'audiència pública sobre Can Ricart|denegació]]. La primera vegada que l’Ajuntament denega la celebració d’una Audiència Pública a petició de la Favb

''[[Urban Knowledge Arenas. Re-thinking Urban Knowledge and Innovation|http://worldwidescience.org/wws/link.html?collectionCode=DRIVER&searchId=910be3f1-e711-43e9-be28-d9edc47e60f9&type=RESULT&redirectUrl=http%3A%2F%2Fsearch.driver.research-infrastructures.eu%2Fredirect.action%3Furl%3Dhttp%3A%2F%2Fvbn.aau.dk%2Fws%2Ffbspretrieve%2F19088567%2FUrban_knowledge_arenas.pdf]]''. This publication is the Final Report from [[COST|http://www.cost.esf.org/]] (European Cooperation in Science and Technology) [[Action C20 ‘Urban Knowledge Arena’|http://www.u-k-a.eu/]] (2005- 2009), a European concerted action, operating through the COST framework. The Action has actively involved more than 100 urban researchers, professionals and policy experts from 22 countries, representing a great variety of cities and organizations, professional expertise and scientific disciplines in social science, humanities, architecture, engineering and natural science. The objective of the Action has been ''to investigate the emerging field of integrated knowledge, experience and know-how, which is needed in today’s highly complex and delicate urban development and regeneration processes. We summarise the field by using the term Urban Knowledge.''

"Urban knowledge can be viewed as an attempt to point to the value of combining different perspectives (i.e. practice and theory) with different approaches and disciplines. ''This approach accepts that knowledge is also produced outside university departments and other research institutions. In particular, it recognises the importance of non-institutionalised forms of knowledge and the need to be open to changes at ‘street level’ as well as the existence of ‘tacit’ knowledge''. Knowledge, therefore, should be conceived as a social product, which implies that someone (or some process) decides what is and what is not acceptable as “knowledge”, under which circumstances knowledge is produced and who the producers of knowledge are. Urban knowledge cannot be isolated from the conditions of its production and concepts must be related to specific circumstances in order to make sense of them. Here urban knowledge is action-oriented, multidisciplinary and contextually defined. It is about bringing about practical improvements for cities and their citizens. (...)

"Over the last 30 years, the process of urban change experienced by the city of Barcelona has been well received, even gaining recognition as a successful model of urban transformation. However, in recent years there have been growing signs of weariness and dispute, which are perhaps indicative of ''the limitations of top-down models of urban development''. (...) From the mid-1990s onward, (...) new problems and concerns have made themselves manifest (rising house prices, poor maintenance of public spaces, massive immigration, gentrification, loss of the city’s heritage) giving rise in turn to new visions of the city’s urban transformations that have brought to the fore three key features: ''the lack of any real participation in Barcelona’s “successful” urban model, the self-interested use of the rhetoric of governance and direct democracy to legitimate urban changes, and the great potential of critical thinking for innovative proposals''."

[img[imago/bcn_transformation_process.png]]

[img[imago/new_forms_urban_participation.png]]

''Context:''
agost 2008. [[Els límits de la ciutat creativa|permaciutat]]. "La innovación y el conocimiento no se dan casualmente, sino que son el fruto de una larga y compleja red en la que participan saberes, espacios, actores e instituciones diversas en naturaleza, escala y magnitud. Esto hace de la innovación y la cultura fenómenos eminentemente espontáneos, flexibles, azarosos y, sobre todo, democráticos. La cultura no es un objeto, sino una fuerza creativa alimentada por numerosos actores. No obstante, el 22@ define la innovación como un proceso de élite y normalizado que es llevado a cabo en despachos de I+D, a la vez que confunde cultura con consumo, y conocimiento con profesionalismo.".

gener 2009. [[regeneració urbana?]]. ''Can Ricart became a symbol of creative neighbourhood resistance to speculative pressure and non-participatory planning''

2007-2010  fet al [[laboratori|http://laboratori.ws]] d'en josep saldaña cavallé

''la disseminació, ús i apropiació social de les noves tecnologies estan creant sense premeditació un nou coneixement. aquesta cultura tecnològica emergent actúa como a sintetitzador entre l'art, la ciència i la tecnología, i el coneixement tradicional, que a la vegada incentiva el canvi evolutiu de la nostra espècie''

''Juny 2005''. "Al desembre de 2004, encara sense altre lloc al que traslladar-se, l'Associació [AXA / Can Font] signa un acord amb el propietari, el Marquès de Santa Isabel, per a abandonar el recinte a la fi de maig de 2005. Arribat el moment els artistes segueixen sense disposar d'un lloc en el qual seguir treballant i aconsegueixen que se'ls prorrogui el termini de sortida un mes més. Durant aquest mes de pròrroga passen moltes coses a Can Ricart, entre elles la celebració de les Jornades de [[portes obertes]] que congrega a un gran nombre d'assistents i atreu a diferents grups i persones amatents a ajudar en la preservació de Can Ricart. ''És en aquest moment quan als artistes de Can Font s'uneixen altres forces interessades en la situació dels espais creatius en la ciutat i a retornar als ciutadans la capacitat de decidir sobre els espais que conformen la ciutat (Citymine(d) i [[Context weblog|http://straddle3.net/context/about.ca.html]])''". De [[Can Font|can font]]

''Juliol 2005''. Context weblog ja es publica des de Can Font. "[[Aquesta informació ha estat editada i publicada des d'axa / cant font a can ricart|http://straddle3.net/context/03/ca/2005_07_15.html]]. ''Context weblog és "un bitácola del nostre temps, un 'weblog' de [[la cultura emergent|http://straddle3.net/context/02/020612_cultural_connectionism.en.html]]. el weblog context actua com a filtre i proveïdor de context, fa un seguiment de la cultura emergent i ofereix resums de notícies relacionades; enllaça amb les fonts originals i adopta un enfoc global que permet afrontar els paradigmes contradictoris que ens envolten''. El 19 de juliol de 2005 és el nostre cinquè aniversari: //context we blog//, des de el 2000! més d'un milió de visites a l'any".

''Context:''
''maig - septembre 2004. [[parccentralpark|http://straddle3.net/openfridays/index.html#15]]''. "s'acosta l'estiu i fem la transició cap a l'aire lliure: de l'openfriday al openair! una proposta oberta a la teva participació: fem el parc central park, una experiència de reapropiació de l'espai urbà, cap a un nou art de viure. aquest projecte, amb el teixit associatiu del barri del poble nou de barcelona, surt d'una iniciativa conjunta de city mine(d), rotor i context. volem ocupar un terreny buit (diagonal - pere iv). la idea és usar aquest terreny com espai públic de debò i presentar els temes actuals que viu el barri i barcelona en general. situat en un terreny abandonat a la seva sort en l'antic barri industrial obrer del poble nou de barcelona, ParcCentralPark es proposa recuperar aquest espai com una cuina urbana emergent oberta a tot tipus d'iniciatives que retornin l'espai públic als habitants de la ciutat".

''1 d'octubre 2004. [[cityborg beta distro|http://www.straddle3.net/context/03/ca/2004_10_01.html]]''. "cityborg és un projecte cultural orientat a construir una plataforma digital oberta per a generar xarxes socials en els nostres ambients intervinguts. la nostra base oberta és la distro cityborg, una distribució de gnu/linux, i el node Internet relacionat, cityborg.net. ''incorporem el weblog context - informació sobre arts, ciència, tecnologia, i les seves interseccions - per a seguir la cultura emergent i transformar les notícies sobre tecnologies punta en noves característiques de la distro cityborg'' (...) borg live cd és un cdrom bootable que conté un sistema operatiu gnu/linux; permet arrencar directament directament des del cd, sense la necessitat d'una instal·lació en el disc dur".

''10 de juny 2005. [[can ricart + parc central, espai urbà del segle xxi|http://straddle3.net/context/03/ca/2005_06_10.html]]''.

''15 de juliol 2005. [[tripolis: art urbà i esfera pública|http://straddle3.net/context/03/ca/2005_07_15.html]]''. "Tripolis és una manera decidida de reflexionar sobre i relacionar-se amb l'espai públic urbà a les tres ciutats: Brussel·les, Londres i Barcelona. Tripolis a Barcelona: Visquem Can Ricart. Creativitat urbana a un espai per al segle 21. Tallers de tecnologia, trobada europea i activitats obertes. Aquest projecte ha estat iniciat per citymine(d) i context weblog".

''19 d'agost 2005. [[capital creatiu: cultura, innovació i domini públic|http://straddle3.net/context/03/ca/2005_08_19.html]]''.

''7 d'abril 2006. [[presentació de nau21|http://straddle3.net/openfridays/#22]]''. "ens han cremat la nau 21 però l'edifici emblemàtic continua d'empeus com la voluntat dels de nau21 de recuperar-lo pels ciutadans"

''19 de juliol de 2006. [[al.legat per can ricart|http://straddle3.net/openfridays/#23]]''. "probablement, la solució que es doni al que ara coneixem com parc central-can ricart i, per extensió, al poblenou (la makabra, la escocesa...), assenyalarà un abans i un després a la nostra ciutat. can ricart és paradigmàtic del que pot ser i el que vol ser barcelona. nau21, nascuda del moviment ciutadà per can ricart, presenta al·legacions a la darrera proposta de l'ajuntament".

http://www.sitesize.net/poble9/3.html

http://www.geocities.com/Athens/Acropolis/3324/ 

http://www.ateneuenciclopedicpopular.org/ 

http://bisaucii.iespana.es/ 

http://personales.ya.com/cerbacderoda/ 

http://www.caminal.org/ 

http://artebastardo.blogspot.com/ 

http://www.laescocesa.org/ 

http://nau21.net/project/can_ricart.ca.html 

http://nau21.net/ 

http://nau21.net/docs/0612_la_rikabra_premsa_selected.html 

http://nau21.net/media/print/070505_powergrama-timeline_can-ricart_v0.3.pdf 

http://poblenou.org/cc22@.html 

http://solesnopodem.org/ 

http://www.youtube.com/results?search_query=%22can%2Bricart%22&search=Search 

http://nau21.net/media/print/070505_nau21_dossier_1any1mes1dia_web.pdf 

http://www.moviments.net/cgi-bin/mailman/listinfo/canricart 

http://www.moviments.net/cgi-bin/mailman/listinfo/canricart 

http://www.poblenou.org/AJP/AJPqui.html 

http://poblenou.org/cc22@.html 

http://www.poblenou.org/Octubre.html 

http://www.coordinadoraraval.org/repensarbarcelona 

http://www.sitesize.net/ 

http://www.lamakabra.org/joomla/

''29 d'octubre 2009. [[Escorcollen la seu de la immobiliària Espais|http://www.poblenou.org/2009/10/escorcollen-la-seu-de-la-immobiliaria-espais/#more-244]]''. Poblenou.org, portal d'actualitat del barri del Poblenou. "La seu central està situada en un edifici a l’avinguda Diagonal, 67. L’escorcoll està relacionat amb l‘operació Pretòria, en la qual va ser detingut el president d’Espais. Segons informa l’edició d’avui del diari La Vanguardia, agents de la Guàrdia Civil van escorcollar ahir les oficines d’Espais Promocions Immobiliàries. L’escorcoll està relacionat amb l’Operació Pretòria, que ha desarticulat una possible trama de corrupció urbanística a l’àrea metropolitana de Barcelona. En aquesta operació hi ha 9 persones detingudes, entre elles Lluis Casamitjana, president d’Espais Promocions Immobiliària. La immobiliària ~Espais-Promocions Immobiliàries ha construït o té en construcció diversos projectes al barri del Poblenou. Espais, conjuntament amb la divisió immobiliària del Banc de Sadabell i la immobiliària Procam, va promoure gran part del complex d’habitatges i oficines de Diagonal Mar (Illa de la Llum, Illa del Mar, Illa del Bosc i l’Illa del Cel) i també l’Hotel ~Princess-Barcelona. La mateixa immobiliària també està desenvolupant diversos edificis d’oficines i d’habitatges a l’avinguda Diagonal (Illa del Fòrum, Diagonal Centre, Diagonal Sol i Diagonal 67). També està relacionada amb el projecte d’un edifici d’habitatges i un hotel al carrer Ramón Turró".

''Context:''
27 d'octubre 2009. [[Operación Pretoria. La corrupción urbanística golpea ahora a PSC y CiU|http://www.publico.es/264334/detenidos/corrupcion/altos/cargos/pujol/alcalde/socialista/santa/coloma]]. "Garzón detiene a Bartomeu Muñoz, alcalde socialista de Santa Coloma de Gramenet, por cobros ilegales a constructoras. Dos influyentes ex altos cargos de Pujol ejercían de intermediarios (...) El detenido Macià Alavedra fichó al imputado por el ‘caso Palau’ Fèlix Millet en una sociedad, la empresa Webline Invest. El ex conseller figura como presidente y en 2008 entró Millet. La inmobiliaria, con un solo empleado, tiene un capital social de 601.012 euros". Ferran Casas / Albert Martín, Público

31 d'octubre 2009. [[La immobiliària Espais té diversos projectes al Poblenou|http://www.poblenou.org/2009/10/la-immobiliaria-espais-te-diversos-projectes-al-poblenou/]]. "Lluis Casamitjana que en aquests moments es troba en llibertat sota fiança amb el pagament de 500.000 euros. Segons l’aute del jutge Baltasar Garzón, el president d’Espais, se l’acusa dels delictes de: associació il.lícita (entre 2 i 4 anys de presó), blanqueig de capitals (entre 6 mesos i 6 anys de presó), tràfic d’influències (entre 6 mesos i 1 any de presó) i defraudació a la hisenda pública (entre 1 i 4 anys de presó). L’antic gerent de la societat municipal 22@Barcelona, Rafael González Tormo, va ser nomenat director general de la immobiliària Espais Promocions Immobiliàries l’abril del 2005. Tormo, economista, va ser el primer gerent de la societat 22@BCN entre els anys 2000 i el 2005, i abans havia format part de l’equip tècnic que va redactar el projecte 22@". Poblenou.org

21 de novembre 2009. [[Contra la corrupció i la impunitat: Mobilització popular en defensa del bé public|http://www.favb.cat/node/512]]. "Els afers del Palau de la Música i l’operació Pretòria han desvetllat greus irregularitats en la gestió pública: malversació i apropiació privada de fons públics, finançament irregular de partits politics, prevaricació en la política urbanística, manca de transparència i control, entre d’altres. Si bé es tracta de realitats pendents de judici tot el que s’ha desvetllat es prou greu i dóna lloc a un clima general de sospita sobre el funcionament de les institucions públiques. De fet, els llargs anys de bombolla immobiliària i especulativa que hem patit a Catalunya, fan témer que aquests dos casos de corrupció no seran ni molt menys els únics". Manifest de la FAVB (Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona)

23 de novembre 2009. [[On eres tu el 2009?|http://paper.avui.cat/article/cultura/178347/on/eres/tu.html]]. Cal que el sector intel·lectual i cultural es constitueixi com a oposició, que planti cara als estaments polítics per buscar solucions a l'onada de corrupció en què vivim. "Intentem ser positius, és a dir, volem encoratjar el sector intel·lectual, cultural, artístic, etcètera, a fer el que ens toca, estar a l'oposició dels governs per principi i per fer de contrapunt. Hem de ser una dissidència permanent, atenta i vigilant. Si no existeix l'oposició política, és imprescindible l'oposició intel·lectual i cultural, com ha estat al llarg de la història". Claret Serrahima i Òscar Guayabero, Avui

29 de desembre 2009. [[El Supremo carga contra "el desastre urbanístico" que corroe España|tribunal]]

3 de març 2010. [[Millet pagó dos millones a empresas vinculadas a campañas electorales|http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Millet/pago/millones/empresas/vinculadas/campanas/electorales/elpepuespcat/20100303elpcat_2/Tes]]. [[Gir en l'escàndol. Una part dels vincles polítics del 'cas Millet' arriben davant el jutge|http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=655491&idseccio_PK=1008]]. L’acusació entrega manuscrits amb apunts sobre campanyes electorals i plans urbanístics. [['Caso Millet' La financiación de los partidos|http://www.elmundo.es/elmundo/2009/10/23/barcelona/1256277091.html]]. El Síndic detectó en 2007 anomalías en cuentas de las fundaciones políticas. [[Millet encubre a los comisionistas del Palau, pero el juez lo deja en libertad|http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Millet/encubre/comisionistas/Palau/juez/deja/libertad/elpepuespcat/20091020elpcat_1/Tes]]. [[Millet pone en jaque las cuentas de los partidos|http://www.publico.es/espana/261747/millet/pone/jaque/cuentas/partidos]]. El corrupto ex presidente del Orfeó cuidaba con celo y en persona sus tratos con las formaciones

''23 de febrer 2008''. [[Problemes financers a la primera inmobiliària catalana|http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=485645&idseccio_PK=1009]]. Habitat queda en virtual insolvència i a mercè de la banca estrangera. Salvador Sabrià, El Periódico.

<html><object width="480" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/h1rC-xvs1tc&hl=es&fs=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/h1rC-xvs1tc&hl=es&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" width="480" height="344"></embed></object></html>

''context:''
24 d'abril 2007. ''[[El pinchazo de la burbuja hunde a las inmobiliarias|http://www.finanzas.com/noticias/finanzas.php?id=9157000]]''[. Finanzas.com. "Todo el mundo hablaba del pinchazo de la burbuja inmobiliaria, pero nadie sabía como podría ser..."

10 de març 2008. [[Colonial se desploma en el parqué|http://www.elpais.com/articulo/economia/Colonial/desploma/parque/falta/noticias/Dubai/elpepueco/20080310elpepueco_5/Tes]]. Reuters, El País. "Estaban en la UVI y ahora tras las elecciones vamos a empezar a ver muertos". Desde enero Colonial pierde más del 86% de su valor en Bolsa.

24 de març. 2008. [[La caída del precio del suelo pone a las inmobiliarias contra las cuerdas|http://www.elpais.com/articulo/economia/caida/precio/suelo/pone/inmobiliarias/cuerdas/elpepueco/20080324elpepieco_3/Tes]]. Lluís Pellicer, El País. "Las empresas ven bajar el valor de sus activos mientras se dispara la deuda. Los terrenos, usados como garantía en los préstamos, bajan hasta un 50%"

26 de març 2008. [[La crisis del ladrillo|http://www.elpais.com/articulo/economia/INE/confirma/sector/inmobiliario/caida/libre/elpepueco/20080326elpepueco_2/Tes]]. El País. "El INE confirma que el sector inmobiliario está en caída libre"

27 de març 2008. [[El mercado inmobiliario se desploma|http://www.elpais.com/articulo/economia/mercado/inmobiliario/desploma/elpepueco/20080327elpepieco_4/Tes]]. El País.

27 de març 2008. [[Las señales de alarma por la crisis inmobiliaria y financiera se disparan|http://www.elpais.com/articulo/economia/senales/alarma/crisis/inmobiliaria/financiera/disparan/elpepueco/20080327elpepieco_1/Tes]]. El País.

27 de març 2008. [[La Generalitat ha perdut 1.141 milions per la crisi del totxo|http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=495131&idseccio_PK=1032]]. El Periódico.

15 de setembre 2008. ''[[[El quart banc dels Estats Units es declara en bancarrota|http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2996515]]''[. ~VilaWeb. "El Bank of America compra Merrill Lynch per la meitat de preu que fa un any"

15 de setembre 2008. [[La crisis se ceba en Diagonal Mar|http://www.elpais.com/articulo/cataluna/crisis/ceba/Diagonal/Mar/elpepuespcat/20080915elpcat_2/Tes]]. Llluís Pellicer, El País. "El barrio, caro, tuvo escaso éxito entre vecinos dispuestos a vivir en él, pero mucho entre inversores que hoy compiten por deshacerse de sus viviendas"

La crisis financera global esdeve el crash d'octubre de 2008.

<html><iframe width="550" height="300" src="http://www.dipity.com/LaVanguardia/La_crisis_financiera/embed_tl" style="border:1px solid #CCC;"></iframe></html>

''context:''
16 de setembre 2008. [[El fantasma de 1929|http://www.elpais.com/articulo/opinion/fantasma/1929/elpepuopi/20080916elpepiopi_1/Tes]]. Editorial El País. "La quiebra de Lehman arruina la confianza en el sistema bancario y retrasa la salida de la crisis"

17 de setembre 2008. [[Crisi|http://www.docstoc.com/docs/1465565/Crisi]]

Type the text for 'New Tiddler'

25 de febrer 2010. "El recinte de can Ricart, declarat per la conselleria de cultura bé cultural d’interès nacional (B.C.I.N.), dilluns va ser un perfecte decorat per a filmar una peli de guerra. Les veïnes i veïns esteníem la roba amb vistes al rebombori de soldats i vehicles d’època, càmeres i “girafes” de so, desfilant a les ordres d’una claqueta cinematogràfica. Però el decorat no és de cartó-pedra. Les naus en runes que tantes semblances tenen amb un paisatge devastat per la guerra, són molt reals". De [[Can Ricart un decorat, el Fòrum una òpera bufa i els tribunals una ombra grotesca|http://salvemcanricart.blogspot.com/2009/02/can-ricart-un-decorat-el-forum-una.html]], AVV Can Ricart

''Context:''
1982. A Can Ricart, aleshores conegut com polígon industrial Marqués de Santa Isabel, es van fer els decorats pel film [[La plaça del Diamant|http://cine.estamosrodando.com/filmoteca/la-plaza-del-diamante/ficha-tecnica-ampliada/]]

15 de septembre 2005. "“¿Recuerdan el premio Goya al decorado del “Embrujo de Shangai” de Trueba? ¿Y los juguetes que decoran el Aeromàgic del Tibidabo?. Quizás tengan en mente el festival al aire libre de Xinacittà sobre cine de animación, o el buen sabor que los dejó una exposición sobre “La vuelta al mundo en Madrid” o cualquier otra en la galería La China A.R.T. Pero es posible que sean más los aficionados al teatro y hayan asistido a la última obra de Carlos Santos. Sean cuales sean sus aficiones hace falta que sepan que en todas las mencionadas y tantas de otras que podríamos incluir, han participado con elementos importantes una serie de artistas que tienen un lugar en común; Can Font. Este espacio ha acogido desde el año 1994 algunos de los talleres y profesionales que han colaborado en todos estos ejemplos de creación. Más de 10 años de actividad continua, e invisible para muchos, que ahora se ve amenazada por el nuevo plan urbanístico 22@ que afecta a todo el recinto de Can Ricart". De [[Can Font envia un SOS al sector cultural. La cultura a les escombraries, artistes de Can Ricart al carrer|SOS]]. Mateo Tikas Plechas, artista de Can Font: Escenógrafo de teatro, escaparatista y escultor uruguayo. Ha trabajado en la construcción de decorados para cine y televisión, en películas como El embrujo de Shangai, La ciudad de los prodigios, Fausto, El largo invierno o la serie Makinavaja.

24 de septembre 2005. [[Xinacittà a Iracheta|http://www.xinacitta.com/parlaleles01.php]]. Programació de Xinacittà Xplícita, dintre de la Mostra d'Animació Xinacittà, a l'empresa Iracheta. Blanca Palou de Comasema, artista de [[Can Font|can font]]: Vídeo artista y directora de Xinacittà, muestra de cine de animación de Barcelona. Sus vídeo animaciones han participado en muestras y certámenes de artes plásticas y en numerosos festivales internacionales. Algunos de sus últimos trabajos se han incluido en en la sección oficial de L’Alternativa en el CCCB y Animac.

21 de març 2007. [[HAMACA|http://www.hamacaonline.net/]] (Video art & media distribution from Spain). C/ Passatge del Marques de Santa Isabel, 40 (Edificio Can Ricart). "HAMACA es una distribuidora de videoarte y artes electrónicas constituida por iniciativa de la AAVC y dirigida por [[YProductions|http://www.ypsite.net/]]. La distribuidora está físicamente ubicada en Barcelona, en el barrio de Poblenou, dentro del centro de producción multimedia [[Hangar|hangar]], desde donde va a distribuir las producciones de su catálogo a nivel nacional e internacional, tanto a profesionales independientes como al ámbito artístico, televisivo y pedagógico".

'' [[Filmografia amb el barri com a escenari|http://sites.google.com/site/poblenouhistoric/]]''. Arxiu Històric del Poblenou. El Poblenou: fàbrica de pel·lícules, Xavier Ripoll

''16 de maig 2008''. Bicicletada de [[Temps de re-voltes|http://www.tempsdere-voltes.cat/ca]] contra el creixement i l'especulació: sortida a [[La Teixidora|http://teixidora.squat.net/]], es visita Diagonal Mar, Parc Central, Can Ricart i carrer Espronceda amunt (contradirecció dels cotxes) fins la Torre del Fang i vies del tren fins Sagrera, i acaba amb l'arribada de la Marxa pel decreixement a Sant andreu. 

''context:''
[[decreixement?|http://www.decreixement.net/index.php?option=com_content&task=view&id=227&Itemid=182]]

''1 de febrer 2007''. "''Denegada l'audiència pública sobre Can Ricart''. El passat 3 de gener la Favb a petició pròpia, i amb el recolzament de varies entitats ciutadanes, va demanar una audiència pública a l’Ajuntament de Barcelona per debatre el futur de Can Ricart. En data 29 de gener hem rebut una carta de l’alcalde [[Jordi Hereu|http://www.bcn.cat/alcalde/ca/contacte.htm]] on ens diu que el procés ha estat àmpliament debatut i participat i per tant es desprèn la negativa a la celebració d’aquesta audiència.  

No compartim aquesta opinió, ans al contrari, la petició es fonamenta en el dèficit democràtic de participació que hi ha hagut en el tema de Can Ricart.  

D’altra banda, la fórmula de l’Audiència Pública s’ha de mostrar com aquella que garanteix un debat més obert i genuí, i seria ''la primera vegada que l’Ajuntament denega la celebració d’una Audiència Pública a petició de la Favb''". Roda de premsa de la FAVB. 


[[Denegada Audiencia Publica Can Ricart|http://www.tvclot.com/continuidad.php?Id=3239]]. La FAVB lamenta la negativa de l’Ajuntament a realitzar una audiència pública sobre el recinte de Can Ricart. Parla Manel Andreu. President A.V Poblenou. TV Clot, Sergi Gonzàlez.

[img[click per veure el posterior precinte ciutadà|http://salvemcanricart.org/modules/gallery/albums/precinte-ciutada/DSCN0326.jpg][http://www.salvemcanricart.org/modules.php?set_albumName=precinte-ciutada&op=modload&name=gallery&file=index&include=slideshow.php]] 

''12 d'agost 2005''. Des de [[Can Font|can font]], es fa fracassar el desballestament de la teulada de Ricson. 

"La vinculación de Can Font con el recinto de Can Ricart se manifiesta también con su participación en la plataforma de Salvem Can Ricart y en su presencia durante el mes de agosto en Can Ricart, determinante para detener el proceso de derribo de la última nave desalojada, la nave de Ricson. Desde Can Font, a principio del mes de agosto, se pusieron en marcha una serie de iniciativas para defender la integridad de las naves del recinto durante un mes tan crítico como ese en el que la mayoría de las empresas estaban de vacaciones, al igual que muchos vecinos y ciudadanos que durante el año apoyan todas las actuaciones para conservar Can Ricart. Una de estas iniciativas fue redactar, con la colaboración de Martí de sos-monuments, unas instrucciones con los pasos a seguir en caso de derribo en las que se detallaban todos los documentos que debían presentar los operarios antes de efectuar un derribo. Gracias a esta iniciativa fue posible comprobar que los operarios no disponían del permiso de obras necesario para desmontar el tejado de la nave antes de derribarla y parar así el proceso". De CAN FONT: ODISEA EN LA NAVE XXI (encuentros de espacios creativos) Can Ricart, 18 y 19 de noviembre

------------------   Missatge email de la gent de Can Font  ----------
Data: Mon, 01 Aug 2005 02:32:40 -0700
Assumpte: ''com aturar l'enderroc?''

de primer, el complex *can ricart té més d'un segle d'existència* i, per tant, està protegit per la legislació que estableix l'obligació previa de fer un estudi históric que s'ha d'incloure a la llicència d'obres. 
a més *can ricart està 'trufat' d'amiant* (baixants, sostres...), un producte molt tòxic que provoca asbestosi. la legislació respecte al desmuntatge de construccions amb amiant és molt rigorosa. la llicència d'obres per a endorracament de construccions amb amiant ha d'incloure un estudi i mesures medi-ambientals molt acurades i costoses. 
si cap d'aquests requisits - estudi històric i medi-ambiental - han estat aprovats i inclosos a la llicència d'obres, i ja no diguem si s'intenta l'enderroc sense llicència, cal *denunciar-ho inmediatament als mossos d'esquadra* (1) que paralitzen l'enderroc i obren el procés sancionador corresponent, tot enviant l'atestat a la fiscalia. 
paral.lelament, cal seguir les instruccions d'emergència, *avisan't al tèlefon de guàrdia*, tant si es veuen indicis d'enderroc com de desnonament. sugereixo invitar sos monuments, especialista en el tema, per a estudiar bé *com actuar en cas de temptativa d'enderroc* 
(1) l'unitat de medi-ambient dels mossos d'esquadra està a tocar de can ricart (bolivia 30-32). Tèlefon 933 002 296

''context:''
29 de març 2005. Enderroc d'Extractos Tánicos, en procés de catalogació però ja tenien llicència d'enderroc. És la tercera fàbrica que desapareix segint el mateix procediment, després de Lyfisa i Unión Metalúrgica
31 de març 2005. [[El recinte fabril més antic i en actiu de Barcelona comença a ser enderrocat|http://sos-monuments.upc.edu/patrperill/noticies/14.htm]]. Estan desmuntant les uralites de Can Ricart, on encara queden 34 empreses. La demolició d'aquesta colònia industrial, que té 150 anys, s'està fent amb tots els permisos en regla. Maria Favà, Avui

2 d'agost 2005. [[Desnonament de Ricson|desnonament]]
6 d'agost 2005. [[Crida als internautes per a protegir Can Ricart|webcam]]. ~WebCams a Can Ricart, l'ull ciutadà
13 d'agost 2005. [[Comença la demolició del recinte fabril de Can Ricart de Barcelona|http://sos-monuments.upc.edu/patrperill/noticies/32.htm]]. L'oposició de treballadors i veïns atura l'enderroc, que s'intentava executar durant el pont del 15 d'agost. Maria Favà, Avui
13 d'agost 2005. [[A la caça del caçador|http://sos-monuments.upc.edu/patrperill/noticies/26.htm]]. L'amo de Can Ricart comença a desmuntar una nau del segle XIX sota la vigilància de càmeres web instal.lades pels defensors del recinte, que intenten impedir l'enderroc. Albert Ollés, El Periódico
21 d'agost 2005. [[Sabotatge de "l'ull vigilant"|http://www.salvemcanricart.org/modules.php?op=modload&name=News&file=article&sid=15&mode=thread&order=0&thold=0]]. Destroses a la instal·lació wifi de la Torre del Rellotge (Can Font).
23 d'agost 2005. [[Precinte ciutadà|http://www.salvemcanricart.org/modules.php?op=modload&name=News&file=article&sid=16&mode=thread&order=0&thold=0]]
24 d'agost 2005. [[La plataforma Salvem Can Ricart col·loca un precinte a la fàbrica|http://www.google.es/url?sa=t&source=web&ct=res&cd=2&ved=0CAoQFjAB&url=http%3A%2F%2Fpublic.citymined.org%2FKRAX_CARGO%2Fred_krax%2Fbarcelona%2Fbarrios_en_coflicto%2Fpoblenou%2Fcan_ricart%2Fcan_ricart_prensa%2FAVUI_24_AGOST_2005.pdf&ei=Kn6PS5OBNs70_Aa4zMnyDA&usg=AFQjCNHi3rQbektIrnCZk0HDwEG5Mpt2hw]]. Maria Favà, Avui

[img[desballestament. març 2005|imago/050331_desballestament.png]][img[desballestament. març 2005|imago/050331_desballestament_detall.png]][img[desballestament. març 2005|imago/050331_desballestament_cartell.png]]

''2 d'agost 2005''. Les sentències judicials no hi entenen de refranys. I menys a l'agost. Agents del Cos Nacional de Policia van aconseguir entrar ahir, després de tres intents anteriors frustrats per l'oposició dels treballadors, al recinte industrial de Can Ricart, al Poblenou, i van desallotjar dues naus de l'empresa [[Ricson|ricson]] sobre les quals pesava una ordre de desnonament. A la quarta va la vençuda. ''Ricson s'havia convertit en una espècie d'El Álamo que simbolitzava la resistència'' de les 34 empreses i tallers i dels prop de 240 empleats que treballaven fins a aquest any, juntament amb algunes desenes d'artistes visuals, a l'interior de l'històric conjunt fabril del segle XIX, afectat per un pla urbanístic del 22@ de Barcelona. ''La notificació de les dues primeres visites dels agents judicials va permetre als treballadors impedir l'execució del desallotjament. No van dubtar a utilitzar barricades improvisades per barrar el pas a la policia''. El conflicte va anar pujant de to, mentre el propietari de Can Ricart, el marquès de Santa Isabel, firmava un acord marc amb 22 empreses del recinte per negociar-ne el desallotjament, després de pagar indemnitzacions. [[Ricson|http://www.ricsontm.com/]] es va mantenir al marge de les negociacions col.lectives i les dues parts en litigi -propietat i arrendataris- van utilitzar aquest cas per demostrar al contrari les seves forces. L'últim xoc va ser el 28 de juny, quan dotacions antiavalots es van presentar per sorpresa a l'empresa disposats a entrar-hi. Empresaris i treballadors, reforçats per veïns del barri, van posar en marxa un original pla de defensa que havien preparat per a aquesta situació i, alertats pel llançament de coets, missatges SMS i el repicar de les campanes de la pròxima parròquia de Santa Maria del Taulat, van arribar a temps per congregar-se davant la porta i tornar a impedir l'acció judicial. No obstant, i trencant una vegada més el refranyer, a Can Ricart no hi ha hagut tres sense quatre i ahir es va tornar a repetir la història, encara que amb un final molt diferent. ''Estem gairebé tots de vacances i només hi havia cinc o sis persones al bar quan vam veure arribar fins a set furgons de policia carregats'', va explicar ahir Glòria Partal, testimoni del desallotjament. ''Eren les 9 del matí i no hi havia ningú a Ricson. Van entrar sense oposició, amb operaris amb malls, i després vam sentir sorolls de destrosses'', va afegir. La propietària de l'empresa, Àngels Gisbert, va confirmar els danys causats a les instal.lacions: ''Han trencat vidres, taules i prestatgeries, a més de tirar els fitxers i la documentació a terra. Ha sigut una acció vandàlica, desmesurada i innecessària. No feia falta acarnissar-se així, ens han tractat com a terroristes'', es va lamentar. [[De 'A la quarta va la vençuda'|http://sos-monuments.upc.edu/patrperill/noticies/27.htm]]. Albert Ollés, El Periódico, 2 d'agost 2005

[img[oficina tècnica de ricson|imago/ricson_oficina_tecnica.png]]

''context:''
23 de novembre 2004. ''[[Preguntes sense resposta dels últims de Can Ricart.|http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=-951813]]''. I. V. El Punt

14 d'abril 2005. ''[[Entrega 2ºn expedient desnonament can Ricart|http://www.tvclot.com/continuidad.php?Id=2135]]''. "Una comissió del jutjat ha portat l’ordre de desnonament a la indústria Garrallit". Parla Isidro García, gerent Garrallit. Javier Arilla, TV Clot

29 d'abril 2005. ''[[Treballar sota amenaça judicial|http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1264865]]''. "No és fàcil resistir a Can Ricart. Ahir treballadors de l'empresa Garrallit, a Can Ricart des del 1982, traslladaven part de la maquinària a un camió de mudances. Temen el compliment per sorpresa de l'ordre judicial de desallotjament. I adéu màquines. I sense màquines, a veure com tornar a començar en un altre lloc. Al començament de la crisi hi havia 34 empreses i uns 240 treballadors. Ara hi queden 28 empreses. D'aquestes, només cinc tenen contractes de lloguer indefinits, que els dóna més garanties i obliga la propietat a indemnitzar-los. Els altres, la propietat no els ha renovat i intenta fer-los fora per la via judicial. Les empreses reclamen que l'Ajuntament intervingui i es pacti o bé el manteniment de l'activitat allà o, almenys, algun tipus de recol·locació en altres indrets. Els defensors de Can Ricart al·leguen que no hi ha indústria obsoleta sinó que són empreses que funcionen molt bé i formen part del teixit econòmic del Poblenou i de Barcelona". David Marín, El Punt

3 de maig 2005. [[Primers desnonaments al Polígon industrial de Can Ricart|http://www.tvclot.com/continuidad.php?Id=3768]]. "Primers desnonaments al Polígon industrial de Can Ricart". Parlen Isidro García, gerent empresa Garrallit, Iván Ricart, treballador empresa Ricson,  Jaume Pagés, treballador de la [[Cereria Mas|cereria mas]], Francesc Narváez, regidor de Sant Martí, Francesc Ibáñez, advocat dels afectats, i Joan Cendra, administrador de Tallers Cendra
12 de maig 2005. ''[[Desallotjament frustrat de Garrallit|http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1284875]]''. El Punt

24 de maig 2005. ''[[Instruccions d'emergència en cas d'imminent perill de desnonament o d'enderroc|http://www.salvemcanricart.org/modules.php?op=modload&name=Downloads&file=index&req=getit&lid=1]]''. Salvem Can Ricart

27 de maig 2005. ''[[Els amos de Can Ricart de Barcelona invoquen el diàleg amb les empreses afectades. Alhora mantenen els processos judicials de desallotjament|http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1307058]]''. David Marín, El Punt

9 de juny 2005. [[Anunci al 22@ d'acord sobre indemnitzacions entre propietaris i afectats|indemnitzacions]]

28 de juny 2005. [[Desnonament a Can Ricart|http://www.tvclot.com/continuidad.php?Id=1608]]. "Aquest matí la policia ha intentat desallotjar dues de les empreses que estan en actiu al conjunt fabril de Can Ricart". Parla Àngela Gisbert, administradora de l'empresa Ricson". David Campillo i Laura Fernández, TV Clot
29 de juny 2005. ''[[Los trabajadores de Can Ricart impiden un tercer desahucio|http://www.elmundo.es/papel/2005/06/29/catalunya/1824106.html]]''. El juez y los antidisturbios retrocedieron ante las barricadas y una amenaza de inmolación. Miqui Otero, El Mundo. Més a [[Barricades|barricades]]

6 d'agost 2005. ''[[Crida als internautes|webcam]]''

juliol-agost 2005. ''Tancament de Flea i Nave 7''
30 de desembre 2005. [[Marxa AXA/Cant Font|can font]]
13 de gener 2006. [[Tancament Bar Paco's|bar]]
7 d'abril 2006. ''[[Marxa la Cereria Mas|cereria mas]]''. "La Cereria va donar les claus la nit del 7 d'abril del 2.006 (divendres). El termini vencía a finals de Març i tot el que li van poder estirar a en Ricart va ser una setmana més... el mateix dia 7 encara es van fer 10 o 12 viatges de camió. Quan es va acabar el termini, vam deixar de portar coses"
28 de juny 2006. [[Tancament d'Iracheta|iracheta]]
31 d'agost 2006. ''Marxa Tallers Cendra''
juny 2006. [[Victimes del 22@ - un mapa d'afectació del recinte de Can Ricart|mapa d'afectació]]. Grup d'Etnologia dels Espais Públics de l'Institut Català d'Antropologia

21 de novembre 2006. [[Les empreses que van marxar per la força del complex de Can Ricart de Barcelona ''encara no han cobrat''|http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2162518]]. En canvi, les que van pactar la seva sortida ja han estat indemnitzades. David Marín, El Punt

[img[expedient de desnonament de garrallit|imago/050414_garrallit_desnonament.png]][img[imago/indemnitzacions.png]]

[[projeccions]]

''El software esdevé un motor d'innovació cultural''. Versió per a Can Ricart de la [[distribució|http://ca.wikipedia.org/wiki/Distribuci%C3%B3_de_programari]] GNU/Linux ''[[Cityborg|http://straddle3.net/openfridays/#18]]'' (també coneguda com CityBorg o Borg Live CD). Executable de primer des d'un CD i després directament des d'un [[llapis USB|http://ca.wikipedia.org/wiki/Mem%C3%B2ria_USB]]. Desenvolupada amb en David Galligani, un dels cofundadors de riereta.net. "Les arrels de cityborg es nodreixen de l'energia i de la creixent [[dinàmica de 'col·lectiu de col·lectius'|http://straddle3.net/context/02/020612_cultural_connectionism.en.html]] de la barcelona underground. En aquesta 'sopa primigènia' s'aprecia la necessitat d'una eina cultural nova que sintetitzi i contribueixi al [[nou moviment cultural|http://www.straddle3.net/context/02/review_020807.ca.html]] (programari lliure, exploradors urbans, diyers, hackivistas...)".

Aquesta "distro" fou part de la base tècnica de la [[GuaGua|http://visquem.citymined.org/?q=guagua]], una caravana dotada amb connexió wireless a internet, amb la qual es van realitzar en diversos punts de la ciutat, entre el 27 i 30 de juliol de 2005, programes de ràdio i vídeo en viu a la xarxa ([[streaming|http://ca.wikipedia.org/wiki/Flux_de_dades]]), en el marc de les jornades [["Visquem Can Ricart: Creativitat urbana en un espai per al segle 21"|visquem]].

A Can Batlló, a la celebració dels deu anys d'AXA (17 d'octubre 2005) es va discutir la proposta de "refundació", construïnt un [[Can Font|can font]] virtual. "La 'clau', USB, és propia del nostre temps i un espai web, Cityborg, adaptat a les necesitats d'AXA"

''Context:''
1 d'octubre 2004. [[cityborg beta distro|http://www.straddle3.net/context/03/ca/2004_10_01.html]]. "cityborg és un projecte cultural orientat a construir una plataforma digital oberta per a generar xarxes socials en els nostres ambients intervinguts. la nostra base oberta és la distro cityborg, una distribució de gnu/linux, i el node Internet relacionat, cityborg.net. ''incorporem el [[weblog context|context weblog]] - informació sobre arts, ciència, tecnologia, i les seves interseccions - per a seguir la cultura emergent i transformar les notícies sobre tecnologies punta en noves característiques de la distro cityborg'' (...) borg live cd és un cdrom bootable que conté un sistema operatiu gnu/linux; permet arrencar directament directament des del cd, sense la necessitat d'una instal·lació en el disc dur".

17 de desembre 2004. [[presentació de cityborg.net|http://straddle3.net/openfridays/#18]] per david galligani & josep saldaña, un projecte cultural orientat a construir una plataforma digital oberta per a generar xarxes socials. conjuntament es farà una mostra de projectes relacionats que es basen en aquesta distribució: mobile compute: kinetic sculpture enhanced with technology per bruce thomas; greenbots per alex posada; i social networks generator per gerald kogler

27 i 30 de juliol de 2005. participació i suport informàtic en les jornades [[Visquem Can Ricart: Creativitat urbana en un espai per al segle 21|visquem]]. s'acondiciona una caravana ([["la guagua"|http://tripolis.citymined.org/galerias/raval/]]) com a eina de visbilització de la lluita a can ricart, amb retroprojector

6 d'agost 2005. crida als internautes per a protegir can ricart a través de la xarxa de [[webcam]]s.

16  al 23 d'octubre 2005. PIKSEL 05: "Collective Code". [[Piksel|http://www.piksel.no/]] is a festival and community for electronic art and technological freedom. "Piksel is an annual event for artists and developers working with free and open source software, hardware and art. Part workshop, part festival, it is organised in Bergen, Norway, and involves participants from more than a dozen countries exchanging ideas, coding, presenting art and software projects, doing workshops, performances and discussions on the aesthetics and politics of free and open source software. The development, and therefore use, of digital technology today is mainly controlled by multinational corporations. Despite the prospects of technology expanding the means of artistic expression, the commercial demands of the software industries severely limit them instead. Piksel is ''focusing on the open source movement as a strategy for regaining artistic control of the technology, but also a means to bring attention to the close connections between art, politics, technology and economy''".

16 desembre 2005. [[sistema portàtil de projecció per manifestacions (made in can ricart)|projeccions]] a la [[mani-festa-acció]]

3 de gener 2006. iniciadors del projecte [[nau21]]

[[LiveDistro. Free Community Operating Systems|http://livedistro.org/gnu/linux?page=23&from=340&PHPSESSID=a82fd2a4d746e765e41e8fee1f4faf6f]]. "What is the Borg Live CD ? It's a bootable CD-Rom containing a GNU/Linux operative system, that permits you to boot directly from the CD, without the need of an hard disk installation. The system is based on Slax, the Slackware Linux Live CD". From this distribution was developed PikseLiveCD 1.03 "Codename Art Libre. A LiveCD with Piksel-related software and art".

{{twocolumns{
<html>
<img src="imago/050729_wawa_projeccio.png"  width="90%">
</html>
<html>
<img src="imago/nau21_xarxa.png"  width="90%">
</html>
}}}

Can Ricart. 
Guillermo Beluzo i Isaac Marrero. 
A Parallel 40 production for Televisió de Catalunya. 2005
http://www.tv3.cat/videos/193845411/Can-Ricart

''21 de novembre 2007''. "Hace justo un año, en la Mediateca de ~CaixaForum se presentó [[A través del Carmel|http://www.acteon.es/czulian/atravesdelcarmel/Intro.html]]. Con aquel documental ''[[Claudio Zulián|http://www.acteon.es/czulian/Home.html]]'' desplegaba un larguísimo y virtuoso plano secuencia. Esta vez era la cámara la que horadaba el barrio con su mirada. El resultado hacía pensar que Barcelona es como un queso gruyère, llena de agujeros interconectados, que sólo ven la luz de forma traumática y a golpe de noticia. En estos momentos ''[[Jacobo Sucari|http://www.arrakis.es/~jsucari/]]'' está completando ''La ciutat transformada'' (2008), un documental expandido que pronto podrá verse on line. Otro trabajo inmediatamente anterior fue ''La lluita per l'espai urbà'' (2006). El affaire de Can Ricart, uno de los últimos complejos fabriles del Poblenou, ha dado de sí varias producciones documentales.

La contienda entre colectivos, vecinos, trabajadores y administraciones ha sido la referencia para descubrir una de las tensiones más significativas de Barcelona. Dichos conflictos han enriquecido la identidad de la urbe. La prueba está en la afluencia de documentales sobre la cuestión urbana, un pseudogénero muy en boga durante los últimos años. ''[[José Luis Guerín|http://ca.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Luis_Guer%C3%ADn]]'' y ''[[Joaquim Jordà|http://ca.wikipedia.org/wiki/Joaquim_Jord%C3%A0_i_Catal%C3%A0]]'' podrían enmarcar este proceso. ''En construcción'' (2001) y ''De nens'' (2003) deberían venderse en un solo pack. Las dos películas juntas nos devuelven al París del barón Haussmann y a las novelas de Zola. En ellas el barro ensucia a sus personajes y la degradación urbana no se contiene en lo físico. El verdadero tabú que violó Jordà con De nens no fue la pederastia, sino el hecho de presentar la reforma urbana como una intervención de corte moral. El discurso de la modernización siempre ha pretendido actuar en función de razones técnicas, a salvo de oscuras motivaciones. Sin embargo, ahora puede que estemos al principio de algo nuevo. Era cuestión de tiempo. Una cultura urbana de acento crítico es la única que puede sustituir la imagen de una Barcelona vacua y desesperada, que se descascarilla por momentos. En este sentido, el nombramiento de Joan Roca, un lúcido agente de la acción vecinal, para dirigir el Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona, es muy buena noticia". ''Sabor a gruyère, Carles Guerra. La Vanguardia'', edición impresa


''context:''
''21 d'octubre 2005''. Documental ''[[Can Ricart|http://www.tv3.cat/videos/193845411/Can-Ricart]]'' de Guillermo Beluzo i Isaac Marrero a [[Taller.doc|http://www.tv3.cat/actualitat/193012872/Tallerdoc-emet-divendres-el-documental-Can-Ricart]]

''15 septembre 2006''. Premiere-debat del documental [[La lluita per l'espai urbà|espai_urbà]]  d'en Jacobo Sucari, en el marc de les festes del Poblenou.

''2006''. Documental ''[[Des del ressentiment o la batalla per Can Ricart|mapa d'afectació]]'' de Marco Fornarola, Nuria Sánchez, Stefano Portelli i Ulrike Viccaro del Grup d'Etnologia dels Espais Públics de l'Institut Català d'Antropologia

''14 de juliol 2007''. Documental ''[[Fragmentos de una fábrica en desmontaje|fragments]]'' de Isaac Marrero, Guillermo Beluzo i Roberto García a Can Felipa

''22 d'octubre - 8 de desembre 2008''. Documental expandit [[La ciutat transformada|exposició]] d'en Jacobo Sucari a ~CaixaFòrum

<html><object id="_ds_27255772" name="_ds_27255772" width="80%" height="1250" type="application/x-shockwave-flash" data="http://viewer.docstoc.com/"><param name="FlashVars" value="doc_id=27255772&mem_id=187374&doc_type=pdf&fullscreen=0&allowdownload=1" /><param name="movie" value="http://viewer.docstoc.com/"/><param name="allowScriptAccess" value="always" /><param name="allowFullScreen" value="true" /></object><br /><font size="1"><a href="http://www.docstoc.com/docs/27255772/instruccions-demergència-2005"></a></font></html>

[img[enderrocs a can ricart. clic per veure més|imago/enderroc.jpg][http://www.hangar.org/docs/canricart_enderroc/]]
''24 d'octubre 2007''. [[Estan enderrocant el conjunt fabril de Can Ricart|http://www.elpoblenou.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=53&Itemid=36]].  "L’Ajuntament de Barcelona, amb autorització de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Barcelona de la Generalitat, està procedint a l’enderroc d’algunes naus i elements del conjunt històric de Can Ricart considerades d’interès patrimonial, inclòs alguns elements que el propi Ajuntament va declarar com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL)" Plataforma Salvem Can Ricart

''context'':
31 de març 2005. [[El recinte fabril més antic i en actiu de Barcelona comença a ser enderrocat|http://sos-monuments.upc.edu/patrperill/noticies/14.htm]]. Maria Favà, Avui
31 de març 2005. [[Inici enderrocament Can Ricart|http://www.tvclot.com/continuidad.php?Id=2124]]. "Can Ricart, un dels conjunts industrials més importants del segle XIX s’ha començat a enderrocar". Parlen Joan Cendra, treballador de Can Ricart, i Josep Arderiu, veí de Can Ricart. Gemma Abellan  - David Campillo, TV Clot.

12 d'agost 2005. [[Fracassa desballestament|desballestament]]

1 de desembre 2005. [[Suspensió llicència d'enderroc de Can Ricart|suspensió]]

14 de desembre 2006. [[ "No ens ho esperàvem, anàvem a fer un assaig"|http://paper.avui.cat/article/barcelona/41325/no/ens/ho/esperavem/anavem/fer/assaig.html]].  Desallotjament de La Makabra. Alguns veïns veien en l'ocupació una possibilitat de futur per salvar Can Ricart en la seva totalitat. Virgínia Mascaró, Avui

24 de desembre 2006. [[Sense canvis a Can Ricart|http://paper.avui.cat/article/barcelona/42261/sense/canvis/can/ricart.html]]. Redacció, Avui

5 de gener 2007. [[Comença l'enderroc de les cases exteriors de Can Ricart|http://paper.avui.cat/article/barcelona/43161/comenca/lenderroc/cases/exteriors/can/ricart.html]].  Els propietaris de Can Ricart ja veuen més pròxim l'enderrocament de les naus no protegides situades tocant al perímetre del conjunt fabril. Virgínia Mascaró, Avui

25 d'octubre 2007. [[Segona inspecció veïnal a Can Ricart|inspecció]]
26 d'octubre 2007. [[Un activista del patrimoni dirigirà el Museu d'Història|http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=453128&idseccio_PK=1022&h=]]. Joan Roca substitueix per concurs públic Antoni Nicolau. La seva faceta com a defensor del patrimoni urbà l'ha alineat sovint amb moviments ciutadans disconformes amb l'actuació de l'ajuntament, com per exemple en la definició de les àrees de protecció de Can Ricart.  Rosario Fontova. El Periódico
26 d'octubre 2007. [[Els propietaris de Can Ricart inicien l'enderroc de les naus|http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=453198&idseccio_PK=1022&h=]].  Els veïns afirmen que la piqueta està eliminant elements protegits. Les obres compten amb el vistiplau de l'ajuntament i de la Generalitat. Albert Ollés, El Periódico
26 d'octubre 2007. [[Comencen a enderrocar una part de Can Ricart|http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2605431]]. Els veïns es queixen, però la Generalitat diu que el procediment és legal. Vilaweb
26 d'octubre 2007. [[Enderrocs a Can Ricart|http://www.tvclot.com/continuidad.php?Id=910400]]. Sergi Gonzàlez i Jose Luis Sanchez, TV Clot
30 d'octubre 2007. [[Comunicat als mitjans|http://www.salvemcanricart.org/modules.php?op=modload&name=News&file=article&sid=126&mode=thread&order=0&thold=0]].  Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou i Plataforma Can Ricart

2 de novembre 2007. [[La modernidad del 22@ choca con el pasado industrial de Sant Martí|http://app.quediario.com/buscador/documento.jsp?id=1522820&edicion=BAR]]
Las excavadoras municipales amenazan 15 naves de Can Ricart. Ànnia Monreal, Qué! Barcelona

''8 de novembre 2008''. "[[Inside22@, la Mostra d'Arts Visuals i Músiques Contemporànies de Barcelona|http://www.niubcn.com/inside22/]] és una iniciativa de l'Associació d'Empreses 22@Network amb el recolzament de la societat municipal 22@Barcelona i el Plan Avanza del Ministeri d'Indústria. La direcció artística és de l'espai artístic Niu i la producció tècnica és gentilesa de l'empresa de serveis a l'espectacle FOCUS. La cervesera barcelonina  MORITZ també col·labora activament en la realització de la Mostra"

<html>
<img src="imago/081106_inside22@.jpg" width="50%"/>
</html>

''6-8 novembre 2008''. [[Inside 22@, Treiem-los la màscara|http://t0.gstatic.com/images?q=tbn:0N9IcopL8mDhhM:http://jovesteb.org/activiteb/files/35/495/asambleafoto.jpg]]. "No podem acceptar que els promotors del 22@, culpables de la destrucció del nostre barri, responsables de l'expulsió de centenars de veïnes, treballadores i artistes del Poblenou, organitzin el festival Inside 22@. Inside 22@ és una iniciativa de 22@Network (Associació d'Institucions i empreses del 22@), associació formada per diverses empreses, entre elles multinacionals relacionades amb la indústria bèl.lica (Indra o ~GTD-Sistemas Informáticos) i empreses autores de diversos acomiadaments massius (T-Systems o Ono). Denunciem que Inside 22@ té l'objectiu fer un rentat d'imatge del 22@ i les seves empreses, reinventant el nostre barri i legitimant l'acció dels que estan intentant destruïr-lo".

<html>
<img src="imago/081106_outside22@.jpg" width="50%"/>
</html>

''context:''
2004. Els graffiters d'ONG Crew denuncien la destrucció del barri per l'acció especulativa del 22@
<html><object width="550" height="500"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/zG9K6u9seqI&hl=en&fs=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/zG9K6u9seqI&hl=en&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" width="550" height="500"></embed></object></html>

''15 septembre 2006''. Premiere-debat del documental ''[[La lluita per l'espai urbà|http://www.tv3.cat/videos/216845294]]'' d'en [[Jacobo Sucari|http://www.arrakis.es/~jsucari/]], en el marc de les festes del Poblenou.

Comentari del realitzador: "La lluita per l'espai urbà" és un documental que reflexiona sobre els canvis violents que genera el desenvolupament urbà en els paisatges i en els seus habitants.

En aquest cas, el protagonista és un antic barri de fàbriques i tallers que va néixer com a resultat de la revolució industrial del segle XVIII i que actualment està patint canvis demoledors a conseqüència de diversos interessos econòmics.

És el districte barceloní del Poble Nou, una zona destinada a albergar importants centres lligats a tecnologies puntes; a prendre forma d'aparador turístic gràcies a la seva proximitat al mar i, a convertir-se en un territori on l'especulació del seu sòl és l'interès principal de la inversió privada i la pressió immobiliària.

L'evolució d'aquest barri té el seu punt de partida amb l'anomenat "pla Cerdà" que ja pretenia instaurar el model de l'Eixample en aquesta zona. Des dels Jocs Olímpics de l'any 1992, nous edificis i serveis es van estendre pel barri. La costa va esdevenir espai de cobdícia i amb el Fòrum 2004, va continuar la remodelació, els enderrocs i la reconfiguració total.

Actualment, aquesta reconfiguració és una lliuta entre el capital privat, l'ordenació territorial proposada pel poder polític i la resistència de les associacions locals, ben capaces també d'imposar el seu posicionament.

El conflicte en aquest territori convuls es presenta en el documental a partir de diversos punts de vista que flueixen en paral·lel i que li donen continuïtat dramàtica i argumental a partir de l'opinió i de la confrontació.

Cadascuna d'aquestes dimensions facilita a l'espectador una reflexió i un acostament sobre el present i sobre la història. Un territori en lluita on els resultats finals encara són incerts i on es qüestionaran els models de creixement sota el concepte de progrés, els models alternatius d'associacions ciutadanes i la inversió de capital financer. En síntesi, el pas traumàtic d'una societat industrial a una societat de la informació.

És el cas d'una nova articulació del desenvolupament urbà que afecta a les grans ciutats europees contemporànies com és el cas de Barcelona però també de Paris, Londres, Berlín o Varsòvia.

Són ciutats que pateixen transformacions que afecten a col·lectius i interessos econòmics locals integrats, i actualment es troben absorbits per una dinàmica de voràgine i per una política global".

FITXA TÈCNICA
Guió i realització : Jacobo Sucari
Producció executiva: [[Oriol Porta|http://www.docupolis.org/numero2/entrevista.htm]]
Producció executiva TVC: [[Jordi Ambrós|http://www.tvcatalunya.com/ptvcatalunya/tvcProgramaSeccio.jsp?idint=119987558&seccio=tvcat&pseccio=119987558]]
Producció delegada TVC: Rosa Bosch
Durada: 59:30"

''context'':
25 de Novembre 2006. Canal 33 emissió dins del programa "El Documental"
25 d'agost 2007. [[Reemissió al Canal 33|http://www.tv3.cat/ptvcatalunya/tvcItem.jsp?idint=239080783&item=actualitats&seccio=tvcat]]

{{twocolumns{
[img[flyer de l'exposició|imago/081023_ciutat.jpg]]

''Del 23 d'octubre 2008 al 8 de desembre 2008''. "Exposició ''La ciutat transformada. Un documental expandit sobre el creixement urbà a Barcelona''. [[Jacobo Sucari|http://www.arrakis.es/~jsucari/]], amb la col·laboració de Josep Saldaña.

[[El documental expandit La ciutat transformada|http://www.arrakis.es/~jsucari/Instalacion%20la%20ciutat%20transf.htm]] reflecteix el debat recent sobre el destí del conjunt fabril de Can Ricart, al barri del Poblenou, que s'ha erigit en símbol de la Barcelona industrial i obrera del segle passat, i en mirall de la transformació actual de la ciutat cap a noves maneres d'entendre l'espai urbà i la seva pròpia història.

Can Ricart es va manifestar com un fèrtil camp de discussió sobre el valor i el sentit de la memòria historicosocial i del patrimoni com a llegat d'un passat que construeix les nostres maneres actuals de viure, de relacionar-nos, de treballar, de sentir i de compartir l'espai que habitem.

La presentació del material documental en una [[sala d'exposició|http://www.fundacio1.lacaixa.es/SGI/Actividad.jsp?idActividad=26728&idTemaGen=-1&idTemaPro=-1&idCentro=918213&idTipoCentro=-1&idPerfil=&idTipoAct=36&idIdioma=2]], permet desenvolupar extensivament el tema de la transformació urbana del Poblenou de Barcelona, tot presentant en paral·lel tres pantalles que incideixen en diferents temes: el territori, els protagonistes, la història del territori.

Aquesta estratègia expositiva amplia la percepció espacial i temàtica de la representació documental convencional i crea un espai de lectura i reflexió en què l'espectador pot escollir els temps i les associacions proposats pel joc multipantalla. Juntament amb les projeccions es presenta un timeline informàtic, un lloc web a internet sobre ”l'esdeveniment Can Ricart”, dissenyat especialment per [[Josep Saldaña|http://laboratori.ws]].

Per mitjà d'aquesta eina interactiva i en contínua actualització, l'usuari pot obtenir informació detallada sobre l'evolució dels esdeveniments i dels actors de la trama des de perspectives i dimensions diferents.

El timeline no permet només un apropament temporal i espacial al conflicte des de l'any 2001 fins avui, sinó que també fa possible interelacionar-ne els fets, els conceptes i els actors de tal manera que la informació es transmuta en una trama i la trama, en una narrativa.

La projecció de vídeo i el timeline proposen un diàleg mutu i amb l'espectador-usuari, per tal de poder teixir i suggerir nous punts de vista d'un conflicte urbà complex i encara viu".

''context:''
''15 de septembre 2006''. Premiere-debat del documental [[La lluita per l'espai urbà d'en Jacobo Sucari|espai_urbà]], en el marc de les festes del Poblenou.

''2 de novembre 2008''. [[“La ciudad transformada”. Un documental expandido sobre el crecimiento urbano en Barcelona|http://1.bp.blogspot.com/_DMZfVA57Qts/SaW9SFqNWXI/AAAAAAAAAws/fxrixVMKc0g/s1600/peliRicart-005.jpg]]. "Jacobo Sucari descubrió Can Ricart en 1982, año en que aquel espacio sirvió como decorado para el film La plaça del Diamant y asegura que desde aquel primer momento se sintió “fascinado”. Volvió doce años después, en 1994, de la mano de Hangar, el Centro de Producción de Artes Visuales, que se había instalado en aquel paisaje proletario. Cuando empezó el conflicto por el derribo de Can Ricart entre la administración y un movimiento vecinal y ciudadano, quiso plasmarlo en un trabajo documental que ahora se expone en CaixaForum. La ciudad transformada es un reflejo de esta actividad social y de las sinergias que se desarrollaron en torno a lo que el autor denomina “el evento Can Ricart”. El trabajo que expone en CaixaForum Barcelona no pretende ser una explicación de todo el conflicto, sino que un “corte vertical” de esta historia todavía en curso, en que Can Ricart deja de ser un recinto fabril para pasar a ser un monumento. Según explica Sucari, “no sabemos todavía en qué términos sobrevivirá Can Ricart, si como reclamo de un nuevo parque temático descontextualizado de su historia y espacio, como pasa con los restos de chimeneas decorativas que quedan de antiguas fábricas; o como símbolo de lo que fueron las formas de vida y resistencia de mucha gente que vivió, luchó y creó la Barcelona industrial.” Así, el documental expandido quiere convertirse en un nuevo espacio de debate, un lugar de encuentro común donde poder debatir entorno a la intervención en Can Ricart, que con los planes municipales y la resistencia ciudadana se ha convertido en un símbolo de las contradicciones y las luchas que se suceden en las ciudades. El espacio fabril destapó nuevas formas contemporáneas de interacción social inéditas en Barcelona, que marcan un antes y un después en la relación entre ciudadanía y poder político". María Jesús Burgueño, Revista de Arte - Logopress

''desembre 2008''. Només la realitat es sexy. Oscar Guayabero, Fadzine n. 26. "La sorpresa de trobar a un centre de La Caixa, una exposició com “La ciudad transformada”, augmenta encara més quan veiem que aquest (tal com l’anomena el seu autor) “documental expandit” obre l’obturador de la càmera de vídeo perquè la realitat entri sense masses ﬁltres. Aquí els afectats, els mostrats, tenen veu i la distància respecte el visitant és realment curta, sentint-se a vegades presents en la conversa. És cert que sovint qui parla son els experts, arquitectes, historiadors, representants d’associacions de veïns, etc, però aquí la càmera és una eina social i no pas un recurs artístic. Hi ha un posicionament clar de l’autor, que no es mostra neutral davant d’una realitat que l’afecta i el trasbalsa. Sorprèn, com deia, una aposta tant crítica. Potser és que La Caixa té la pell gruixuda i no es ruboritza de mostrar els efectes de l’especulació en la que col·labora activament."
}}}

<html><embed src="http://blip.tv/play/AaKnBoHKaw" type="application/x-shockwave-flash" width="555" height="350" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true"></embed></html>

''14 de juliol 2007''. Cinema - DOCUMENTAL: FRAGMENTOS DE UNA FÁBRICA EN DESMONTAJE - CC Can Felipa. Categoría: Cine. Hora: - 20 h. Espacio: CC Can Felipa. Dirección: c/Pallars, 277 "Un documental de Isaac Marrero, Guillermo Beluzo y Roberto García
Can Ricart fue una fábrica textil durante el XIX. Un complejo industrial con diversos talleres en el siglo XX. A principios del XXI, la aprobación del Plan 22@ para la reforma de las áreas industriales del poblenou previó su derribo para la construcción de varios edificios de oficinas. Se convirtió entonces en un objeto de litigio entre los talleres afectados, el propietario y promotor, Federico Ricart, Marqués de Santa Isabel, los defensores del valor patrimonial del conjunto y su uso público, y el ayuntamiento, responsable del plan urbanístico. Este documental aborda el conflicto a través de una serie de situaciones, fragmentos de una larga contienda librada en distintos registros".

''context:''
[[Algunos comentarios en torno al proyecto fragmentos de una fábrica en desmontaje (Isaac Marrero, Guillermo Beluzo, Roberto García, 2007)|http://cineclubedecompostela.blogaliza.org/files/2008/06/algunos-comentarios-en-torno-al-proyecto-fragmentos-de-una-fabrica-en-desmontaje.pdf]] por Isaac Marrero. "El proyecto de Fragmentos... surgió de una insatisfacción. Guillermo y yo habíamos realizado un documental sobre el conflicto de Can Ricart para la televisión pública catalana entre julio y septiembre de 2005, un proceso en el que nuestra propuesta se enfrentó a los condicionantes del medio televisivo hasta quedar seriamente desfigurada. Acabó siendo algo que no satisfizo a nadie, probablemente. A principios de 2006, movidos por esa insatisfacción y por la cantidad de material valioso que no utilizamos, nos decidimos a embarcarnos en un segundo documental, en la más absoluta independencia, sin más medios que nuestro tiempo, sin contratos ni compromisos con nadie"

"A diferencia de nuestro primer documental, la producción de Fragmentos... estuvo exenta de sobresaltos. Fue un trabajo entre amigos, incorporado a nuestra rutina durante nueve meses de montaje, en el que tuvimos el tiempo necesario para ensayar una y otra vez. Al menos en este contexto, mucho más importante que sus logros y fracasos es el hecho de que movilizaba una política de la representación claramente definida y perseguida con obstinación. Implicaba una escritura del conflicto diferente a las otras y, por tanto, se podía concebir como una aportación singular a la batalla por la representación". Del borrador de la [[tesis doctoral|tesis]] ''La fábrica del conflicto. Terciarización, lucha social y patrimonio en Can Ricart, Barcelona de Isaac Marrero Guillamón''

''5 d'octubre 2008''. ''CCOO denuncia que Frigo va presentar un ERO per especular amb els terrenys''. Joan Coscubiela apunta que hi ha expedients de regulació d'ocupació que no responen a una necessitat, sinó a interessos econòmics dels seus propietaris

El sindicat Comissions Obreres ha denunciat que el tancament de la planta de Frigo del Poblenou de Barcelona respon a interessos especulatius del terreny que ocupa. Així ho ha declarat el seu secretari general, Joan Coscubiela, en una entrevista a Catalunya Informació. ''"És un cas evident d'intent d'especular amb uns terrenys que es troben en una zona neuràlgica de Barcelona"'', ha denunciat.

Unilever Espanya, propietària de la fàbrica de gelats Frigo del Poblenou de Barcelona, va anunciar que ha presentat un Expedient de regulació d'Ocupació (ERO) que afecta la totalitat de la plantilla de la fàbrica, 268 treballadors, dins un procés de reestructuració que podria portar al tancament de la planta.

''context:''
''17 d'octubre 2008''. [[Els treballadors de Frigo inicien avui les mobilitzacions contra el tancament de la planta|http://www.avui.cat/article/economia/43765/la/plantilla/frigo/es/mobilitza/contra/tancament/la/planta.html]]. La primera reunió amb la direcció acaba sense acord. Europa Press. El sindicat espera que un cop acabi el període de consultes (de com a mínim 30 dies després de la presentació de l'ERO el dia 3 d'octubre), la Generalitat conclogui "que no hi ha prou motius i rebutgi els acomiadaments"

''3 de juny 2009. [[Una anàlisis crítica de la situació del país. El català, de les pedres ja no en treu pa|http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=621211&idseccio_PK=1006&h=]]''. "La propensió al treball no és congènita, sinó fruit d’una mentalitat causada per frustracions polítiques. El catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona Jordi Nadal va pronunciar el 20 de maig, en la presentació d’un llibre commemoratiu dels 450 anys del Gremi de Fabricants de Sabadell que va comptar amb la presència del Rei, unes paraules que han tingut una àmplia repercussió en el món empresarial i econòmic català. Atès el seu interès, reproduïm aquest text amb les adaptacions efectuades per l’autor per a la seva publicació". El Periódico.

''15 de juny 2009''. [[Debat sobre l'orientació social i laboral de la població catalana. El nombre de funcionaris s'acosta al d'empresaris a Catalunya|http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=621384&idseccio_PK=1009]]. "El tancament d'empreses i l'augment de l'ocupació pública redueixen la diferència a 100.000 persones. La plantilla de totes les administracions supera els emprenedors en el conjunt d'Espanya". El Periódico

<html>
<img src="imago/can_ricart_de_totes.jpg" width="100%"/>
</html>
''15 de setembre 2005''. Grafiters pinten ''Can Ricart de totes''

''24 de setembre 2005''. Pintada mural en directo con Tom, Zosen, Kafre ,Kenor, Kode, Ovni,  Dem66 y Extras, más música y visuales. Una jornada de resistencia y creación en el espacio de Can Ricart,en Poblenou; puede que algun@s no conozcáis la problemática de este complejo de fabricas y talleres en via de desaparición a causa del más conocido plan 22@.el tema de la especulación inmobiliaria y la transformación de los barrios a golpe de excavadoras! eso si que os suena! De ''[[Acció de resistència a Can Ricart|http://www.schhh.unmicroclima.com/blog/?p=104]]''

''context:''
[[BCN Style|http://bcnstyle.ekosystem.org/]]. "We are dedicated to helping unite the Barcelona street art scene and keep everyone informed about the situation in Barcelona from the artists perspective"

<html>
<img src="imago/freedom_poblenou.jpg" width="100%"/>
</html>

<html>
<img src="imago/070620_aniversari_hangar.jpg"  width="80%"/>
</html>

''20 de juny 2007''. [[Hangar Obert, 10 anys d’Hangar|http://www.hangar.org/10-anys]]. "Hangar és un centre per a la producció i la recerca artística fundat el 1997 per l’[[Associació d’Artistes Visuals de Catalunya (AAVC)|http://www.aavc.net/aavc_net/html/modules.php?name=info_general&file=presentacion]] per donar suport a creadors i artistes i oferir ''serveis que s’adaptin a les necessitats de producció que sorgeixen en el món de la creació''.

El centre té la seu a un edifici industrial rehabilitat al barri del Poblenou de Barcelona. L’espai, amb 1.800 m2 , dóna cabuda a 15 tallers individuals, un medialab, 2 platós, un servei de lloguer d’equipament, tècnics i assessorament de producció. A més a més, Hangar organitza un programa de tallers de formació per a artistes, un programa d’intercanvis internacionals i ofereix beques de producció.

L’espai està subvencionat principalment per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. La gestió corre a càrrec de la [[Fundació AAVC|http://www.aavc.net/aavc_net/html/modules.php?name=servicios]]. El seu model de gestió i la seva filosofia, enfocada a la producció i a la investigació, fa d’Hangar un espai únic a Barcelona i, fins i tot, a l’Estat Espanyol." De [[Que és Hangar|http://www.hangar.org/que-es-hangar/]]

Hangar forma part de la [[Xarxa de Centres de Producció de Catalunya|http://xarxaprod.cat/]]

''context'':
23 de maig 2005. [[La Fundació AAVC refunda Hangar|http://www.e-barcelona.org/index.php?name=News&file=article&sid=6417]]

24 de maig 2005. [[La Asociación de Artistas destituye al director del centro Hangar|http://www.e-barcelona.org/index.php?name=News&file=article&sid=6439]]. Roberta Bosco, El País

20 de desembre 2005. [[Pedro Soler, nou responsable del centre artístic Hangar|http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1664428]]. El Punt

2 de febrer 2007. [[El arte mueve 1500 millones|http://www.aavc.net/aavc_net/html/modules.php?name=News&file=article&sid=227]]. “La dimensión económica de las artes visuales en España”. Elaborado y editado por la Asociación de Artistas Visuales de Catalunya, con la colaboración del Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya) y el Ministerio de Cultura.

14 de març 2007. [[Los artistas piden el espacio de la Casa de las Lenguas|http://www.elpais.com/articulo/cataluna/artistas/piden/espacio/Casa/Lenguas/elpepuespcat/20070314elpcat_1/Tes]]. Roberta Bosco, El País

23 de juny 2007. [[El niu d'artistes Hangar compleix 10 anys erigit en model creatiu|http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=418242&idseccio_PK=1026&h= ]]. ''El centre del Poblenou és la referència per als espais que pretén obrir l'ajuntament''. Gemma Tramullas, El Periódico

3 d'octubre 2007. [[Centros de creación: de Kreuzberg al Poblenou|http://www.hangar.org/docs/premsa/lavanguardia3oct07.pdf]]. Carles Guerra, La Vanguardia

abril 2008. [[Programa funcional per a la rehabilitació i ampliació d'Hangar. Pla d'usos|http://www.google.es/url?sa=t&source=web&ct=res&cd=2&ved=0CA8QFjAB&url=http%3A%2F%2Fwww.hangar.org%2Fdocs%2FPla_usos_ampliacio%2Fpla-usos-hangar.pdf&ei=PxKQS4C5OtK24QaAkeWLDQ&usg=AFQjCNFb_6ou3CfIcmeOWpwdXFMUcsu2Hw]]. "Entre els mesos de gener i maig de 2008, Tere Badia va coordinar el Pla Funcional d’Hangar que van utilitzar les arquitectes Yaiza Terre i Arantxa Manrique per a la reforma dels edificis d’Hangar a Can Ricart".

28 de febrer 2008. [[22@Update Breakfast|http://www.22barcelona.com/content/view/424/720/lang,es/]].''El arte y la empresa: una alianza que potencia la innovación''

juny 2008. [[Hangar|http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=33043]] a Artista!, programa produït per ~TV3, emès pel Canal33. Pedro Soler explica que "aquí no tenim cap línia política o linia social. Som un centre de serveis per artistes i punt". 

25 de novembre 2009. [[Tere Badia, nova directora d’Hangar|http://www.hangar.org/drupal/?q=content/tere-badia-nova-directora-d%E2%80%99hangar]]. "El programa de Tere Badia té com a línies argumentals la seva deslocalització (el centre sense parets), la transversalitat, la política de xarxes, la transmissió/retroalimentació de coneixements i l’ampliació conceptual d'Hangar que va més enllà dels artistes, incloent-hi altres agents com els gestors, els teòrics i els mediadors, i del mateix sector artístic, mirant de cercar col·laboracions amb altres sectors.".

17 de gener 2010. [[“Hangar no puede ser un espacio cerrado al contexto en el que se sitúa”|http://www.a-desk.org/spip/spip.php?article456]]. Entrevista con Tere Badia por Aimar Arriola, a-desk*. "Leo el conflicto de Can Ricart como un ejemplo extremo de las políticas urbanísticas de ciudades que, como Barcelona, han elegido los procesos de gentrificación como estrategia de desarrollo y de cambio en la imagen y funcionalidad de la ciudad. (...) Parece que se ha descubierto la utilidad de las clases creativas en el nuevo modelo económico, y que se está poniendo en valor aquellas características más convenientes del sector cultural como la flexibilidad, el entusiasmo, o la capacidad de supervivencia en precario. (...) debemos revisar nuestro papel de productores culturales en ese entorno social y discursivo".

<html>
<img src="imago/060404_incendi.png" width="90%"/>
</html>

''4 d'abril 2006''. "Cap a 2/4 de dues de la tarda s'ha declarat un incendi en dues de les naus situades en el complex industrial de Can Ricart, al Poblenou. Els bombers de Barcelona han rebut l'avís a les 13:43 hores i han controlat les flames en aproximadament dues hores. L'incendi no ha provocat cap ferit. El foc ha afectat parcialment la primera planta i la teulada de les dues naus que tenen uns 200 m2 cadascuna [la nau21 o Can Font]. Les flames han provocat l'esfondrament parcial d'una de les teulades i total de l'altra. A dins de les naus, les flames han cremat deixalles de fusta acumulades. Una primera inspecció indica que la torre de la nau del rellotge, situada just al costat de les naus afectades pel foc, no ha patit danys estructurals. En l'extinció de l'incendi han participat 6 tancs d'aigua, dues escales i un total de 40 bombers. [[De la nota de l'Ajuntament de Barcelona|http://w3.bcn.es/fitxers/ajuntament/notaincendicricart040406.443.doc]]. 4 d'abril 2006

{{twocolumns{
<html>
<img src="imago/060404_mani_cendres.png" title="Manifestació cap a la seu del districte" width="100%"/>
</html>
<html>
<img src="imago/060404_cendres.png" title="Porten part de les cendres de can Ricart a la seu del districte" width="100%"/>
</html>
}}}
''context:'' 
15 de maig 2005. ''Foc causa un mort a una nau abandonada Can Ricart''

16 de maig 2005. ''[[Detenen una parella jove com a presumptes autors del foc que va causar la mort d'un indigent|http://www.noticies.cat/pnoticies/notItem.jsp?item=noticia&idint=91178]]''. Telenotícies

18 de maig 2005. [[Informes de la Guàrdia Urbana i dels bombers advertien de l'estat deficient de la nau incendiada al Poblenou|http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1292874]]. Miquel A. Luque, El Punt

25 de maig 2005. [[Muerte en Can Ricart|http://www.20minutos.es/carta/26213/0/muerte/can/ricart/]]. "A finales del año pasado, la compañía de teatro PVC hizo una petición fundamentada y seria para la utilización de una nave vacía en la zona de Poblenou, en el distrito de Sant Martí. Como respuesta, el regidor Francesc Narváez nos comentó que no disponían de ningún espacio para tal uso. Hace unos días ha muerto una persona en una nave abandonada. Si PVC hubiese estado utilizando ese recinto no hubiera sucedido este lamentable suceso. Señor Narváez, aparte de descubrir que sí hay naves abandonadas y en situación lamentable, cosa que ya sabíamos y de lo que la asociación de vecinos ya se había quejado, quizá tenga que cargar en su conciencia el peso de esa persona muerta por no haberse movido un poco. Lo sentimos mucho. Oscar Escudero"

4 d'abril 2006. ''[[Un incendi afecta Can Ricart després que l'Ajuntament garantís conservar part del recinte.|http://www.noticies.cat/pnoticies/notItem.jsp?item=noticia&idint=115148]]''. Telenotícies

5 d'abril 2006. ''[[Qui l'ha cremat?|http://www.lafavb.com/comunicats/2006_04_06.php]]''. Comunicat de la FAVB

5 d'abril 2006. ''[[Un incendi crema part de Can Ricart el dia que s’anuncia el pla per protegir-lo|http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1817774]]''. I. Vila, R.M. Bravo, El Punt

5 d'abril 2006. ''[[Cremen dues naus del segle XIX de la fàbrica de Can Ricart|http://sos-monuments.upc.edu/patrperill/noticies/51.htm]]''. Maria Favà, Avui

5 d'abril 2006. ''[[Can Ricart, un dia després|http://www.tvclot.com/continuidad.php?Id=2444]]''. Montse Diego i David Campillo, TV Clot - Sant Martí

6 d'abril 2006. ''[[Les dues naus cremades a Can Ricart ja eren propietat de l'Ajuntament|http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=183004]]''. Ivan Vila, El Punt

6 d'abril 2006. ''[[La corrupció crema bcn: incendi de can font a can ricart. Crónica de l'assamblea convocada per Salvem Can Ricart|http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/249973/index.php]]''. Barcelona Indymedia

6 d'abril 2006. ''[[Volem saber la veritat del foc de Can Ricart. Concentració convocada per Salvem Can Ricart|href=http://salvemcanricart.org/modules.php?op=modload&name=News&file=article&sid=38&mode=thread&order=0&thold=0]]''

6 d'abril 2006. ''[[Porten part de les cendres de can Ricart a la seu del districte|http://www.tvclot.com/continuidad.php?Id=2448]]''. Ricard Cosialls i David Campillo, TV Clot - Sant Martí

7 d'abril 2006. ''[[Els ciutadans es personen al jutjat per denunciar els fets i cercar els responsables de la destrucció del patrimoni industrial del Poblenou|http://www.salvemcanricart.org/modules.php?op=modload&name=News&file=article&sid=39]]''.  Comunicat del moviment ciutadà per la defensa del patrimoni de Can Ricart

7 d'abril 2006. ''[[Can Ricart: cal una explicació|href=http://sos-monuments.upc.edu/patrperill/noticies/50.htm]]''.. Grup de Patrimoni del Fòrum de la Ribera del Besòs

12 d'abril 2006. ''[[Artistes de la Nau 21. Què faran ara sense can Ricart|http://www.tvclot.com/continuidad.php?Id=2452]]''. Montse Diego i David Campillo, TV Clot - Sant Martí

19 d'abril 2006. ''[[Can Ricart sobreviu a les flames|http://nau21.net/press/2006/060420_avui.pdf]]''. Griselda Casadella, Avui

20 d'abril. ''[[Segon incendi en quinze dies a la fàbrica de Can Ricart del Poblenou|http://sos-monuments.upc.edu/patrperill/noticies/52.htm]]'' [antic local de la Cereria]. Maria Favà, Avui

20 d'abril. ''[[Can Ricart sufre el segundo fuego en 15 días|href=http://sos-monuments.upc.es/patrperill/noticies/57.htm|]]''. Jordi Subirana, El Periódico

29 d'abril 2006. ''[[L'especulació i la negligència municipal incendien Can Ricart|http://www.favb.cat/pdfs/carrer_95/carrer95.pdf]]''. Marc Andreu, La Veu del Carrer

22 de maig 2006. ''[[Servicio destacado por los bomberos|http://www.zapater.org/parc%20llevant/servicios/can%20ricart/can%20ricart.htm]]''. "Intervino el turno D el pasado mes de Abril del 2006. Can Ricart, un antiguo polígono industrial que se encuentra a apenas 200 metros del Parc de LLevant y he pensado ponerlas en la web en la ''sección de servicios destacados, por sus características especiales'' como son el iniciarse el incendio en unos locales sin uso donde para poder entrar fue necesario hacer un agujero a la pared de la puerta tapiada con tochanas y diez días después otro incendio en otro de los locales que no llegó a propagarse al entorno y cuya puerta también se estaba tapiando, añadió evidencias  de como se inician los incendios en Can Ricart".

28 setembre 2006. ''[[Sobreïment provisional de la denúncia AVPN sobre l'incendi de Can Ricart|http://www.moviments.net/pipermail/canricart/2006-November/000656.html]]''. Jutjat d'instrucció nº 24

29 setembre 2006. ''[[La conservació de Can Ricart, una realitat|http://www.favb.cat/pdfs/carrer_97/pdf97.php]]''. Replica de Xavier Casas a La Veu del Carrer

5 de maig 2007. ''[[A un any, un mes i un dia de l'incendi de la nau 21 de Can Ricart|http://www.nau21.net/]]'' . Nau21.

29 setembre 2007. ''[[Es crema una altra fàbrica del patrimoni industrial del Poblenou.|http://www.elpoblenou.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=47&Itemid=63]]''. AVPN Associació de Veïns i Veïnes del ~PobleNou

4 d'octubre 2007. ''[[Es torna cremar per quarta vegada en un mes Ca Alier|http://www.elpoblenou.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=49&Itemid=63]]''. AVPN Associació de Veïns i Veïnes del ~PobleNou 

octubre 2007. ''[[Qui crema les fàbriques?|http://www.elpoblenou.cat/contents/revista/pdf/PNOU51.pdf]]''. El Poblenou n. 51

[<img[pintada 'justa expropiació amb una bona recolocació'|imago/050405_justa_expropiacio.png]]''9 de juny 2005''. ''Anunci d'acord entre l'associació de propietaris i l'advocat dels afectats, al 22@''. "Estableix el marc d'indemnitzacions econòmiques que permetrà el trasllat de les activitats existents. així mateix s'acorda el calendari de referència pel seu desallotjament (...) i agraeixen a la societat 22@ i a l'ajuntament la seva mediació negociadora així com la sensibilitat social manifestada al llarg d'aquest procés". Segons "La Vanguardia", "lo comprometido asciende a más de 3.300 millones de ptas [20 millones de euros]... los responsables municipales se han volcado estos últimos días en tratar de acercar posturas entre propiedad e industriales, entre los que, indicaron, [[Cereria Mas|cereria mas]] y Talleres Cendra han sido los que han liderado el colectivo de afectados y que se han mostrado partidarios de dar su beneplácito"


"Me senté a charlar con Juan, de la cerería. Enseguida me explicó su perspectiva del conflicto. Entendía, me decía, la poca movilización de los obreros. Elogiaba sin dudarlo a Jaume y su dedicación, ''pero para él la lucha por una indemnización justa no tenía sentido. Como trabajador, no disfrutaría de la victoria, ni padecería la derrota''. Si se ganaba, la empresa saldría reforzada, si se perdía la empresa perdía. Pero era una lucha de los empresarios, no suya. La única lucha que tendría sentido para él era defender un modo de vida amenazado: él, que vivía en la Rambla del Prim y venía a trabajar cada día caminado; él, que tenía a sus padres a un par de manzanas de la fábrica y comía con ellos todos los días. Esa era la rutina que estaba a punto de perder. La lucha monetaria, ésta no le interesaba. Qué sentido tenía luchar por el beneficio de la empresa (...) El miércoles ''14 de septiembre de 2005, en la sede de la sociedad municipal 22@ bcn, diecisiete empresas de Can Ricart firmaron los acuerdos de salida del recinto'', recibiendo el pago del cincuenta por cierto de la indemnización y comprometiéndose a marcharse antes del final de marzo de dos mil seis, si no lo habían hecho ya. Entre ellos estaban la Cereria Mas, Técnicas y Transformados y GG. No así Cendra, sin acuerdo sobre la fecha de salida, ni [[Iracheta|iracheta]], que había roto negociaciones, al igual que CEDO y otras cuatro empresas. El abogado, Francisco Ibáñez, y el director de urbanismo del 22@, Juan Carlos Montiel, se mostraron satisfechos con los acuerdos". De la [[tesis doctoral|tesis]] "La fábrica del conflicto. Terciarización, lucha social y patrimonio en Can Ricart, Barcelona" de Isaac Marrero Guillamón.



''context:''[>img[pancarta a la manifestació del 28 d'abril 2005|imago/050428_mani_indemnitzacions.png]]
28 septembre 2004. Al·legacions. "L’actuació prevista en el PMU del Parc Central comporta el tancament de la majoria de les indústries actualment que estan situades en el seu àmbit. No tenim constància que, en aquest cas, s’hagi ''respectat l’acord subscrit pel 22 @ amb l’A.VV. Poblenou arran del PERI Llacuna'', d’incloure en els plans urbanístics que es desenvolupéssin en l’ambit del 22 @, la ''necessitat de relocalitzar les activitats que siguin compatibles amb els usos de la zona, per tal de mantenir l’estructura productiva i social existent en el barri''. Si no estem errats, hi ha aproximadament 60 empreses que podrien trobar-se en la situació de tancar, sense que s’hagi fet esment de la possibilitat de relocalització en l’àmbit del PMU Parc Central. Entenem que cal suspendre el procés endegat i, atès el compromís adquirit per l’empresa 22 @, s’ofereixi la possibilitat de relocalització a les activitats afectades que siguin compatibles amb els usos de la zona, opció que haurà de reflectir-se en la normativa del PMU Parc Central".

2 de novembre 2004. ''Inici'' de negociacions, segons el regidor del districte, Francesc Narváez (PSC)
23 de novembre 2004. [[Preguntes sense resposta dels últims de Can Ricart.|http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=-951813]]. I. V. El Punt

28 de gener 2005. Manifestació ''indemnitzacions més justes i per tothom'' d'un centenar d'afectats devant les seus d'urbanisme de l'Ajuntament, del 22@ i del districte de Sant Martí.
29 de gener 2005. [[Obrers contra el marquès|http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=-994969]]. David Marín, El Punt

27 d'abril 2005. ''Desbloqueig'' de les negociacions sobre indemnitzacions, en una reunió auspiciada per [[l'Ajuntament|http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1310027]]. Acorden un calendari de treball per arribar a un acord (previament hi havien hagut tres breus [[reunions del 22@ amb afectats|http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1231307]] però sense els propietaris). En declaracions a la premsa, el regidor Narváez (PSC) insinua que molts empresaris van instalar-se a Can Ricart per tancar i ara pretenen aconseguir una indemnització; "el conflicte entre particulars s'ha de resoldre als jutjats"
28 d'abril 2005. [[Manifestació Salvem Can Ricart|manifestació]]

27 de maig 2005. [[Els amos de Can Ricart de Barcelona invoquen el diàleg amb les empreses afectades|http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1307058]]. Alhora mantenen els processos judicials de desallotjament. David Marín, El Punt

10 de juny 2005. [[Les empreses de Can Ricart firmen la sortida del recinte fabril|http://sos-monuments.upc.edu/patrperill/noticies/18.htm]]. Albert Ollés, El Periódico
11 de juny 2005. [[Els defensors de Can Ricart lamenten la marxa de les empreses i mantenen les reivindicacions sobre la fàbrica|http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1339458]]. David Marín, El Punt
11 de juny 2005. [[Portes Obertes a Can Ricart|portes obertes]]

26 de juliol 2005. [[Els propietaris de Can Ricart volen firmar aquesta setmana la marxa de les empreses|http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1456331]]. Segons el principi d'acord, a l'agost se n'aniran la majoria d'empreses i s'hi començarà a preparar la construcció d'oficines. David Marín, El Punt
2 d'agost 2005. [[Desnonament|desnonament]]
12 d'agost 2005. [[Aturat desballestament Ricson|desballestament]]

10 de septembre 2005. [[Empresarios, propiedad y Ayuntamiento firmarán los pactos de Can Ricart el día 14|http://www.elmundo.es/papel/2005/09/10/catalunya/1857943.html]]. Miqui Otero, El Mundo
14 de septembre 2005. [[La mayoría de empresas de Can Ricart firman el acuerdo para dejar el recinto|http://sos-monuments.upc.edu/patrperill/noticies/36.htm]]. Silvia Angulo, La Vanguardia
15 de septembre 2005. [[24 de los 34 talleres de Can Ricart han firmado su marcha del recinto|http://www.elpais.com/articulo/cataluna/24/34/talleres/Can/Ricart/han/firmado/marcha/recinto/elpepuespcat/20050915elpcat_12/Tes]]. Clara Blanchar, El País
15 de septembre 2005. [[La majoria d'empreses marxaran d'aquí un any|http://sos-monuments.upc.edu/patrperill/noticies/35.htm]]. Avui
15 de septembre 2005. [[L'enderroc de les naus de Can Ricart començarà aquesta tardor|http://sos-monuments.upc.edu/patrperill/noticies/34.htm]]. Albert Ollés, El Periódico
15 de septembre 2005. [[Els artistes de Can Ricart de Barcelona es mobilitzen contra el desallotjament mentre les empreses marxen|http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1517790]]. David Marín, El Punt
15 de septembre 2005. [[Graffiti "Can Ricart de totes"|graffiti]]
20 de septembre 2005. [[Can Ricart. Primers acords i signatures|http://www.tvclot.com/continuidad.php?Id=4120]]. TV Clot, David Campillo, Gemma Abellan y Angels Molina. Després de mesos i negociacions, finalment la majoria d'empreses de Can ricart han arribat a acords pel que fa a indemnitzacions. Parlen Joan Carles Montiel, Coordinador urbanisme 22@, Francesc Ibáñez, Advocat afectats, Glòria Portal, Seriagrafia 18 i Joan Mª Soler, AV Poblenou

13 de gener 2006. Tancament Bar Paco's
7 d'abril 2006. Marxa la [[Cereria Mas|cereria mas]]
28 de juny 2006. [[Tancament d'Iracheta|iracheta]]
juny 2006. [[Victimes del 22@ - un mapa d'afectació del recinte de Can Ricart|mapa d'afectació]]. Grup d'Etnologia dels Espais Públics de l'Institut Català d'Antropologia
21 de novembre 2006. ''[[Les empreses que van marxar per la força del complex de Can Ricart de Barcelona ''encara no han cobrat''|http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2162518]]''. En canvi, les que van pactar la seva sortida ja han estat indemnitzades. David Marín, El Punt

[img[ibañez|imago/050920_ibañez.png]][img[montiel|imago/050920_montiel.png]][img[federico ricart i l'associació de propietaris (sentats de cara) a la signatura amb l'advocat dels afectats i glòria portal de serigrafia 18 (d'esquena). septembre 2005|imago/050920_signatura.png]]

''25 d'octubre 2007''. [[segona inspecció veïnal a can Ricart|http://blip.tv/file/446145]]

<html><object type="application/x-shockwave-flash" data="http://blip.tv/scripts/flash/showplayer.swf?enablejs=true&feedurl=http%3A%2F%2Fdvactivisme%2Eblip%2Etv%2Frss&file=http%3A%2F%2Fblip%2Etv%2Frss%2Fflash%2F451389&showplayerpath=http%3A%2F%2Fblip%2Etv%2Fscripts%2Fflash%2Fshowplayer%2Eswf" width="595" height="412" allowfullscreen="true" id="showplayer"><param name="movie" value="http://blip.tv/scripts/flash/showplayer.swf?enablejs=true&feedurl=http%3A%2F%2Fdvactivisme%2Eblip%2Etv%2Frss&file=http%3A%2F%2Fblip%2Etv%2Frss%2Fflash%2F451389&showplayerpath=http%3A%2F%2Fblip%2Etv%2Fscripts%2Fflash%2Fshowplayer%2Eswf" /><param name="quality" value="best" /></object></html>

[>img[Belén Sánchez Iracheta quan el taller era obert. Foto: JORDI SECALL|imago/060630_belén.jpg]] ''28 de juny 2006''. Tancament d'Iracheta. "Tallers Iracheta fa 32 anys que està a Can Ricart i més de 50 al Poblenou. Ara ha rebut l'ordre judicial de desnonament per al proper 5 de juliol. No farà falta la policia per fer fora els Iracheta. Ells voluntàriament lliuraran les claus. Ha estat tot un testimoni de fermesa i de lluita davant de la propietat, de 22@bcn, i de la mateixa judicatura. Actitud combativa que no li han perdonat els seus adversaris, negant-li qualsevol tipus de compensació econòmica, cosa que l'ha obligat a tancar i a acomiadar els seus treballadors. En aquesta situació és inviable qualsevol resistència. Pels que formem part de la comissió Salvem Can Ricart, Tallers Iracheta ha estat un suport i un referent per conservar Can Ricart íntegre. ''Volem deixar constància que de Can Ricart ningú ha marxat voluntàriament. La llista d'empreses que han hagut de canviar d'emplaçament o tancar, és llarga''. Serveixi d'exemple alguns noms al costat de Iracheta: Ibérica de Industrias Quimicas, S.A.; [[Ricson, S.A.|desnonament]]; Talleres Cendra, S.A.; Sig Muebles; Técnica y Transformados Metalúrgicos, S.L.; Barcelona Serveis per a la Construcció Singular, S.L.; Ado; Cedo, S.L.; Cereria Mas; Talleres GG; Aceros Llorcasa, S.L.; Ofidisor, S.L.; ~Garcia-Garcia SCP; Garrallit, S.L.;... En total unes 34 empreses i prop de 240 treballadors" De la convocatòria a la roda de premsa feta per Salvem Can Ricart.

''context'':
24 de septembre 2005. [[Xinacittà a Iracheta|http://www.xinacitta.com/parlaleles01.php]]. Programació de Xinacittà Xplícita, dintre de la Mostra d'Animació Xinacittà, a l'empresa Iracheta.

27 i 28 d'abril, 2006. Jornadas en talleres Iracheta: ¿Una 'zona franca' para la creatividad urbana? Can Ricart es un espacio urbano cada día más abandonado. Las últimas fábricas se están retirando y Hangar ha recibido su carta de desalojo. El Ayuntamiento y la Plataforma Can Ricart lisian sobre el porcentaje del recinto a conservar. Aquí, queremos plantear la posibilidad de convertir el recinto Can Ricart en un espacio creativo, con una pluralidad de actividades, espacio de encuentro para el barrio y toda la Barcelona creativa. La primavera del año 2006 es decisiva para el futuro de Can Ricart. El ayuntamiento va a presentar sus ideas mientras el barrio del Poble Nou está perdiendo la oportunidad de influir, decidir y participar en la planificación de su propia área urbana. Nosotros queremos montar este proceso de actividades para poder consolidar una propuesta alternativa y representativa de la voluntad ciudadana para, finalmente, presentarla a las autoridades responsables de estos espacios. participan: platoniq - nau21 - sitesize - urbmedia - City Mine(d)

29 de juny 2006. [[Els Iracheta|http://www.tvclot.com/continuidad.php?Id=2690]]. Tallers Iracheta feia 32 anys que estava a Can Ricart i més de 50 al Poblenou. TV Clot, David Campillo - Merçe Alsina

30 de juny 2006. [[L'últim que tanqui la porta. Comiat sota vigilància policial a Can Ricart de Barcelona|http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1973270]]. "Mentre a fora el Poblenou està transmutant-se en un petit Manhattan d'estar per casa, dins de Can Ricart els últims tallers d'aquesta vella i desmanegada fàbrica del segle XIX feien ahir les maletes sentimentals amb un íntim acte de comiat vigilat a l'entrada per policies. Fa uns dies va plegar Iracheta SL. Avui ho farà Tallers Cendra. Ells són els últims de Can Ricart". David Marín, El Punt

3 de desembre 2006. "''M.A. Iracheta Gimenez apoya a La Makabra''. La empresa Iracheta, recientemente desalojada del recinto industrial de Can Ricart comunica su apoyo a los nuevos okupantes. La empresa de mi Padre IRACHETA estaba legalmente en Can Ricart desde el año 1974, pagando puntualmente los alquileres e impuestos, pero el Ayuntamiento, su empresa 22@ y el propietario reconvertido en "inmobiliaria" nos desalojaron sin un euro, ayudados por la "justicia"? y teniendo que cerrar un negocio de 50 años en Poble Nou. La revindicación de este espacio por parte de entidades y vecinos ha conseguido, de momento, salvarlo de la piqueta de los politicos "okupas de corbata y votos". Estos acaban utilizando la fuerza publica para imponer su sin razón. Gracias "MAKABRA" por habernos ayudado en esta lucha de salvar Can Ricart. Suerte"

novembre 2008. [[A pie de fábrica|http://www.tesisenxarxa.net/TESIS_UB/AVAILABLE/TDX-0430109-110459//IMG_TESI.pdf]]. Capítulo 9 de la [[tesis]] de Isaac Marrero Guillamón, "La fábrica del conflicto. Terciarización, lucha social y patrimonio en Can Ricart, Barcelona", que explica ampliamente las actividades de de la empresa de mecanizados de precisión talleres Iracheta, en particular la fabricación de una pieza única para la industria del automóvil.

març 2009. ''[[Recordant a Vicenç Sánchez “Iracheta”|http://www.elpoblenou.cat/contents/revista/pdf/PNOU-N57.pdf]]''. "El passat dia 31 de gener va morir, havent patit una greu malaltia, l’amic i conciutadà Vicenç Sánchez, propietari dels tallers Iracheta a Can Ricart". El Poblenou, revista de la AVVPN

''17 de desembre 2007''. [[El Landing y Can Ricart|http://www.20minutos.es/carta/322642/0/landing/can/ricart/]]. Xavier Bou, 20minutos. "Para ser sincero les diré que no me sorprendió el anuncio a «bombo y platillo» de que una nueva empresa había «aterrizado» en el distrito del 22@ del Poblenou, dentro del programa Landing. Me pregunto por qué esa manía de llamar a las cosas en inglés para que parezcan más importantes. Pero cuando me detuve a leer por debajo de los titulares me di cuenta de que de momento sólo eran tres los trabajadores que venían a engrosar el tan preciado parque tecnológico. Recordé que hace algo más de un año se «deslocalizó», por decirlo así, a 250 trabajadores del polémico Can Ricart (¡descanse en paz!),  agudizando lo que viene a ser una norma del nuevo urbanismo, la destrucción del tejido social del Poblenou"

<html><object width="425" height="366"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/tOUg29Z4zno&rel=1&border=0"></param><param name="wmode" value="transparent"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/tOUg29Z4zno&rel=1&border=0" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" width="425" height="366"></embed></object></html>

''10 de juliol 2006''. ''Signatura d'un conveni entre la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona per l'ubicació de la Casa de les Llengües'': "Aquest matí, ha tingut lloc l'acte de signatura d'un conveni entre la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona, mitjançant el qual s'ubicarà al recinte de Can Ricart de Poblenou, al districte 22@, la Casa de les Llengües, un projecte pioner que té com a objectiu preservar i desenvolupar les llengües del món. Aquest acte s'ha fet al Palau de la Generalitat, sota la presidència del president Pasqual Maragall. L'acord ha estat signat pel conseller de la Presidència i president del Consorci de la Casa de les Llengües, Joaquim Nadal; per l'alcalde de Barcelona, Joan Clos, i pel president del districte 22@, Miquel Barceló, en presència també del director de [[Linguamón-Casa de les Llengües|http://www.linguamon.cat/]], Antoni Mir. L'edifici de Can Ricart té una superfície de 5.000 metres quadrats, on s'ubicarà la infraestructura cultural, de serveis i museogràfica de la Casa de les Llengües. Disposarà d'una sala d'actes, un centre de documentació i una biblioteca especialitzada, a més d'espais per a la recerca acadèmica. Un dels primers objectius, a part de crear un museu, és impulsar productes audiovisuals, gestionar un portal web en 20 llengües i prestar serveis per facilitar-ne l'aprenentatge. La cessió de l'edifici per part de l'Ajuntament, i per tant l'adquisició dels drets de superfície per part de la Generalitat, es farà efectiva una vegada s'hagi aprovat de forma definitiva el planejament urbanístic de l'àmbit Can Ricart, que actualment està en tràmit, i en el termini màxim d'un any des de la signatura del conveni per part de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona.

''context'':
6 de juliol 2004. [[¡Es la economía política, estúpidos!|http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/103306/index.php]] por Marcelo Expósito. Crítica de "Veus/Voces", una exposición del Fòrum 2004 [L'exposició es vol emprar per a iniciar el Museu de les Llengües a Can Ricart]. Suplemento Cultura/s de La Vanguardia. 

20 de juny 2006. [[Multilingüisme de decoració|http://www.clipmedia.net/ficheros/2006/06_jun/f4594.pdf]]. Redacció, Avui

6 de juliol de 2006. [[Anàlisi d’una distància|http://www.salvemcanricart.org/modules.php?op=modload&name=News&file=article&sid=47]] . "Sobre el concepte d'equipament: ''La proposta municipal desvirtua el concepte dotacional de la Plataforma de Can Ricart, situant l'interès de l'equipament en la Casa de Les Llengües''. Aquí la distància se'ns presenta poc més que insalvable, ja que la pràctica habitual de ''l'ajuntament en matèria d'equipaments culturals no dona molt espai al risc d'una certa autogestió o a recollir el que resulta de la participació''. La política cultural municipal sembla situada entre dos pols: el generat a l'entorn de les biblioteques públiques i d'alguns centres com el de Fort Pienc, profundament interessant; i el reiterat de fer museus dirigits principalment a l'atracció turística de la ciutat. ''Només des d'una perspectiva d'administració situada als llimbs de les necessitats culturals dels ciutadans d'avui es pot entendre que es proposi com a principal equipament per a Can Ricart l'anomenada Casa de Les Llengües''". Rafa Cáceres.

12 de juliol 2006. [[Barcelona cede parte de Can Ricart para instalar el museo Linguamón|http://www.elpais.es/articulo/cataluna/Barcelona/cede/parte/Can/Ricart/instalar/museo/Linguamon/elpepiautcat/20060712elpcat_18/Tes/]]. Israel Punzano, El País

12 de juliol 2006. [[Al·legat per Can Ricart|al·legacions]]. "''La proposta municipal, en lloc de tenir en compte aquesta reivindicació cultural d'arrel ciutadana, suprimeix un centre de producció cultural contemporani i experimental, un laboratori urbà per a la creació, per un equipament cultural com el que significa l'anomenat Museu de Les Llengües sortit del Fòrum 2004''. Entenem que, per garantir la riquesa cultural de la ciutat, s'ha de mantenir l'equilibri entre les iniciatives ciutadanes i els recursos i l'oferta cultural de l'Administració pública". Al·legacions a la "Modificació del Pla de millora urbana de la Unitat d'Actuació 1 del Pla especial de reforma interior del sector del Parc Central. Preservació del recinte de Can Ricart"

4 de septembre 2006. [[Conveni Industria i Generalitat per a subvencionar el projecte de la Casa de les Llengües a Can Ricart|http://www10.gencat.net/gencat/AppJava/cat/actualitat2/609049mperalsdelcatalalesnovestecnologies.jsp]].

14 de novembre 2006. [[Concurs idees Casa de les Llengües|https://www.gencat.net/diari/4760/063100]]. Concurs d'idees amb intervenció de jurat per al desenvolupament arquitectònic de la seu de la casa de les Llengües al recinte de Can Ricart (Districte d'activitats 22@bcn).

14 de març 2007. [[Los artistas piden el espacio de la Casa de las Lenguas|http://www.elpais.com/articulo/cataluna/artistas/piden/espacio/Casa/Lenguas/elpepuespcat/20070314elpcat_1/Tes]]. Roberta Bosco, El País. "Para convertir el recinto en un "Polo Creativo" que aglutine y articule los distintos espacios creativos distribuidos en la zona y en Barcelona"

5 de maig 2007. [[Tornem la vida a les naus! Recuperem el Poblenou!|nau21.net]]. "nau21 manifesta la seva total oposició al projecte d'instal·lació de la Casa de les Llengües al recinte i reclama la gestió de la nau 21 de Can Ricart per part dels col·lectius que l'han fet viure i han lluitat per la seva conservació, malgrat l'Ajuntament, el 22@, la propietat i les flames"

17 de maig 2007. [[Portabella (ERC) quiere impulsar el 'turismo lingüístico' |http://actualidad.terra.es/nacional/articulo/portabella_erc_barcelona_1579690.htm]]. "Se refirió a la futura Casa de les Llengües y aseguró que podía llevarse a cabo en el recinto industrial de Can Ricart, pese a que recientemente este espacio fue declarado Patrimonio de Interés Nacional. 'El hecho de que Can Ricart tenga ahora una protección superior no afecta ni impide la ubicación' de la Casa de les Llengües en este recinto, afirmó Portabella, también con la confirmación posterior del conseller de cultura"

4 de septembre 2007. [[El Govern dóna un nou impuls a la Casa de les Llengües|http://www.gencat.net/acordsdegovern/20070904/07.htm]]. Comptarà amb un espai museogràfic que mostrarà la diversitat lingüística del planeta

30 de desembre 2007. [[Benedetta Tagliabue rehabilitará Can Ricart como Casa de las Lenguas|http://www.ypsite.net/blog/?p=967]]. El proyecto prevé situar la entrada principal del recinto en la calle de Bolívia. El País, C. Serra / B. Cia. "Tagliabue se hizo con el proyecto en un concurso al que concurrieron también los equipos de ~Benedito-Llovet, Clotet y Paricio, Robert y Esteve Terradas, y ~Domènech-Amador. El proyecto ganador (el fallo, curiosamente, no se ha hecho público) es respetuoso con el viejo edificio fabril, aunque incorpora algunos elementos nuevos, especialmente en el interior (...) Lo más significativo es que se cambia el acceso principal al recinto: se situará en la calle de Bolívia, que es peatonal. Para ello se aprovecha la nave que se quemó en 2006, lo que era la antigua cerería, en la que se abre un acceso cubierto que dará entrada tanto al interior del edificio como al conjunto (...) El proyecto, que aún está en proceso de reelaboración, se encuentra de momento parado a la espera de que la Generalitat declare el recinto Bien Cultural de Interés Nacional y de que el Ayuntamiento de Barcelona pueda ceder la parte que es de su propiedad a la Generalitat. Ésta, a su vez, lo traspasará a Linguamón, que probablemente pondrá en marcha las obras a finales de 2008".

22 de abril de 2008. [[El Govern declara bé cultural d'interès nacional un grup d'edificis de Can Ricart, a Barcelona|bcin]]

14 de maig 2008. La Casa de les Llengües, endavant. "La Comissió de Govern de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat definitivament el [[pla especial urbanístic]] que concreta els usos i les condicions edificatòries de la Casa de les Llengües, a Can Ricart. Amb aquesta aprovació es dóna llum verd a la creació d'aquest equipament de gran interès al barri del Poblenou i previst en el Pla Especial de Patrimoni Arquitectònic, Històricoartístic de Sant Martí".

14 de maig 2008. [[Ayto. Barcelona da luz verde proyecto de la Casa de las Lenguas en Can Ricart|http://www.adn.es/local/lleida/20080514/NWS-2099-Barcelona-Lenguas-Ricart-Ayto-Casa.html]]. EFE Barcelona. "El delegado de Cultura del Ayuntamiento, Jordi Martí, ha explicado en rueda de prensa que esta institución tiene como misión salvaguardar las "especies amenazadas" que se dan en los "ecosistemas culturales" ya que, según ha resaltado, "cada lengua tiene su imaginario que se ha de preservar"".

5 de juliol 2008. [[El CASM podría cambiar de emplazamiento y dejar La Rambla|http://www.elpais.com/articulo/cataluna/CASM/podria/cambiar/emplazamiento/dejar/Rambla/elpepuespcat/20080705elpcat_17/Tes]]. Roberta Bosco, El País. "Uno de los posibles espacios es el complejo de Can Ricart, pero para convertirlo en un nuevo polo dedicado al arte contemporáneo, la Generalitat tendría que reubicar la Casa de las Lenguas"

18 de juliol 2008. [[CASuM dena, Altaió!|http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=2936424]]. Oriol Caba, ~VilaWeb. "De cap manera no podem prescindir, ni que sigui un dia, d'un centre públic d'art contemporani a Barcelona. Ben altrament: hem de multiplicar-li els recursos i buscar-li un emplaçament que convingui a tothom. Can Ricart, per exemple?"

Febrer 2009. [[Projecte Basic Casa de les Llengües al recinte industrial de Can Ricart|http://www.google.es/url?sa=t&source=web&ct=res&cd=6&ved=0CB0QFjAF&url=http%3A%2F%2Fwww10.gencat.cat%2Fcasa_llengues%2Fbinaris%2FmemoCanRicart2_tcm302-97481.pdf&ei=mL2SS-6NIIa5_QbJjOTyDA&usg=AFQjCNELrKdjB4bRSyuheCjVvrpdfmp1CQ]]. [[Miralles Tagliabue. EMBT|http://www.google.es/url?sa=t&source=web&ct=res&cd=1&ved=0CAYQFjAA&url=http%3A%2F%2Fwww.mirallestagliabue.com%2F&ei=L8SSS62kPIyOjAev8MD-Cg&usg=AFQjCNHnphuJtNtz5SHvpBuGopsXBe_mgw]]. "El projecte Bàsic de La Casa de les Llengües al Recinte de Can Ricart s’ ha desenvolupat les següents fases:
- Concurs per a la adequació de les naus de Can Ricart com a Museu de la Casa de les Llengües. Juliol 2007
- Presentació inicial a la Comissió de Patrimoni de la generalitat de Catalunya. Setembre 2007
- Desenvolupament del Pla Especial per a la concreció d’ usos i condicions edificatòries per part de [[Josep Maria Montaner|http://www.josepmariamontaner.cat/proyect/proyec/2005%20SINTESIS%20ALTERPROPUESTA%20PARA%20CAN%20RICART.pdf]]. Març 2008
- Enderrocs per part de 22@ de les naus i construccions previstes al planejament de l’ ajuntament. Desembre 2007
- Contracte pel desenvolupament del projecte basic i executiu. Desembre 2007
- Desenvolupament del programa d’ usos i espais museogràfics amb [[Barcelona Media|barcelona media]]. Setembre 2008.
- Aixecament de plànols de l’ estat actual dels edificis que formen part de la intervenció. Abril maig 2008
- Entrega avantprojecte incorporant tots els requeriments sorgits en el procés...octubre 2008"

20 de novembre 2009. [[El Centre de Visitants de Linguamón obre portes|visitants]]

25 de novembre 2009. [[Casa de les Llengües en un renacido Can Ricart|http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=664831&idseccio_PK=1453&h=]]. Raúl Argemí, El Periódico. "Linguamón- Casa de les Llengües, impulsado por la Generalitat, una iniciativa con antecedentes en el World Language Centre de Islandia y el Danmarks Sprogmuseum de Dinamarca (...) El Centro de Visitantes, inaugurado hace pocos días, ofrece una maqueta del complejo y explicaciones multimedia sobre su equipamiento y el entorno inmediato, como es la relación con el barrio, las dependencias del Museo de Historia de la Ciudad y el Centro de Producción de Artes Visuales Hangar. Durante el periodo previsto de dos años dedicados a la rehabilitación de Can Ricart para su nuevo cometido, el Centro de Visitantes ofrecerá visitas concertadas para grupos, que se podrán solicitar a su correo: info@linguamon.cat".

1 de desembre 2009.  Segons Linguamón, [[El Govern ha aprovat el finançament per a la rehabilitació de la nova seu de Linguamón – Casa de les Llengües|http://www10.gencat.net/pres_casa_llengues/AppJava/frontend/noticies_detall.jsp?id=263&idioma=1]]. "''El Govern va aprovar l'aportació econòmica, 9.048.000,00 euros, que permetrà iniciar les obres'' de rehabilitació de 7.000m2 a Can Ricart com a futura seu de la Casa de les Llengües. Les obres es duran a terme en dues fases: la primera, que començarà a la primavera vinent, en què, a més dels treballs tècnics arquitectònics, també es farà l'aprofundiment dels treballs arqueològics, per valorar les característiques i el valor monumental de les restes romanes existents, i conèixer i entendre millor la història del passat industrial de la fàbrica de Can Ricart. A la nova seu, els ciutadans disposaran dels equipaments següents: 2.000 m2 d'exposicions, un auditori, espais polivalents per a tallers i formació, oficines i serveis especialitzats, una mediateca i botiga i restaurant. GISA, l'empresa pública que depèn de la Generalitat, serà l'encarregada de l'execució i la contractació de les obres".

23 de desembre 2009. Aprovada pel Parlament de Catalunya la partida de ''3.150.750 euros d'aportacions a GISA per les obres'' de la seu de la Casa de les Llengües, dins la Llei de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2010.

17 de març 2010. [[Aturat l'inici de les obres de la casa de les llengües|sobre la construcció dels equipaments]]

3 d'abril 2010. "Las obras de la sede de Linguamón arrancarán en los próximos meses con la rehabilitación del complejo fabril del siglo XIX y la previsión es que estén terminadas en 2013, ''con un coste de 18 millones de euros la obra arquitectónica y 12 millones su equipamiento''". [[EFE, Núria Cornet|http://www.diariovasco.com/agencias/20100403/mas-actualidad/cultura/director-linguamon-las-lenguas-problema_201004031149.html]]

27 de març 2007. [[Dueños Can Ricart advierten indemnizaciones parar obra llegaría 108 millones|http://www.eleconomista.es/empresas-finanzas/noticias/188709/01/70/Duenos-Can-Ricart-advierten-indemnizaciones-parar-obra-llegaria-108-millones.html]]

urbanisme
Can Ricart reclamarà 108 milions a Cultura
Redacció. Avui, 28 de març 2007
http://paper.avui.cat/article/barcelona/51303/can/ricart/reclamara/milions/cultura.html

Els propietaris de Can Ricart es plantegen demanar fins a 108 milions d'euros d'indemnització a la Generalitat per responsabili tats patrimonials si es confirma que la declaració d'aquest recinte fabril del Poblenou com a bé d'interès nacional comporta la modificació del pla urbanístic pactat anteriorment amb l'Ajuntament de Barcelona. La decisió de la conselleria de Cultura d'elevar l'interès d'a quest espai d'acord amb la llei del patrimoni cultural català podria modificar el pla anterior perquè planteja ampliar el perímetre dels edificis protegits.

Segons va explicar ahir el portaveu de l'Associació de Propietaris del PERI Parc Central, Manel Miret, els propietaris de Can Ricart reclamen que el govern aclareixi el futur d'aquest recinte. "Hi ha voluntat d'entesa i predisposició al diàleg", va explicar. Tan mateix, Miret va recordar que els afectats volen iniciar de seguida la tramitació del pla urbanístic, "després de tants anys" de n egociacions amb el consistori barceloní. En cas contrari, reclamaran a l'administració catalana responsabilitats patrimonials per "lucr e cessant", amb unes compensacions que van dels 84 milions d'euros a ls 108.

Per Miret, l'elevació de Can Ricart a bé d'interès naciona l no hauria d'afectar el nivell de protecció estipulat quan es considerava aquest complex històric com a bé d'interès local. "Els nivel ls de protecció són els mateixos, però el que demanem a la Generalitat és que concreti els límits i el perímetre", va afirmar.

[img[cartell de Made In Can Ricart|http://barcelona.indymedia.org/usermedia/image/13/flyerplegable.jpg]] 
''1 a 30 de novembre 2005''. "El moviment urbà per Can Ricart, per al seu patrimoni històric i la seva activitat industrial i [[creativa|odissea]], ha estat un factor clau en la reconsideració pública sobre el futur del Poblenou.

Durant tot el mes de novembre, el complex fabril en actiu més antic de Barcelona obre portes sota el lema "Made in Can Ricart" per a donar a conèixer i posar a debat públic el seu patrimoni, que no és sols el recinte, que ho és també l'activitat industrial i creativa que s'hi desenvolupa.

La participació a les jornades de tallers d'artistes, industries, plataformes veïnals i altres col·lectius de dintre i fora del barri, posa de manifest el potencial productiu del recinte i la importància que té per al Poblenou.

Les [[jornades de "Made in Can Ricart"|http://salvemcanricart.org/modules/gallery/albums/Activitats-i-Accions/MADEINCANRICART_programasegundaquincena.jpg]] ofereixen l'oportunitat de conèixer l'espai, la gent que hi treballa i les activitats que genera realitzant visites guiades pel recinte, participant en debats o gaudint dels [[vermuts|http://salvemcanricart.org/modules/gallery/albums/vermuts-a-can-ricart/vermuts.sized.jpg]] i de diverses [[actuacions|http://salvemcanricart.org/modules/gallery/albums/vermuts-a-can-ricart/P1000400.sized.jpg]] a la plaça principal de Can Ricart."

4 de desembre 2007. ''[[300 veïns de Can Ricart es manifesten contra l'enderroc del recinte|http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2654454]]''. Uns tres-cents veïns de la plataforma Salvem Can Ricart s'han manifestat avui al vespre a la Rambla del Poblenou de Barcelona per expressar el seu desacord amb l'enderrocament d'una part de l'antic recinte fabril. Els veïns, que fa anys que lluiten per la preservació del recinte, protesten perquè la Generalitat ha autoritzat l'enderrocament d'uns edificis quan és en curs un expedient per declarar la zona com a bé cultural d'interès nacional. Com que ja han començat els enderrocs, els manifestants també demanen ara que el pla urbanístic de la zona sigui respectuós amb el barri, i que s'hi facin equipaments públics. 'El fet que s'hagi enderrocat una part important no vol pas dir que abandonem la lluita', ha subratllat Manel Andreu, president de l'Associació de Veïns del Poble Nou. Vilaweb

[img[clic per a veure reportatge|http://nau21.net/project/imago/051219_cartell_canricart.png][http://barcelona.indymedia.org/newswire/display_any/223046#]]

''16 de desembre 2005''. "HEM ACONSEGUIT ATURAR L'ENDERROC DE CAN RICART
PER QUANT DE TEMPS?

Hem aconseguit aturar l'enderroc de Can Ricart, però falta, primer que s'aturi la deslocalització de les activitats que encara hi resten i que aquest recinte s'inclogui íntegrament dins el Pla del Patrimoni del Poblenou, tot garantint que tingui un futur viu d'activitats, tant productives com culturals i cíviques.

Durant més de 10 mesos, la Comissió "Salvem Can Ricart", integrada per més de quaranta entitats i col·lectius, del Poblenou, de Barcelona i també d'altres indrets, ha dut a terme diferents activitats per donar a conèixer la fermesa d'aquesta reivindicació.

Visites guiades per dins del recinte, assemblees amb veïns i veïnes del barri, una gran manifestació el mes d'abril, pancartes als balcons, debats a col·legis professionals i entitats culturals, resistència activa als desallotjaments i als enderrocs, una carta al president de la Generalitat, activitats festives i culturals per dins de Can Ricart han estat una mostra de les diferents accions per demostrar la convicció del nostre plantejament.

Malgrat aquesta voluntat popular, s'ha tingut que esperar fins l'últim moment, in extremis, perquè l'Ajuntament fes un decret de suspensió de llicència d'enderroc, el divendres 2 de desembre, quan de ben segur, si no hagués estat així, dissabte 3 ja entraven les màquines per començar la seva demolició.

Aquesta decisió, per part de l'Ajuntament, no hagués estat possible sense les accions que tots i totes, des de diferents àmbits, hem realitzat. Però no hi ha res segur. Els interessos econòmics que s'hi juguen són molt forts. La nostra voluntat és aconseguir arribar a un acord que preservi íntegre el conjunt de Can Ricart. Tenim tres raons fonamentals:
· Pel seu valor patrimonial: és el model de fàbrica ideat a Barcelona i és l'únic recinte fabril complet que queda al Poblenou
· Per l'activitat que s'hi està desenvolupant i s'hi pot desenvolupar en el futur (industrial, artística, cultural i ciutadana).
· Pel factor d'equilibri que representa davant les agressions urbanístiques que s'han fet i es faran al seu entorn.

Volem participar en el futur de Can Ricart, omple en un full que es reparteix la teva opinió sobre els usos de futur de Can Ricart
Can Ricart ha de ser pel Poblenou i el conjunt de la ciutat
Demostrem un cop més que volem: Salvem Can Ricart, Defensem Poblenou. 
Comissió Salvem Can Ricart"

[img[pancarta-projecció|http://barcelona.indymedia.org/usermedia/image/10/P1012331.JPG][projeccions]]

''context'':
17 de desembre 2005. [[Circ al mig de la rambla del Poblenou per reclamar la fàbrica de Can Ricart|http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1660968]]. David Marín, El Punt

{{twocolumns{
<html>
<img title="cartell. joan maria soler, avpn" src="imago/050428_cartell.jpg"  width="100%"/>
</html>
<html>
<img title="manifestació. poblenou.org" src="imago/050428_mani.gif"  width="100%"/>
</html>
''28 d'abril 2005''. [[Manifestació|http://www.radicalendar.org/calendar/barcelonaimc/all/display/31381/index.php?view=event&fulldate=2005-04-28]] de 500 persones. [[Manifest "Defensem Poblenou, salvem Can Ricart!"|http://www.forumriberabesos.net/antiga/pblc/slvm_27042005.htm]], llegit per [[Josep Maria Huertas Claveria|http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_Huertas_Claveria]]:

<html><object id="_ds_1279344" name="_ds_1279344" width="100%" height="800" type="application/x-shockwave-flash" data="http://viewer.docstoc.com/"> <param name="FlashVars" value="doc_id=1279344&mem_id=187374&doc_type=pdf&fullscreen=0&showrelated=0&showotherdocs=0&showstats=0 "/> <param name="movie" value="http://viewer.docstoc.com/" /> <param name="allowScriptAccess" value="always" /> <param name="allowFullScreen" value="true" /> </object> <br /></html>
}}}
''context'':
28 de febrer 2002. [[Manifestació contra Eix Llacuna del 22@|http://aecpa.es/congreso_07/archivos/area3/GT-08/MARTI-Marc(IGOP-UAB).pdf]]. "La aprobación inicial en diciembre del 2001 del PERI Llacuna fue la que encendió la mecha. Aunque se continua defendiendo el plan 22@, la [[AVV|http://www.elpoblenou.cat/]] crítica abiertamente el PERI por la altura de las torres que se quieren construir, vistas como una agresión, así como la poca participación vecinal y la numerosa afectación a viviendas. Entretanto, la oposición política municipal empieza criticar el plan 22@ en su conjunto, especialmente por el poco éxito para atraer nuevas empresas. El 28 de febrero del 2002, se realiza una de las manifestaciones más multitudinarias del Poblenou contra el PERI Llacuna que reúne a unas 3.500. Durante este proceso el panorama se complica aún más y nacen dos nuevas asociaciones de oposición al Plan. Por un lado la "Associació d'afectats del 22@" agrupa parte de los vecinos y vecinas que tienen sus casas y negocios afectados por los sucesivos ~PERIs, y por el otro, la [["Coordinadora contra el 22@"|http://www.poblenou.org/]] que formada por sectores juveniles anticapitalistas que reivindican el carácter especulativo del plan, la destrucción de empleos de trabajo y la vinculación de las nuevas empresas tecnológicas con la industria del armamento. El conflicto se salda con un pacto entre el Ayuntamiento con la AVV, la continua oposición de los otros colectivos y la reforma sustancial del Plan Llacuna". De "El proyecto 22@bcn: glocal governance, renovación urbana y lucha vecinal en Barcelona", Marc Martí (~IGOP-UAB)

27 de gener 2005. Manifestació "indemnitzacions més justes i per tothom" d'un centenar d'afectats devant les seus d'urbanisme de l'Ajuntament, del 22@ i del districte de Sant Martí

6 d'abril 2005. Assemblea "Salvem Can Ricart!" a Can Felipa amb unes 150 persones.
8 d'abril 2005. [[Assemblea per veure el futur Can Ricart|http://www.tvclot.com/continuidad.php?Id=2131]]. "Veïns, empresaris i treballadors de Can Ricart s’han unit per salvar aquest polígon industrial". Amb les opinions d'en Salvador Clarós, president AVV Poblenou i Joan Cendra, administrador de Tallers Cendra. Javier Arilla, Montse Diego i Merche Artacho, TV Clot.

28 d'abril 2005. [[El 22@, amenaçat per l’enderroc del conjunt fabril de Can Ricart|http://sos-monuments.upc.es/patrperill/noticies/11.htm]]. El Poblenou es manifesta avui pel patrimoni industrial. Jordi Soteras, Avui
28 d'abril 2005. [[Macro mani pel tema de Can Ricart|http://www.tvclot.com/continuidad.php?Id=586]]. "Més de 300 persones, entre treballadors i integrants d’entitats del Poblenou, s’han manifestat pels carrers del barri sota el lema "Salvem Can Ricart". Montse Diego, TV Clot
29 d'abril 2005. [[Mig miler de persones surten al carrer per salvar Can Ricart i protestar pel 22@|http://sos-monuments.upc.es/patrperill/noticies/6.htm]]. L'Ajuntament de Barcelona, la propietat i els llogaters fan una primera reunió conjunta després de mesos de conflicte. David Marín, El Punt
29 d'abril 2005. [[El Poblenou es manifesta per la conservació de Can Ricart|http://sos-monuments.upc.es/patrperill/noticies/4.htm]]. L'Ajuntament assegura que l'acord entre propietari i treballadors avala l'enderroc. Redacció Barcelona, Avui
29 d'abril 2005. [[L'amo i les empreses s'acosten a un pacte per desallotjar Can Ricart|http://sos-monuments.upc.es/patrperill/noticies/5.htm]]. La negociació d'indemnitzacions desbloqueja el conflicte del conjunt fabril afectat pel 22@. Albert Ollés, El Periódico

[img[imago/050428_mani_indemnitzacions.png]][img[imago/050428_cap_mani.png]][img[imago/050428_mani_22@.png]]

<html>
<img src="imago/victimes22@_can_ricart__s.jpg"  width="90%"/>
</html>

[[Victimes del 22@ - un mapa d'afectació del recinte de Can Ricart|http://barcelona.indymedia.org/newswire/display_any/282336]] per Grup d'Etnologia dels Espais Públics de l'Institut Català d'Antropologia. Aquest JPG és un borrador per un "mapa d'afectació" de les empreses de Can Ricart que han hagut de desplaçar-se o tancar com a efecte de la requalificació dels terrenys a 22@. Va ser exposat a la Rambla de Poblenou al juny 2006 i a un [[openfriday de Straddle3|http://straddle3.net/openfridays/#23]] al juliol. 

VICTIMES DEL 22@ - LES EMPRESES DE CAN RICART
(alguna cosa més que un problema entre privats)

"La reconversió a terreny edificable del recinte de Can Ricart va proporcionar al propietari, el marquès de Santa Isabel, la possibilitat d'uns guanys molt més alts que el lloguer dels locals ón treballaven empreses - algunes grans, altres petites, moltes antigues. L'efecte directe de l'arribada del 22@ a Can Ricart va ser la deslocalització forçosa de 34 empreses, abandonades per les administracions a les mans del mercat immobiliari. Hem recollit aquí les trajectòries de la majoría d'aquestes empreses. En VERD hem assenyalat les que van poder quedar-se al barri, en BLAU les que van haver de moure's, i finalment en TARONJA les empreses o activitats que han tancat o desaparegut".

Documental: ''"Des del ressentiment o la batalla per Can Ricart"''

<html>
<embed src="http://blip.tv/play/AZ60HYHKaw" type="application/x-shockwave-flash" width="555" height="350" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true"></embed>
</html>

27 de abril de 2006. ''Medalla FAD a la Plataforma Salvem Can Ricart'': “La Junta Directiva del Fomento de las Artes Decorativas concede la Medalla FAD a la Plataforma Salvem Can Ricart por su constante tarea por evitar el derribo del complejo fabril de Can Ricart, conservando para la ciudad esta interesante pieza del patrimonio industrial y hacerla revivir. A la vez, reconoce su capacidad de agrupar esfuerzos y esperanzas de colectivos heterogéneos (desde industriales a vecinos, de artistas a historiadores), alrededor de un objetivo común, demostrando que se puede hacer ciudad creando sinergias y abriendo los proyectos urbanos a los ciudadanos. "

I aquest és el texte llegit per en Jaume Pagés (treballador de la [[Cereria Mas|cereria mas]]) a l'entrega del premi: "Para muchos de los afectados de “Can Ricart”, el viaje de este último año, tan pleno, tan denso en momentos intensísimos y -sobre todo- en ideas y personas, parece que por el momento, se ha acabado. Al fin y al cabo, ya sabéis de cómo nos ha preocupado y nos preocupa el haber perdido la batalla de las personas. De las personas que constituimos la particularísima red social en Can Ricart: eramos más de 250 entre creadores, artesanos y trabajadores que hemos ido desapareciendo bajo la voracidad del pretexto urbanismo (con respecto a la urbanidad) de nuestro Consistorio tan y tan sordo y ciego muchas veces.
Demasiado a menudo pienso en el precio -demasiado alto – que hemos pagado los qué allí estabamos. Y en las impunidades no resueltas.
Tal y como nos escribía alguien desde Berkeley, el pasado viernes: "claramente no es fácil, pero la historia nos ha mostrado que el poder de las palabras ha podido más que el de los incendios"
Ahora es ahora.
Nos queda –está claro- de antemano la batalla por el recinto y por los nuevos usos: el futuro -en definitiva-
Y como es lo que nos queda, hemos de estar por esto ahora.
Probablemente, la solución que se dé a lo que ahora conocemos como Parc Central- Can Ricart y, por extensión, al eje patrimonial Pere IV (La Escocesa, Can el Alier...), señalará un antes y un después en nuestra ciudad. Can Ricart es paradigmático de lo que puede ser y de lo que quiere ser Barcelona.
Es la gente quien le dá vida a los barrios, la que, en un trabajo de generaciones, ha ido creando el tejido de la vida urbana. A Can Ricart -Parc Central hemos visto expulsar vecinos de toda la vida, y una eliminación de industrias y espacios industriales - y con ellos los talleres artísticos - que malogran el potencial por una nueva economía creativa; una política de 'tierra quemada' que echa a perder una apuesta de futuro en complicidad con los ciudadanos.
Tenemos la oportunidad, y la responsabilidad, todos juntos, ciudadanos y servidores públicos, de reconsiderar cómo hacemos ciudad, de entender de otra manera la renovación urbanística. Es la hora de abrir a la ciudad un proceso de participación ciudadana, auténtico, leal, por el bien común. Abramos ya las puertas de Can Ricart a la ciudad, establezcamos allí una mesa de trabajo y un debate de ideas fundamentado entre todos los agentes que tienen algo que decir sobre este espacio que queremos de convivencia.
El Ayuntamiento no debería cerrar en falso este asunto, por la habitual vía burocrática administrativa. La conservación íntegra del conjunto, tanto material como intangible, que intenta recoger el plan de usos presentado, es una ocasión única de diálogo y de esperanza. no la perdamos! Muchas gracias a todos!”

''context:''
3 de desembre 2007. [[La lluita de Can Ricart continua recollint reconeixement a la seva labor|http://www.elpoblenou.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=69&Itemid=32]].

ESA 2009
http://esa.abstractbook.net/abstract.php?aID=2783

ESA2009 - 9th Conference of European Sociological Association, Lisbon 02-05 September 2009

Memory, Culture and Public Discourse
2009-09-05 13:30:00 2009-09-05 15:00:00 Saturday, 5 September 13:30 - 15:00 Collective Memory and the Culture of Place Building I, 1E6
The Instrumental Uses of Memory in Urban Conflict: Barcelona's Can Ricart Industrial Site

    * ~Marti-Costa, Marc
      Institut de Govern i Polítiques Públiques Universitat Autonoma de Barcelona Barcelona, Spain

Keywords

    * public policies
    * , collective memories
    * , social conflict
    * , industrial heritage
    * , urban renewal

This paper explores the production and use of memory by different urban actors in conflict. Through the study of the preservation and uses of the Can Ricart industrial site in the Poblenou neighborhood of Barcelona, this paper analyzes the use of memory as a power resource that evolves during a conflict and that determines a series of outputs for urban public policies.

In 2000 the 22@ plan was approved, with the objective of transforming the industrial neighborhood Poblenou into a new technological and business district. This process has generated mobilizations by part of different associations on the Poblenou, who claimed the preservation of the industrial heritage and the improvement of different local social services. One of the most important conflicts centers on Can Ricart site, due to its architectural characteristics as well as the intensity of citizens' mobilization. Through the case-study in question the paper will develop the following issues: - The tensions that arise between regeneration and preservation. The opposition between the local history promoted by 22@ (the triumph of technological renewal over an industrial past) and the collective memories of the inhabitants local groups which are tightly related to a contentious workers' consciousness. - Social conflict as a generator of collective memory. Memory studies have revealed the role of "traumatic" episodes (natural disasters, holocaust, etc.) in the generation of collective memories. Coalitions of plural actors (artists, workers, etc.) opposed to the demolition of Can Ricart showed also the strength of social conflict as a generator and recuperator of histories and forgotten memories in an urban conflict during the process of legitimization of their demands. - The absence of industrial sites from Barcelona's official historical preservation polices. Heritage policies in Barcelona have been traditionally focused on pre-industrial and modernist structures, where tourist promotion policies are concentrated. The conflicts over the industrial heritage of Poblenou show the preference preservation policies give to the residential areas of the bourgeoisie while at the expense of working-class areas, where the wealth to build the modernist buildings was created, fall into oblivion.

''27 de novembre 2009 - 1 de febrer 2010''. [[Barcelona-Madrid, 40 anys d’acció veïnal. Història de dues ciutats i de les lluites urbanes que han forjat el present del seus barris|http://w3.bcn.es/V64/Home/V64XMLHomeLinkPl/0,4468,335907851_335946975_1_1071500461,00.html?accio=detall&amp;home=&amp;linkDetalle=http://w3.bcn.es/V64/Home/V64XMLHomeLinkPl/0,4468,335907851_335946975_1_1071500461,00.html?accio=detall]]

''Context:''

''Del 23 d'octubre 2008 al 8 de desembre 2008''. [["Exposició ''La ciutat transformada. Un documental expandit sobre el creixement urbà a Barcelona''|exposició]].

''28 de novembre 2009. [[Victòries de la lluita veïnal|http://www.3cat24.cat/video/1664259]]''. ~TV3. "Aquesta tarda s'ha inaugurat al Museu d'Història de Barcelona l'exposició "~Barcelona-Madrid. 40 anys d'acció veïnal". En el cas de Barcelona, proposa ''un recorregut interactiu per 100 espais públics, edificis i equipaments, que avui poden aprofitar els ciutadans i que no existirien si no hagués estat per una llarga lluita veïnal''".

''13 de gener 2010. [[40 anys d’acció veïnal|http://barrisenxarxa-confavc.blogspot.com/2010/01/40-anys-daccio-veinal-barcelona-i.html]]''. Entrevista a Marc Andreu, comissari de l’exposició ~Barcelona-Madrid, 40 anys d’acció veïnal. Barris en Xarxa, Neus Ràfols, tècnica de Comunicació de la CONFAVC. "~Barcelona-Madrid 40 anys d'acció veïnal és el nom de l’exposició que han organitzat les [[Federacions d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona|http://favb.cat/]] (FAVB) i la [[Federación Regional de Asociaciones Vecinales de Madrid (FRAVM)|http://aavvmadrid.org/]]. "Desitjaria que tothom entengués que és tracta d’una exposició amb un format no convencional ''per rescatar de l’oblit les lluites i la memòria veïnal que han estat decisives en la construcció de la ciutat democràtica''. Les 100 victòries veïnals sobre el mapa de Barcelona i les 80 sobre el mapa de Madrid que són el nucli de l’exposició tenen aquesta intenció".

{{twocolumns{
<html><iframe src="http://www.memoriaveinal.org/" width="100%" height="425"</iframe>
</html><html>
<img src="imago/091127_mostra_can_ricart.png" width="100%"/>
</html>
}}}

''3 de gener 2006''. " L'associació [[nau21]] neix en el moment que els creadors de la nau 21 de Can Ricart ([[Can Font|can font]]) es veuen obligats a abandonar el seu espai de producció a principis de 2006, i després que la seva lluita, al costat de la dels industrials del recinte i de molts altres habitants del barri i de la ciutat, hagués evitat poc abans la demolició del recinte fabril de Can Ricart, condemnat fins aquell moment a desaparèixer en nom d'un malentès progrés i de la gran operació especulativa que el màrqueting de l'Ajuntament encara ven com a Pla 22@". "Nau21 té com finalitat la creació i posta en marxa de Can Font (la Nau 21 del recinte Can Ricart, denominada a partir d'ara Nau21), com un Centre de producció obert, d'intercanvi i de diàleg, destinat a projectes que requereixen de la col·laboració de diferents disciplines i de creadors dispars. Un centre de recursos i de trobada per a a totes les disciplines entorn de la Ciència, l'Art i la Tecnologia (...)  [[Nau21|http://nau21.net/project/imago/nau21_xarxa.png]] treballarà per a establir-se com un dels interlocutors amb entitats públiques o privades respecte al futur de Can Ricart i el seu paper en el panorama cultural de la ciutat. Nau21 té també com finalitat generar un debat social i polític en la ciutat de Barcelona, a l'entorn dels espais de cultura, producció artística i gestió de la cultura. Aquest debat se situa en una situació històrica com és la dissolució d'antics nuclis industrials que van ser reconvertits, fa uns anys, en espais d'art i creació. Nau21 es defineix com progressista, promovent en el seu funcionament i actuacions valors com la democràcia participativa, el desenvolupament sostenible, l'activisme cultural, la transversalitat interdisciplinar i tots aquells altres valors que, sense entrar en contradicció amb aquests estatuts, decideixi l'Assemblea General. ''Nau21 defensa els valors del domini públic entès com una esfera que no pertany a l'estat ni al mercat, sinó a tota la societat, i és gestionada i controlada per la mateixa societat. Un nou domini públic, autònom, reconegut per les institucions com un mitjà de democràcia participativa i d'un nou municipalisme''". Dels [[estatuts de nau21|http://nau21.net/project/estatuts.ca.html]]

''context'':
27 a 30 de juliol 2005. [[Visquem Can Ricart|visquem]]: Creativitat urbana en un espai per al segle 21. Taller tecnològic, trobada europea i activitat oberta

9 de septembre 2005. Can Font envia un [[SOS al sector cultural|SOS]]. La cultura a les escombraries, artistes de Can Ricart al carrer.

14 de setembre 2005. [[Artistes de Can Font engeguen campanya perquè no els facin fora de Can Ricart|http://www.tvclot.com/ut-programacio.php?titol=Artistes%20de%20Can%20Font%20engeguen%20campanya%20perqu%E8%20no%20els%20facin%20fora%20de%20Can%20Ricart&url=http://www.tvclot.com/continuidad.php?Id=1719]]. "L'Associació d’artistes AXA, demanen que Can Font no es perdi com a espai de creació artística". Parlen Marc Barberà i Josep Saldaña. Laura Fernández i Sonia Pons, TV Clot

18 de novembre 2005. [[Odissea a la Nau XXI|odissea]]

gener 2006. ''Una mirada de Can Ricart feta des de nau21''
<html><object id="_ds_1295733" name="_ds_1295733" width="80%" height="1000" type="application/x-shockwave-flash" data="http://viewer.docstoc.com/"> <param name="FlashVars" value="doc_id=1295733&mem_id=187374&doc_type=pdf&fullscreen=0&showrelated=0&showotherdocs=0&showstats=0 "/> <param name="movie" value="http://viewer.docstoc.com/" /> <param name="allowScriptAccess" value="always" /> <param name="allowFullScreen" value="true" /> </object> <br /></html>

10 de març 2006. [[L’associació Nau 21 neix per crear un centre d’art transversal a Can Ricart|http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1775736]]. Maria Palau, El Punt. La tripulació de la Nau 21 aplega els noms següents: Noël Palazzo, Macarena de Vega, Òscar Guayabero, Oriol Pont, Blanca Palou, José Luis Paulete, Lluc Mayol, Ximena Covaleda, Margarita Pineda, Beatriz Belmonte, Joan Escofet, Josep Saldaña, David Galligani i Víctor Puntes

12 d'abril 2006. 12/04/2006. [[Artistes de la Nau 21. Què faran ara sense can Ricart|http://www.tvclot.com/ut-programacio.php?titol=Artistes%20de%20la%20Nau%2021.%20Qu%E8%20faran%20ara%20sense%20can%20Ricart&url=http://www.tvclot.com/continuidad.php?Id=2452]]. "La intenció d’aquest col·lectiu és tornar a ocupar un espai dins de Can Ricart". Parlen Blanca Palou, Óscar Guayabero i José Luís Paulete. Montse Diego i David Campillo, TV Clot

20 d'abril 2006. [[Can Ricart sobreviu a les flames|http://nau21.net/press/2006/060420_avui.pdf]].  nau21 es més que una associació d'artistes: va neixer per salvar can ricart de l'especulació i ara projecte un futur amb més tallers i participació. Griselda Casadellà, Avui

juliol-desembre 2006. [[Un al·legat per Can Ricart|http://nau21.net/media/print/0607_nau21_al.legat_per_can_ricart.pdf]]. 19 de juliol. [[openfriday al·legat|http://straddle3.net/openfridays/#23]]
septembre-desembre 2006. [[Un al·legat al patrimoni|http://nau21.net/media/print/0609_nau21_al.legat_al_patrimoni_ca.pdf]]

12 de desembre 2006. [["clusters creatius" i el boom del mercat immobiliari|http://straddle3.net/context/03/ca/2006_12_08.html]]. "El que està clar és que l'inversió en "clusters creatius" funciona de manera eficaç per a provocar un corresponent boom al mercat immobiliari adjacent. Aquí resideix potser la veritat principal de les indústries creatives". context weblog

13 de desembre 2006. "L'Associació Nau 21, formada per persones i projectes del panorama creatiu de Barcelona (alguns ubicats a Can Ricart fins no fa gaire), sorgida del moviment ciutadà que ha evitat la desaparició d'aquest espai i que treballa per a la seva recuperació plena com espai de producció i cultura per a la ciutat, manifesta"...[[Adhesió a l'ocupació de les naus de Can Ricart per part del col·lectiu La Makabra|http://nau21.net/docs/061213_nau21_dona_suport_a_la_rikabra.html]]. 

5 de maig 2007.  A un any, un mes i un dia de l'incendi de la nau 21 de Can Ricart: [[tornem la vida a les naus! recuperem el poblenou!|http://nau21.net]]

5 de maig 2007. [[Nau21 de Can Ricart reuneix un centenar de persones del barri del Poblenou contra el pla urbanístic 22@|http://www.europapress.es/noticia.aspx?cod=20070505194010&ch=59]]. ~EuropaPress

26 de maig 2008. ''nau21 in Mars! rising from the ashes?''
----- Missatge reenviat de tpsmbl@planetary.org -----
  Data: Mon, 26 May 2008 09:01:44 -0700
     De: The Planetary Society <tpsmbl@planetary.org>
Respondre-A: The Planetary Society <tpsmbl@planetary.org>
 Assumpte: Phoenix, and YOU are on Mars!

Dear Fellow Mars Explorer,

For the first time in human history, we have landed in a polar region on another planetary body. Congratulations to the Phoenix team  -  we are on Mars!

Now -- armed with a suite of science instruments and a digging robotic arm -- the spacecraft and its team on Earth can begin hunting for water ice and adventure.

Don't forget that you are a part of this adventure…part of the story of space exploration!

As part of The Planetary Society's Messages from Earth program, your name -- along with a quarter million others from around the world -- is now on the surface of Mars. Landing with you on the disk is Visions of Mars, a treasure trove of literature and art -- from classic works by Arthur C. Clarke and Ray Bradbury to Orson Welles' radio retelling of "The War of the Worlds" to a special audio recording of Carl Sagan delivering a message to the future.

The story of space exploration is being written everyday.

Fifty years ago we couldn't have told this story, but 50 years from now our names and thoughts...those Messages from Earth that we have sent...will be part of the story  -  part of the permanent record of space exploration.

Stay with us as the journey unfolds…

Sincerely,
Bruce Betts
Director of Projects
The Planetary Society

<html>
<img src="http://straddle3.net/josep/060404_incendi_nau21.jpg"  width="100%">
</html>

''13 de gener 2006''. Primera reunió de l'Ajuntament amb la plataforma. "PRIMERA VALORACIÓ DE LA PROPOSTA DE MODIFICACIÓ DE LA ~UA1 SOBRE CAN RICART PRESENTADA PER L'AJUNTAMENT DE BARCELONA (Manel Andreu, AVVPN) El passat dimecres 18 de gener es reuneix la Comissió Salvem Can Ricart, amb una presència important de les entitats que en formem part. S'explica la reunió mantinguda amb l'Ajuntament el passat divendres 13 de gener on se'ns va lliurà la proposta esmentada. La discussió gira a l'entorn de tres eixos: Patrimoni, usos, i situació actual de l'estat de la qüestió, per acabar amb unes conclusions d'actuació. En quan al moment present, es constata, la pèrdua del teixit industrial que donava vida a Can Ricart i s'acorda demanar a l'Ajuntament que quantifiqui el nombre de llocs de treball que s'han perdut dels 240 que havia, estimant-se que poden ser més de 50. Aquesta situació s'ha de reconduir, tant a Can Ricart com a la resta d'empreses afectades pel pla 22@. La proposta es que es mantingui la xarxa industrial tot protegint-le i fent-la compatible amb la de nova creació i els habitatges previstos. En quan al valor patrimonial que representa Can Ricart, és manté el criteri de preservar el que contempla la proposta presentada pel Grup de Patrimoni Industrial del Fòrum de la Ribera del Besòs (PIFRB), i que en valors absoluts equival aproximadament al 60% de l'actual recinte. Les raons han estat llargament explicades al llarg d'aquests mesos i recolzades per un important nombre de entitats i professionals entesos en la matèria. En quan als usos, es considera que serà una discussió llarga i matisada, però en qualsevol cas gira a l'entorn de tres aspectes. Equipaments de proximitat i de barri que ja estant previstos en el Pla d'Equipaments del Poblenou, equipaments culturals i artístics, i activitats industrials pròpiament dites. Estem parlant aproximadament de 15.000 m2 de sòl i per tant és important preservar l'espai existent. Es considera la proposta presentada per l'Ajuntament, veient que redueix en el pitjor dels casos el 50% d'aquest espai, i deixa la porta oberta d'una manera molt ambigua a ampliar-ho fins un 75%. Aquest plantejament decep a la comissió, malgrat que es valora positivament el pas donat i es considera que és pot avançar. Hi ha un tema no menys important, que afecta a la solució urbanística que es doni a la nova edificació. Tenint en compte que no es qüestionen els drets que la llei contempla a la propietat, la proposta presentada pel PIFRB demostra que es pot conservar el valor patrimonial defensat. Com a conclusió, i com una primera aproximació al debat, tant de cara a l'Ajuntament com a la resta d'entitats i col·lectius que formem la Comissió Salvem Can Ricart, podem dir que la solució passa per mantenir la proposta de patrimoni presentada per PIFRB i concretar els continguts d'usos amb els criteris abans plantejats. A l'espera de que les diferents entitats i col·lectius ho puguin discutir ens emplacem a una propera reunió la setmana vinent, per fer arribar un document definitiu a l'Ajuntament. Comissió Salvem Can Ricart. Barcelona 19 de gener de 2006"

''30 de gener 2006''. Segona reunió de l'Ajuntament amb la plataforma.

''25 de febrer 2006''. Proposta de [[Proposta de Pla d'Usos|usos]] de la plataforma.

''3 d'abril 2006''. Tercera reunió de l'Ajuntament amb la plataforma on presenta el [["Projecte de conservació de Can Ricart"|web urbanisme]]

"El otoño de 2005 marcó además el inicio de un doble y discreto proceso de negociación con la propiedad y el ~AjB. El Grup de Patrimoni Industrial (GPI) ya se había puesto en contacto con Federico Ricart la primavera anterior, para hacerle llegar el estudio patrimonial. Tuvieron con él un encuentro en el Centre Cívic Can Felipa, en el que le explicaron la idea de modificar el plan para que se pudiera conservar la fábrica entera y mantener sus derechos urbanísticos intactos. Ricart alegó que no era el único propietario y que la Asociación de Propietarios(AP) no estaba por la labor de cambiar el plan. En otoño fue él quien se puso en contacto con el GPI. Se reunieron en el hotel Amrey, en la Avenida Diagonal. Ricart dijo que estaba dispuesto a negociar, que si era cierto que la fábrica tenía tanto valor estaba de acuerdo en salvar una parte. El argumento de que lo que tenía valor era el conjunto no le convenció y pidió negociar el asunto con el presidente de la AVPN, Manel Andreu. Una semana después, de nuevo en el hotel Amrey, se reunieron Ricart, su abogado y el presidente de la AP con una representación de la AVPN. Allí se ratificó la voluntad de las partes de llegar a un acuerdo y se decidió dejar la negociación en manos de sus respectivos arquitectos: Alonso por un lado y Montaner por otro. Mientras esto ocurría, el GPI había logrado iniciar un proceso de negociación paralelo con el ayuntamiento. Gracias a la mediación de Josep Maria Huertas, el 7 de octubre Xavier Casas, entonces máximo responsable del área de urbanismo y primer teniente de alcalde, recibió al GPI. Casas puso dos condiciones para llegar a un acuerdo: 1) la negociación sería secreta y 2) no se conservaría todo el recinto, habría que encontrar un punto intermedio. Aún sin estar de acuerdo, el GPI aceptó. La primera condición, sin embargo, se rompió parcialmente ese mismo día. Blanca Cía, de El País, se había enterado de la reunión y publicó una nota sobre la misma al día siguiente. Por otro lado, cuando el nuevo plan para Can Ricart se aprobó un año y un mes después, la memoria de participación ciudadana recoge este proceso “secreto” abiertamente y habla de nueve reuniones de trabajo entre octubre y abril. La reunión entre el GPI y el ~AjB había dado lugar al establecimiento de una comisión técnica para la discusión del plan. Se produjo así una suerte de doble juego en el que la Plataforma quedó en un lugar incierto. Tanto los miembros de la AVPN negociando con Ricart, como los del GPI en conversaciones con el ~AjB formaban parte de ella, pero actuaban en nombre de esos otros colectivos. El resto de los miembros de la Plataforma no estaba necesariamente al corriente de estas gestiones. Para un pequeño círculo de confianza que se movía entre la Plataforma, la AVPN y el GPI, la estrategia les permitió conocer con cierto detalle los proyectos de la AP y darse cuenta de que un plan de usos financiado era fundamental, pues el ayuntamiento había advertido que en ningún caso se quedaría con todo ese suelo en propiedad" Del borrador de la [[tesis doctoral|tesis]] ''La fábrica del conflicto. Terciarización, lucha social y patrimonio en Can Ricart, Barcelona de Isaac Marrero Guillamón''

''context:''
18 de gener 2006. [[El Ayuntamiento, vecinos y plataformas de Poblenou negocian modificar el proyecto de Can Ricart|http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Ayuntamiento/vecinos/plataformas/Poblenou/negocian/modificar/proyecto/Can/Ricart/elpepiautcat/20060118elpcat_15/Tes/]]. Blanca Cia, El País

Data: Mon, 20 Nov 2006 09:46:59 +0100
De: josep
Assumpte: [~CanRicart] normes de participació ciutadana
Per a: canricart en moviments.net

les normes de participació ciutadana a barcelona
foren aprovades ara fa precisament quatre anys,
al plenari municipal del [[22 de novembre de 2002|http://w3.bcn.es/ComuCDA/PaginaIntermediaVw/0,2205,1989545_76597190_2,00.html?link=/fitxers/ciutatvella/normesparticipacio.755.pdf]].

arrel de les movilitzacions, especialment del poblenou i
lesseps (la mani dels 3500 contra l'eix llacuna
-ara anulat pels tribunals- i la campanya altre lesseps és possible),
es varen adoptar aquestes normes.

l'ajuntament clos no podia continuar amb el govern per decret, pur i dur.
era massa barroer i desgastava massa l'equip de govern municipal.
els socis del psc, erc i icv, varen introduïr l'idea de
la [["memòria participativa"|participació]] abans d'aprovar els projectes urbanístics.

peró aquesta pomada balsàmica, o coartada municipal, de la "participació"
també s'està agotant, com la paciència de la gent,
que continua patint del mal govern d'un ajuntament
orientat per les inmobiliaries i no pels ciutadans.

aquesta setmana ens ho tornaran a confirmar?
si és així, caldra que en prenguem nota i donem per mortes
aquestes "normes de participació ciutadana",
que sembla que ja comencen a fer pudor...


Quoting Barris <jbarris>:

> Vista l'actitud municipal, tant pel que fa al destí dels afectats a
> Can Ricart, un per un, com pel que fa al Pla de Patrimoni i als usos
> futurs del recinte, sembla grotesca [[la preocupació dels estaments polítics en quant a l'escassa participació|http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=356925&idseccio_PK=1008]]
>
> Més kafkià em sembla encara llegir (ho he rellegit per si es tractava
> d'un error) que es demana més implicació de la ciutadanía en la
> política. No era al revés? No haurien de demanar-se els polítics a si
> mateixos més implicació de la política en la ciutadanía? Els que
> tenim vocació de ciutadans, no hem d'exercir d'això? de ciutadans? No
> ha de ser qui té vocació de polític -es a dir de servei públic- qui
> hagi d'exercir de polític i per tant, de servidor públic? No han de
> ser els polítics qui han de preocupar-se de que les vies de
> comunicació i participació entre ells i la ciutadanía estiguin netes,
> a punt, i serveixin per al que teòricament han estat dissenyades?
> Els processos participatius, ara per ara, em semblen un fart de
> riure, una presa de pel... una coartada de nen petit que a la vista
> està que ningú ja es creu.
>
> Si -com llegeixo- es parla de la necessitat de "sumar voluntats i
> compromisos" contra l'abstenció i d'una "desmotivació en l'exercici
> dels drets de la ciutadania", i de "pensament crític" (quina gràcia!
> aquesta sí que és bona!) com pensen vehicular aquest pensament
> crític? com fins ara? asseient periòdicament 15 o 20 persones en una
> sala per a dir-los que llurs al·legacions han estat menystingudes i
> tirant pel dret orbs, cecs i tant insensats com sempre, per després
> publicar (quina calamitat!) que pel fet de que empassant-nos el
> rotllo ja hem participat?
>
> Llegeixo també "que la democràcia necessita la participació de la
> ciutadanía però no a qualsevol preu" Què? quin preu? No fora millor
> dir que la democràcia necessita dels polítcs però no a qualsevol
> preu? Perdem el Nord! Des d'òn ens pensem que es posen els preus? des
> de les butaques dels despatxos?
>
> El que si em sembla clar, és que -malauradament- és abismal ara per
> ara, la diferencia que hi ha entre la definició de "participació" del
> diccionari i el que entenen per "participació" els que a la nostra
> ciutat han estat nomenats responsables de dur-la a terme. Atés tot
> això, no m'extranyarà gens veure en un futur com la deriva d'aquests
> aconteixements i d'altres faci apuntar la participació cap als
> carrers i no pas, com fins ara, cap a la perversió manifestament
> inútil dels despatxos.
>
> És clar que llavors, podran seguir demanant als mitjans de
> comunicació "un plus específic" per tal de seguir com fins ara:
> carregadets de raons!
> Apa!
>
> Jaume

Aquesta conversa electrònica entre Josep Saldaña i Jaume Pagés fou reproduïda a [[Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme|http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2360511]] número 252

''context:''
28 de novembre 2007. ''Des de Can Ricart, s’ha explicat la possibilitat d’una nova democràcia participativa''. Entrevista a Josep Saldaña. Oriol Andrés, Directa, número 72

''18 i 19 de novembre 2005''.Los espacios industriales de Barcelona han sido, y todavía muchos lo son, testigos de una intensa relación entre industria y creación. Sin embargo, la percepción que se tiene de estos lugares es la de que son un freno para el crecimiento y el desarrollo de la ciudad, sin pensar que así se acaba también con ''la interacción entre industria y creatividad''. Uno de los ejemplos en los que se da esta relación es el caso de Can Ricart, que en los últimos meses ha sido el centro de una encendida polémica en torno al patrimonio industrial.

''Estos lugares industriales, por sus características y adaptabilidad, facilitan y nutren la emergencia de espacios creativos''. Paradójicamente, no existe una consciencia de ello, como lo demuestra la inexistencia de una categoría urbanística específica que contemple el aprovechamiento de estos lugares para la creación, o el continuo exilio hacia la periferia de muchos artistas.

Los artistas se ven obligados a establecerse en espacios precarios, generalmente afectados por planes urbanísticos, obligados a buscarlos fuera de la ciudad o a regresar a sus lugares de origen. ''El caso de Can Font es, en este sentido, paradigmático de lo que está ocurriendo entre los creadores emergentes''.

Durante todo el mes de noviembre, el complejo fabril más antiguo de Barcelona en activo, abre sus puertas bajo el lema 'Made in Can Ricart' para dar a conocer y lanzar a debate público su ''patrimonio, que no sólo es el recinto sino que también es la actividad industrial y creativa que allí se desarrolla''.

En este contexto celebraremos unas nuevas jornadas sobre la creatividad urbana, continuación de las que hicimos a finales de julio para contribuir al reconocimiento público y al futuro del patrimonio industrial y el tejido social productivo y creativo de este espacio urbano único.

Tres meses después nos reunimos respondiendo a la llamada de emergencia surgida de uno de los espacios creativos de Can Ricart, al que se quiere echar del recinto y al que se le reclaman 80.000 euros: //"Can Font hace un llamamiento a todos los agentes del sector cultural para solicitar su apoyo público en la defensa de los espacios creativos dentro de la ciudad y detener así el incesante proceso de exilio artístico que está viviendo Barcelona"// (del SOS al sector cultural: la cultura a la basura, artistas de Can Ricart a la calle)

¿Qué aportan los espacios creativos?¿Cuál es su repercusión en la vida de la ciudad?

¿Cuál es el valor de los espacios creativos para las dinámicas urbanísticas?¿Cómo afectan las transformaciones de la ciudad a estos espacios?

¿Barcelona apuesta por la creatividad?

<html>
<img src="imago/051118_odiseaflyer.jpg" width="100%"/>
</html>

''context'':
[[can font]]

25 de novembre 1999. [[Els artistes a Poblenou, estat de la qüestió|http://www.tvclot.com/continuidad.php?Id=36500]]. David Campillo, TV Clot

2002. [[Viejas fábricas con nueva vida|http://www.miniguide.es/es/contenidos/poblenou.html]]. Un nuevo espíritu creativo aviva la zona industrial. 93, Barcelona y tú

13 d'octubre 2004. [[Passatge Marques de Santa Isabel|http://www.tvclot.com/continuidad.php?Id=911710]]. "Els artistes de Barcelona ténen cada cop més problemes per trobar espais on treballar". Hangar, Can Font. Gemma Abellan i David Campillo, TV Clot

15 de septembre 2005. [[Els artistes de Can Ricart de Barcelona es mobilitzen contra el desallotjament mentre les empreses marxen|http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1517790]]. David Marín, El Punt

24 d'octubre 2005. [[«Una ciutat sense artistes no té vida»|http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1581925]]. El Punt

14 de gener 2006. [[Una sargantana que intenta sobreviure|http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1698738]]. Blanca Palou és una de les darreres artistes que ha abandonat el seu estudi de Can Font dins del recinte de Can Ricart. Jaume Vidal, El Punt

14 de gener 2006. [[Can Ricart, l'esperança dels artistes|http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1698736]]. Maria Palau, El Punt

10 de març 2006. [[L’associació Nau 21 neix per crear un centre d’art transversal a Can Ricart|http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1775736]]. Maria Palau, El Punt

23 d'abril 2006. [[La Escocesa batega el 23 d'abril|http://www.tvclot.com/continuidad.php?Id=2495]]. TV Clot

24 d'abril 2006. ''Què volen els de La Escocesa?'' "Com a ciutadans, demanem que l'Ajuntament, la Generalitat i totes les institucions públiques assumeixin la responsabilitat i aportin LOCALS EN RÈGIM DE PROTECCIÓ per a artistes independents i/o associacions d'artistes i que La Escocesa sigui reubicada. Demanem, a més a més, que els primers espais protegits siguin en el barri del Poblenou, afectat d'una progressiva deshumanització de vidre i ciment." 

29 de gener 2007. [[Poblenou perderá unos 200 artistas en 2007|http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Poblenou/perdera/200/artistas/2007/elpepuespcat/20070129elpcat_2/Tes]]. El Ayuntamiento proyecta una futura red de fábricas de creación mientras cierran las que funcionan. Se expulsará a 188 artistas y desaparecerán 9.670 metros dedicados a la creación. Roberta Bosco, El País 

26 de juny 2007. [[Historial de la petición de un local|http://pvcteatre.blogspot.com/2007/06/historial-de-la-peticin-de-local.html]]. Petición de un espacio para la creación, ensayo y almacén para la compañía de teatro PVC. 2004-2006. "Las diversas reuniones con todas estas personas, han sido satisfactorias en lo personal, el trato muy amable, y las palabras muy bonitas, pero el resultado ha sido 0"

octubre 2007. [[Arte en lucha|http://calle20.pdf]]. Alba Muñoz, Calle20

18 d'octubre 2007. [[Una carta com resposta al silenci del ICUB|http://www.espai-m.org/idees/wp-content/carta-jordimarti.pdf]]. Carta pel Sr. Jordi Martí, director de l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) de l'Associació d'Idees M (La Escocesa)

<html><object width="425" height="366"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/eiY8vWKnv8g&rel=1&border=0"></param><param name="wmode" value="transparent"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/eiY8vWKnv8g&rel=1&border=0" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" width="425" height="366"></embed></object></html>

''2 de desembre 2006''. "El col·lectiu de [[La Makabra|http://www.lamakabra.org/]] comunika que des de dimarts passat 28 de Novembre, ha okupat les fàbriques de Can Ricart; que no ha estat declarat patrimoni històric i que actualment són de propietat privada. Avui dia 2 de Desembre s'estan portant a terme activitats culturals: cabaret, concerts, menjar i sopar popular; reivindicant aquesta okupació. La policia i els mossos d'esquadra tenen acordonat en aquests moments tot el complex de Can Ricart, impedint l'entrada a totes les persones. Des d'aquí, exigim a les autoritats que deixin de bloquejar l'entrada perquè la gent i els mitjans de comunicació que vulguin participar, puguin fer-ho. És una okupació pacífica, amb la qual pretenem activar un espai en desús, per a reprendre les activitats que La Macabra ha anat portant a terme en els últims 3 anys. Convoquem a tota la gent i mitjans a una convocatòria massiva de recolzament en l'entrada de Can Ricart (av. Diagonal - entre c. Bac de Roda i c.Pere IV). Gràcies, Centre Social Okupat Autogestionat La Makabra"

"''Manifest dels col·lectius de la Makabra'' els col.lectius, persones, companyies, grups, associacions, plataformes i altres que col·laboren en Can Ricart manifesten
Des dels col.lectius de la Makabra que estem treballant a Can Ricart estem fent molt lluitant pel nostres somnis.

    * A favor de la despenalització del moviment de l'okupació. L'okupació d'inmobles buits és una pràctica lliure. Entenem okupar com un acte legítim, pel que no debem ser criminalitzats.
    * Contra l'ordenança del civisme. Creiem que viola els drets bàsics de l'expresió i acció. L'espai públic a de poder ser usat per tots/es els habitants de la ciutat. Reivindiquem l'ús de l'espai públic amb fins socials i culturals.
    * Trobem necessaria l'existència urgent d'espais de creació i pràctica artística lliure i autogestionada, que no responguin a un model de cultura marcat per les lleis del negoci.
    * La necessitat de recuperar la memoria històrica dels barris i llocs els quals vivim. Aquesta ha de ser la que prevalegui, per això recuperem els espais lliures populars autogestionats. Així com la legitimitat de que els/les artistes de carrer puguin dur a terme la seva activitat sense ser multats per això i amb tota llibertat.
    * Denunciem l'especulació urbanística que esta derruïnt el patrimoni històric, social, cultural i artístic de la ciutat de Barcelona. Entenem que aquests plans urbanístics no escolten ni respecten les necessitats dels habitants, col·lectius i associacions, sino que responen a interessos econòmics i a una organització social i econòmica capitalista.
    * El plà 22@ deixa en evidència quins són els projectes que es primen per l'ajuntament de Barcelona. El cas de Can Ricart és un exemple flagrant. Can Ricart, complex industrial de mitjans del segle XIX, ha patit un procés de desestructuració social, laboral, cultural i físic. La responsabilitat recau en aquells que no han volgut tenir en compte, ni escoltar les reivindicacions de tots els col.lectius i entitats que van presentar projectes sòlids, que conservaven i revivien la memoria històrica de més d'un segle. En conseqüència no és casualitat que els col·lectius de la Makabra hagin okupat la resta de fàbriques de Can Ricart de propietat privada que estaven en desús, reclamant així pel barri de Poblenou i els col.lectius que formen la Makabra.
    * Aquests processos urbanístics constitueixen també una de les causes de vulneració del dret a la vivenda, totes les persones tenen el dret d'accedir a una vivenda digna independentment del seu nivell econòmic i social.
    * Denunciem l'instrumentalització política que s'esta fent per part de les administracions públiques i diferents mitjans de comunicació del cas de la Makabra, apuntant a la distinció “okupes bons i okupes dolents”. Entenem el moviment okupa com quelcom legítim i estem totalment en contra de la criminalització dels moviments socials."

[img[imago/0612_camí_canricart.jpg]][img[imago/okupació.jpg]][img[protesta a sant jaume pel desallotjament|imago/061216_macabra_sjaume.jpg]]

''context'':
3 de desembre 2006. [[Un vermut que va ser una ocupació|http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2180252]]. Marcel Barrera, El Punt

4 de desembre 2006. [[Solidaritat amb La Makabra|http://www.salvemcanricart.org/modules.php?op=modload&name=News&file=article&sid=76&mode=thread&order=0&thold=0]]. 'Salvem Can Ricart'

7 de desembre 2006. [[L'ocupació de Can Ricart frena l'inici de la reforma del recinte|http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idtipusrecurs_PK=7&idnoticia_PK=361847]]. Albert Ollés, El Periódico. "L'enderrocament de les naus era imminent a l'haver-se aprovat al novembre el pla de patrimoni. Els veïns neguen un pacte amb els okupes però reconeixen que han guanyat temps per negociar"

13 de desembre 2006. [[Adhesió a l'ocupació|http://nau21.net/docs/061213_nau21_dona_suport_a_la_rikabra.html]]. Comunicat nau21

14 de desembre 2006. [[Davant el desallotjament de Can Ricart|http://favb.cat/node/169]]. Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (Favb) i AV del Poblenou

desembre 2006 - febrer 2007. [[Recull de premsa|http://nau21.net/docs/0612_la_rikabra_premsa_selected.html]]

[img[jornadas circoactivas itinerantes en poblenou. 2007|imago/071125_jornadas.jpg]][img[okupació de la nau fènix. 2008|imago/081120_makabraII.jpg]][img[festa enterrament del 22@. 2010|imago/1011_enterrament_22@.jpg]]<html><div style="overflow:auto;"><img src="imago/100305_pobrenoufestival.jpg" title="festival pobrenou. 2010" width="350"/></div></html>

''24 de maig 2008''. [[Proyecto en Oliva Artés|http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Proyecto/Oliva/Artes/elpepuespcat/20080524elpcat_14/Tes]]. Blanca Cia, El País. "La nave de la fábrica Oliva Artés, cubierta con una gran lona en medio del parque central del Poblenou, ya tiene destino después de que decayera la idea de que fuera una subsede del Colegio de Arquitectos. La Oliva Artés se integrará en el Museo de Historia de la Ciudad con una finalidad concreta, que se convierta en un centro interpretativo de la memoria industrial de Barcelona. Es una vieja reivindicación del foro de la Ribera y de las asociaciones del Poblenou".

BALANÇ DEL PRIMER ANY DEL MANDAT MUNICIPAL. La fàbrica d'Oliva Artés acollirà el museu de la cultura industrial de BCN. EL PERIÓDICO. "L'alcalde va avançar el nou ús de l'antiga fàbrica d'Oliva Artés, al Poblenou, que es convertirà en una subseu del Museu d'Història de la Ciutat en la qual es recordarà el llegat industrial de la ciutat. L'edifici, d'una gran amplitud interior i un notable valor arquitectònic, està ubicat al costat del recinte de Can Ricart i, inicialment, s'havia destinat a acollir la nova seu del Col.legi d'Arquitectes de Catalunya. Fa pocs mesos es va canviar d'opinió i la nau estava a l'espera d'un nou ús. El seu destí final compleix, precisament, una antiga reclamació de veïns del Poblenou i del Fòrum de la Ribera del Besòs. Estava previst ubicar-lo en dues plantes de Can Saladrigas, que ara acolliran altres usos. També va estrenar nova imatge corporativa i lema, expressats en un cartell amb fons blau en el qual es podia llegir, en color blanc, la frase "Sumant. Un any de treball per Barcelona". Tota una declaració d'intencions després d'un any de crispat debat polític al consistori. "Nosaltres posem l'èmfasi en la suma i l'acord social i polític, i no en la discrepància", va assegurar. Hereu va agrair la seva "fidelitat" al seu únic soci actual, ~ICV-EUiA".

''context:''
21 de febrer 2008. [[El Poblenou vol el Museu del Treball a l'Oliva Artés|http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2748367]]. Clara Ribas, El Punt. "Després de conèixer que el museu de l'arquitectura anirà a Can Batlló i que, per tant, no es farà servir l'equipament del Poblenou, els veïns d'aquest barri, han sol·licitat que, tot i que es preveu que el Museu del Treball s'instal·li a Sant Andreu, una part d'aquest pugui anar a l'antic centre fabril"

{{twocolumns{
<html>
<img src="imago/040529_parccentralpark.jpg"  width="100%"/>
</html>
''5 d'abril 2008''. "Amb motiu de la Festa de la Primavera i la [[inauguració del Parc Central de Poblenou|http://w3.bcn.es/ab/asia/agenda/controller/0,2314,1653_71861_1,00.html?accio=fitxa_ag&idActe=99400022756]], el dissabte i el diumenge, dies 5 i 6 d'abril, hi haurà espectacles i tallers relacionats amb el medi ambient i la sostenibilitat, a més d'altres actes festius." Comunicat ''[[Per fi tenim el Parc!|http://www.elpoblenou.cat/contents/documents/Per%20fi%20tenim%20el%20Parc.htm]]'' de la Comissió de Seguiment del Parc Central (C.E.R. Cooperativa Bac de Roda, Comunitat de Propietaris del Grup Civit, Associació de veïns Gran ~Via-Espronceda-Perú, Associació de Veïns i Veïnes de Poblenou).


''context:''
25 de gener 2003. [[Jean Nouvel proyecta el futuro Parc Central del Poblenou, a sólo 800 metros de la torre Agbar|http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Jean/Nouvel/proyecta/futuro/Parc/Central/Poblenou/solo/800/metros/torre/Agbar/elpepiautcat/20030125elpcat_12/Tes/]]. C. Blanchart, El País. "Llegar hasta el momento actual ha sido complejo. ''La operación urbanística ha significado trasladar un centenar de pequeños negocios y realojar a 200 familias'', cuatro de las cuales todavía no se han puesto de acuerdo con el Ayuntamiento sobre la cuantía de las indemnizaciones y se resisten a marcharse".  Més sobre aquesta "operació urbanìstica" del 22@ ([[expropiació de vivendas|http://www.sitesize.net/poble9/openairdolors.html]] i [[enderrocament de la finca del carrer Puigmal 9|http://www.sitesize.net/poble9/enderrocenriqueta.html]] on vivia Enriqueta Marçal)

20 maig 2003. ''[[Open air|http://www.sitesize.net/poble9/openair.html]]''. Streaming realizado desde el cruce Diagonal/Pere IV con sitesize.net, la asociación de afectados 22@ y personas expropiadas de la zona. Actividad realizada dentro de las jornadas "media space invaders" organizadas por Platoniq y Florian Scheneider .

juliol 2004. Una ordenança de l'Ajuntament de Sevilla per a la gestió i ús públic de solars urbans desocupats. "Utilización de los solares existentes, y los que aparecerán al ejecutar las demoliciones necesarias en edificios ruinosos, para usos temporales. La demanda de dichos usos temporales en los solares públicos puede articularse desde la participación ciudadana, pero con un control y apoyo municipal. En el caso de los solares privados se pueden plantear convenios de cesión de los mismos para uso público durante plazos definidos, donde se definan contraprestaciones y beneficios para los propietarios en el momento de la gestión de las licencias de obra para la edificación prevista, por la reducción de sus tasas.  La apertura de los mismos, actualmente se ordena el cierre de los solares con un muro de bloque de hormigón, se programará en aquellos solares públicos cuyos programas previstos de edificación permita la incorporación previa de usos temporales, sin que por ello se hipotequen los usos finales ni se dilaten los plazos de ejecución de los mismos. El sistema de espacios y equipamientos públicos así previsto, se implantará temporalmente en distintas localizaciones de Sevilla, revitalizando el uso de esos vacíos urbanos inoperativos y residuales que son los solares. Nota histórica: Al finalizar la Segunda Guerra Mundial, el arquitecto Aldo van Eyck, que trabajaba para el área de desarrollo urbanístico de Ámsterdam, aprovechó la existencia de plazas y solares abandonados para construir en ellos parques infantiles. El coste de los parques era muy bajo, por lo que resultaba fácilmente asumible por el consistorio y, en contrapartida, creó una tipología de parque donde jugó toda la generación del "baby boom". La normativa sigue vigente y existen más de cien parques temporales para niños en la ciudad: casi toda la población actual de Ámsterdam ha jugado alguna vez en uno de esos parques. Al empezar el proyecto, el ciudadano no conocía al arquitecto holandés. Lo que reclamó no fue la autoría de una idea ni su originalidad, sino la aprobación de un modelo que pudiera adaptarse y ser útil en Sevilla. " Santiago Cirugeda, Recetas Urbanas. ''[[Ordenación y ocupación temporal de solares. Propuesta presentada a la gerencia para aprobación conjunta|http://www.recetasurbanas.net/index.php?idioma=ESP&REF=1&ID=0008&IDM=i00828]]''

23 de juliol 2004. [[nova tecnologia en/com espai públic|http://straddle3.net/context/03/ca/2004_07_23.html]]. "La tecnologia no solament ha canviat la manera en que utilitzem l'espai públic, sinó que també ha provocat la seva extensió virtual (...) Domini públic: espai públic, tant físic com virtual; l'espai comunament compartit d'idees i memòries i les manifestacions físiques que incorporen". 

maig-setembre 2004. "fem el ''[[ParcCentralPark|http://straddle3.net/openfridays/#15]], una experiència de reapropiació de l'espai urbà'', cap a un nou art de viure. aquest projecte, amb el teixit associatiu del barri del poble nou de barcelona, surt d'una iniciativa conjunta de city mine(d), rotor i context. volem ocupar un terreny buit (diagonal - pere iv). la idea és usar aquest terreny com espai públic de debò i presentar els temes actuals que viu el barri i barcelona en general. situat en un terreny abandonat a la seva sort en l'antic barri industrial obrer del poble nou de barcelona, [[ParcCentralPark|http://www.rotorrr.org/parcentralpark/]] es proposa recuperar aquest espai com una cuina urbana emergent oberta a tot tipus d'iniciatives que retornin l'espai públic als habitants de la ciutat"


<html><object width="555" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/JlSuAy1yNiw&color1=0xb1b1b1&color2=0xcfcfcf&fs=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/JlSuAy1yNiw&color1=0xb1b1b1&color2=0xcfcfcf&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" width="555" height="344"></embed></object></html>


27 de maig 2004. La policía desaloja un parque del Poblenou. El carrer pels ciutadans, feu costat als veins del poble nou. Las fuerzas de seguridad del Estado vallan el parc central park: ¡el espacio público no puede ser utilizado por el público!? según parece, siguiendo las directrices del regidor socialista del distrito, sr. narvaez, han aparecido, en un terreno abandonado a su suerte hasta hace unos días, equipos de bcneta, la guardia urbana, la polícia nacional ¡y agentes de la secreta! para desalojar y vallar el sitio. ¿El motivo de todo esta accion de fuerza por parte de la regiduria? Esta es la convocatoria: "ParcCentralPark, una iniciativa que viene del barrio Poblenou, se propone recuperar este espacio para el uso público. Esta zona estará abierta a todo tipo de iniciativas urbanas que devuelvan el espacio público a los habitantes de la ciudad. Desde ParcCentralPark se invita a la gente a utilizar este espacio con sus iniciativas y propuestas." No nos parece normal ni aceptable que se trate a los ciudadanos que se ponen manos a la obra para construir un parque de esta manera. ¡¿Que hem de fer?! "

16 d'octubre 2004. ''[[El plan del parque Central de Poblenou dejará en la calle a 250 trabajadores|http://www.rotorrr.org/parcentralpark/blog/blog.html]]''. Silvia Angulo, La Vanguardia.

gener 2005. [[Park attacks! Innocència subversiva|http://pablomartinezdiez.net/works/parkattacks/index.htm]]. Park Attacks! és un encontre entre diversos casos en els que es debat la configuració i lús del parc, un espai urbà que roman al marge del debat urbanístic actual però socialment molt actiu.

4 de maig 2006. "[[Jean Nouvel presenta a Barcelona el parc de fantasia del districte de negocis 22@|http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1869031]]. Comencen les obres del parc central del Poblenou amb l'objectiu d'enllestir-lo en un any i mig. David Marín, El Punt. "Presenta dos problemes sobre els quals l'alcalde ahir no va entrar: l'alt cost de manteniment i el trànsit dels dos carrers que el travessen. Fer el parc costarà 18 milions d'euros."

17 de juliol 2007. [[Fronteras en el Poblenou|http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Fronteras/Poblenou/elpepuespcat/20070717elpcat_9/Tes]]. Josep Maria Montaner, El País. "Recreación de las murallas de los barrios cerrados, de los resorts y de las urbanizaciones, miniatura de los muros de Sharon en Palestina, el Parc Central del Poblenou se levanta como manifiesto del urbanismo del absurdo y del despilfarro, como provocación a un silencio cómplice que se produce en esta ciudad de nuevos ricos que, después de tantos prodigios, está ya definitivamente anestesiada"

22 de març 2008. [[El parc de Nouvel al Poblenou obrirà a l'abril amb crítiques veïnals|http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=493722&idseccio_PK=1022]]. Albert Ollés, El Periódico. "El mur que envolta el jardí l'aïlla del barri i els carrers que el travessen el separen en quatre parts. La pretesa frondositat vegetal, encara escassa i impròpia de BCN, en complicarà el manteniment".

3 d'abril 2008. [[Vecinos del Casc Antic se niegan a derribar una fuente construida sin permiso de obras|http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080403/53452068854.html]]. La Vanguardia. "Forat de la Vergonya... Tras más de ocho años de reivindicaciones, vecinos y entidades lograron llegar a un acuerdo con el Ajuntament para que en el espacio remodelado se construyera un parque. ''Este parque y el centro cultural que alberga se han convertido en unos de los primeros de la ciudad que autogestionan vecinos y entidades''. El Districte y los vecinos todavía están ultimando el modo de gestión de todo el conjunto lúdico". 

14 d'abril 2008. [[La jaula verde en la ciudad republicana|http://www.elpais.com/articulo/cataluna/jaula/verde/ciudad/republicana/elpepiespcat/20080414elpcat_3/Tes/]]. Jordi Borja, El País. "Creo que estaríamos orgullosos de la alcaldía si ordenara demoler la jaula de Nouvel que encierra la zona ajardinada, reordenara ésta para integrarla con el entorno y pidiera excusas a los ciudadanos por el dinero gastado"
}}}

ricart parc central
associació de propietaris
inmobiliaria colonial

demana 'lucre cesant'

maqueta parc central negocis
"Pla de Millora de la Unitat d'Actuació 1 del Pla Especial de Reforma Interior del sector del Parc Central. Alonso y Balaguer y Arquitectos Asociados. Memòria de setembre de 2002."
Sat, 14 Sep 2002

[[Grup de Participació|http://straddle3.net/participacio/]]: "El treball que presentem pretén ser una eina per aconseguir donar significat a la paraula participació, des de l’experiència pròpia i la valoració de la mobilització veïnal, així com ajudar a rebatre la manipulació darrera la propaganda participativa dels poders públics i econòmics".

<html><iframe width="50%" height="350" frameborder="0" scrolling="no" marginheight="0" marginwidth="0" src="http://maps.google.es/maps/ms?hl=ca&amp;gl=es&amp;ie=UTF8&amp;oe=UTF8&amp;t=k&amp;msa=0&amp;msid=115306275081534464141.000458085b64766cb63a1&amp;s=AARTsJoQHWAGv6tRFEqCeKOB7zyBQb1rjw&amp;ll=41.397415,2.17598&amp;spn=0.180278,0.377655&amp;z=11&amp;output=embed"></iframe><br /></html>

<html><object id="_ds_1380303" name="_ds_1380303" width="50%" height="800" type="application/x-shockwave-flash" data="http://viewer.docstoc.com/"><param name="FlashVars" value="doc_id=1380303&mem_id=211001&doc_type=pdf&fullscreen=0&showrelated=0&showotherdocs=0&showstats=0" /><param name="movie" value="http://viewer.docstoc.com/"/><param name="allowScriptAccess" value="always" /><param name="allowFullScreen" value="true" /></object><br /><font size="1"><a href="http://www.docstoc.com/docs/1380303/la-participacion-canta">la participacion canta</a></font></html>


''context:''
13 març 2002. [["ERC e ICV instan al alcalde a que aumente la participación en los planes urbanísticos de Barcelona"|http://www.elpais.com/articulo/cataluna/BARCELONA/ERC/ICV/instan/alcalde/aumente/participacion/planes/urbanisticos/Barcelona/elpepiespcat/20020313elpcat_17/Tes]]. Blanca Cia, El País. "Mayol propone introducir la memoria participativa antes de aprobar los proyectos. Más participación real y debate antes de dar vía libre a los proyectos urbanísticos; y no al revés. Los socios de Joan Clos en la alcaldía de Barcelona, Jordi Portabella (Esquerra Republicana) e Imma Mayol (Iniciativa per Catalunya Verds), consideran que es necesario reforzar la participación ciudadana. ''La marcha atrás del Consistorio en importantes planes ya aprobados inicialmente, como el del Eix Llacuna del Poblenou y el de la plaza de Lesseps, entre otros, tras el frontal rechazo vecinal, ha provocado un debate interno dentro del equipo de gobierno municipal''. Tanto Esquerra Republicana como Iniciativa per Catalunya Verds han expresado sus críticas a Clos: no se puede planificar según que tipo de proyectos sin oír y tener en cuenta a los principales afectados, sobre todo los residentes, antes de aprobarlos de forma inicial, firmarlos por decreto o de presentarlos públicamente. En realidad, es una crítica que le llueve al Ayuntamiento de Barcelona desde no pocos frentes, empezando por el vecinal, el de la oposición de ~CiU y PP en el Consistorio e, incluso, de algunas voces del propio equipo de Clos y del PSC. Los más críticos hablan de prepotencia y, los menos, de falta de cintura. Iniciativa per Catalunya Verds considera que es necesario introducir instrumentos que en otros ámbitos ya existen, como la declaración de impacto ambiental antes de ejecutar proyectos de infraestructuras. 'Una de las fórmulas posibles sería la de imponer una memoria participativa que recogiese el debate y las sugerencias de los principales afectados por un determinada planificación ciudadana', explica Imma Mayol que opina que debería ser preceptiva en proyectos urbanísticos relevantes y no de forma sistemática para cualquier intervención. ''La idea de introducir el requisito de una memoria participativa es una de las propuestas para mejorar los sistemas de participación que actualmente se están debatiendo en el Ayuntamiento de Barcelona''. Ese instrumento ya es bien visto por la Federación de Asociaciones de Vecinos de Barcelona (FAVB). 'Es un hecho que falla la participación y los últimos acontecimientos ponen de manifiesto que lo que funciona es la presión vecinal para replantear proyectos. Pero creemos que algo así no puede ser una constante. Además, hay ejemplos de cómo hacer las cosas bien, como el plan especial de Trinitat Nova -en el que se creó una comisión de técnicos urbanistas que representaban a los afectados y a los del área de urbanismo municipal', explica el presidente de la FAVB, Manel Andreu. La idea básica de la memoria participativa es que la propuesta municipal de un proyecto se comunique al territorio afectado, bien sea a través de asociaciones de vecinos, entidades, comunidades de propietarios y de todos los operadores con presencia en esa zona. 'Es en ese momento cuando se debería producir la aportación de ideas y de sugerencias a la propuesta inicial para ser discutidas y, después, proceder a la aprobación inicial', resume Mayol. En parecidos términos se expresa el tercer teniente de alcalde, Jordi Portabella, que opina que los proyectos o reformas urbanísticas de barrio o de marco acotado deben abrirse a la discusión antes de la aprobación inicial. 'Se debe discutir sobre una propuesta concreta, pero antes de que entre en marcha la maquinaria urbanística. Es evidente que algo no funciona y que no es normal tener que hacer marcha atrás porque antes no se ha discutido lo suficiente y no se han buscado soluciones intermedias', sostiene. Los responsables de Urbanismo del Ayuntamiento consideran, en cambio, que los socios de gobierno exajeran en sus críticas. Un portavoz del consistorio insiste en que los canales de participación funcionan y argumenta que una prueba de ello es que sólo se han producido polémicas en un número reducido de proyectos, cuando la ciudad tiene en marcha más de 800."

12 desembre 2002. ''[[Normes participació ciutadana|http://w3.bcn.es/ComuCDA/PaginaIntermediaVw/0,2205,1989545_76597190_2,00.html?link=/fitxers/ciutatvella/normesparticipacio.755.pdf]]''. Butlletí oficial de la provincía de barcelona publica les normes reguladores de la participació ciutadana aprovades pel plenari municipal el 22 de novembre de 2002. [veure movilització contra eix llacuna, altre plaça lesseps es possible i el debat que això genera per incloure una memòria participativa en els projectes urbanístics]

tardor 2005 - primavera 2006. [[Negociació sobre Can Ricart|negociació]]

1 de febrer 2007. [[Denegada l'audiència pública sobre Can Ricart|denegació]]. La primera vegada que l’Ajuntament denega la celebració d’una Audiència Pública a petició de la Favb

7 de maig 2007. La candidata d'~ICV-EUiA a l'Alcaldia per Barcelona, Imma Mayol, ha apostat avui per passar de la consulta ciutadana a la "[[codecisió]]" en plans d'equipaments, plans d'actuació municipal i d'inversions als 10 districtes de la ciutat. (...) La candidata d'~ICV-EUIA ha dit que el seu partit no es conforma amb la democràcia representativa, sinó que "la volem complementar amb la participativa" i passar "de l'escolta a la codecisió, al cogovern".

7 octubre 2004. [[Prec presentat pel Grup Municipal de Districte del PPC|w3.bcn.es/ComuCDA/PaginaIntermediaVw/0,2205,394566_0_1,00.html?link=/fitxers/ajuntament/gm200429.125.pdf ]]. "Con relación a las empresas y viviendas afectadas por el plan urbanístico del 22@ en el Polígono de Marqués de Santa Isabel"

17 de novembre 2004. [[CiU de Barcelona proposa un canvi urbanístic per salvar Can Ricart|http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=-948339]]. David Marín, El Punt

7 d'abril 2005. [[ERC arrenca del PSC una tímida proposta de protecció del Poblenou industrial|http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1228991]]. David Marín, El Punt

20 d'abril 2005. [[El tripartit municipal tomba una proposta de CiU per salvar Can Ricart|http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1251391]]. F. Santiago, El Punt

1 de juny 2005.''La tenacitat veïnal esquerda el monolitisme municipal''. "Als grups d'oposició també hi ha contradiccions. El PP, decidit a col·laborar en tot allò que pugui erosionar el govern, ha canviat quan grans empreses amb voluntat de fer negoci al 22@ els han fet arribar el seu malestar. A ~CiU, més implantada socialment al barri, també hi han discrepàncies internas sobre las propostes de preservació". El Triangle

26 d'octubre 2005. [[Resolució 280/VII del Parlament de Catalunya|http://www.parlament.cat/portal/page/portal/pcat/IE06/IE0606?EX=250-00608/07]], sobre l'estudi, la difusió i la protecció del patrimoni industrial del barri del Poblenou de Barcelona. Proponents: Elisenda Albertí i Casas (ERC) i Dolors Camats i Luis (~ICV-EA)

17 d'abril 2006. [[Debemos salvar Can Ricart al completo|http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Debemos/salvar/Can/Ricart/completo/elpepuespcat/20060417elpcat_7/Tes]]. Can Ricart podría ser el gran taller de la ciudad. Xavier Trias, ~CiU

29 setembre 2006. [[La conservació de Can Ricart, una realitat|http://www.favb.cat/pdfs/carrer_97/pdf97.php]]. Replica de Xavier Casas [PSC] a La Veu del Carrer

16 de març 2007. [[Paisatge urbà, paisatge humà|http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2315499]]. "Can Ricart ja és un referent a la ciutat i ha posat de manifest que hi ha altres maneres de fer urbanisme i de gestionar la ciutat. Els darrers 25 anys, ~CiU i el PSC s'han repartit el país des dels dos costats de la plaça Sant Jaume, fins que al 2003 ERC accedeix al govern de la Generalitat, capgira l'escenari polític i inaugura una nova etapa de coalicions. Tècnics i polítics han d'incorporar una altra sensibilitat". Ariadna Álvarez Garreta, ERC

29 de març 2007. [[Can Ricart: pedres i persones|http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2333953]]. "L'expedient que en aquest moments tramita la Generalitat pot permetre corregir allò que el planejament municipal no es va atrevir a fer, o el pot senzillament acabar de beneir. Can Ricart és el paradigma de la pèrdua de la capacitat d'entendre la ciutat per part del govern municipal després de 28 anys d'estar al poder i de la necessitat de canvi que té Barcelona". Eduard Garcia, Regidor de ~CiU a l'Ajuntament de Barcelona adscrit al Districte de Sant Martí

31 de maig 2007. [[Protagonisme sense trencadisses|http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2422068]]. "Portabella [ERC] ha aprofitat en el mandat alguns desacords per marcar perfil polític sense posar en perill l'equilibri del tripartit. Can Ricart i el model del 22@ han estat alguns dels punts que han separat Esquerra del PSC durant la campanya. Però en cap cas el líder independentista ha atacat frontalment els seus socis". Ivan Vila i David Marín, El Punt

maig 2007. [[Debats electorals|http://www.salvemcanricart.org/modules.php?op=modload&name=News&file=article&sid=111&mode=thread&order=0&thold=0]]

24 de maig. [[Els veïns reclamen als cinc candidats més participació|http://www.20minutos.es/noticia/238198/0/reclamen/candidats/participacio/]].  Els alcaldables dels partits amb representació a l’Ajuntament se sotmeten a l’examen de les entitats veïnals. Xavier Trias, Convergència i Unió (~CiU): "Salvaré tot Can Ricart"; Jordi Portabella, Esquerra Republicana (ERC): "No ens agrada el projecte de Can Ricart". Núria Ferragut Casas, 20minutos

[<img[gravat del dibuixant Castelucho,1888|imago/castelucho_1888.jpg]]''4 de maig 2005''. "Can Ricart és un dels tres grans conjunts industrials del segle XIX que queden a Barcelona, juntament amb Can Batlló del carrer Urgell i Can Batlló de Sants. De l'anàlisi arxivística, documental, i del treball de camp desenvolupat a Can Ricart se'n desprèn que el gran valor patrimonial del recinte no es fonamenta en un o altre element sinó que deriva, precisament, de la seva consideració com a conjunt íntegre, coherent formalment i funcionalment, i com a element urbà d'alt potencial pel seu caràcter patrimonial, per la seva posició a la ciutat i per la seva qualitat d'espai molt flexible per a l'osmosi entre diferents usos, entre els quals cal valorar tant els que pugui tenir en el futur com els que ja té actualment.
 
La fàbrica d'estampats Can Ricart fou projectada per [[Josep Oriol Bernadet|http://www.ub.es/geocrit/b3w-582.htm]] l'any 1853.[[ Josep Fontserè|http://www.ub.es/geocrit/b3w-607.htm]] hi treballà una dècada més tard. Es bastí per encàrrec de l'industrial i home de negocis Jaume Ricart per ubicar-hi la secció d'estampats de cotó que formava part del complex fabril de la seva empresa. Tot i que fins ara no s'ha localitzat la planimetria inicial del conjunt de tot el recinte, disposant-se només del dibuix de la façana, la trajectòria professional, acadèmica i científica de Josep Oriol Bernadet, la planimetria posterior de Josep Fontserè, l'acurat i precís dibuix de Castelucho i l'estudi de camp del recinte fabril ens permeten afirmar que l'arquitecte Josep Oriol Bernadet l'ideà i projectà amb visió de tot el conjunt. Aquest s'anà bastint durant tres dècades llargues, entre els anys cinquanta i vuitanta del segle XIX, sense perdre mai de vista el programa i la referència compositiva del seu projectista inicial. Sols queden fora de programa les naus i coberts de baix interès arquitectònic i patrimonial afegits ben avançat el segle XX.

 
En el marc de la projectació de Bernadet, Josep Fontserè i Mestres deixà així mateix una empremta notable a la fàbrica, també en l'aspecte tècnic del tractament dels elements de ferro, com les encavallades, així com en els enjardinaments que l'envoltaven, dels quals encara es conserva alguna traça. Les seves intervencions són en aquest moment objecte d'una recerca específica que esperem completar de cara a la versió completa del present estudi patrimonial. Fontserè fou director d'obres a Can Ricart del Poblenou si més no fins a mitjana dècada dels seixanta. També va treballar a la fàbrica dels Ricart al Raval, a més de construir, com s'ha dit, la seva residència al passeig de Sant Joan.
 
Can Ricart no s'inclou dins de l'estètica d'obra vista ni de l'estil de fàbrica manxesteriana, tan freqüent al Poblenou i a d'altres nuclis fabrils. Es l'únic conjunt fabril de formalització neoclàssica que s'ha mantingut dempeus i en bon estat de conservació i és un dels pocs conjunts fabrils d'aquesta època dissenyats per un arquitecte acadèmic de reconeguda trajectòria cientificoacadèmica." De  ''[[Can Ricart. Estudi patrimonial|http://www.ub.es/geocrit/b3w-598.htm]]'' Mercè Tatjer Mir, [[Marta Urbiola Domènech|http://www.coac.net/ajac/curriculums/marta_urbiola/curriculum_marta_urbiola.htm]], Grup de Patrimoni Industrial del Fòrum de la Ribera del Besòs (format per [[Salvador Clarós i Ferret|http://www.google.es/url?sa=t&source=web&ct=res&cd=2&ved=0CAsQFjAB&url=http%3A%2F%2Fwww.bcn.es%2Fpublicacions%2Fcatala%2Fbmm%2Fbmm56%2Fbmm56_75.htm&ei=JWCNS9jlCsq6jAfqnaiuDg&usg=AFQjCNE3HdPlXEpNO5IqNgK3b7qhrFgXPw]], [[Lluís Estrada i Robles|http://www.forumriberabesos.net/blog/2007/11/11/la-fabrica-de-can-ricart-%C2%BFque-significa-cultura/#more-298]], [[Joan Roca i Albert|http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=453128&idseccio_PK=1022&h=]], [[Mercè Tatjer Mir|http://www.ub.es/geocrit/tatjer.htm]], [[Antoni Vilanova Omedes|http://www.vilanova-moya.com/que.htm]], [[Noemí Cohen Levy|http://www.fundaciotapies.org/site/spip.php?article5528]] i [[Jorge Ribalta|http://www.republicart.net/disc/institution/ribalta01_es.htm]]). 

''context'':
30 de gener 1999. [[Can Saladrigas pel barri|http://www.tvclot.com/continuidad.php?Id=38300]]. TV Clot, David Campillo. Parla Jordi Foses de l'[[Arxiu Històric del Poblenou|http://www.arxiuhistoricpoblenou.es/index.html]]

29 i 30 d’octubre 2004. [[III Jornades de Reflexió i Debat sobre el Patrimoni Industrial a Can Ricart|http://66.102.9.104/search?q=cache:ztkQG6UsCNEJ:elfar.diba.es/cil/fml/articles/art23_Poblenou.htm+Poblenou,+la+f%C3%A0brica+de+Barcelona,+vol+conservar+cent+ind%C3%BAstries&hl=en&ct=clnk&cd=1&gl=es&client=firefox]]. Es reivindica la preservació de Can Ricart i la creació d’un museu del treball a la fàbrica Oliva Artés. Maria Favà, Avui

2005 - 2006. [[Estudis i propostes Grup de Patrimoni Industrial|http://www.salvemcanricart.org/modules.php?op=modload&name=Downloads&file=index&req=viewdownload&cid=6&min=0&orderby=titleA&show=10]]

2005. [[Can Ricart, un patrimoni únic|http://www.google.es/url?sa=t&source=web&ct=res&cd=20&ved=0CGEQFjAT&url=http%3A%2F%2Ffotos.arxiuhistoricpoblenou.es%2Fdownload%2F68645-2%2FIcaria1050-Can_Ricart_un_patrimoni_unic.pdf&ei=NWiNS53WB8Wg_Aaqkf3pBg&usg=AFQjCNHotzrOiaTn3EWi-M-hE-33Xh2tGg]] Revista Icària, 10

18 de febrer 2005. [[Patrimoni històric Can Ricart|http://www.tvclot.com/continuidad.php?Id=1698]]. "La transformació urbanística i social del Poblenou estan posant en perill el Polígon industrial Marqués de Sta Isabel, més conegut com Can Ricart". Parla Jordi Fosas, president de l'Arxiu Històric del Poblenou. Gemma Abellan i Montse Diego, TV Clot.

15 de març 2005. [[Proposta de Pla de Patrimoni Industrial de Barcelona|http://www.ub.es/geocrit/b3w-581.htm]] del Grup de Patrimoni del Fòrum Ribera del Besòs. Presentació a la Fundació Tàpies 

7 d'abril 2005. [[ERC arrenca del PSC una tímida proposta de protecció del Poblenou industrial|http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1228991]], a instàncies del Grup de Patrimoni Industrial del Fòrum de la Ribera del Besòs. David Marín, El Punt. [[Més...|partits]]

19 d'abril 2005. [[Nou projecte|http://www.josepmariamontaner.cat/proyect/proyec/2005%20Nou%20projecte%20Can%20Ricart%20Parc%20Central.pdf]]. "Un projecte alternatiu que preserva el conjunt patrimonial de Can Ricart fent-lo compatible amb les noves activitats integrades dins el pla estratègic 22@, a càrrec de [[Josep Maria Montaner|http://www.josepmariamontaner.cat/]], [[Zaida Muxí Martínez|http://w10.bcn.es/APPS/gmocataleg_monum/BiografiaEscriptorAc.do?idioma=CA&codiEscriptor=142]], Patricia Ribeiro i Christine van Sluys." [[Síntesis de la alterpropuesta para Can Ricart|http://www.josepmariamontaner.cat/proyect/proyec/2005%20SINTESIS%20ALTERPROPUESTA%20PARA%20CAN%20RICART.pdf]], octubre 2005

26 de maig 2005. [[Patrimoni fabril|http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1305570]]. Joaquim Arenas, president d'Amics de la Ciutat. Barcelona

8 d'octubre 2005. [[Movimientos en torno a Can Ricart|http://www.e-barcelona.org/index.php?name=News&file=article&sid=6838]]. Ayer reunión entre Xavier Casas, primer teniente de alcalde, y representantes del Fórum. Blanca Cia, El País

26 d'octubre 2005. [[Resolució 280/VII del Parlament de Catalunya|http://www.parlament.cat/portal/page/portal/pcat/IE06/IE0606?EX=250-00608/07]], sobre l'estudi, la difusió i la protecció del patrimoni industrial del barri del Poblenou de Barcelona. Proponents: Elisenda Albertí i Casas (ERC) i Dolors Camats i Luis (~ICV-EA). Iniciativa presentada a tràmit el 6 d'abril de 2005.

2 de desembre 2005. [[Suspensió llicència d'enderroc de Can Ricart|suspensió]]

4 d'abril 2006. [[Incendi a Can Ricart|incendi]]

maig 2006. [[Patrimoni Industrial del Poblenou. Modificació del catàleg|http://www.salvemcanricart.org/modules.php?op=modload&name=Downloads&file=index&req=getit&lid=42]]. Grup de Patrimoni Industrial del Fòrum de la Ribera del Besòs

13 de juny 2006. Carta al director general de Patrimoni de la Generalitat. AVPN, Arxiu Històric del Poblenou i Grup de Patrimoni del Fòrum Ribera del Besòs

27 de juliol 2006. [['L’Ajuntament s’ha dedicat a dinamitar la nostra proposta de museu social del treball a Can Ricart'|http://www.forumriberabesos.net/blog/?p=5]]. Carta oberta de Salvador Clarós al Fòrum de la Ribera del Besòs

29 de septiembre 2006. [[Al·legat al plà de patrimoni|http://nau21.net/media/print/0609_nau21_al.legat_al_patrimoni_ca.pdf]]. "Què entenem per patrimoni? Què volem preservar? Es troba a faltar la protecció dels usos dels espais i, més en general, del patrimoni cultural immaterial. Fins a ara, i en el millor dels casos, varen ser només arquitectes i historiadors qui van confeccionar una llista d'edificacions. Aquest fet pressuposa una visió vuitcentista i obsoleta per a abordar la qüestió. Es troba a faltar una àmplia i refrescant participació ciutadana en el procés. Es troba a faltar la protecció dels usos dels espais i, més en general, del patrimoni cultural immaterial. Ens referim a "els usos, representacions, coneixements i tècniques - juntament amb els instruments, artefactes i espais culturals que els són inherents-", que ja va començar a reconèixer-se internacionalment en la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial (2003)". [[resposta del 22@ al al·legat al patrimoni|http://nau21.net/media/print/061221_22@_resposta_nau21_al.legat-patrimoni.pdf]] [[nau21]]

23 de març 2007. RESOLUCIÓ CMC/881/2007 "per la qual s'incoa [[expedient de declaració de bé cultural d'interès nacional|bé cultural]], en la categoria de conjunt històric, a favor d'una agrupació d'edificis del recinte fabril de Can Ricart, a Barcelona i de delimitació del seu entorn de protecció".

24 d'octubre 2007. [[Enderrocs a Can Ricart|enderroc]]

3 desembre 2008. [[S'atorga el Premi Bonaplata 2007|http://www.elpoblenou.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=69&Itemid=32]], en la modalitat estudis a l'Estudi patrimonial de Can Ricart , obra del Grup de Patrimoni Industrial del Fòrum de la Ribera del Besòs.

''Agost 2008''. [[Rankings, creatividad y urbanismo|http://www.scielo.cl/scielo.php?pid=S0250-71612008000200001&script=sci_arttext]] de Joaquín Sabaté y Manuel Tironi. "La competencia entre ciudades constituye uno de los factores impulsores de procesos de renovación urbana y los rankings han devenido instrumentos de medida de la calidad de las ciudades. Nos detendremos en el caso de un antiguo barrio industrial hoy en vías de transformación en distrito "creativo" por medio de una intervención urbanística de gran escala. Su análisis nos descubre tres claves críticas. En primer lugar, nos obliga a plantearnos la definición de innovación urbana y cómo se integran el pasado, la identidad y la memoria en la construcción del futuro. Nos lleva a comprender que la innovación y el conocimiento no se "dan" casualmente, sino que son el fruto de una larga y compleja red en la que participan saberes, espacios, actores e instituciones diversas en naturaleza, escala y magnitud. Por último nos obliga a reflexionar sobre el valor que se le otorga a lo local en los procesos de renovación urbana (...) El caso del Poblenou y el 22@ nos enseña que no basta con reconocer la importancia de atributos antes despreciados, como la cultura o la innovación, sino que es necesario repensar qué entendemos por estos conceptos y cómo los introducimos en planes de intervención urbana. En este contexto, la noción de permacultura resulta fundamental. El término permacultura fue introducido por Bill Mollison y David Holmgren en un texto seminal en 1978. Si bien inicialmente su uso se restringió a una agricultura basada en criterios ecológicos, bien pronto se extendió a una interpretación más general sobre el diseño urbano. Hoy se ha difundido por todo el mundo, se ha enriquecido con un complejo sistema de pautas de diseño, atentas a las condiciones naturales, y se aplica al proyecto de comunidades locales y ciudades. En un escenario de alta complejidad económica, política, territorial y social, puede parecer utópico defender la vida colectiva en torno a pequeñas comunidades o aplicar los principios ecológicos de la permacultura a programas de renovación urbana. Pero la permacultura, antes que un conjunto de principios prácticos, es ''una llamada a reflexionar sobre los entornos en los que vivimos, sobre cómo pretendemos habitarlos y qué esperamos de ellos''. En otras palabras, aún estamos a tiempo de reflexionar sobre qué ciudad deseamos y para quiénes: la permacultura (o la permacity) nos recuerda que no podemos, y no debemos, renunciar a la construcción de la buena ciudad.

Desde esta perspectiva, el caso del Poblenou señala al menos cuatro puntos críticos.

En primer lugar, ''la gravedad del impacto que el 22@ está teniendo sobre el tejido industrial del barrio no nos remite a la preservación de piezas arquitectónicas discretas, sino a la valoración de la larga historia de innovación industrial del barrio''. En otras palabras, nos obliga a plantearnos qué definición de innovación tiene el 22@, y cómo se integran el pasado, la identidad y la memoria en la construcción del futuro. Es fundamental que el proyecto urbano, y sobre todo aquel que pretende construirse sobre la innovación y el conocimiento, reconozca el valor del territorio, no como una hoja en blanco en la que delinear una nueva propuesta, sino como una elaboración cultural construida a través de sucesivas capas de significados.

Este caso, y otros diversos en Barcelona y en tantas otras ciudades, nos obligan a ''reflexionar sobre el valor de los rankings, sobre el sometimiento de las ciudades a unos supuestos indicadores de éxito, para supuestamente atraer a inversores, turistas, empresas o clases creativas, olvidando en cambio valorar el bienestar de sus ciudadanos, su historia, diversidad y riqueza de lo cotidiano''.

Asimismo, debe comprenderse que ''la innovación y el conocimiento no se dan casualmente, sino que son el fruto de una larga y compleja red en la que participan saberes, espacios, actores e instituciones diversas en naturaleza, escala y magnitud. Esto hace de la innovación y la cultura fenómenos eminentemente espontáneos, flexibles, azarosos y, sobre todo, democráticos. La cultura no es un objeto, sino una fuerza creativa alimentada por numerosos actores. No obstante, el 22@ define la innovación como un proceso de élite y normalizado que es llevado a cabo en despachos de I+D, a la vez que confunde cultura con consumo, y conocimiento con profesionalismo. La noción holística de la permacultura en la que el todo es mayor que las partes y en la que cada elemento esta conectado con el resto, es fundamental. Nadie sobra en la construcción de la ciudad creativa. Por el contrario, es indispensable que los diversos actores del territorio sean reconocidos como agentes creativos, para que la innovación se incube, fluya y se desarrolle''.

Por último el 22@ obliga a reflexionar sobre el valor que se le otorga a lo local en los procesos de renovación urbana. Las intervenciones urbanísticas deben estar ancladas en las comunidades que las acogen y deben dirigirse prioritariamente a ellas. Ya conocemos los nefastos resultados de las intervenciones que apostaban por estrategias trickle-down que solo dan lugar a fragmentación, deslegitimación y mayor empobrecimiento (Otley, 1998). ''Sólo a través de una concepción participativa de la ciudad, en la que se reconozca el valor de todos los actores urbanos, incluso de aquellos que han perdido en la nueva economía global, o que no se ajustan a los parámetros patrimoniales e inmobiliarios convencionales, el proyecto urbanístico podrá generar sostenibilidad, significado y permanencia''".

''Context:''
febrer 2008. [[a barcelona, la participació canta!|participació]]

gener 2009. [[regeneració urbana?]]. ''Can Ricart became a symbol of creative neighbourhood resistance to speculative pressure and non-participatory planning''

novembre 2009. [[coneixement urbà]]. "To investigate the emerging field of integrated knowledge, experience and know-how, which is needed in today’s highly complex and delicate urban development and regeneration processes. We summarise the field by using the term Urban Knowledge. Urban knowledge can be viewed as an attempt to point to the value of combining different perspectives (i.e. practice and theory) with different approaches and disciplines. This approach accepts that knowledge is also produced outside university departments and other research institutions. In particular, it recognises the importance of non-institutionalised forms of knowledge and the need to be open to changes at ‘street level’ as well as the existence of ‘tacit’ knowledge".

[img[imago/060917_picnic_wiki.png]]

''17 de septembre 2006''. Picnic pels antics habitants de Can Ricart que va organitzar Patricia Ward, llavors artista resident a Hangar

"Durante mi residencia en Hangar (Julio a Septiembre 2006)  he estado desarrollando el proyecto ''"Urban dislocation"''  el cual está enfocado en el acercamiento al espacio urbano a través  de la exploración de un sector de la ciudad de Barcelona (Poble Nou) permitiéndome develar e interpretar los significados ausentes que preexisten en la transformación del tejido urbano y los aún presentes que permanecen ocultos en el espacio intimo de la comunidad. Ambas situaciones que se gestan, originan, evolucionan y desaparecen, se dan en el gran contexto del área de ~PobleNou con la gestación de experiencias sensibles de los hombres, comprendidos como hechos culturales, históricos y sociales que involucionan en el espacio de la ciudad.

Los espacios explorados en el proyecto, fueron Can Ricart, La Escocesa, entre otros; son posible de interpretar como una escenificación que permite la representación de la vida urbana. -soporte espacio temporal que se expresa en formas y materiales dotados de sentido, ideas contenidas que se manifiestan en la presencia o ausencia de la arquitectura, la vida presente o ausente, el recuerdo u olvido que actúa construyendo y participando del hecho cultural; textos, testimonios que remiten a encuentros y desencuentros que se incorporan al proceso social como recurso de la memoria-.

En el transcurso del proyecto he tenido la oportunidad de conversar con las personas que habían sido parte del patrimonio humano de Can Ricart, trabajadores, artistas, empresarios, quienes me transmitieron la importancia de la comunidad del recinto, del patrimonio intangible.

Durante el marco de las Fiestas Mayores de Poblenou he convocado a  las personas que formaron parte del patrimonio humano de Can Ricart, a un encuentro, a través de un Picnic, realizado el 17 de Septiembre 2006.

Esta intervención fue realizada dentro de las instalaciones de Hangar dado que las autoridades del  ayuntamiento no autorizaron celebrarlo en la plaza pública de Can Ricart.

El territorio como espacio cargado de actividades humanas, historia e imaginarios, significa un punto de encuentro para distintos intereses, afirmando con cada uno de ellos la existencia del patrimonio histórico de las ciudades.

La memoria que se representa en los edificios que componen el patrimonio industrial de Barcelona, es tan solo un umbral, consecuencia directa de la desolación y decadencia del proceso de modernización de la sociedad.

El uso de la historia como disponibilidad subjetiva desemboca en que cada sociedad posee la opción de volver a indagar sobre la narración que involucra recomponer los fragmentos urbanos, investigación que implica enunciar el discurso de los ciudadanos y el testimonio de los desplazados-." ''Patricia Ward''

"La conversación en el picnic fue excitante: por primera vez había ofrecido mi hipótesis de trabajo [la tesis de la “sustitución” en el seno del movimiento] al escrutinio de los actores, y había descubierto que no sólo era coincidente, sino que estaba mucho más desarrollada por ellos. Ese día marcó el comienzo de un importante proceso de compartir información y reflexionar conjuntamente sobre el conflicto con Jaume y Josep. Extraña alianza de desplazados, pensaba: el trabajador expulsado a la periferia, el programador de software libre y el investigador "en prácticas" (como decía mi contrato)" Del borrador de la [[tesis doctoral|tesis]] ''La fábrica del conflicto. Terciarización, lucha social y patrimonio en Can Ricart, Barcelona de Isaac Marrero Guillamón''

''14 de maig 2008''. La Casa de les Llengües, endavant. "La Comissió de Govern de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat definitivament el pla especial urbanístic que concreta els usos i les condicions edificatòries de la Casa de les Llengües, a Can Ricart. Amb aquesta aprovació es dóna llum verd a la creació d'aquest equipament de gran interès al barri del Poblenou i previst en el Pla Especial de Patrimoni Arquitectònic, Històricoartístic de Sant Martí".

[img[capçalera de la web|imago/070815_logo_web_avpn.png]]
''15 de agost 2007''. "En el marc de la profunda transformació del Poblenou, hem vist la necessitat que hi hagi [[una plana web del barri|http://www.elpoblenou.cat/]], que serveixi per fomentar la comunicació i el coneixement del que està passant, que reforci les principals activitats culturals que donen vida al barri, que sigui un contrapunt de les notícies “oficials” que ens afecten, que serveixi d’introducció al coneixement del Poblenou, de la seva gent i de la seva història, per als qui tinguin interès d’acostar-s’hi ...

Aquesta plana té vida gràcies a la col·laboració de tothom, a les entitats que ens envieu les vostres activitats públiques, als veïns i veïnes que ens teniu al corrent de notícies, participeu en les enquestes, en les “multes” i opinions, als comerços que us hi anuncieu. Per a qualsevol cosa, tots podeu comunicar-vos amb nosaltres a través del correu elpoblenou (at) elpoblenou.cat . Volem agrair, en particular, el treball tècnic de l' Isaac i la Sandra que ha fet possible aquesta web". Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou

Inclou una [[cronologia de Can Ricart|http://www.elpoblenou.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=7&Itemid=32]]

[img[click per veure album de la jornada|http://salvemcanricart.org/modules/gallery/albums/Jornades-Obertes-11-Juny/PORTES_OBERTES_11_JUNY_2005.jpg][http://www.salvemcanricart.org/modules.php?set_albumName=Jornades-Obertes-11-Juny&op=modload&name=gallery&file=index&include=view_album.php]] 

''11 de juny 2005''. Per què Can Ricart Portes Obertes:
    * Perquè és un recinte únic i excepcional, que cal preservar complet si es vol mantenir amb criteri el patrimoni del Poblenou.
    * Perquè hi ha alternatives viables a la proposta urbanística actual, que buida la fàbrica de les seves activitats i n’enderroca la major part.
    * Perquè Can Ricart és un lloc clau per impulsar una renovació urbanística, econòmica, tècnica i cultural en benefici dels ciutadans.
    * Perquè la ciutat no es pot perdre el gran potencial de futur del conjunt Can Ricart-parc Central-eix Pere IV, on patrimoni, mescla d’activitats i espai públic, poden definir un nou pol urbà. 

Tot el dia exposicions i projeccions: Die Stadt, Muntadas; Ciutat de fàbriques, Xavier Basiana; Barcelone vue du Besòs, P. Faigenbaum & J. Roca; [[Can Ricart, Rafael Reina|http://www.salvemcanricart.org/modules.php?set_albumName=Fotografies-Rafa-Reina&op=modload&name=gallery&file=index&include=slideshow.php]]; Can Ricart, Manolo Laguillo; [[Poblenou, Jordi Secall|http://blip.tv/file/1454507]]; [[Exploraciones Poblenew, Rotorrr|http://www.rotorrr.org/exploraciones_poblenow/]]; [[Explora BCNova, BCNova|http://www.google.es/url?sa=t&source=web&ct=res&cd=2&ved=0CAoQFjAB&url=http%3A%2F%2Fwww.bcnova.com%2Fexplora.htm&ei=MXSPS7u5NZCRjAeSqonGDw&usg=AFQjCNEvXkZCUiZmJ1AS2wPgZNYVVCgPCA]]; Patapoum, Amel. D''[['Activitats durant les Portes Obertes a Can Ricart'|http://entornsriubesos.net/modules.php?op=modload&name=News&file=article&sid=14&mode=thread&order=0&thold=0]]''. Organitza "Salvem Can Ricart"

''context:''
17 de juny 2005.''Barcelona. Tiempos disolventes''. "El sábado pasado se celebró una ocupación festiva de Can Ricart. la plaza arbolada rodeada de los edificios industriales transmitía felicidad que se expresaba también en las caras de los centenares de personas presentes. Lo importante era el espacio creado por el juego de edificios y vacíos, no tanto cada edificio en sí, que no todos son indispensables para conservar el ambiente del lugar. pero sí que hay que preservar la idea de conjunto, su sensorialidad".  Jordi Borja, La Vanguardia.

Juliol 2007. "Este evento, éxito mediático y de convocatoria, nos servía para abordar una transformación, una sustitución en la enunciación del conflicto. Si hasta entonces se hablaba de empresas y puestos de trabajo en peligro, un grupo de intelectuales, mediante una visita guiada a la fábrica y una conferencia, establecían el valor patrimonial del conjunto y sus oportunidades para el futuro. Presentaban, además, la propuesta de un Museo del Trabajo allí donde en aquél momento trabajaban los talleres del metal. Los obreros desaparecían de este escenario, las formas de enunciación adoptaban un carácter mucho más formal, académico, intelectual, higiénico. Hablábamos, pues, de otro tipo de violencia, de aquellos que se incorporan a la lucha para tomarla desde dentro... La tesis era que ''lo que había empezado siendo un conflicto empresarial y laboral se había domesticado, intervención de los intelectuales y la asociación de vecinos mediante, hasta convertirse en una cuestión de porcentajes. La violencia del proceso quedaba sintetizada en la propuesta de un Museo del Trabajo cuando la fábrica aún funcionaba''. La jerga, entre la valorización del pasado obrero y las oportunidades de futuro del patrimonio como activo, no estaba exenta de una molesta ironía, teniendo en cuenta quiénes la defendían (conocidos arquitectos, representantes de los museos de la ciudad, profesores universitarios, etc.)." Algunos comentarios en torno al proyecto fragmentos de una fábrica en desmontaje (Isaac Marrero, Guillermo Beluzo, Roberto García, 2007). Por Isaac Marrero

[img[fotos de l'actuació de la makabra al portes obertes|http://barcelona.indymedia.org/usermedia/image/2/P1012327.JPG]]

{{twocolumns{
<html><object id="_ds_1311453" name="_ds_1311453" width="100%" height="1050" type="application/x-shockwave-flash" data="http://viewer.docstoc.com/"><param name="FlashVars" value="doc_id=1311453&mem_id=211001&doc_type=pdf&fullscreen=0&showrelated=0&showotherdocs=0&showstats=0" /><param name="movie" value="http://viewer.docstoc.com/"/><param name="allowScriptAccess" value="always" /><param name="allowFullScreen" value="true" /></object></html>
''5 de maig 2007''. Presentació pública d'un ''[[timeline interactiu|http://nau21.net/timeline/index.html]]'' i el powergrama del conflicte, en el marc de la jornada ''A un any, un mes i un dia de l'incendi de la nau 21 de Can Ricart: [[tornem la vida a les naus! recuperem el poblenou!|http://nau21.net]]''

''context:''
''2003''. ''[[poble9 _03 time line|http://www.sitesize.net/poble9/3.html]]''. Un timeline de Sitesize. "Poble9 espais en des/construcció. Poble9 transformació local, és un projecte sobre el sentit del que és urbà, la ciutadania i la tensió entre la tradició i la modernització global (Poble ~Nou-Barcelona)"

''2007''. "El tándem timeline/powergrama, realizados respectivamente por Josep Saldaña y Joan Escofet para Nau21, eran producciones mucho más ambiciosas. Fueron presentadas el 5 de mayo en el marco de la jornada Recuperem el Poblenou. El contexto de presentación era en este caso especialmente importante: “A un any, un mes i un dia de l’incendi de la Nau21 de Can Ricart, Nau21 proposa una trobada entre diferents actors en el marc d’Indústries Waldés: un model tant pel que fa al cooperativisme com per a la memòria obrera de Poblenou, i espai fabril que des de maig de l’any passat té la garantia de continuïtat com un dels elements del patrimoni industrial del barri: un exemple -al capdavall- que darrere de les pedres hi ha persones que vertebren de manera insubstituïble les ciutats i els paisatges. Amb aquesta trobada, Nau21 convida a representants de la indústria, dels ateneus, de l’associacionisme, dels espais creatius i altres implicats en les llargues lluites contra el tarannà del 22@ al Poblenou a posar de manifest la importància decisiva que té la participació dels ciutadans i ciutadanes en el disseny i la gestió de la seva ciutat [...]”. Estas sencillas alineaciones (cooperativismo, oposición al 22@) habían logrado convocar a prácticamente todos los colectivos que habían ido abandonando la Plataforma Salvem Can Ricart. Por otro lado, no había asistido ningún miembro de la AVPN o del GPI. El timeline y el powergrama eran representaciones visuales del conflicto. Independientes y diferentes en su naturaleza (el primero era una aplicación web interactiva, el segundo un esquema gráfico) estaban no obstante íntimamente ligadas ya que se nutrían del mismo conjunto de datos. Más exactamente, el timeline era, como indica su nombre, una línea de tiempo en la que se situaban acontecimientos relacionados con Can Ricart - Parc Central. La aprobación del Plan 22@, las manifestaciones, las alegaciones, la constitución de sociedades, la compra-venta de terrenos, los nombramientos, las visitas guiadas, la presentación de proyectos, etc. encontraban su sitio en la línea de tiempo. Un clic sobre el título de cada ítem abría una pequeña ventana con una ampliación de la información. El powergrama, impreso en color en un A3, se nutría de una parte de esta información y le daba otra representación. Un eje temporal dividía la hoja en dos verticalmente. A la izquierda quedaba el “poder económico + político + cultural”. A la derecha el “pueblo, comunidad + creadors + industrials”. Los eventos se colocaban a ambos lados del eje según su filiación y su fecha y, a diferencia del timeline, se trazaban relaciones entre eventos en forma de líneas. Así, por ejemplo, la manifestación contra el PERI Eix Llacuna en el 2002 se relacionaba con la aprobación de las nuevas normas de participación ciudadana a finales del mismo año, o el proyecto Poblenow de Rotor aparecía conectado con el proyecto Parc Central Park de city mine(d), Rotor y context. Ambas herramientas, mediante el simple dispositivo de la línea de tiempo, proporcionaban una representación visual radicalmente diferente, potente y útil del conflicto. El timeline era un prodigioso almacén de información que podía ser explorada a partir de la sincronía cronológica y/o mediante la búsqueda o filtrado de términos. La propia información recogida invitaba al establecimiento de relaciones y conexiones quizá invisibles de otra forma. El timeline hacía accesible públicamente una buena parte de los materiales sobre el conflicto que Josep había recopilado incansablemente y distribuido mediante la lista de correo. Para mí se convirtió en una herramienta primordial de trabajo desde el día que lo usé por primera vez". Del borrador de la [[tesis doctoral|tesis]] ''La fábrica del conflicto. Terciarización, lucha social y patrimonio en Can Ricart, Barcelona de Isaac Marrero Guillamón''
}}}

''10 de septembre 2005''. El pregó de la Festa Major del Poblenou ha anat a càrrec de l'historiador, vei i membre de la Comissió Salvem Can Ricart, [[Josep Cruanyes|http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2165817]]. Des d'una visió crítica per com s'està portant l'actual transformació del barri ha fet un crit per salvar Can Ricart. El públic, que omplia la rambla del Poblenou, amb nombroses pancartes que feien referència al tema, va seguir el parlament amb gran entusiame. El regidor del Districte, Francesc Narvaez, no va poder parlar per la pitada que va rebre. 

<html>
<img src="imago/050910_prego.png" width="95%"/>
</html>

''Context:''
11 de setembre 2005. [[El Poblenou obre les festes amb un pregó a favor de Can Ricart|http://www.google.es/url?sa=t&source=web&ct=res&cd=2&ved=0CAoQFjAB&url=http%3A%2F%2Fpublic.citymined.org%2FKRAX_CARGO%2Fred_krax%2Fbarcelona%2Fbarrios_en_coflicto%2Fpoblenou%2Fcan_ricart%2Fcan_ricart_prensa%2FEL_PERIODICO_11_SETEMBRE_20.pdf&ei=-2GOS6nzGs2TjAe7o7iPCw&usg=AFQjCNHqfMdeRnXIh7dUg6kSF4vhK241_w]]. Rosa Mari Sanz, El Periódico
13 de setembre 2005. [[Festa Major del Poblenou|http://www.tvclot.com/continuidad.php?Id=4105]]. TV Clot

[img[web municipal sobre can ricart|http://www.bcn.es/urbanisme/canricart/revitalitzem.gif][http://www.bcn.es/urbanisme/canricart/canricart.htm]]
''24 de novembre 2006'' [[Plenari del Consell Municipal|http://w3.bcn.es/fitxers/ajuntament/acta241106.742.pdf]] de l'Ajuntament de Barcelona que decideix: 49.- (06PC1225)  APROVAR definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la ''Modificació del Pla de millora urbana de la unitat d’actuació 1 del Pla especial de reforma interior del sector del Parc Central.  Preservació del recinte de Can Ricart'' –Districte d’activitats 22@bcn, d’iniciativa municipal, amb les modificacions a què fa referència l’informe emès per la societat municipal 22 Arroba BCN, S.A.; i RESOLDRE les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada societat, de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorporen al present acord.

50.- (05PC1189)  APROVAR definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la ''Modificació del Pla especial del patrimoni arquitectònic històric artístic de la ciutat de Barcelona. Districte de Sant Martí. Patrimoni industrial del Poblenou'', d’iniciativa municipal, amb les modificacions a que fa referència l’informe emès per la societat municipal 22 Arroba Bcn, S.A.; RESOLDRE les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada societat de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorporen al present acord i PRECISAR que l’aprovació definitiva //comporta la declaració de béns culturals d’interés local (nivell B) dels edificis i elements assenyalats en el document d'aprovació definitiva//.

''context:''
26 de maig de 2000. Aprovat el [[Catàleg del patrimoni arquitectònic de Barcelona|http://www.urbanismedebarcelona.net/patrimoni/home.htm]]; no hi figura Can Ricart i només hi constaven 46 elements del patrimoni industrial de la ciutat. El [[Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Sant Martí|http://w3.bcn.es/fitxers/ajuntament/ordenacescat(1fase)/bop14212000.792.pdf]]. només recomena documentar la ximeneia de Can Ricart, que autoritza a enderrocar (99PC588)

29 d'octubre 2001. ''Aprovació definitiva del Pla Especial de Reforma Interior del sector del Parc Central''. 109.720 m² de sòl. Direcció: Josep Antoni Acebillo, arquitecte en cap de l'Ajuntament; Ramon ~García-Bragado, gerent d'urbanisme; Joaquim Español, director de plans i projectes del sector d'urbanisme; Oriol Clos, director d'urbanisme de 22@bcn, sa. Propostes d'ordenació elaborades per Manuel de ~Solà-Morales, arquitecte (Escola d'Arquitectura de la UPC). Elaboració: 22@bcn, sa. "Són els primers plans especials de transformació que es tramiten i, en aquesta mesura, signifiquen una primera aproximació concreta qualitativa i quantitativa del potencial del conjunt de l'àmbit del 22@bcn."

21 de març 2003. L’Ajuntament dona per definitiu el Pla de Millora Urbana (PMU) de la ~UA1 del PERI Parc Central.

1 de desembre de 2004. Aprovació del [[Pla de reparcel·lació de la UA1|http://bop.diba.es/Scripts/ftpisa.dll?fnew?bop2005&08/051889999.pdf]]

3 març 2005. L’Ajuntament va introduir una nova modificació al projecte de la ~UA1 corresponent a Can Ricart.

1 de desembre 2005. ''L'Ajuntament suspen la llicència d'enderroc de Can Ricart''. Inici dels expedients municipals "per a la declaració de bé cultural d'interès local dels elements que corresponguin inclosos en el conjunt industrial de Can Ricart" (05PC1188) i "per a la formulació d'un pla especial de patrimoni industrial del Poblenou" (05PC1189)

3 d'abril 2006. Reunió de l'Ajuntament on es dona a coneixer el [[document del 22@|http://nau21.net/media/print/060403_proposta_ajuntament.pdf]] //Can Ricart, nova proposta. Un espai urbà que funciona, amb visió de futur i amb respecte pel patrimoni industrial//

4 d'abril 2006. Roda de premsa de l'Ajuntament: [[Projecte de conservació de Can Ricart|http://www.socialistes.org/media/000000132500/000000132575000000119490.pdf]]. Unes hores després, [[incendi]] a Can Ricart.

6 d'abril 2006. [[¿Se ha salvado Can Ricart?|http://oscarguayabero.blogspot.com/2006/04/se-ha-salvado-can-ricart.html]]. Barcelona momifica el patrimonio arquitectónico del Poblenou y ahuyenta a artesanos y artistas. Óscar Guayabero, El Periódico

20 de maig 2006. [[Expedient/Àmbit: 06PC1225/22@0060|http://www.bcn.es/urbanisme/exp/catala/22@0060.htm]]. Modificació del Pla de millora urbana de la Unitat d'Actuació 1 del Pla especial de reforma interior del sector del Parc Central. Preservació del recinte de Can Ricart

31 de maig 2006. [[Expedient/Àmbit: 05PC1189/803P|http://www.bcn.es/urbanisme/exp/catala/803p.htm]]. Modificació del Pla Especial de patrimoni arquitectònic històric artístic de la ciutat de Barcelona, Districte de Sant Martí -Patrimoni Industrial del Poblenou- 

8 de juny 2006. [[Suspensió atorgament de llicències d'enderrocament|http://www.diba.es/scripts/ftpisa.dll?fnew?cido&bopb/2006/06/20060608/BOPB_20060608_026_026.pdf]] de construccions corresponents als elements i edificis inclosos en la Modificació del Pla especial de patrimoni arquitectònic històric artístic de la ciutat de Barcelona. Districte de Sant Martí. Patrimoni industrial del Poblenou

30 de juny 2006. [[Can Ricart debat al col·legi d'arquitectes|http://www.tvclot.com/continuidad.php?Id=2692]]. "El cap d’urbanisme de l’ajuntament, Oriol Clos, ha presentat la darrera proposta municipal per la ordenació de Can Ricart". Montse Diego i Gemma Abellan, TV Clot

1 d'octubre 2006. Acaba el periode d'[[al·legacions|al·legat]]

[img[oriol clos, cap d'urbanisme. 2006|imago/060630_oriol_clos.png]][img[assumpta escarp, cap d'urbanisme. 2007|imago/070314_assumpta_escarp.png]]

''23 de desembre 2009''. Aprovada pel Parlament de Catalunya la partida de 3.150.750 euros d'aportacions a GISA per les obres de la seu de la [[Casa de les Llengües|linguamón]], dins la Llei de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2010.

<html>
<img title="planta i imatge àeria dels equipaments previstos" src="imago/pressupost_2010_gencat_canricart.png"  width="100%"/>
</html>

''Context:''
6 de novembre 2009. [[Trobada vil·la romana a Can Ricart|vil·la romana]]

17 de març 2010. [[Aturat l'inici de les obres de la casa de les llengües|sobre la construcció dels equipaments]]

3 d'abril 2010. "Las obras de la sede de Linguamón arrancarán en los próximos meses con la rehabilitación del complejo fabril del siglo XIX y la previsión es que estén terminadas en 2013, con un coste de 18 millones de euros la obra arquitectónica y 12 millones su equipamiento". [[EFE, Núria Cornet|http://www.diariovasco.com/agencias/20100403/mas-actualidad/cultura/director-linguamon-las-lenguas-problema_201004031149.html]]

[img[Graffiti Research Laboratory amb Can Ricart|http://barcelona.indymedia.org/usermedia/image/11/Can_Ricart.jpg][http://graffitiresearchlab.com/?page_id=5]]

''context'':
juny 2004. [[projeccions a parccentralpark |http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/100648/index.php]]

[img[imago/040624_projecció_park.png]]

juliol 2005. [[guagua amb retroprojector|http://visquem.citymined.org/?q=guagua]]

[img[imago/050728_wawa_forat.png]][img[imago/050729_wawa_projecció.png]]

septembre 2005. [[graffiti]]

18 de novembre 2005. Llum a Can Ricart ::  tot el recinte transformat en una videoprojecció. Performance col.lectiva lumínica. [[Convocatoria de projectors i portàtils per posar llum a can ricart|http://nonlinearinstruments.com/telenoika/telenoika/index.php?option=com_content&task=view&id=144&Itemid=88&lang=es]]. "llum a can ricart: tot el recinte del s xix, transformat en una projecció digital del segle xxi (video/stream). una nova mirada a un espai urba unic! can ricart és una comunitat plena de vida que s'obre, s'il.lumina i es projecta a la ciutat. imatges mudes d'una activitat industrial, creativa i social, ocultada/silenciada pels qui volen fer desapareixer can ricart en l'enesim negoci d'especulació inmobiliaria. il.luminacions. material per l'emoció i la reflexió"

[img[imago/051219_projector_pancarta.png]]

desembre 2005. [[sistema portàtil de projecció per manifestacions|http://barcelona.indymedia.org/media/all/display/20770/index.php?]] (made in can ricart), amb [[patch|http://delcorp.org/abbadingo/index.php/2008/03/28/can-ricart]] inclós

[img[imago/051219_pancarta_projector.png]]

[<img[imago/100210_casc_antic.png]] ''10 de febrer 2010''. [[Més protecció pel casc antic del Poblenou|http://www.google.es/url?sa=t&source=web&ct=res&cd=1&ved=0CAYQFjAA&url=http%3A%2F%2Fw3.bcn.es%2Ffitxers%2Fpremsa%2F100210dossiercomissigovernfebrer2010.980.pdf&ei=NDqWS8-7OdKB_Qaq4sHSCw&usg=AFQjCNGKUWYKfL6jPUeywrQ4q1qto1WAVw]]. Comissió de govern de l'Ajuntament de Barcelona. "L’àmbit del pla abarca 43 hectàrees de sòl ubicades a la banda sud del districte de Sant Marti". "L’evolució urbanística i les transformacions urbanes que s’han anat succeint en les últimes dècades al Districte de Sant Martí han aportat una reconversió i modernització necessària per a la ciutat. És per això, que la comissió de govern ha informat favorablement la Modificació puntual del Pla General Metropolità a l’àmbit del casc antic del Poblenou, encaminada a la preservació del teixit del centre històric de l’àmbit. El planejament, partint d’una anàlisi particular del centre històric del Poblenou, té per objecte actualitzar el planejament, adaptant-lo i reconeixent las particularitats del barri, per salvaguardar els valors del seu teixit històric i dels seus elements patrimonials i tradicionals més rellevants, regulant les noves actuacions -quan aquestes siguin necessàries- i garantint la seva integració en el teixit urbà".

''Context:''
19 de febrer 2008. [[Els veïns del Poblenou reclamen un pla de protecció del nucli antic|http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2744728]]. Creuen que les actuacions de remodelació poden fer perdre la identitat del barri vell. "L'associació de veïns del Poblenou es reuneix avui amb el regidor del districte, Francesc Narváez per tractar diversos temes relacionats amb equipaments per al barri i també per parlar de les últimes actuacions de remodelació del nucli antic. En aquest sentit, l'associació té previst reclamar al regidor la redacció d'un pla especial de protecció del barri vell per garantir la preservació d'alguns edificis de la zona i, sobretot, segons expliquen, per preservar la identitat dels carrers que formen el nucli del Poblenou". Clara Ribas, El Punt

7 de març 2010. [[El Poblenou històric queda protegit però oblida 3 barris|http://visquemhoplegats.blogspot.com/2010/03/el-poblenou-historic-queda-protegit.html]]. "Des del districte es justifica la tardança a elaborar el pla ''pel fet que s'han esmerçat totes les energies en la guerra de Can Ricart'', que sobre el paper l'han guanyat els veïns, però encara cal veure com serà la realització". El Poblenou es mou, visquem-ho plegats!

18 d'abril 2010. [[El Poblenou exigeix ampliar l'àrea de protecció del centre històric|http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=604709&idseccio_PK=&pg=0&]]. Els veïns negocien amb el districte els límits d'espai a preservar, sota la pressió de les grues. Les entitats demanen un nou pla urbanístic que reactivi el barri socialment i econòmicament. "Ara o mai. Gairebé dues dècades després de la inauguració de la Vila Olímpica (la primera gran transformació de l'antic Manchester català de Barcelona), i quan es compleixen deu anys de l'inici del projecte de reforma urbana econòmica del 22@, al Poblenou se li acaba el temps per conservar, almenys, el seu centre històric. Conscients d'aquest fet, les entitats veïnals del barri negocien des de l'any passat amb el districte i l'àrea municipal d'Urbanisme l'espai que s'ha de preservar, encara que les dues parts difereixen de moment en les fronteres (...) Segons informa Salvador Clarós, un dels portaveus veïnals, "no s'ha de definir un àmbit de protecció a priori, sinó a posteriori, després dels corresponents estudis històrics, urbanístics, arquitectònics i sociològics sobre el barri". Albert Ollés, El Periódico.

''12 de juny 2008''. "La plataforma d'entitats Salvem Can Ricart continua la lluita per preservar el que queda de l'antic recinte fabril i, una vegada aquest hagi estat declarat BCIN, ha anunciat que presentarà recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra el planejament urbanístic previst a l'entorn de la fàbrica. Aquest pla permet la construcció de dues torres d'oficines, de 10 i 13 plantes i d'uns quants annexos al llarg del perímetre que hi ha davant l'entrada a les antigues naus. El resultat, segons els veïns, contradiu les directrius dels plans de protecció del patrimoni que prohibeixen elements constructius que perjudiquin la visualització del conjunt (...) El planejament urbanístic de la zona preveu la construcció de dues torres de 10 i 13 plantes, que estaran situades a la cantonada dels carrers Bilbao i Tànger. A més, segons els projecte d'Alonso Balaguer i arquitectes associats, es preveu una edificació, de menor alçada al llarg del carrer de Tànger, que acaba just a l'entrada actual de l'antic recinte fabril. Aquest últim bloc, i l'ombra que projectaran les dues torres sobre Can Ricart són dues de les principals raons que han portat els representants de la plataforma, que van ser els que van sol·licitar la incoació de l'expedient de BCIN, a començar aquesta nova via judicial..". [[De Salvem Can Ricart presentarà recurs al TSJC pel pla urbanístic del recinte|http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2893099]]. Clara Ribas, El Punt

23 de gener 2009. ''[[Whose Urban Renaissance? An international comparison of urban regeneration strategies|http://books.google.es/books?id=HswtJQXSDOMC&lpg=PA122&ots=5qlCIwVQg_&dq=salvemcanricart.org&hl=en&pg=PA121#v=onepage&q=salvemcanricart.org&f=false]]''. Edited by Libby Porter and Kate Shaw. [[INURA|http://www.inura.org/]], Xarxa Internacional de Recerca i Accio en Ciutats.

"El desig dels governs per a una "regeneració" de les seves ciutats és una característica definitòria de la política urbana contemporània. De Melbourne i Toronto a Johannesburg i Istanbul, les polítiques governamentals amb èxit per atraure inversions i les poblacions de classe mitjana a les seves zones d'interior. Regeneració - o [[gentrificació|http://en.wikipedia.org/wiki/Gentrification]], ja que sovint pot convertir - produeix guanyadors i perdedors. Hi ha una considerable bibliografia sobre les causes i els efectes desiguals de la gentrificació, i en les condicions globals i locals de conduir els processos de des-i re-inversió. Però hi ha poc anàlisi de les estratègies actuals utilitzats per aconseguir la regeneració urbana - Quines eren les seves intencions, ha estat un "èxit" (i si no per què no) i quines són les conseqüències concretes?

Quina Regeneració Urbana? es pregunta qui es beneficia d'aquestes transformacions urbanes. El llibre conté històries molt bellas i ben escrites per part dels investigadors i activistes a 21 ciutats de tota Europa, Amèrica del Nord i Amèrica del Sud, Àsia, Àfrica, Orient Mitjà i Austràlia, cada un explora un cas concret de la regeneració urbana. Alguns capítols se centren en el govern o les estratègies de mercat que impulsen el procés de regeneració, i mira de prop els efectes. Altres busquen en les contingències locals que influeixen en la manera en què aquestes estratègies treballen. No obstant això, altres tenen en les instàncies d'oposició i lluita, i en les intervencions de política que s'utilitza en alguns llocs per millorar les desigualtats de la gentrificació. A partir d'aquests contes, els editors de desenvolupar una anàlisi comparativa de les estratègies de regeneració, matisat amb les avaluacions de les limitacions locals, i contrarestar les respostes polítiques. Els capítols finals ofereixen una comparació crítica de les estratègies existents i obren noves direccions per als enfocaments de política més equitativa en el futur.

Està dirigit a estudiants, acadèmics, planificadors, responsables polítics i activistes. El llibre és únic en la seva amplitud geogràfica i la seva èmfasi en la política constructiva, que ofereix una exploració succinta, crítica i oportuna de les estratègies de regeneració urbana a tot el món."

''"Can Ricart became a symbol of creative neighbourhood resistance to speculative pressure and non-participatory planning."'' Planning from below in Barcelona / Marc Martí Costa and Jordi Bonet Martí

''Context:''
19 d'agost 2005. [[capital creatiu: cultura, innovació i domini públic|http://straddle3.net/context/03/ca/2005_08_19.html]].

19 de juliol 2006. [[intervenció|http://www.archive.org/download/openfridays/060719__alegato_can_ricart_3_matteo.ogg]] de [[matteo pasquinelli|http://matteopasquinelli.com/]] a l'[[openfriday al·legat per can ricart|http://straddle3.net/openfridays/#23]]. Desenvolupada en [[guerra civil inmaterial. prototips de conflicte en el capitalisme cognitiu|http://www.rekombinant.org/ImmCivilWar.pdf]] per matteo pasquinelli. barcelona, 26 de septembre de 2006

8 de desembre 2006. [["clusters creatius" i el boom del mercat immobiliari|http://straddle3.net/context/03/ca/2006_12_08.html]]. "L'inversió en "clusters creatius" funciona de manera eficaç per a provocar un corresponent boom al mercat immobiliari adjacent. Aquí resideix potser la veritat principal de les indústries creatives: les indústries creatives són una indústria de servei, una indústria en la qual la inversió estatal en "alta cultura" es transforma en una forma de "welfarismo" per als especuladors de la propietat. Aquest truc de fum i miralls es realitza hàbilment mitjançant el llenguatge de la democràcia populista que apel·la a una varietat d'agents polítics i econòmics. El que és més sorprenent és el grau amb el qual aquesta moda és abraçada pels més vulnerables: és a dir, pels productors de continguts (dissenyadors, inventors de software, artistes, cineastes, etc.) d'informació creativa (marques, patents, copyrights).".

agost 2008. [[Els límits de la ciutat creativa|permaciutat]]. "Una llamada a reflexionar sobre los entornos en los que vivimos, sobre cómo pretendemos habitarlos y qué esperamos de ellos (...) Sólo a través de una concepción participativa de la ciudad, en la que se reconozca el valor de todos los actores urbanos, incluso de aquellos que han perdido en la nueva economía global, o que no se ajustan a los parámetros patrimoniales e inmobiliarios convencionales, el proyecto urbanístico podrá generar sostenibilidad, significado y permanencia".

10 de juny 2009. "La modificació de les zones industrial del Poblenou va preveure sis grans àmbits de planejament a desenvolupar a través de la iniciativa pública. La transformació de l’antic recinte industrial de Can Ricart juga un paper estratègic en la creació de nous equipaments al Poblenou. L’abril del 2008, la Generalitat va declarar les naus de Can Ricart com a Bé Cultural d’Interès Nacional.

El pla urbanístic que ara s’aprova inicialment preveu la conservació del patrimoni industrial, millora l’espai urbà i defineix una potent illa d’equipaments i habitatge protegit.

La conservació patrimonial de Can Ricart recull com a aspecte fonamental el manteniment de la idea de recinte vertebrat pel passatge del Marquès de Santa Isabel, respectant la seqüència existent d’espais lliures i places i l’estructura edificatòria que s’articula al seu voltant.

La proposta contempla els següents eixos bàsics:

* Nous espais d’activitats productives, majoritàriament al voltant del recinte, però també al seu interior, recolzant-se en el passatge de Santa Isabel amb un nou edifici que respecta la volumetria dels substituïts.
* Habitatge, amb dues noves peces de cessió per a habitatge protegit (que sumen uns 3.500 m2 de sostre)
* Espai lliure. Abasta uns 12.000 m2, als quals s’ha d’afegir la qualificació com a vial cívic de la part superior del passatge Marquès de Santa Isabel.
* Equipaments. S’ha procurat la convivència d’equipaments de diferent escala i ús. Així, juntament amb un equipament d’ampli abast i amb gran capacitat d’atracció (Casa de les Llengües), conviuran equipaments d’ús social i destinats al barri, com ara un Centre de Barri i un auditori compartit amb la Casa de les Llengües, així com també equipaments destinats a la creació cultural (Hangar).

La major part de les naus protegides estan qualificades com a equipament (aproximadament 10.000 m2 de sostre). Això suposarà destinar a equipament públic aproximadament el 80% del sostre conservat." [[Comissió de govern|http://w3.bcn.es/fitxers/home/090610dossiercomissigovernjuny2009.517.018.doc]] de l'Ajuntament de Barcelona

''context:''
11 de juny 2009. [[Un nou pla intenta aturar la degradació de Can Ricart|http://www.google.es/url?sa=t&source=web&ct=res&cd=1&ved=0CAYQFjAA&url=http%3A%2F%2Fpaper.avui.cat%2Farticle%2Fciutats%2F166697%2Fnou%2Fpla%2Fintenta%2Faturar%2Fla%2Fdegradacio%2Fcan%2Fricart.html&ei=fiuSS-SyEY-RjAeb_omBCw&usg=AFQjCNGjyqh4-KWEVH4rYPPdoVefnBlPLA]]. M. F. C., Avui. "Mentre la colònia fabril de Can Ricart del Poblenou es va degradant, sense activitat productiva i sense que hi hagin començat obres de millora enlloc, l'Ajuntament va donant la llum verda a diferents plans urbanístics, com el que ahir va aprovar la comissió de govern."

25 de maig 2009. [[Un informe aconseja "replantear" las obras detenidas por la crisis|http://www.lavanguardia.es/economia/noticias/20090525/53709687757/un-informe-aconseja-replantear-las-obras-detenidas-por-la-crisis-barcelona-barcelona-activa.html]]. EFE, La Vanguardia. "Un informe señala que hay que replantearse y adaptarse a las nuevas necesidades, como un "cambio de usos" o un "rediseño del producto". Los proyectos inmobiliarios de operaciones que se han detenido por la crisis, incluidos los casos de obra iniciada, deberían "modificarse" y "adaptarse a nuevos planteamientos del mercado inmobiliario", para así encontrar una salida a la situación actual del sector. Así lo destaca un informe conjunto del Colegio de Aparejadores, Arquitectos Técnicos e Ingenieros de Edificación de Barcelona y Barcelona Activa, presentado por la presidenta del Colegio, Maria Rosa Remolà, y el teniente de alcalde de Hacienda y Promoción Económica del Ayuntamiento de Barcelona, Jordi William Carnés. Bajo el título "Oportunidades de negocio en el sector de la construcción", el informe señala, en lo relativo a la promoción inmobiliaria, que, "dada la situación del sector, hoy cuesta definir oportunidades para el promotor", por lo que insta a ser "especialmente creativo" en este sentido. Por ello, el documento apunta que una posible salida pueden ser las concesiones administrativas, "como una nueva línea de actuación del sector, que puede generar nuevas oportunidades". Además, plantea que la modificación de proyectos detenidos por los efectos de la crisis, incluso los ya iniciados, pueden encontrar una solución a su situación si saben replantearse y adaptarse a las nuevas necesidades, como un "cambio de usos" o un "rediseño del producto". Por otro lado, el informe identifica otras oportunidades en el sector ante los efectos de la crisis, como la intervención en edificios ya existentes, rehabilitándolos o manteniéndolos".

''19 de juliol 2007''. [[Expedient 01PC831-22@R1|https://bop.diba.cat/scripts/ftpisa.dll?fnew?bop2007&07/071729999.pdf&59]]

''context'':
31 de maig 2007. [[al·legacions|http://www.salvemcanricart.org/print.php?sid=114]]

28 d'abril 2006. Monogràfic de [[Repensar Barcelona|http://www.repensarbarcelona.org/]] sobre Can Ricart. ''"Espai urbà, historia, us i producció cultural. Una oportunitat per a canviar el model cultural a Barcelona?"''. Amb representants de la Comissió de Patrimoni que integra la Plataforma Salvem Can Ricart, de l'Associació de Veïns, del projecte Nau21 i d'Hangar.

''14 de març 2006. "L'AJP s'en va!!!"''. "Salut companys i companyes! Fa 4 uns anys, es va fer una demostració de la força que te un barri, fa un temps vàrem poder comprovar com Poblenou es capaç de mobilitzar-se davant qualsevol tipus d'agressió, en aquest cas l'agressió provinent de la fúria especulativa duta a terme des de l'ajuntament i des de les immobiliàries, aquella manifestació deia que Poblenou no volia un pla 22@ que destruís el seu teixit social, la seva estructura i el seu funcionament com a col·lectiu humà, Poblenou no volia ni reformes ni reformistes volia un pla urbanístic real, de les Poblenovines i per les Poblenovines, els joves demanàvem un NO al 22@ que no vàrem aconseguir.

Des de llavors ha passat molt de temps i cada cop mes la gent del barri a vist com des dels col·lectius anaven perdent suport i per això haurem de fer tots plegats una autocrítica conscient de perquè hem passat de rebre el suport de 3000 persones a ser grups de gent pre-establerts que no representem a ningú mes que a nosaltres (cal destacar que els afectats ja no ens donen el suport inicial).

Fa aproximadament un any es va crear la salvem can ricart, es va crear un [[manifest|manifestació]] en el qual l'assemblea de joves si sentia representable, perquè deixant a banda els petits detalls, estàvem tots d'acord. Això va anar degenerant cada cop mes i perdent la combativitat i deformant el discurs, tot convertint-lo en aquell paperot sense sentit que es avui en dia.

A mesura va anar passant el temps, la nota dominant, va ser el mal funcionament intern que va anar tenint, alhora que perdia combativitat, assistència i participació tant de col·lectius com del suport popular.

Nosaltres ens hem anat cansant de la poca importància que li hem anat donant tots plegats a les decisions que es prenien en assemblea fins a arribar al punt de que el discurs de la plataforma salvem can ricart mai a entrat a dins de la casa de la vila.

Aquest canvi en la línia d'actuació de la plataforma iniciat últimament ([[el pla d'usos|usos]]) ha estat el que ens ha fet veure que el nostre objectiu de defensar Poblenou ja no hi es reflectit, perquè can ricart ja no existeix, de can ricart tan sols en preservem la memòria històrica, però no el mes important que es els llocs de treball, el que li dona la vida i la essència a un complex fabril, la producció i el treball.

El temps ens ha anat donant la raó i hem anat veient que les reformes del pla urbanístic son un pedaç en el problema, que es el propi pla que no soluciona res, tan sols crea mes problemes en el teixit social.

VISCA POBLENOU, NO AL 22@!

''[[Assemblea de Joves de Poblenou|http://ajpoblenou.bloc.cat/category/15392/32409]]''
Països Catalans (Barcelona). 14 de març de 2006.

''23 de febrer 2006. "Comunicat de la [[Coordinadora contra el 22@|http://www.poblenou.org/]]''. Aproximadament ara farà un any neixia Salvem Can Ricart, amb l'objectiu, entre d'altres, d'aturar els desnonaments, per tal de preservar els llocs de treball i el conjunt arquitectònic del recinte fabril.

Durant aquest període han continuat els desnonaments de les empreses i dels tallers que integraven Can Ricart.

Podem afirmar doncs, que s'ha destruït el teixit social que donava identitat a aquest conjunt de petits tallers.

Avui, es preten que decidim quin ha de ser el teixit social que l'ha de substituïr.

La nostra prioritat és que els errors ocorreguts a Can Ricart no es tornin a repetir.

No podem acceptar negociar només aspectes concrets, com és el Pla d'Usos de Can Ricart, ja que pactar de forma aïllada Can Ricart (extraïent el PERI Parc Central del conjunt del Pla 22@) seria avalar l'actuació municipal i contribuiria implícitament acceptar: els criteris de substitució social (a través d'expropiacions i desnonaments), les volumetries (sobretot el creixement en vertical) i el pla d'usos del conjunt del 22@.

Ja que Salvem Can Ricart limita la seva gestió a la negociació d'un nou pla d'usos pel recinte de Can Ricart, la Coordinadora contra el 22@ , una de les entitats fundadores d'aquesta plataforma, ha decidit retirar-ne la seva adhesió.

Des de la Coordinadora contra el 22@ volem reiterar que la lluita en defensa de Poblenou, de totes les seves veïnes, veïns, treballadores i treballadors no es pot aturar i que continuarà sent la nostra raó d'existir.

Ara cal cridar, més fort que mai que POBLENOU NO ESTÀ EN VENDA!

ATUREM L'ESPECULACIÓ!

Poblenou, 23 de febrer de 2006"

''29 de desembre 2006''. [[El procés de Can Ricart|http://paper.avui.cat/article/opinio/42570/carta/dia.html]]: "Llegeixo amb sorpresa [[l'article del Sr. Josep M. Huertas|http://paper.avui.cat/article/dialeg/41962/marques/barcelona.html]] en què es referia a la meva persona i al complex de Can Ricart. Em preocupa i em sorprèn que un prestigiós cronista de la ciutat com el Sr. Huertas, teòricament bon coneixedor del que envolta el llarg procés de Can Ricart, pugui afirmar de la meva persona, entre d'altres incorreccions, que fins ara "no ha tingut cap interès pels plans alternatius que s'han ofert des de la ciutadania" i que se'm veu "el llautó".

Vull creure que les seves paraules són fruit d'un lapsus, ja que no s'entén, si no, que desconegui que tant jo mateix com l'Associació del PERI Parc Central hem treballat des del primer dia amb l'Ajuntament, i ens hem entrevistat amb les entitats veïnals i acadèmiques amb la finalitat de preservar al màxim el conjunt fabril de Can Ricart.

Abans d'actuar hem preferit copsar les diferents sensibilitats i estudiar els projectes alternatius presentats per totes les parts implicades. Crec que el nostre esforç ha donat els seus fruits i finalment s'ha aconseguit consensuar un planejament que gaudeix de l'aprovació de l'Ajuntament.

Potser el Sr. Huertas considera que aquesta és una manera de "menysprear el patrimoni" i de "demostrar poca sensibilitat", però li puc ben assegurar que la meva intenció i la de la propietat ha estat ajustar-se al que determina la llei en cada moment, respectar els terminis definits en el marc institucional aprovat per l'Ajuntament, preservar un bé cultural de la nostra ciutat i trobar una solució que sigui acceptada per totes les parts implicades.

No entraré a qualificar afirmacions del seu escrit com ara "esprémer la fàbrica tèxtil" o "esquarterar en petits tallers per seguir traient beneficis" (més properes a la demagògia fàcil que a la realitat històrica que ha viscut Can Ricart al llarg dels anys), ja que, posats a fer demagògia, jo discreparia de la seva afirmació "l'únic patrimoni real del Poblenou són les fàbriques", perquè, per a mi, i estic segur que per a molts altres ciutadans, el veritable patrimoni del Poblenou són les persones que hi viuen, les que el fan créixer i les que hi treballen, fent-ne un barri de futur on també poder viure i veure el seu ric patrimoni arquitectònic.

Federico Ricart"

''context'':
27 de novembre 2000. ''Fundació "Grupo Ricart SL"''. Federico Ricart Olivar, conseller-delegat. Capital social: 3.600 euros.

15 de septembre 2004. [[Federico Ricart, márques de Santa Isabel|http://www.boe.es/boe/dias/2004/10/07/pdfs/A33806-33806.pdf ]]. "Real Carta de Sucesión en el título de Marqués de Santa Isabel, a favor de don Federico Ricart Olivar, por cesión de su padre, don Felipe Ricart Despujol"

31 d'octubre 2004. Canvi de nom "Grupo Ricart SL" a ''"Ricart Parc Central SL"'' i ampliació de capital a 44.323.200 euros. És administrada per ~FraLucca, firma de "servicios de administración de sociedades y patrimonios", de la que és soci en Federico Ricart

2004. Concurs restringit per a la redacció de l’Avantprojecte i Projecte Bàsic d’un conjunt d’edificis d’oficines i aparcaments a la U.P.1 del P.E.R.I. Sector Parc Central Barcelona (Realia / Ricart Parc Central / Servihabitat / Coll Favà / Inmobiliària Colonial / Estela Casanova). Primer Premi a [[MSA+A|http://www.msa.cat/som_premis_cat.html]] Adolf Martínez  i Josep Lluís Sisternas Arquitectes i Associats

4 de septembre 2005. [[La tercera vida de la casa Ricart|http://www.elpais.com/articulo/cataluna/tercera/vida/casa/Ricart/elpepuespcat/20050904elpcat_16/Tes]].  Sebastián Tobarra, El País

2 de desembre 2005. [[Suspensió llicència d'enderroc de Can Ricart|suspensió]]

20 d'abril 2006. [[Federico Ricart nomenat director del World Trade Center de Barcelona|http://www.ee-iese.com/102/agrup4.asp]]. Participa en el Pla estratègic metropolità de Barcelona. "[[Ricart|http://www.avui.cat/avui/diari/06/abr/27/pdf/060427diari023.pdf]] és llicenciat en ciències empresarials per ESADE i té el títol del programa de desenvolupament directiu per l'IESE. Anteriorment havia treballat com a director financer del sud-oest d'Europa per a Reckitt Benckiser España i com a director administratiu financer de Sanofi". Vocal del "Consejo directivo de Cataluña de la Asociación Española de Directivos".

5 de juliol 2006. [[Agbar, Can Ricart i el marquès|http://www.avui.cat/avui/diari/05/jul/17/29312.htm]]. Francesc Cabana i Vancells, Avui

11 de desembre 2006. [[L'amo de Can Ricart n'acredita la propietat davant del jutge i confirma que vol que es desallotgi|http://www.noticies.cat/pnoticies/notItem.jsp?item=noticia&idint=161855]]. "L'amo de més de la meitat de la zona edificable de l'antiga fàbrica de Can Ricart i marquès de Santa Isabel, Federico Ricart, ha acreditat davant del jutge la propietat dels terrenys ocupats des de fa dues setmanes pels joves desallotjats de La Makabra. El jutge li havia demanat que acredités les seves possessions i que confirmés la denúncia per [[usurpació|okupació]] contra els okupes que van entrar al recinte el passat 2 de desembre". Telenotícies

21 de desembre 2006. [[El màrques i Barcelona|http://paper.avui.cat/article/dialeg/41962/marques/barcelona.html]]. Josep M. Huertas, Avui

15 de maig 2007. [[EDICTE de 15 de maig de 2007|http://www.gencat.net/diari/4955/07149087.htm]], pel qual es notifica a l'empresa Ricart Parc Central, SL, la Resolució [[CMC/881/2007|bé cultural]], de 23 de març. 

6 de setembre 2007. [[Felipe Ricart no és "Marqués de Oliver" por impagament del títol|http://www.google.es/url?sa=t&source=web&ct=res&cd=1&ved=0CAYQFjAA&url=http%3A%2F%2Fwww.boe.es%2Fboe%2Fdias%2F2007%2F09%2F20%2Fpdfs%2FA38360-38360.pdf&ei=F9SQS_SjHo7F4gbHkvShDQ&usg=AFQjCNGm8FKG0p49s4W9KiAvZM5Pry2rag]].

14 d'abril 2008. Oficina Can Ricart. Francesc Peirón, La Vanguardia. "Estos días se está a la espera de que el Ayuntamiento conceda la licencia de obras para la construcción de los dos edificios de oficinas que se ubicarán en el entorno perimetral, donde hace unos meses se concluyó el derribo de varias naves. Este proyecto del sector terciario (fue) diseñado por los arquitectos [[Luis Alonso y Sergi Balaguer|http://www.alonsobalaguer.es/]]. La operación privada supone una inversión que, incluido el suelo, sube a 180 millones (...) El resultado final ha de ser la presencia de dos torres, de 13 plantas - la más próxima a la Diagonal, en la calle Marroc- y de 10 - la que toca a la calle Bilbao-, que aportarán 24.000 y 17.800m2,respectivamente, a un mercado que en esta época de recesión no pasa por el mejor de los momentos (...) Las dos torres aportarán 41.800 m2 de oficinas en un plazo de 24 meses"

[img[imago/080414_lavanguardia_1.jpg]][img[imago/080414_lavanguardia_2.jpg]]

4rt trimestre 2008. Adjudicació [[Can Ricart Aparcament Parc Central Diagonal|http://www.aedip.org/referencias/adjudicaciones/t4.asp]]. Client: Realia Business S.A, Ricart Parc Central S.L, Inmobiliaria Colonial S.A y Coll Favà Park S.L. Superficie: 14.722 m2. Adjudicatari: [[GPO Ingeniería, S.A.|http://www.gpo.es/cat/index.html]]

28 de setembre 2009. [[Canvis en la titularitat del sòl propietat de Ricart Parc Central|sòl]]

[img[imago/ricson_historia1.png]]
[img[imago/ricson_historia2.png]]

{{twocolumns{
<html><object id="_ds_1107217" name="_ds_1107217" width="100%" height="760" type="application/x-shockwave-flash" data="http://viewer.docstoc.com/"><param name="FlashVars" value="doc_id=1107217&mem_id=211001&doc_type=pdf&fullscreen=0&allowdownload=1" /><param name="movie" value="http://viewer.docstoc.com/"/><param name="allowScriptAccess" value="always" /><param name="allowFullScreen" value="true" /></object></html>

''3 - 11 de juny 2006. Fes SBG :: accions per un millor poble :: Sant Bartomeu del Grau''. Conjunt d'actes relacionats amb l'espai industrial que a Sant Bartomeu ocupa una bona part del casc antic; des del projecte Amb uns altres ulls, que en aquesta edició conincideix amb Fes SBG :: accions per un millor poble, passant pels tallers oberts en el recinte industrial per a planejament, usos temporals i transicions urbanes, fins al 1r. taller-seminari sobre models de desenvolupament sostenible en territoris rurals. 

el cas d'estudi que estem realitzant al recinte fabril de sant bartomeu del grau ([[observatori.sbg|http://sbg.cat/observatori]]) s'emmarca en un proc&eacute;s de globalització que impacta arreu del món. la antiga fàbrica hilados y tejidos puigneró s.l. és un exemple paradigmàtic de la situació del tèxtil a catalunya, on es dibuixa en la seva curta història de poc més de 50 anys la prosperitat i declivi de la 'formula' que la va fer possible (immigració i sous baixos + agressió medi ambiental + manca de inversió  en innovació). el treball es localitza, sobre un recinte ja construït que ha perdut l'ús principal que li va donar forma en el passat.  es valora la oportunitat d'una programació d'usos temporals en el recinte per allunyar incertesa urbana i aturar la degradació  i l'abandó de les instal·lacions i l'entorn, activant  la economia local mentre es defineix urbanísticament i jurídicament el seu futur. es planteja la transformació urbana d'aquest espai, ara en desús, com un procés, que ja ha començat.  activant el seu ús temporal es vol dinamitzar i fomentar la intervenció en aquest recinte particular de uns 90.000 m2. en aquest temps de transició, la programació d'accions d'interès comú suposa el punt de partida d'aquest procés iniciat per el consistori del municipi, i que ha estat  validat per el jutge que, amb la junta de creditors, s'en encarrega de la gestió del recinte. es necessària la participació i implicació del poble de sant bartomeu del grau, des de aquesta fase inicial, per començar a definir les regles del joc que han de fer que el procés de transformació urbana sigui el mes adient. malgrat l'excepcionalitat de la configuració urbana de sant bartomeu del grau i de la gran peça industrial objecte d'estudi, es troben arreu exemples de com antics assentaments industrials han esdevingut laboratoris de producció cultural, activant l'economia local i la millora social i de l'entorn on es localitzen. aixì es planteja la conveniència de posar en valor les capacitats socials i econòmiques locals i, amb la participació d'agents externs relacionats amb la producció cultural i especialistes de l'àmbit de l'urbanisme i la participació, avançar en aquest procés de transformació. es en aquest context òn straddle3 i l'ihual impulsen aquestes jornades de treball i comunicació, sumant-se al la proposta [[ambunsaltreulls|http://ambunsaltresulls.com/]] i a la [[proposta de producció d'una infraestructura mòbil|http://sbg.cat/observatori/tiki-index.php?page=sbg_domo]] com element puntual que serveixi de catalitzador d'unes primeres activitats al recinte que favoreixin i acompanyin una clara aposta per valorar l'anticipació de tendències pel capital creatiu, i  la producció cultural com motor de trasformació.
}}}
''Context:''
[>img[imago/0606_logo_sbg.png]]1956. Hilados y Tejidos Puigneró va ser fundada com empresa cotonera pels germans Rosendo i Josep Puigneró Sargatal i va ser l'empresa tèxtil més gran de l'Estat.

1997. Josep Puigneró va ser el primer empresari espanyol que va ingressar a la presó després de ser condemnat a quatre anys de presó pels abocaments contaminants de la seva empresa.

29 de desembre 2004. Declaració de fallida  amb un gran volum de sòl industrial en desús i que requereix una neteja a fons de residus degut a la contaminació del sòl i materials de coberta

18 de maig 2005. ''Decisió judicial del jutjat numero 2 de Vic que contempla "la utilización de las instalaciones industriales para actividades de carácter cultural, lúdico o de interés social"''

11 de març 2010. [[Sant Bartomeu del Grau enderrocarà el maig les antigues naus de la tèxtil Puigneró|http://www.avui.cat/cat/notices/2010/03/sant_bartomeu_del_grau_enderrocara_el_maig_les_antigues_naus_de_la_textil_puignero_91013.php]]. "El projecte contempla, a més de l'enderroc, iniciar la construcció d'una nova plaça que s'ha de convertir en el punt 'emblemàtic' del poble. Tal com explica l'alcalde, Miquel Colomer (Independents), la presència de naus al carrer Vell li havia fet perdre 'centralitat'. Ara, el projecte vol recuperar-lo com a eix del poble (...)  De les naus de Sant Bartomeu del Grau una part ha recuperat l'activitat industrial mentre que les naus més properes al carrer Vell s'enderrocaran". Marc Riera, ACN

''10 de novembre 2006''. "soon i would like to put some information about can ricart on the fence in front.  for the time being, i like letting the people make there own myths and grow comfortable with it there.  nobody is tearing it down in the meantime. but, after a while i want to declare it as being directly related to the dismantaling and reconstruction of can ricart." [[somanyprojects|http://somanyprojects.blogspot.com/]]
[img[shrine by somanyprojects|imago/061110_shrine.jpg][http://somanyprojects.blogspot.com/2007/03/shrine-2.html]]

{{twocolumns{
<html><iframe width="100%" height="350" frameborder="0" scrolling="no" marginheight="0" marginwidth="0" src="http://maps.google.com/maps/ms?hl=en&amp;ptab=2&amp;ie=UTF8&amp;oe=UTF8&amp;msa=0&amp;msid=101000252439981159332.000460d8a63d49963cd48&amp;ll=41.532966,-12.805862&amp;spn=76.433932,-142.680276&amp;t=h&amp;iwloc=000481ddcf4adc02027ec&amp;output=embed"></iframe><br /></html>

//"li he estat fent una ullada a la pàgina i està molt bé!!! és una bona forma de conèixer què s'ha anat fent al llarg del temps per salvar l'espai de can ricart"//
judit

//"És una cronología interactiva, completíssima, en format 'Timeline' (linia de temps) que permet desplaçar-se ràpidament per la memòria històrica sobre la lluita de can Ricart. Una eina interactiva en la que podem navegar per la informació des de l'any 2001 fins avui, i que s'anirà actualitzant segons l'evolució dels esdeveniments. Si voleu conèixer tot el que s'ha anat generant entorn d'aquest recinte industrial amb tot luxe de detalls, us convidem a explorar-ho"//
[[Salvem Can Ricart? blog de l'AV Can Ricart|http://salvemcanricart.blogspot.com/2008/10/el-conflicte-de-can-ricart-una.html]]

//"For a real-time open communication and information platform on the Can Ricart conflict"//    
[[Zaida Muxí Martínez|http://caliber.ucpress.net/doi/abs/10.1525/jsah.2009.68.3.436]]

//"Lo más interesante, que tenemos documentado todas las acciones que se llevaron a cabo, para que nos den ideas. Desde bicicletadas, manifestaciones, jornadas de visita a las instalaciones, acciones musicales, instalación de webcams, graffitis de reivindicación, debates en torno a la creatividad, un nuevo plan de usos para la zona… Ahí os lo dejo!"//   
[[zira02|http://blog.zira02.com/?p=194]]

//"Documentación ciudadana"//   
[[Bea|http://elprincipiodeincertidumbre.net/blog/2008/10/23/documentacion-ciudadana/]]

//"Infoaesthetics of urban conflicts: the Can Ricart campaign in Barcelona"..."el grafico esta' muy utile y interesante..."//   
[[Matteo Pasquinelli|http://209.85.229.132/search?q=cache:Xp3GCK31HdsJ:matteopasquinelli.com/can-ricart-campaign-timeline+%22canricart.info&cd=41&hl=ca&ct=clnk&gl=es&client=firefox-a]]

//"Tu discurso y posición es de lo más lúcido que se observa en estas estepas espirituales en las que andamos. Combinar ciencia/política y tecnología es una de las premisas básicas para un planteamiento holístico de nuestro entorno"//   
[[Jacobo Sucari|http://www.arrakis.es/~jsucari/]]

//"Hem entrat al pagina de la cronologia interactiva i ens sembla fantàstica. Bona feina"//   
[[Joan Callis|http://www.mirallestagliabue.com/]]

//"El resultado final de todo este proceso es simplemente alucinante, una lectura cronologica de esas que sobrecoge y recoge toda la creatividad y los procesos (lo más dificil de recoger) de toda la gente que ha participado durante años en esa lucha"//   
[[josianito|http://twitter.com/Josianito]]

//"Facilita un nuevo conocimiento a través de la perspectiva temporal"//
[[vahida|http://www.rotorrr.org/]]

//"El fet de ser un relat que es va reescribint i que manté tota la complexitat del moment, el fa especialment interessant, imprescindible per entendre la condició d'aquesta ciutat on vivim"//
[[Elvira Pujol Masip (Sitesize)|http://sitesize.net/]]

//"can ricart cambio mi forma de pensar en cuanto a arte urbano, a ciudad, a accion..."//   
[[extra|http://www.openzine.com/aspx/Zine.aspx?IssueID=2712]]

//"Muy buen trabajo, enhorabuena!"//   
[[marco noris|http://www.marconoris.com]]

//"molt interessant el projecte..."//   
[[Manuel Tironi|permaciutat]]

//"m'alegro que el time line seguexi en actiu"//   
[[Marc Martí i Costa|regeneració urbana?]]

//"como dirían por aquí, absolutely brilliant! gracias por mantener el compromiso y mantenernos a todos al día"//   
[[IsaacMarrero Guillamón|tesis]]

''si us plau, feu arribar els vostres comentaris a:  josep (at) laboratori.ws''
}}}

Comissió de Política Cultural VIII legislatura / Vuitè període / Dimecres, 17 de març de 2010
Presidència de la I. Sra. M. Mercè Roca i Perich
Sessió núm. 47

''Proposta de resolució sobre la construcció dels equipaments que han d'anar al recinte de la colònia fabril de Can Ricart, de Barcelona (tram. 250-02227/08)''

Passem a la número 23. És la Proposta de resolució sobre la construcció dels equipaments que han d'anar al recinte de la colònia fabril de Can Ricart, de Barcelona, presentada per Convergència i Unió i té la paraula la senyora Glòria Renom.

La Sra. Renom i Vallbona
Gràcies, senyora presidenta. Aquesta proposta de resolució que porta en el si d'aquesta comissió Convergència i Unió ens centra en la importància de la construcció d'uns equipaments d'abast nacional, uns equipaments d'abast nacional que se situen, concretament, a la ciutat de Barcelona, al districte de Sant Martí i, més exactament, a la colònia fabril de Can Ricart, del Poble Nou.
''Per situar-nos en el temps, ens podríem centrar en l'any 2008''. Aquesta colònia fabril de Can Ricart, del Poble Nou, va ser declarada, precisament, bé cultural d'interès nacional i que, sense cap activitat productiva en aquell moment, l'Ajuntament de Barcelona va donar llum verda a diferents plans urbanístics, però sense arribar-se a concretar cap d'ells, sense donar millora en aquests espais.

També, seguint a l'any 2008, es va aprovar de construir, precisament, al voltant d'aquest espai de Can Ricart, d'aquesta colònia, un conjunt d'oficines i un altre també d'habitatges, uns projectes aquests que van ser impugnats per la plataforma que es va crear per impulsar Can Ricart, que volia que es construïssin més allunyats, precisament, d'aquest recinte fabril i també amb menys, precisament, volum edificatori.
Finalment, la Comissió de Govern de l'Ajuntament de Barcelona, a l'any següent, el 10 de juny del 2009, dóna, finalment, com els deia, llum verda al projecte també, com també els deia anteriorment, d'abast nacional al projecte definitiu dels equipaments que han d'anar en aquest recinte, que són la Casa de les Llengües, el Centre Artístic Hangar, que ja funcionava, però que va ser desnonat, el Centre del Patrimoni Industrial del Poble Nou, un centre de barri i un lot d'habitatges protegits.

Actualment, una de les parts més malmeses d'aquesta colònia són les naus on, precisament, hi havia el testimoni de l'activitat industrial fabril d'aquesta colònia; és on hi havien les calderes, on es veien les politges, on es veia tot el transport d'un espai a l'altre del vapor per al funcionament d'aquesta nau industrial, testimoni de la vida industrial de Catalunya i d'aquest concret espai de Sant Martí.
Aquests espais, aquesta part més malmesa és propietat municipal i és en aquesta part on, precisament, on el Museu d'Història de Barcelona hi projecta fer un centre d'interpretació del patrimoni industrial.
Actualment, hi ha hagut una novetat, que hi ha hagut la descoberta d'unes restes romanes, d'una vila romana amb uns mosaics que, precisament, són d'importància, perquè poden donar la informació que hi havia una vila més enllà de les muralles, una vila romana, una vida fora de les muralles, i que són centre i objecte d'estudi des de la part que els correspon. I, en aquest moment, donada aquesta descoberta, des de l'ajuntament, el nostre regidor Ciurana hi va fer unes preguntes, en les quals, doncs, volia saber quin era el capteniment del Govern municipal sobre aquesta antiga vila romana. La resposta que es va rebre és que l'Ajuntament de Barcelona actuarà en funció, precisament, del que dictamini i avaluï la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.

Aquesta resposta, verdaderament, condiciona totes les obres dels equipaments, s'han aturat aquestes obres, evidentment, i tots els equipaments, tant els que són de competència..., un d'ells és de competència estricta de la Generalitat, com els dos que són de plena responsabilitat de l'ajuntament.
Per aquest motiu, doncs, fa que presentem aquesta proposta i demanem a la Generalitat, ja que la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat és de qui depèn el curs que segueixi actualment, doncs, el reinici de les obres d'aquests equipaments tan necessaris no només, ja dic, d'abast del districte, sinó d'abast nacional.
Per tant, doncs, com que la responsabilitat plena és d'aquesta Direcció General del Patrimoni, nosaltres dirigim la nostra proposta de resolució a la Generalitat. I, verdaderament, la dirigim, perquè l'associació de veïns també està molt preocupada..., l'Associació de Veïns del Poble Nou estan preocupats, perquè estimen aquesta zona, aquesta colònia fabril, testimoni del que ha estat i és aquest espai del districte, de tot el que és la indústria a Catalunya, del motor que n'ha estat, perquè, verdaderament, és un espai que el retard d'aquesta recuperació d'aquest vestigi, doncs, fa que hi hagi alguns espais que s'estan deteriorant i temen que l'execució retardada, doncs, faci que, finalment, les naus significatives acabin cedint.
Per tot el que hem esmentat, nosaltres, doncs, demanem que aquestes obres aturades es reiniciïn i, aleshores, doncs, demanem que no es demori més el reinici dels equipaments que han de donar al recinte i que les obres de les construccions dels espais que han d'aplegar la Casa de les Llengües, que és, com dèiem, competència de la Generalitat, el Centre Artístic Hangar i el Centre d'Interpretació del Patrimoni Cultural, que és de l'ajuntament, però que les tres obres conjuntes, doncs, depenen, exactament, de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat no es retardin més, donat que podríem entendre altres interpretacions que no creiem que siguin positives per a ningú.
Moltes gràcies, presidenta.

La presidenta
Moltes gràcies. Té la paraula l'il·lustre diputat Josep Maria Balcells en nom dels grups que donen suport al Govern.

El Sr. Balcells Gené
Gràcies, presidenta. En nom dels grups que donen suport al Govern, jo voldria senyalar que compartim la valoració històrica, cultural que té aquest recinte a la història de Barcelona, bàsicament, és una llarga història, que la diputada Renom ha recordat. Fins a fa molt poc, molts pocs anys, en aquest recinte de Can Ricart, hi havia trenta-quatre empreses industrials diferents instal·lades en aquest recinte. Va ser que, ''amb la transformació del barri i de la dinàmica econòmica de Barcelona, aquestes empreses van ser tancades'' i es va procedir a la reestructuració de tot el perímetre, d'acord amb el Pla de millora urbana.
A partir d'aquí, es dibuixen tres equipaments en aquest recinte de Can Ricart, que els ha esmentat la diputada Renom. La Casa de les Llengües, per una banda, el Centre Artístic Hangar i el Centre d'Interpretació del Patrimoni Industrial.
D'aquests tres equipaments previstos de construcció, aquí, al recinte de Can Ricart, dos són responsabilitat directa de l'Ajuntament de Barcelona, són equipaments municipals de l'Ajuntament de Barcelona, i només un, la Casa de les Llengües, és competència de la Generalitat.
La comissió, a l'any 2008, com deia la diputada, la Comissió Territorial de Patrimoni Cultural de Barcelona aprova el Pla especial urbanístic per a la concreció d'usos i condicions edificatòries de l'equipament de la Casa de les Llengües per poder posar en marxa aquest equipament que depèn de la Generalitat.
''La previsió era licitar i començar, fins i tot, a construir aquest equipament, concretament, l'any 2010, aquest any; la prova d'això és que hi ha una reserva pressupostària feta en els pressupostos del 2010 de més de 3 milions d'euros per poder començar i ha sortit no dic el problema, sinó al troballa, que ha esmentat també la diputada Renom, la descoberta d'una domus romana i una via romana que passava també per aquest indret. Això ha obligat a aturar l'inici de les obres, perquè requereix uns estudis previs arqueològics, complementaris, per veure, fins i tot, què se n'ha de fer d'aquestes restes, si s'han de mantenir, si s'han de conservar, si s'han de poder mostrar i, per tant, això obligaria a una rectificació del projecte inicial, per tant, comporta un retard i, segurament, comportarà un encariment del projecte, però no està tancat, al contrari, és a dir, això està previst''.
Jo diria que, dels altres dos equipaments que hi ha previstos, un d'ells el del Centre Artístic Hangar, ja està en licitació, ja està a punt d'iniciar-se les obres, per tant, no està aturat. Per tant, la degradació que diu, doncs, el Grup de Convergència que hi ha en el recinte no és veritat, sinó que s'hi està treballant i s'està en perspectives de poder resoldre el tema arqueològic de la troballa per poder reprendre el projecte.
Jo recordaria que, mentrestant, sap el Grup de Convergència que, a Via Laietana, funciona el Linguamón, a ple rendiment, a l'espera de poder-se, precisament, instal·lar a Can Ricart.
És per tot això, perquè ''no creiem que hi hagi degradació, no creiem que estigui aturat el procés'', que nosaltres rebutjarem la proposta de resolució de Convergència i Unió sobre aquest tema.
Moltes gràcies, presidenta.

La presidenta
Moltes gràcies. Senyor Rafael López, té la paraula.

El Sr. López i Rueda
Gràcies, senyora presidenta. Donarem suport a la iniciativa.

Las presidenta
Passem a votació. Sí. Mig minut, sigui molt breu, sisplau, diputada. 

La Sra. Renom i Vallbona
Senzillament, l'exposició que ha fet el senyor Balcells ens està dient que s'hi està treballant i la resposta de l'Ajuntament de Barcelona ens diu que estan esperant, que s'han aturat les obres, que estan esperant, precisament, que s'actuarà en funció d'aquest dictamen que avaluï la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya i que, en aquest moment, estan parades les obres.
Gràcies, senyora presidenta.

La presidenta
Passem a votació, doncs. Vots a favor de la proposta? Vots en contra? Abstencions?
La proposta ha estat rebutjada per 9 vots a favor i 12 vots en contra.

<html><embed src="http://www.archive.org/flow/FlowPlayerLight.swf" allowfullscreen="true" allowscriptaccess="always" quality="high" bgcolor="ffffff" type="application/x-shockwave-flash" pluginspage="http://www.adobe.com/go/getflashplayer" flashvars="config={&quot;controlBarBackgroundColor&quot;:&quot;0x000000&quot;,&quot;loop&quot;:false,&quot;baseURL&quot;:&quot;http://www.archive.org/download/&quot;,&quot;showVolumeSlider&quot;:true,&quot;controlBarGloss&quot;:&quot;high&quot;,&quot;playList&quot;:[{&quot;url&quot;:&quot;abdicate_cellcontextsonicflows0705/can_ricart_vbr.mp3&quot;}],&quot;showPlayListButtons&quot;:true,&quot;usePlayOverlay&quot;:false,&quot;menuItems&quot;:[false,false,false,false,true,true,false],&quot;initialScale&quot;:&quot;scale&quot;,&quot;autoPlay&quot;:false,&quot;autoBuffering&quot;:false,&quot;showMenu&quot;:false,&quot;showMuteVolumeButton&quot;:true,&quot;showFullScreenButton&quot;:false}&amp;" width="350px" height="28px"></html>
''[[Can Ricart|http://www.archive.org/details/abdicate_cellcontextsonicflows0705]] by [[x-flow|http://abdicatecell.net/index.php?option=com_content&task=view&id=51&Itemid=29]]''
Sonic flow to [[can ricart + parc central, urban space of 21th century|http://straddle3.net/context/03/en/2005_06_10.html]]
[img[imago/050610_grasp.png]]

''[[Space-Run Artists: Art Activism and Urban Conflict in Contemporary Barcelona|http://fillip.ca/content/art-activism-and-urban-conflict-in-contemporary-barcelona]]'' by Jeffrey Swartz, was first published in [[Fillip 7|http://fillip.ca/content/issue/7]] in Winter 2008.

"The conflict at Can Ricart offers a useful introduction to both the players and issues that have to be taken into account in any consideration of how artists have sought to shape their own reality in the city over the last fifteen years. In this process, the artist-run space, conceived as a stable, non-profit venue with regular programming, has not played a significant role. Our attention is not drawn to artists who run spaces but to ''an urban space that has “run” artists'' and to the way planning issues have motivated and engaged the visual arts (...) In 1993, Barcelona critic [[Tere Badia|http://www.hangar.org/drupal/?q=content/tere-badia-nova-directora-d%E2%80%99hangar]] questioned the capacity of artist-run spaces to fulfill a truly alternative role, pointing out their tendency toward institutionalization, subservience to artists’ career interests, dependency on funding from the social welfare state, and forms of internal organization that contradicted the purported goals of egalitarian, collective action. “The possibility that these spaces could come to establish a risky—or at least clear—discourse on what contemporary creation means for a specific collective is diluted,” wrote Badia. “The awareness that this is the case has led to the development in these spaces of a certain cynicism in relation to their having become comfortable, of having ‘learnt’ the rules of the game and having turned into mere agents of an extensive bureaucracy.”

[[Jeffrey Swartz|http://www.barcelonaculture.com/principal.asp?0=1&1=367278]] is an art critic and curator based in Barcelona since 1987. Recent curatorial projects include When Far Ends Meet, a series of five exhibitions at the Sala H, Vic, Spain, in 2006, and 419, or The Spanish Prisoner, a touring show about the 419 e-mail scam that will be seen in spring 2008 at the Centre d’Art Santa Mònica, Barcelona. Swartz teaches Theoretical Foundations of Art and Design at the Escola Eina, Barcelona.

''2 de desembre 2005''. Suspensió llicència d'enderroc de Can Ricart. L'Ajuntament de Barcelona suspen la llicència d'enderroc de Can Ricart. Inici dels expedients municipals ''per a la declaració de Bé Cultural d'Interès Local'' dels elements que corresponguin inclosos en el conjunt industrial de Can Ricart (05PC1188) i per a la formulació d'un Pla especial de patrimoni industrial del Poblenou (05PC1189)

''context'':
28 novembre al 2 de desembre 2005. 
- Contra aquesta resolució Associació de Propietaris de Can Ricart (Associació Administrativa de Cooperació) va interposar, en temps i forma hàbils, Recurs de Reposició, tot sol·licitant la declaració de nul·litat de ple dret de la resolució recorreguda. Paral·lelament, l’Associació i molts dels propietaris inclosos en la mateixa va instar reclamació de responsabilitat patrimonial de l’Administració, pels danys i perjudicis causats per la resolució. No obstant això, l’Associació, amb ànim de solucionar de forma transaccional la situació, va subscriure l’11 de maig de 2006, amb l’Ajuntament de Barcelona i la societat privada municipal 22@ bcn, S.A. un conveni urbanístic, en virtut del qual l’Ajuntament es comprometia a tramitar un nou planejament per tal d’ajustar l’ordenació de la ~UA1 als nous criteris de protecció patrimonial, en el benentès que la nova ordenació no comportarà disminució d’aprofitament ni augment de càrregues respecte a allò previst en el planejament aleshores vigent i l’Associació s’obligava a sol·licitar la suspensió de la tramitació de les reclamacions sobre responsabilitat patrimonial i dels recursos administratius i contenciosos-administratius presentats amb motiu de la resolució de l’Alcalde Accidental d’1 de desembre de 2005.

''context'':
http://www.salvemcanricart.org/modules.php?op=modload&name=News&file=article&sid=24&mode=thread&order=0&thold=0
http://www.salvemcanricart.org/modules.php?op=modload&name=News&file=article&sid=25&mode=thread&order=0&thold=0

28 de setembre 2009. Canvis en la titularitat del sòl propietat de la [[Ricart Parc Central|ricart]] a la junta general extraordinaria de Alza Real Estate [antes Fomento Balear de Inversiones].

<html>
<img src="imago/090930_alza.png" width="95%"/>
</html>

''context:''
7 d'agost 2009. [[Alza Real Estate se hace con suelo en Can Ricart|http://www.expansion.com/2009/08/06/catalunya/1249587629.html]]. Expansión. "Los 51.000 metros cuadrados adquiridos por Alza Real Estate son de los últimos que quedan en manos privadas, aunque desde el Ayuntamiento no han sabido precisar si existen más solares en manos de la familia Ricart. De hecho, a mediados de 2003 los Ricart plantearon la construcción de 87.600 metros cuadrados de oficinas junto a [[Realia|http://www.realia.es/]]. Este complejo, que tenía previsto denominarse Parc Central de Negocis, debía situarse entre las calles Bilbao, Perú, Marruecos y Espronceda. La inversión planeada para el proyecto de Can Ricart ascendía a 193 millones de euros".

8 d'agost 2009. [[Alza promoverá un nuevo edificio de oficinas en el 22@|http://www.expansion.com/2009/08/07/catalunya/1249674874.html]]. P. R. D., Expansión. "El distrito tecnológico 22@, en Barcelona, suma un nuevo proyecto de oficinas. La compañía madrileña Alza Real Estate promoverá un inmueble terciario en el área, tras anunciar el pasado jueves la adquisición de la sociedad Ricart Parc Central, propietaria de suelo con una edificabilidad de 51.000 metros cuadrados. (...) Fuentes del sector han explicado que la familia Ricart –que ha rechazado facilitar detalles acerca de la operación– es aún titular de parte de los terrenos. (...) Can Ricart cuenta con 4.497 metros cuadrados de equipamientos públicos y 87.500 metros cuadrados de oficinas. Estos terrenos terciarios cuentan ya con licencia del Ayuntamiento de Barcelona para edificar cuatro grandes edificios y un quinto de volumen bajo.".

18 a 20 de març 2010. ''[[El evento Can Ricart 2005-2010|http://hangar.org/drupal/?q=content/el-evento-can-ricart-2005-2010]]. Crónicas de resistencia, procesos de permanencia y documentación''.

El Taller propone un marco de debate, puesta al día de información y reflexión sobre la transformación del espacio fabril de Can Ricart y su entorno. El Taller se dirige al público interesado en las formas, sinergías y contrastes que se generan en torno a procesos de transformación urbana, y el valor simbólico que adquiere el patrimonio arquitectónico. Se analizarán en el taller procesos de documentación y crónica relacionados con los eventos de Can Ricart en los últimos años, y su relación con procesos de permanencia: huella, memoria y patrimonio. El Taller adopta la forma de ponencia y debate a cargo de especialistas (en este caso, artistas, arquitectos...) relacionados con los eventos que han afectado en los últimos años la fisonomía material y la relación de fuerzas del espacio fabril.

Participantes:
Josep M. Montaner, Mercé Tatjer, Salvador Clarós, Josep Saldaña, Joan Callís, Jacobo Sucari.

Programa:

    * Jueves 18:  Patrimonio y urbanismo: Mercé Tatjer, Salvador Clarós
    * Viernes 19: Patrimonio y arquitectura: Josep M. Montaner, Joan Callís.
    * Sábado 20 por la mañana:  Paseo por Can Ricart.
    * Sábado 20 por la tarde: Crónica y documentación: Josep Saldaña, Jacobo Sucari.

"L’objectiu de Xarxes d’Opinió és identificar, desglossar i debatre els problemes principals que preocupen a la ciutadania. Una reivindicació de la dimensió política i social del disseny, el qual sovint viu en una certa asèpsia, per tal reprendre des del FAD el debat en el cor de la societat.

Repensant formats i aprofitant les possibilitats que ofereix la xarxa i les noves tecnologies, el projecte es presenta de forma virtual. Es tracta en definitiva d’una eina oberta a tothom que permet una versatilitat i immediatesa a l’hora d’analitzar problemes que requereixen ser abordats ràpidament.

En aquest espai virtual, i sobre casos concrets, es recull l’opinió d’experts des de les diferents vessants, així com els punts de vista de les diferents parts implicades. L’objectiu, no és altra que generar informació on les diferents postures i coneixements hi tinguin cabuda i assentar així una opinió rigorosa i fonamentada sobre cada tema, a l’accés i pel benefici de tothom.

Es tracta, en definitiva, de fer intervenir amplis sectors de la societat al voltant d’una idea de ciutat possible i assequible desplaçant així el protagonisme que sovint té l’administració en aquest àmbit." De la ''[[Presentació del projecte FAD. Xarxes d'opinió|http://xarxesopinio.fadweb.org/index.php/sobre-el-projecte/]]''

''Taula d'opinió sobre Can Ricart:''
//Taules opinió. Permeten consultar tots els arxius sonors d’un cas concret abordat//

15 d'abril 2008. [[Ramón García Bragado|http://xarxesopinio.fadweb.org/index.php/2008/04/15/can-ricart-ramon-garcia/]], Regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona. "La contradicció entre l'expedient de declaració de BCIN i l'actuació sobre els entorns és aparent... No hi ha cap problema de manca de comunicació sinó de discrepàncies... Situar l'edificabilitat en un edifici de 52 metres a Can Ricart és el que permet no situar-la en els elements protegits"

15 d'abril 2008. [[Mercè Tatjer|http://xarxesopinio.fadweb.org/index.php/2008/04/14/can-ricart-merce-tatjer/]], Especialista en Geografia i Història urbana. "L'Ajuntament permet els enderrocs perquè la declaració de BCIN englobi només la part que inicialment proposava... No hi ha cap tipus d'informació i l'Ajuntament no s'ha preocupat de fer seguiment... La Casa de les Llengües constitueix un ús totalment contrari al que es demanava a Can Ricart"

3 de març 2008. [[Josep Cruanyes|http://xarxesopinio.fadweb.org/index.php/2008/03/03/can-ricart-josep-cruanyes/]], Advocat i historiador. Advocat de la Plataforma Salvem Can Ricart. "La Generalitat està actuant en frau de llei, no es pot fer comèdia... Hi ha incomunicació i voluntat d'amagar informació per part de l'administració"

25 de febrer 2008. [[Manel Andreu|http://xarxesopinio.fadweb.org/index.php/2008/02/25/can-ricart-manel-andreu/]], President de la Plataforma Salvem Can Ricart. "Demanem que Can Ricart es declari BCIN aviat perquè els projectes urbanístics aprovats no afectin a aquesta declaració... La composició de la Comissió Tècnica de Seguiment fa que les nostres al·legacions no tinguin efecte... La Generalitat està jugant un paper ambigu i no s'implica políticament"

28 de desembre 2007. [[Josep Maria Carreté|http://xarxesopinio.fadweb.org/index.php/2007/12/28/can-ricart-josep-maria-carrete/]], Director General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. "Valoraríem molt positivament que no s'enderroqués res, però tenim un marc legal que no ens podem saltar... La declaració de Can Ricart com a BCIN no ha estat gens fàcil perquè els seus valors arquitectònics són baixos... A nivell de comunicació informal s'hagués pogut fer més, però la reacció ciutadana hagués estat la mateixa"

14 de desembre 2007. [[Salvador Clarós|http://xarxesopinio.fadweb.org/index.php/2007/12/14/can-ricart-salvador-claros/]], Membre del Grup de Patrimoni Industrial del Fòrum Ribera Besòs. "Proposem solucions que permeten combinar el projecte urbanístic amb la conservació íntegra de Can Ricart... Ens hem trobat una oposició molt forta per part de l'Ajuntament... Els edificis que la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat ha autoritzat enderrocar no estan considerats conjunt històric però estan dins l'entorn de protecció... Barcelona està basant el seu desenvolupament en valors intangibles del passat"

7 d'octubre 2005. [[Oriol Bohigas|http://xarxesopinio.fadweb.org/index.php/2005/10/07/can-ricard-oriol-bohigas-3/]], Arquitecte i urbanista. "Patrimoni i ciutat... Hi ha cinc raons per defensar el patrimoni... L'ensorrada de Catalunya"

7 d'octubre 2005. [[Oriol Clos|http://xarxesopinio.fadweb.org/index.php/2005/10/07/can-ricard-enric-serra-3/]], Director de Plans i Projectes Urbans de l’Ajuntament de Barcelona. "El 22@ respòn als objetius estratègics de l'Ajuntament i de la ciutat... La sobreposició històrica no em sembla un factor de complexitat"

7 d'octubre 2005. [[Enric Serra|http://xarxesopinio.fadweb.org/index.php/2005/10/07/can-ricard-enric-serra-2/]], Arquitecte. "Patrimoni i ciutat... El valor no es troba en la totalitat de l'objecte sinó en les arquitectures en conjunt... Les empremtes de la ciutat"

7 d'octubre 2005. [[Joan Roca|http://xarxesopinio.fadweb.org/index.php/2005/10/07/can-ricart-joan-roca/]], Geògraf i professor de l’Institut Barri Besòs [actualment Director del Museu de Història de la ciutat]. "Hem passat al moment de la reinvenció de l'espai urbà... El risc de l'arqueologia"

7 d'octubre 2005. [[Joan Eugeni Sánchez|http://xarxesopinio.fadweb.org/index.php/2005/10/07/can-ricard-enric-serra-4/]], Doctor en Geografia. "Resposta arquitectònica autòctona... Un element dignificador del 22@... Treballar amb les escales... Desamor per la indústria"

1 Octubre 2005. Editorial. ''CAN RICART, ciutat i patrimoni'': El debat generat a l’entorn de Can Ricart representa un cas paradigmàtic sobre com fer compatible la conservació del patrimoni amb l’expansió i progressió de la ciutat. O més concretament, sobre com fer compatible aquest llegat històric amb els processos de transformació que està vivint un barri com el del Poblenou. En aquesta discussió apareixen temes més específics. Quin és el valor propi de can Ricart, l’arquitectònic o l’estratègic? Quin és el seu veritable encaix amb el projecte del 22@? Quina és la força que els moviments ciutadans poden tenir davant dels poders públics i immobiliaris? Es tracta d’un tema complex que, a parer nostre, requereix ser tractat des de totes les derivacions i en una mateixa taula: les municipals, veïnals, arquitectòniques, econòmiques o patrimonials, per posar de manifest les diferents postures i els efectes que aquesta transformació pot tenir en el futur de la ciutat.

''tag cloud:''
<<tagCloud systemTiddlers systemConfig DiscoveryPackage NavigationPackage tags>>

13 de novembre 2008. ''[[La fábrica del conflicto. Terciarización, lucha social y patrimonio en Can Ricart, Barcelona|http://www.tesisenxarxa.net/TDX-0430109-110459/index.html]]''. Tesis de Isaac Marrero Guillamón. "El tema de estudio es, en pocas palabras, el conflicto en torno a una fábrica, Can Ricart, afectada por un plan urbanístico municipal, el Plan 22@ para la renovación de las áreas industriales del barrio del Poblenou en Barcelona. Esta sencilla enunciación oculta sin embargo la gran complejidad del asunto. Can Ricart ha sido uno de los principales conflictos urbanos en Barcelona en el último lustro. Aparentemente una cuestión urbanística, la controversia se ha desarrollado en realidad a múltiples niveles: patrimonial, jurídico, industrial, político. Ha dado lugar a un movimiento social de composición insólita (trabajadores, empresarios, académicos, políticos, artistas, okupas, vecinos) y con tanta capacidad de resistencia como propositiva. Ha servido también para plantear en la esfera pública cuestiones fundamentales para el presente y el futuro de Barcelona, como la participación ciudadana en el urbanismo, el lugar de la industria tradicional, el patrimonio industrial y la memoria obrera en la imagen de la ciudad, la economía de la especulación, el papel de los artistas y el sector creativo en el desarrollo urbano, o la crisis del proyecto de ciudad del ayuntamiento. El conflicto ha sido también concebido y representado de múltiples formas: mediante textos, estudios, gráficos, documentales, fotografías o páginas web. El resto de este trabajo es, en cierto sentido, una ordenación de y una circulación por este entramado relacional y heterogéneo."

Tesis Doctoral defendida el día 13 de noviembre de 2008, en la Sala Gran de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. Constituyeron el tribunal Carles Guerra, George Yúdice, Mónica Degen, António Medeiros y Gonçal Sanz. Directores de tesis: Manuel Delgado y Fernando Hernández.


<html><object id="_ds_27633813" name="_ds_27633813" width="80%" height="1300" type="application/x-shockwave-flash" data="http://viewer.docstoc.com/v2/"><param name="FlashVars" value="doc_id=27633813&mem_id=187374&showrelated=1&showotherdocs=1&slideMode=0&doc_type=pdf&allowdownload=1" /><param name="movie" value="http://viewer.docstoc.com/v2/"/><param name="allowScriptAccess" value="always" /><param name="allowFullScreen" value="true" /></object><br /><font size="1"><a href="http://www.docstoc.com/docs/27633813/La-f�brica-del-conflicto">La f�brica del conflicto</a> - </font></html>

<<twtimeline http://canricart.info/ciutat.xml>>

''29 de desembre 2009. [[El Supremo carga contra "el desastre urbanístico" que corroe España|http://www.elpais.com/articulo/espana/Supremo/carga/desastre/urbanistico/corroe/Espana/elpepuesp/20091229elpepinac_2/Tes]]''. Un fallo pionero avala el uso del Derecho Penal por "la inoperancia administrativa". Rafael Méndez, El País. "Después de una colosal burbuja inmobiliaria que ha dejado cientos de cargos públicos implicados en casos de [[corrupción urbanística|corrupció]], el Tribunal Supremo ha constatado "la desastrosa situación a la que, a pesar de la normativa legal y administrativa, se ha llegado en España respecto a la ordenación del territorio, incluida la destrucción paisajística". En una [[sentencia|http://www.elpais.com/elpaismedia/ultimahora/media/200912/28/espana/20091228elpepunac_1_Pes_PDF.doc]] en la que confirma las condenas a los responsables del escándalo de Andratx, en Mallorca, el tribunal justifica que, "ante la inoperancia de la disciplina administrativa, se acuda al derecho penal" para perseguir los escándalos urbanísticos con más eficacia. El fallo afirma que "''la comunidad de ciudadanos es víctima de los despropósitos urbanísticos'' y que la administración urbanística también experimenta las consecuencias de las infracciones en materia de ordenación del territorio".

''Context:''
16 de març 2010. [[La corrupción urbanística sigue saliendo a cuenta|http://www.expansion.com/2010/03/16/economia-politica/1268738141.html]]. "Hay instrumentos legales suficientes, pero seguirá habiendo delitos mientras no se persigan lo suficiente y cometerlos siga siendo rentable para el infractor (...) El núcleo del problema: la aprobación de planes urbanísticos en contra de los intereses generales, en la concesión de licencias y la no demolición de las obras ilegales (...) Tanto funcionarios como alcaldes o concejales pueden acceder fácilmente a un lucro que la ley pone a su alcance". Marga Castillo Grijota, Expansión.

{{twocolumns{
[img[imago/070505_flyer.png]]


5 de maig 2007. "[[A un any, un mes i un dia de l'incendi de la nau 21 de Can Ricart|http://nau21.net/media/print/070505_nau21_dossier_1any1mes1dia_web.pdf]], nau21 proposa una trobada entre diferents actors en el marc d'Indústries Waldés: un model tant pel que fa al cooperativisme com per a la memòria obrera de Poblenou, i espai fabril que des de maig de l'any passat té la garantia de continuïtat com un dels elements del patrimoni industrial del barri: un exemple -al capdevall- que darrere de les pedres hi ha persones que vertebren -de manera insubstituïble- les ciutats i els paisatges.

Amb aquesta trobada, nau21 convida a representants de la indústria, dels ateneus, de l'associacionisme, dels espais creatius i altres implicats en les llargues lluites contra el tarannà del 22@ al Poblenou a posar de manifest la importància decisiva que té la participació dels ciutadans i ciutadanes en el disseny i la gestió de la seva ciutat, seguint la línia de llurs accions davant de moments clau de la transformació urbana -i conseqüentment social- al Poblenou durant els últims 4 anys.

jornada 5 de maig:

11.00 - 14.30 - presentació del [[timeline|http://nau21.net/timeline]] / [[powergrama]]
lloc: indústries waldes - c/ ramon turró 111 - aforament limitat

presentació del timeline / powergrama com a línia conductora de l'acte. Els assistents aportaran la seva experiència davant les dades amb la finalitat d'ampliar-les i aportar la seva visió dels fets. al final es farà la presentació del procés [[soles no podem|http://solesnopodem.org]] i dels actes conjunts del 6 de maig a la plaça de sol de gràcia

isaac marrero, guillermo beluzo y roberto garcía presentaran un fragment d'un treball documental en curs sobre el conflicte de can ricart y la renovació del poblenou.

Proposta d' assistents convocats: [[industrias waldes|http://www.waldes.es/cat/index.html]], <html><a href="http://www.geocities.com/Athens/Acropolis/3324/" target="_blank">arxiu hist&ograve;ric del poblenou</a>, <a href="http://www.poblenou.org/AJP/AJPqui.html" target="_blank">assemblea de joves del poblenou</a>, <a href="http://poblenou.org/cc22@.html" target="_blank">coordinadora contra el 22@</a>, <a href="http://www.poblenou.org/Octubre.html" target="_blank">ateneu popular octubre</a>, diables poble nou, <a href="http://www.ateneuenciclopedicpopular.org/" target="_blank">ateneu enciclop&egrave;dic popular</a>, ateneu flor de maig, <a href="http://www.coordinadoraraval.org/repensarbarcelona" target="_blank">repensar barcelona</a>, <a href="http://www.sitesize.net/" target="_blank">sitesize</a>,  <a href="http://www.lamakabra.org" target="_blank">la makabra</a>,  <a href="http://www.caminal.org" target="_blank">taller caminal</a>,  <a href="http://www.laescocesa.org" target="_blank">la escocesa</a>, <a href="http://artebastardo.blogspot.com/" target="_blank">arte bastardo</a>, industrials can ricart, avvcr &#8211; assoc. veins i veines can ricart, <a href="http://personales.ya.com/cerbacderoda/" target="_blank">cer cooperativa bac de roda</a>, <a href="http://bisaucii.iespana.es/" target="_blank">bisaucii: colectivo urbano</a>, la raspa, <a href="http://nau21.net/">nau21</a> 
</html>

14.30 - 16.30 - dinar popular
lloc: taller caminal - c/ pallars 172

16.30 - 18.00 - accions al Poblenou
lloc: sortint del taller caminal
una passejada per indrets significatius de la pèrdua de patrimoni viu al barri

18.00 - Hotel Barcelona
lloc: ateneu flor de maig - c/doctor trueta 195
teatre a càrrec de la cia. la quadra màgica

19.30 - 22.00 - cursa del sant pollastre
+ sardinada i pollastrada popular
lloc: plaça prim
organitzen: diables poble nou


Context:

L'associació nau21 neix en el moment que els creadors de la nau 21 de Can Ricart (Can Font) es veuen obligats a abandonar el seu espai de producció a principis de 2006, i després que la seva lluita, al costat de la dels industrials del recinte i de molts altres habitants del barri i de la ciutat, hagués evitat mesos abans la demolició del recinte fabril de Can Ricart, condemnat fins aquell moment a desaparèixer en nom d'un malentès progrés i de la gran operació especulativa que el màrqueting de l'Ajuntament encara ven com a Pla 22@.

Així doncs el nom d'aquesta l'associació fa referència a l'espai de Can Ricart on neix, el qual es proposa recuperar com a espai obert de creació, de producció, d'intercanvi i de diàleg, per al barri i per a la ciutat.

El 5 de maig fa un any, un mes i un dia de l'incendi de la nau 21 del recinte de Can Ricart. Malgrat que l'espai va estar a punt de desaparèixer entre les flames: la protesta enèrgica i decidida de diferents col·lectius i habitants del Poblenou i de la ciutat de Barcelona davant del 22@ va obligar a l'Ajuntament a iniciar processos per a modificar els seus plans originals sobre la zona, que conduirien finalment a la Modificació del Pla per a la Preservació del Recinte de Can Ricart i a la del Pla de Patrimoni Industrial del Poblenou, ambdues modificacions aprovades el passat mes de novembre sense -com de costum- la necessària i tantes vegades reivindicada participació ciutadana.

nau21 ha manifestat el seu desacord amb la modificació tant del Pla per a la Preservació del Recinte de Can Ricart, com del Pla de Patrimoni Industrial del Poblenou a través de les al·legacions corresponents. En elles denuncia la falta de participació ciutadana en el procés i reclama la conservació íntegra del recinte (el nou Pla només contempla la conservació d'algunes naus), entenent com a "conservació íntegra" tant la dels elements arquitectònics i urbanístics, com la de les persones i activitats que han donat vida al recinte.

Segons l'Ajuntament, graciosament, aquests últims, són elements que "no poden ser contemplats ni inclosos en un pla urbanístic" (cita textual de la resposta de l'Ajuntament a les al.legacions de nau21).

La vida va tornar a Can Ricart durant els onze dies de l'ocupació de les naus per part del col·lectiu La Makabra, ocupació que va rebre tant el suport de centenars de col·lectius i persones de la ciutat -reflectit en les adhesions al comunicat de nau21-, com la simpatia i admiració de molts més. El comunicat expressa el seu suport a l'ús de les naus de Can Ricart per membres de La Makabra, o d'altres col·lectius, amb la finalitat de construir un espai de cultura obert al barri i a la ciutat. En el mateix comunicat, nau21 rebutja enèrgicament el desallotjament realitzat posteriorment i exigeix a les autoritats dedicar els seus esforços a establir un diàleg real amb els ciutadans amb la finalitat d'elaborar un nou pla d'usos del recinte.

Sens dubte, l'ocupació de les naus de Can Ricart per La Makabra ha revifat el debat a Barcelona sobre l'autogestió davant la institució, sobre l'espai públic davant la propietat privada, sobre els drets de qualsevol ciutadà en una democràcia real davant la paulatina aniquilació d'aquests drets per part de les democràcies representatives... I ha denunciat, al mateix temps, l'especulació urbanística dèspota que imposibilita altres formes de fer ciutat més d'acord amb les necessitats dels seus ciutadans, o dit d'una altra manera, el servilisme obscè de la política al servei dels interessos privats del mercat.

El passat 13 de març la Generalitat declarava Can Ricart com a Bé Cultural d'Interés Nacional (BCIN). Aquesta declaració sembla no haver afectat les consideracions fetes per l'Ajuntament en la seva Modificació al Pla per a la Preservació del Recinte de Can Ricart.

nau21 manifesta la seva total oposició al projecte d'instal·lació de la Casa de les Llengües al recinte i reclama la gestió de la nau 21 de Can Ricart per part dels col·lectius que l'han fet viure i han lluitat per la seva conservació, malgrat l'Ajuntament, el 22@, la propietat i les flames."
}}}

''context:''
5 de maig 2007. [[Nau21 de Can Ricart reuneix un centenar de persones del barri del Poblenou contra el pla urbanístic 22@|http://www.europapress.es/noticia.aspx?cod=20070505194010&ch=59]]. ~EuropaPress

<html><object id="_ds_1277163" name="_ds_1277163" width="80%" height="1250" type="application/x-shockwave-flash" data="http://viewer.docstoc.com/"> <param name="FlashVars" value="doc_id=1277163&mem_id=187374&doc_type=pdf&fullscreen=0&showrelated=0&showotherdocs=0&showstats=0 "/> <param name="movie" value="http://viewer.docstoc.com/" /> <param name="allowScriptAccess" value="always" /> <param name="allowFullScreen" value="true" /> </object> <br /> <font size="1"></font></html>

''1 de març 2008''. "Després de gairebé dos anys de lluita per fer efectiu el dret a l'habitatge constatem que vivim un canvi d'etapa que realment és un canvi d'estafa: de l'engany de que els pisos mai baixen i de considerar l'habitatge un bé d'inversió eternament rendible, ara passem a l'engany electoralista perpetrat pels partits polítics que, al·ludint ara al dret a l'habitatge, no fan més que ajudar amb finançament públic als beneficiaris del boom immobiliari quan han estat els responsables del problema (...) Per això tornem a convocar a la ciutadania el 1 de Març, just enmig de la desvergonyida subhasta de promeses electorals. Aquest dia traurem de nou al carrer les nostres reivindicacions". [[De la crida a la manifestació|http://bcn.vdevivienda.net/2008/02/05/comunicado-del-i-encuentro-estatal/]]

''context:''
setembre de 2005. [[Carta de mesures contra la violència immobiliària i urbanística|http://bcn.vdevivienda.net/textos/carta-de-mesures-contra-la-violencia-immobiliaria-i-urbanistica/]]

14 de maig del 2006. A través de missatges , mails… es va convocar una [[primera asseguda per l´habitatge digne|http://bcn.vdevivienda.net/acerca-de/]]

8 de desembre 2006. [[L´Assamblea popular pel dret a l´Habitatge de Barcelona - Vdevivienda - recolza Salvem Can Ricart i el col·lectiu d´artistes de la Makabra|http://www.salvemcanricart.org/modules.php?op=modload&name=News&file=article&sid=80&mode=thread&order=0&thold=0]]

1 de març 2008. [[Vivienda, un derecho no un negocio|http://www.elmundo.es/elmundo/2008/03/01/videos/1204408213.html]]. Video. El Mundo.

2 de març 2008. [[Uns 2.000 joves surten al carrer per rebutjar xecs polítics en habitatge|http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2761803]]. M.C. J.M., El Punt. "Unes 5.000 persones segons l'organització i 1.700, segons la Guàrdia Urbana, van manifestar-se ahir durant dues hores a Barcelona per rebutjar els xecs i les «mesures populistes» en habitatge que ofereixen els polítics en campanya."

8 de maig 2008. [[Ada Colau|http://xarxesopinio.fadweb.org/index.php/category/veus/colau-ada/]], Membre de la plataforma V de Vivienda. Veus, FAD. Xarxes d'opinió. "L'administració ha intentat fer-se la foto amb V de Vivienda... No cal construir més, el que cal és gestionar bé el parc d'habitatges existent... Amb l'excusa de la protecció oficial s'està assegurant que els constructors no deixin de construir"

juliol 2008. [[Construïm espais, Produïm Drets|http://www.magdalenes.net/?q=ca/node/129]]. Campanya pel reconeixement de l'Espai Social i la PHRP de Magdalenes

6 d'octubre 2008. [[“No dejemos que el banco nos eche de casa”|http://www.magdalenes.net/?q=ca/node/170]]. Día internacional del habitat, vdevivienda, en colaboración con el observatori Desc, se suma a la campaña internacional que bajo el lema “Jornadas Mundiales Desalojos Cero y por la seguridad del derecho a la vivienda”"

"''Celebrem-ho i seguim....''
 
Mentre els ciutadans hem aconseguit que finalment es reconegui com a part del patrimoni barceloní i català un conjunt  important d'espais reutilitzables per a una economia, un teixit social i un entorn cultural al servei de la ciutat l'Ajuntament segueix presoner de la més pura dinàmica immobiliària i el malbarata. Resulta, però, que fins i tot dins de l'Ajuntament és molt estesa la percepció que el Sector d'Urbanisme duu el municipi (i els seus habitants) pel pedregar, que el pla per Can Ricart és manifestament millorable (a banda que el recinte pugui ser declarat bé na cional per la Generalitat) i que el pla de patrimoni és notòriament confús.
 
Hi ha molt per fer després de l'aprovació pel Plenari d'un [[pla per a Can Ricart|preservació]] que devalua notablement la conquesta d'aquell recinte patrimonial per a la ciutat i d'un pla de patrimoni que fins i tot en el cas de les peces m és destacades pot acabar per traduir-se en... fàbriques-loft (i per tant fora de l'espai productiu i inaccessibles: és això la idea d'innovació i d e patrimoni que té el 22@?) de les quals importa la façana i que quasi sempre anira n de bracet amb una torre de 52 metres just al costat (en comptes de pensar en u na disposició racional d'usos i formes urbanes que quan inevitablement  hagi d'incloure torres d'oficines les prevegi esveltes i ben situades).
 
Per celebrar els guanys aconseguits ara que fa un any que es va efectuar la [[suspensió de llicències|suspensió]] i per debatre les propostes d e futur us convidem al VERMUT DEBAT DE CAN RICART, el proper dissabte dia 2 de desembre a les 12, a la seu d'Hangar (dins del recinte, no us espanteu per les tanques que hi ha al davant per les obres del parc: si busqueu una mica trobareu sense problemes l'accés).
 
De 12 a 14 farem el vermut amb patates i olives i mentrestant...
 
- Es donaran a conèixer els detalls dels plans recentment aprovats per l'Ajuntament, així com els estudis més recents sobre el patrimoni del Poblenou: us sorprendreu! 
- Es presentarà el nou sistema de control ciutadà del recinte, amb [[webcams|webcam]], i el nou ful l d'emergència.
- Es discutirà el calendari d'actuacions de les properes setmanes i mesos. Recordem que més endavant hi ha convocada, el 20 d e desembre a les 19 de la tarda, la gran assemblea general de la [[COMPANYIA CIUTADANA CAN RICART|accionistes]].
- S'acordaran nous programes de recerca (proper congrés a la primavera) i de proposici ó d'usos i rehabilitació davant la convocatòria d'un concurs per a la rehabilitació de part del recinte pel Departament de Cultura.
- Es debatran les accions legals pertinents a emprendre (Can Ricart i altres fàbriques del Poblenou), es constituirà la comissió ciutadana per a una nova sol·licitud d'entrevista amb l'alcalde i s'organitzarà la recollida de signatures per impulsar un referèndum municipal a través de l'exercici de la [[iniciativa ciutadana|denegació]].
- S'entretindrà mentrestant les criatures.
 
US HI ESPEREM!!! LA VOSTRA ASSISTÈNCIA ÉS IMPORTANT, NO HO DUBTEU.
 
Plataforma Can Ricart"

''6 de novembre 2009. [[Ruïnes Romanes a Can Ricart?|http://salvemcanricart.blogspot.com/2009_11_01_archive.html]]''. AAVV de Can Ricart. "En començar a excavar al costat de la nau on ha d’anar la casa de les llengües, han aparegut unes restes que podrien ser d'una vila de l’època Romana".

''desembre 2009''. [[Troabes restes de l'època romana a Can Ricart|http://www.elpoblenou.cat/contents/revista/pdf/PNOU-N60.pdf]]. El Poblenou, publicació de l'Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou. "La troballa de les restes romanes es va fer durant una prospecció arqueològica ordenada pel departament de cultura de la Generalitat. El que es buscava en el subsòl de Can Ricart eren les infraestructures del sistema tècnic de la fàbrica, és a dir, les conduccions d'aigua i vapor, les galeries d'evacuació de fum de les diverses calderes que hi va haver a la fàbrica... Però en aquesta acció van quedar al descobert alguns elements indicatius d'activitat humana en els primers anys de l'era cristiana. ''Acomplerta la primera fase de prospecció, ara queda pendent la fase d'excavació del subsòl per determinar l'abast de les restes i valorar la seva possible exhibició. Sigui com sigui, Can Ricart ha demostrat que és el jaciment històric i arqueològic més actiu del Poblenou''"

<html>
<img title="foto de part de les restes romanes, darrera de l'edifici de can font. joan marca" src="imago/091108_ruines_romanes_1.jpg"  width="95%"/>
</html>

''Context:''
12 de novembre 2009. [[Localitzades unes restes romanes a Can Ricart|http://www.bcn.cat/cultura/docs/icubinforma2009-137.pdf]]. Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), Ajuntament de Barcelona. "Des del dia 13 d’octubre s’estan duent a terme tasques de recerca arqueològica preventiva, amb autorització de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, a l’antiga fàbrica de Can Ricart al Poblenou, com a pas previ a l’inici de les obres de rehabilitació i adequació de l’edifici com a seu de la Casa de les Llengües. L’objectiu d’aquests treballs, consistents en una primera fase prospectiva, és obtenir informació sobre el subsòl del solar i l’estructura de la fàbrica, prèviament a l’inici de l’obra, tal i com és usual a qualsevol indret de valor patrimonial. En el transcurs d’aquests treballs, que es troben a prop de finalitzar, s’han pogut localitzar, a més de 2 met